Pd40

Experiència col·lectiva iniciada per l'Onix a la seva cambra fosca. Podeu trobar la relació de relats que s'han fet al voltant del quadre al bloc RelatsConjunts.blogspot.com

NIGHTHAWKS 1942 Edward Hopper

Com cada dijous, ens citem en el mateix bar on ens vem conèixer. Com ha canviat la vida des d'aleshores, després d'un parell de relacions frustrades aquesta sembla la bona. M'agrada aquest costum, veure'ns els dijous al mateix bar on va començar. Ja no recordo de qui va ser la idea. Avui, però, serà un dia especial. L'he trucada diverses vegades per confirmar que no faltarà, no vull que passi res que ho pugui espatllar. Fins i tot he arribat abans d'hora.

Com sempre, saludo en Joe. Avui, a més de tornar-me la salutació, em pica l'ull acompanyat d'un somriure de complicitat. Ell també ho sap, avui li demanaré a la Susan que comparteixi la seva vida amb mi. Bon confident, sort tenim els ocells nocturns dels cambrers que ens escolten. També saludo a l'altre home que hi ha assegut a la barra. Com sempre, em retorna la salutació aixecant el seu got sense dir res. No sé com es diu, Joe tampoc ho sap, diu que cada nit s'asseu en aquell racó de la barra sense dir res. És un home de poques paraules, fa respecte quan fixa la seva mirada, i el nas, sortit i corb com el d'un falcó, arrodoneix el conjunt.

Pel vidre la veig arribar. Porta aquell vestit vermell que tant m'agrada, li fa ressaltar la figura i enforteix el color aram dels seus cabells. El seu somriure la delata, segur que per telèfon ho ha notat. Un petó, càlid i suau, on també noto la seva excitació. Després d'una conversa inicial, li ensenyo l'anell i li demano. Aquell anell amb un brillant que tant li va agradar un dia que passejàvem per la 5a Avinguda. Els ulls em donen la resposta abans que la seva veu arribi al meu cervell. En aquell instant em sento el centre del món.

Felicitats! La veu d'en Joe em retorna a la barra. Continuem parlant, ja no sé de què. Li dic que ens hem d'afanyar, que tinc taula reservada per sopar. Ens acomiadem d'en Joe, no queda ningú més al bar. Sortim de pressa, agafats de la mà, a buscar el cotxe.  Ja és negre nit, i al girar la cantonada un cop m'enterboleix els sentits. Agafo la Susan pel colze, que es gira de cop. Tots dos el veiem, i a l'instant sabem que al reconèixer-lo ens hem sentenciat. Ell també se n'adona i, per un moment, la seva mirada denota tristesa, esperava que els cops fessin el seu efecte i el robatori fos net. Aquell anell val molts diners, tants que ho justifica tot.

És l'home-falcó del bar. Un falcó nocturn, que caça de nit ocellets de ciutat. Ràpid, treu un ganivet del seu abric, esmolat com una urpa de depredador. No veig el moviment del seu braç, sols noto el cop al clavar-se al meu cos. Mentre caic miro la Susan, que ja està estirada a terra immòbil, amb els cabells d'aram banyats en sang.
 

[@more@]

Tweet

Als comentaris del post anterior tant l'Alepsi com la Unanina demanaven palantirs per cadascuna. De fet, la Unanina demanava tres… Clar, com demanar és gratis!! Doncs res, he buscat en el llibre dels conjurs fins trobar la fórmula màgica, i aquí està.

Fixeu-vos bé en la imatge, que això és qüestió de fe, i el palantir us portarà allò que heu demanat (si sou bones d'esperit, ànimes pures, bla bla bla. La lletra petita habitual).

Per cert, veieu que tenen raó els que diuen que no semblo un PropDe40? A que faig goig? El cabell blanc és part de l'atrezzo, per la resta clavadet clavadet.

[@more@]

Tweet

L'Alepsi s'ha tret de la màniga una proposta nadalenca. És tan senzilla com fer un amic invisible dins l'àmbit blocaire. La data límit per apuntar-se és l'11 de desembre. No repetiré el text de la convocatòria, mireu el post on hi trobareu tota la informació.

