Carnaval

Carnaval

Carnaval de Venècia, Wanblee CC-BY-SA

 

Tenia
lògica que una disputa que dura des del principi dels temps disposés
de petits moments de pausa. Havien acordat que cada any, durant uns
dies, la Terra deixaria de ser el camp de batalla global. Mentre durés
el parèntesi no hi hauria enemics, els components de cada exèrcit
podrien circular lliurement i relacionar-se entre ells sense ofensa. Els
líders donaven exemple, movent-se ambdós junts i celebrant la treva.
Per evitar ser reconeguts anaven disfressats igual, de forma que no es
donessin pistes de qui era qui i qualsevol dels dos podia dirigir-se a
qui vulgués independentment del bàndol al qual pertanyés.

Durant
la treva, això sí, cadascú intentava convèncer a l’altre de les bondats
del seu punt de vista, aprofitant l’ocasió per dur a terme una petita
batalla psicològica. Déu i diable es trobaven cara a cara per celebrar
el carnaval, demostrant que hi havia possibilitat de punts de trobada en
una guerra sense final.

 


 Podeu trobar la relació de relats que
s’han fet al voltant de la imatge al
blog RelatsConjunts



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Carnaval

  1. XeXu diu:

    Molt ben trobat! Però ja veig que Déu i Diable fan servir els períodes de treva per fer pre-campanya. No sé a qui em recorden…

  2. Quanta quanta guerra…quanta i quanta hipocresia. Si cada carnaval du una guerra, que mori el carnaval. Millor, que s’acabin les guerres i visquem com bonament ens plagui.
    Fins aviat

  3. Pd40 diu:

    Gràcies pels comentaris 🙂

Els comentaris estan tancats.