Aquesta temporada la meva filla fa una col·lecció de cromos de Pokémon. Això dels Pokémon és un fenomen a nivell mundial, fins i tot els japonesos han pintat alguns avions, com podeu veure a la foto d'aquest Boeing 747. Globalització, crec que en diuen 🙂
A l'escola la majoria dels seus companys també la fan, així que la cosa va més o menys bé. De quan en quan comprem un parell de sobres i els que surten repetits els canvia al pati. Va començar com un joc, però li va anar agafant afició i va demanar el corresponent àlbum (bé, com suposo que no tots feu aquesta col·lecció, dir que sencera són 250 cromos). A més, hi ha el problema que han anat fent diverses versions, hi ha els Pokemon originaris, els Advanced, els Stacks, … alguns d'ells són intercanviables, però altres no. Per exemple, els cromos dels Stacks són de mida més petita i imantats.
Diumenge vem dir d'anar al mercat de Sant Antoni, a les parades de llibres i la zona d'intercanvi de cromos. Així fem coses diferents, jo també hi anava de petit i hi tinc un bon record. De passada, es va decidir que compraríem l'àlbum. Total, que tots cap allà. El matí va ser molt maco, això sí, molta gent mirant i remirant. La cosa anava força bé, fins que vem anar a comprar l'àlbum.
Com era per ella, i així va agafant experiència per quan ho necessiti de debò, li vem donar els diners i va anar a una de les parades on l'havíem vist per comprar-ho. Li va dir clarament que el volia pels Pokemon Advanced, no els Stacks. El senyor li va vendre l'àlbum dels Stacks dient-li que servia per totes les col·leccions, que no es preocupés. Com ja us podeu suposar, a l'arribar a casa i obrir el paquet vem veure que no servia. Culpa nostra per no haver-ho obert allà, però estàvem marxant i teníem pressa. El tema ja s'ha mig arreglat, vaig baixar al quiosc de sota a casa a buscar el bo, i l'àlbum de Stacks li ha regalat a una amiga seva de l'escola. Però ara, quan li parlem de tornar a anar a Sant Antoni, té el record que la van enganyar.
Senyor de la parada XX, cal enganyar a les criatures? Així és la manera de fer clientela? Ho justifica el petit benefici que li dóna la venda d'aquest àlbum? Ja en pot estar ben segur que allà no hi comprarem mai més!
[@more@]
Pobreta, quin mal record que tindrà del Mercat de Sant Antoni, i quina barra el de la botiga. Almenys ja haurà aprés la teva nena que l´engany existeix, i això és una experiència per a ella, ara quan vagi a comprar s´ho mirarà més abans d´adquirir una cosa.
De totes les males experiències se’n aprenen coses 🙂
Ostres… No, no calia enganyar una nena, no gens. Pobreta la teva filla… Jo tb coleccionava cromos d’aquest abans… Segur que li va fer molta ràbia!
Però bé, si ja teniu l’àlbum, encara sort.
Cullons… quina mala jeia el paio de la parada! (per no dir coses més grosses)
Responc a la teva pregunta. No, no cal enganyar a les criatures, i menys per vendre una “merdeta” d’album, cullons!! (espero que s’entengui perquè en dic “merdeta”, eh?)
Hauràs de portar-li una altra vegada, amb l’esperança de que no trobis cap element com el de l’altre dia i arribi a casa contenta amb el que hagi comprat. Espero que sigui així, que si ara ja s’ha de desencantar de les coses, malament rai.
Un petó per la petita.
Encara flipo… pobra nana… digues-li de part de la tieta Alepsi (xDDD) que no tothom la timarà a la vida, però com diu la Gemminola… així ara sabrà que quan compres… has de ser desconfiat… mira, de tot se li pot treure el costat positiu…
[Has vist com sóc bona persona, Pd40???? xDDDD]
Ara, digue’m qui era el paio aquest, que vaig i li faig menjar els stacks aquests un per un! I si estàn imantats… li apropo una viga de ferro i a divertir-se!!! xDDD
Gemminola: Que l’engany existeix ho tenim clar, però cal començar que se n’adoni a aquesta edat i per un àlbum de cromos?
Yrun: L’àlbum era el de menys. La ràbia me la va fer a mi, ella simplement no ho entèn, enganyar en una cosa d’aquestes…
Elur: I tant que hi tornarem, no li puc deixar aquest mal gust. Ara quan vegi el tio… si las miradas matasen… Gràcies pel petó, ara li dóno (weno, i de passada uns quants meus!!).