A més d'apuntar-m'hi, he pensat que, per evitar que es perdi la convocatòria en la llista d'articles del bloc, estaria bé fer una imatge per posar als panells laterals. Us poso els diferents models que he fet i si algú li va bé que l'agafi. Les imatges són agafades d'internet (la persona és el dibuix dels contactes del xat del GMail). Si hi ha cap problema de llicències m'ho comenteu i buscaré un altre model. Trieu el color que més us agradi.

 
 

Recordeu de fer l'enllaç al post de l'Alepsi:

http://alepsi.blogspot.com/2006/11/proposta-nadalenca.html 

[@more@]

Tweet

Aquesta temporada la meva filla fa una col·lecció de cromos de Pokémon. Això dels Pokémon és un fenomen a nivell mundial, fins i tot els japonesos han pintat alguns avions, com podeu veure a la foto d'aquest Boeing 747. Globalització, crec que en diuen  🙂

A l'escola la majoria dels seus companys també la fan, així que la cosa va més o menys bé. De quan en quan comprem un parell de sobres i els que surten repetits els canvia al pati. Va començar com un joc, però li va anar agafant afició i va demanar el corresponent àlbum (bé, com suposo que no tots feu aquesta col·lecció, dir que sencera són 250 cromos). A més, hi ha el problema que han anat fent diverses versions, hi ha els Pokemon originaris, els Advanced, els Stacks, … alguns d'ells són intercanviables, però altres no. Per exemple, els cromos dels Stacks són de mida més petita i imantats.

Diumenge vem dir d'anar al mercat de Sant Antoni, a les parades de llibres i la zona d'intercanvi de cromos. Així fem coses diferents, jo també hi anava de petit i hi tinc un bon record. De passada, es va decidir que compraríem l'àlbum. Total, que tots cap allà. El matí va ser molt maco, això sí, molta gent mirant i remirant. La cosa anava força bé, fins que vem anar a comprar l'àlbum.

Com era per ella, i així va agafant experiència per quan ho necessiti de debò, li vem donar els diners i va anar a una de les parades on l'havíem vist per comprar-ho. Li va dir clarament que el volia pels Pokemon Advanced, no els Stacks. El senyor li va vendre l'àlbum dels Stacks dient-li que servia per totes les col·leccions, que no es preocupés. Com ja us podeu suposar, a l'arribar a casa i obrir el paquet vem veure que no servia. Culpa nostra per no haver-ho obert allà, però estàvem marxant i teníem pressa. El tema ja s'ha mig arreglat, vaig baixar al quiosc de sota a casa a buscar el bo, i l'àlbum de Stacks li ha regalat a una amiga seva de l'escola. Però ara, quan li parlem de tornar a anar a Sant Antoni, té el record que la van enganyar.

Senyor de la parada XX, cal enganyar a les criatures? Així és la manera de fer clientela? Ho justifica el petit benefici que li dóna la venda d'aquest àlbum? Ja en pot estar ben segur que allà no hi comprarem mai més!

[@more@]

Tweet

No fa gaire vaig llegir al bloc de Cinema friki un post on parlaven del remake de la pel·lícula "La profecía" (per cert, molts records, Supernena i Kabukiman, encara que no us deixi gaires comentaris us vaig llegint). Vaig recordar quan vaig veure les pel·lícules originals. Vem quedar amb uns amics per mirar la trilogia seguida, sense parar. Això crec, si fa no fa, que era l'any 1983 o 1984. Faré el post amb els records que tinc d'aquella nit, sols he mirat una mica la viquipèdia per repassar alguna cosa concreta de l'argument.

Les pel·lícules relaten la història de Damien, que és la reencarnació de l'anticrist que ve a la Terra a fer la feina habitual d'aquest personatge.

La primera part presenta els personatges. El nadó d'un ambaixador dels Estats Units és canviat per un que és la reencarnació de l'anticrist. La resta de la pel·lícula és el relat dels primers anys del nen, on comencen a moure's les peces d'una banda i l'altre, com si fos un escac. Apareixen figures  que comencen a sospitar de la veritable naturalesa del nen i un seguit de seguidors satànics (de tota mena, no sols humans) que se n'encarreguen de la seva protecció i de l'eliminació del altres. Això sí, tots moren que sembla un accident, no hi ha lloc per a sospites (qui ho fa passa a la llista d'eliminats). Quan al final els pares tenen la certesa de qui tenen a casa, doncs bé, també els maten.

A la continuació, Damien és adoptat pel seu tiet, que naturalment passa a ser actor dins el mateix joc. A escala temporal, el relat ocupa la part final de la infantesa i l'adolescència de Damien. El que més em va impactar d'aquesta part és que, mentre a la primera ell no era conscient de qui era, en aquesta se li fa saber qui és i en pren part activa. Hi ha un moment on sembla que pot arribar a dubtar, però tria acceptar ser qui és. Bé, com ja us he dit que era una trilogia, podeu suposar que la cosa acaba en escabetxina general.

La tercera ja ens presenta un Damien adult, que ha seguit la carrera diplomàtica del seu pare i és ambaixador dels Estats Units, amb els ulls posats a la presidència. Aquí ja és conscient del paper que ha de jugar i ho fa amb totes les armes de què disposa. Em va agradar molt que, a diferència d'altres pel·lícules on el dimoni és dolent dolent, aquí es presenta sota una aparença molt diferent. Va prenent decisions polítiques que el portaran a dominar el món, no per la força. No us explicaré els detalls, però finalment és derrotat, ja se sap que no pot guanyar.

PD: La idea era dedicar-li el post a l'Alepsi, ja fa dies que li dono voltes de fer una apartat de pel·lícules que m'han agradat per a ella, que diu que no va gaire al cinema. A sobre que la vaig adoptar com a museta… Per cert, felicitats pel molt currat post 200!!  Però després de llegir-ho no sé si és un bon inici, amb la trilogia del Damien. També és cert que l'Alepsi és una mica gore… tu mateixa!!

[@more@]

Tweet

Ahir vaig quedar amb la Gemminola per materialitzar un assumpte que teníem entre mans (no té res a veure amb la seva sobtada vocació d'stripper, malpensats!!). Res, que em va tocar de fer rei mag i passar-li un regalet que se l'hi havia d'entregar.

Abans de continuar la història, us vull avançar que aquest post és una mica especial. Li he demanat a la Gemminola si volia explicar ella l'aconteixement al meu bloc, que jo per explicar no tinc gaire gràcia. Al final hem decidit fer un 2×1, com si fos un matxambrat. Cadascú ha fet una part del relat i així ho teniu en un sol post, amb les paraules de cadascú. Segueixo…

Pd40

Ja de passada que ens vèiem, i per celebrar la trobada, varem anar a sopar. Últimament sembla que estigui abonat als restaurants exòtics, doncs vem anar a petar a un japonès. No us faré la brometa del libanès i us diré directament el restaurant escollit: el Shunka, que està darrera el col·legi d'arquitectes (al costat de la catedral). Si us agrada aquest tipus de menjar heu d'anar-hi. No és tan barat com aquell (quin japo ho és?) però el menjar s'ho val. M'agradaria dir-vos els noms dels plats, però no en tinc ni fava. Suposo que el típic, sushi, tonyina, maika, una vieira cuita dins la seva pròpia petxina, … i alguna cosa més que ara no recordo. Tot estava boníssim!! A més, teníem lloc a la barra, davant de la cuina (si hi voleu anar imprescindible fer reserva amb temps). I mentre menjàvem podíem veure com preparaven els plats davant nostre. Un espectacle digne de veure, de debò. Suposo que ells també devien riure al veure la meva habilitat amb els bastonets :s, però jo no renuncio a res, si cal menjar amb dues branquetes es fa i llestos. No us puc posar fotos (que n'hi ha) per què no puc pujar-ne al servidor 🙁 A canvi us poso un enllaç cap al blog de Esther Fuldauer, que hi va anar l'any passat i té fotos.