Alepsi: Que hi ha manguis està clar, però poc m’ho esperava en una cosa d’aquestes. El proper dia l’acompanyo i que l’intentin enganyar, si s’atreveixen…
Tu ets una mica sàdica, no? :D:D:D:D
el tio no te gens de sentiments.. només va a la pela i treure benefici d’una nena, és trist.
jo feia la cole de boladedrac com tots no?? xDD
els imants funcionen en el ferro roent? XD
petonets a la petita
els imants funcionen en el ferro roent? XD
petonets a la petita
Adagio: Quan mirava bola de drac ja no feia coles de cromos. El millor el Corpetit se’ns dubte 🙂
Onix: npi, li podem preguntar al Dan. O podem anar provant amb diferents materials fins que ho trobem 😀 Graciessssss
torneu-hi i li dieu davant de la nena: escolti, que allò que ens va vendre no ens va servir, eh?
pokemons: el meu fill en té de repes però aquest any toca la colec de la “liga”
Jo em feia la col·lecció del goku 😀
Williams: Passo d’històries per un àlbum, en el mateix moment sí, però ara… La cole de la ‘liga’ la fan els de quart, va bé saber-ho. Si te’n falta algun i vols canviar… podem fer un cardcrossing 😀
hyDe: Jo mirava la sèrie. Corpetit de dolent era el millor, després la cosa ja va anar derrapant.
Mpfff…tela l’home de la paradeta…això sí, segur que no li tornaran a prendre el pèl a la nena, si més no, amb els albums de cromos…
Abans a prop de casa, hi havia un home que tenia un quiosc i era lo pitjor…quan erem peques en lloc de vendre els xiclets boomer a duro ens els venia a 6 pessetes!!
quina ràbiaa!!! jo tornava i li cantava la canya, vamos! a mi! a la meva nena! ui!
jo feia “la cole” de Candy,Candy…que passa?
Què baix que cauen alguns! La pela és la pela, però d’aquesta manera tan bruta mai, una nena que va a comprar una cosa il·lusionada i que l’enganyin.
Ostres! Pobreta! Per cert, no podia ser que el venedor fós burro i cregués de debò que l’album servia per tots? No sé, sempre hi ha la possibilitat
LaSenyoretaLily: El teu també… quin cabró!! S’ha de ser rastrer! Es mereixia tapar-li el pany del quiosc amb xiclet! Però com poden haver-hi persones així 🙁
Ral: Candy Candy? npi qui és, i estaven bé? Ja que passes per aquí, fes ja un post, reina, ni que sigui petitó…
Laprí: Sí, sí 🙁 Hi ha gent molt malalta, a una nena petita…
Tirai: Avui m’estàs buscant eh? Primer el teu post, i ara al comentari defensant aquest tio. Té el cul pelat de vendre cromos, i tant que sap de quina mida son 😉
Aqui es quan s’ha de dir allo de “a mi que em tornin els calers!!”. A mi quan em passa aixo acostumo a deixar-ho estar i no tornar mai mes; no m’agrada discutir amb estafadors.
Quins records aixo de l’intercanvi de cromos…tengui, tengui, repe!
Redeu, redeu, redeu, com està el pati. Enganyar a una criatura. Jo crec que hauria de tornar a la botiga i dir-li quatre fresques, més que res perquè la nena vegi que quan a un l’enganyen, no s’ha de callar. Ah i si necessita ajuda, ja sap que la meva filla virtual està disposada a donar-li un cop de mà… Bé, un cop de mà a la jeta del venedor.
a mi de petita també em duien al mercat de sant antoni a canviar cromos…
ara t’expliacré, pd40, un dels meus traumes, per a qui li estalvieu a la nena… per si de cas…
resulta que un migdia al mercat de sant antoni, fent intercanvis, vaig aconseguir l’últim cromo d’una col·lecció. Els cromos que em van sobrar eren molts dels que brillaven (que valien més, s’intercanviaven per 2 de normals). Bé, doncs just abans de marxar a casa, una altra nena va venir a canviar més cromos perquè li faltaven els brillants… i ma mare els hi va regalar!! li va dir: “té, que la meva filla ja ha acabat la col·lecció!!” … i jo tenia pensat guardar-los per forrar no sé quina llibreta!! Aquella nena va marxar amb els meus cromos brillants repetits… i jo vaig agafar un berrinche guapu, vaig deixar de parlar a ma mare, vaig posar morros, plorar i patalejar, fins que la pobra dona em va comprar en un quiosc almenys 15 paquets més, fins que va sortir el cromo platejat que jo volia… imagina’t la de cromos que em van sobrar, però bueno…
Sir William Temple: Faré igual, per aquella parada ja m’hi han vist prou!!
Avi: No val la pena, l’altre àlbum ja li hem donat a l’amiga, ara no té sentit anar a buscar brega.
Maduixeta: En prenc nota, els cromos són seus i nosaltres no decidirem, gràcies pel consell 😉 No t’imagino plorant i amb un berrinche.
òstia tu, abans de llegir el post, només de veure l’ avió he pensat, mira el Pikatxu dels collons, el meu nano també esta abduit per aquesta mena de secta! jo ja no se si son robots o animals o què! i després de llegir el post, he pensat que quina bona ideia d’anar a ensenyar-li l’ intercanvi al mercat, tot i que si es converteix en un lloc de “trileros” ja no és maco, pobres nanos! s’ha de ser cabrón, i com es deia en “el bueno el feo y el malo”
Clint: Perdona, no havia llegit el teu comentari. Doncs si també fa col·lecció i vol canviar ja saps. Benvingut al bloc!!