De totes formes, com ja va passar l'altre sopar, el millor de la vetllada va ser la companyia. La Gemminola és tant o més divertida en directe com al bloc, així que sols li puc agrair la bona estona que vaig passar amb ella. Sembla mentida que sols coneixent-nos de llegir un bloc ens podem explicar tantes coses, ja té raó quan diu que això és un cercle viciós.

No sé ella com us explicarà la segona part de la vetllada, que aquí sí que ja es va tocar el tema de la seva sobtada vocació. Però tant si ho fa com si no, no malpenseu!!

Gemminola

Bé doncs, jo explicaré la segona part. El després del sopar.
I clar, no anàvem a anar a dormir amb la panxa plena, vam anar a pendre algo, però ep res de ríos d´alcohol.

La cosa és que vam anar a parar als 3 Tombs, i de camí vam topar-nos amb la indústria de la prostitució, un món que sempre m´ha fascinat però en el que mai m´hi ficaria (Ei que ser streaper no té res a veure amb ser prostituta, que jo faré streap art de qualité i més si en Sir William temple em fa de manager)

Vam estar una bona estona xerrant de les nostres coses, relatant-li alguns dels secrets d´ Strawberry Fields que expliquen alguns dels posts que he fet que estàven encriptats, o simplement mai he deixat constància, i el senyor Prop de 40, que no sembla un prop de 40, em va ensenyar fotos de la família i vam acordar que algún dia la senyora Prop de 40 i jo anirem a cremar les targetes a base de dosis de roba a l´engrós.

També, i com no, vam estar parlant de feina, a banda de la meva vocació d´streaper.

Com que una servidora és fumadora, trobar un bar on es pugués fumar va ser mitjanament complicat després dels 3 tombs, però al final vam trobar un lloc bastant fasion on jo, vaig trobar el home de la meva vida: Una rèplica del Rafa Marques! El senyor prop de 40, us pot confirmar que les meves tècniques per lligar són nefastes, no es normal cridar l´atenció d´un noi com ho faig jo: Fent una bandereta amb els escuradents i alçar la maneta en plan eii eiii sóc aquí!!!!

Les pites de Shawarmes penjades dels andamis no són "apetitoses", és que hi ha gent molt marrana pel món, i després de sopar trobar-te una pita allà penjant fa com venir ganes de vomitar, si de dia hi ha molt freaki pel carrer, entre setmana per la nit també (vease, nosaltres), els locals més cutres i vells de Barcelona són llocs fasions, creuar en vermell els carrers del centre, i aturar-te tranquil.lament a cordarte la sabata sense patir per que et puguin atropellar, és un luxe.

[@more@]

Tweet

Aquest no és el post que volía fer, l’altre el tinc a mitges. L’he començat però he vist que no tenia sentit, ara mateix al cap sols hi entren notícies de la formació del nou govern. No faré cap post encès, encara que motius n’hi ha.

Bé, com ja és públic ahir es va fer l’acord per reeditar el govern tripartit que fa just cinc mesos s’havia trencat d’una forma tant estrepitosa, fins i tot fent caure a qui fins aleshores va ser president. Si s’havia de fer una reedició calia fer eleccions? No podien arribar a un acord en aquells moments, seguir endavant i estalviar-nos aquesta campanya electoral? L’objectiu va ser fer fora en Maragall? Una mica car, no, aquest acomiadament? Les raons que van portar a treure a ERC de l’executiu, el seu no a l’estatut, han canviat?

Aquestes eleccions el dilema era saber a qui votar, doncs tant per programa com per líder presidenciable la qüestió era intentar trobar el menys dolent. Però al final les urnes han parlat i el resultat ha estat el que ha sortit. No trec cap legimitat a l’actual composició de forces, i per tant qualsevol pacte és respectable. Tenia el convenciment que la cosa acabaria amb una sociovergència, amb un tira i arronsa inicial per fer quedar bé a tothom, i llestos. Però bé, si aquests són els pactes que s’han fet benvinguts siguin. De moment ja no parlen de tripartit, ara s’ha de dir entesa. Fins i tot ells reconeixen que va sortir tant malament que han cremat la marca, així que han decidit rebatejar-ho.

I ara, senyors polítics, que tothom té clar la cadireta on seurà els propers anys, creuen que ja poden passar a ocupar-se dels problemes de la gent? De debó desitjo que tot vagi molt bé al govern, doncs serà positiu per a tots nosaltres, que al final no deixem de ser qui paga impostos i vota a les eleccions.

[@more@]

Tweet

Aquesta setmana han sortit als mitjans de comunicació algunes notícies que m'han donat una mica de mal rollo. Per una banda, sembla que el senyor Blair ha decidit posar-se les piles amb el tema de l'escalfament global a partir de les conclusions d'un estudi del govern britànic. La raó principal d'aquesta sobtada sensibilitat sobre el tema no és tan ecològica com econòmica. Segons l'estudi de Nicholas Stern, el canvi climàtic de la Terra comportarà conseqüències desastroses per l'economia.

La segona notícia que he vist fa referència al desastre ecològic que estem fent al mar, on la sobreexplotació i la contaminació marina faran desaparèixer, en un termini molt curt si seguim així, la major part de les espècies de pesca. Com no, això també tindrà una repercusió econòmica, com si de per si ja no fos important l'empobriment del planeta per la pèrdua de la biodiversitat.

Sigui com sigui, per consciència ecològica o per raons de butxaca, ja va bé que es belluguin. I ja de passada, no estaria de més que complissin els acords als que arriben. També ha sortit als mitjans que no s'està complint la reducció sobre l'emissió de gasos a l'atmosfera que es va signar a Kyoto. Amb fer-se la foto el dia de la signatura ja es va complir.

Tot això m'ha recordat la hipòtesi de Gaia, que teoritza que la materia viva del planeta, en el seu conjunt, es comporta com un únic organisme, on totes les espècies que el composen es relacionen entre elles retroalimentant-se i autorregulant-se per tal d'afavorir les condicions òptimes per la vida. D'acord amb això, qualsevol dany que es faci a una espècie en concret acaba repercutint sobre el global de la vida al planeta. I no es difícil extrapolar que sobre nosaltres de forma directa. No som aliens al lloc on vivim, i a més tenim l'inconvenient que no tenim altre lloc on anar.

Suposo que els llibres d'història ens deixeran ben arreglats. Espero que les properes generacions no hagin de pagar un deute massa gran per culpa nostra. Tot molt trist, la veritat.

Us afegeixo un clip de Final Fantasy: La força interior. És una pel·lícula de ciència ficció totalment feta per ordinador i amb un detall d'hiperrealisme extraordinari. Us el poso per què a l'argument hi té pes el concepte de Gaia. És un muntatge d'imatges amb un poema de Rafael de Jesús i música de Vangelis. Si el veieu no us fareu idea de què va la pel·lícula, però crec que té relació amb el post.

[@more@]

Tweet

Bé, mentre tothom està mirant els resultats de les eleccions, jo m’he dedicat a fer el meme que m’ha traspassat el Teleko i que va començar la Gemminola. I ara sí que espero descansar de memes una bona temporada.

01.- Nom/nick: PropDe40 (o Pd40, que faig més via)

03.- Data de naixament: 1966

05.- Tatuatges: No

06.- Estàs enamorat, o ho has estat alguna vegada? Sí, encara ho estic.

07.- Has viatjat a un altra país? Sí, uns quants, que un ja té una edat i això de viatjar és un dels petits plaers dels que disfruto. He tingut la sort de viatjar per trossets d’Europa, Asia, Africa i Amèrica (falti Oceania i Antàrtida, que m’agradaria fer-ho tot).

08.- Has estat en algún accident de trànsit? Sí, anar en moto té els seus riscos.

09.- Has patit alguna fractura? No, fisures sí.

10.- Salsitxes o hamburgueses? Salsitxes del país.

11.- Pepsi o Coca Cola? Cap, però a casa hi ha CocaCola.

12.- Cervesa o vi? Cervesa i vi, hi ha moments per a cada cosa.

13.- El got, meitat ple, o meitat buit? Meitat ple! Sempre!

14.- Número de sabates: 42

15.- Número preferit: 7, i no sé perquè.

16.- Supersticions? Cap, si més no de forma conscient.

17.- Estil de música que acostumes a escoltar: Una mica de tot, no em lligo a un estil concret.

18.- Cançó que escoltes ara(o la darrera que has escoltat): Dani California, dels Red Hot Chili Peppers

19.- Flor predilecte: Cap concreta, les de colors ben definits.

20.- Disney o Warner BROS? Warner.

21.- Restaurant Fast Food preferit: Cap, però si he d’anar vaig a un Viena o a un Pans&Company.

22.- Darrera visita al hospital: Aquest estiu, però hi vaig sovint, d’aquí res m’hi toca tornar 🙁

23.- Color preferit: Blaugrana 😉

24.- Com et veus d’aquí a deu anys? M’agradaria pensar que igual de feliç que ara, amb això ja em conformo.

25.- Qui t’ha passat el meme? El Teleko, que es passa el dia divagant.

26.- Qui, de tots els teus amics viu més lluny? Amic de debó, a Andalusia.

27.- El millor de trobar una il.lusió? L’alegria, suposo. Poder-ho compartir?

28.- Què canviaríes de la teva vida? La situació econòmica, m’agradaria no haver de preocupar-me d’això.

29.- CD preferit: Un? no puc.

30.- Millor sentiment: La feliçitat.

31.- Primer pensament quan et despertes: El pitjor del dia ja està fet.

32.- Les tormentes, t’agraden o t’espanten? M’agraden. I si hi ha llamps i trons encara més.

33.- Si poguèssis ser una altra persona, qui seríes? Ja em va bé ser jo mateix.

34.- Una cosa que sempre portes posada: Un anell.

35.- Que hi ha a les parets de l’habitació on et trobes ara? Quadres, discos, un aquari, un parell d’altaveus i un llum.

36.- Que hi ha sota el teu llit? Els apunts de la facultat, però ja estan sentenciats. Reciclaré 😐

37.- Escriu algo a la persona que t’ha passat el meme: Company, vas tenir una bona pensada amb la trobada, però el proper meme te’l menjaràs!!

38.- Què és el que mai faríes a una persona? Matar-la.

39.- Esport predilecte: N’he practicat molts, potser el futbol.

40.- Tímid, o extrovertit? Extrovertit, ara ja sí.

41.- Què t’agrada que et regalin? El que compta és la intenció.

42.- Què és el que menys t’agrada del teu cos? Tot i res.

43.- T’agrada llegir? Sí, però va a temporades. Ara, si llegir blocs compta, porto una bona època.

44.- Quins idiomes domines? Català i Castellà. Sense dominar, però em defenso, l’anglès.

45.- El teu passatemps preferit? Ara mateix la blogosfera.

46.- Platja o muntanya? Platja i muntanya.

47.- Equip de fútbol? Barça!

48.- A qui asignes aquest meme? A ningú en concret. Si algú té ganes de fer-ho, aquí està.

[@more@]

Tweet

El títol que volia posar era castanyada, però amb aquesta calor doncs que potser no ve gaire de gust. Avui és la nit d'en Jack Skeleton, el rei carbassa del poble de Halloween. A més, aquest any coincideix amb la jornada de reflexió.

Si es presentés a candidat no tindria dubtes de qui votar. Quin president que tindríem.

Per cert, us poso un clip de la pel·lícula del Tim Burton, que espero que us agradi. Si algú no l'ha vista (Alepsi, no em diguis que no), totalment recomenable. No passeu gaire por!!

[@more@]

Tweet