Home de Vitruvi

Home de Vitruvi

HOME DE VITRUVI, Leonardo da Vinci 1492

No es podia negar, el mínim que es podia dir d’ells és que eren uns especimens ben curiosos, fins i tot fascinants. No era el primer planeta amb organismes basats en carboni, això no els feia singulars, a les galàxies d’aquesta part de l’univers era força comú. Però aquests eren difícils de catalogar, la línia que separava comportaments intel·ligents amb altres propis d’espècies clarament parasitàries era molt difuminada. No semblava que formessin part del mateix ecosistema perquè l’estaven esquilmant de forma preocupant, com si fossin formes de vida que estaven de pas, explotant aquell planeta tal com havien fet els rakkons amb les seves conquestes abans no fossin derrotats i eliminats, ja fa molt temps. Aquest tema s’havia tractat en l’anterior reunió de seguiment, el problema era que, des d’aleshores, havien evolucionat tecnològicament i estaven enviant enginys fora del seu sistema solar.

De moment no hi havia res a témer, clar, la nostra superioritat era abrumadora i les pantalles de camuflatge ens feien invisibles als seus ulls. Encara veien el que nosaltres volíem que veiessin, però no deixava de ser preocupant. El protocol marcava aquest fet com a punt d’inflexió i ara tocava prendre la decisió. No els podíem deixar sortir fora del seu planeta, no mentre no demostressin saber controlar aquesta capacitat fagocitadora. Era una llàstima, realment havien arribat a assolir, en alguns àmbits, nivells de coneixement significatius. Sempre m’havia agradat mirar aquell dibuix, relacionant la seva anatomia amb el, com anomenaven, quocient auri. El tenien a la punta dels dits, encara no havien descobert les increïbles possibilitats que amaga aquesta relació numèrica. Llàstima, segurament mai ho arribarien a saber.

El protocol marcava que no els havíem de deixar sortir del seu planeta. Arribats a aquest punt només quedava l’extinció, el seu comportament representava una amenaça massa gran per la resta d’organismes existents fora del seu sistema solar. Tampoc era un problema excessiu, feia temps que teníem emmagatzemada la seva seqüència genètica i el seu món ens havia demostrat altres vegades que es podia refer d’aquest cop, era un planeta viu que se’n sortiria. Potser representaria una oportunitat per una nova espècie, qui ho sap. El que era segur era que havia arribat el moment de tancar l’expedient d’aquesta.

 


Podeu trobar més relats al voltant de la imatge al blog Relats Conjunts



Aquesta entrada ha esta publicada en Relats Conjunts, Tots. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Home de Vitruvi

  1. XeXu diu:

    Molt bon relat, sí senyor. Si jo fos d’un consell regulador interplanetari, també vetaria la raça humana, no crec pas que assolis els estàndards per deixar-los sortir del seu pudent planeta.

    Escolta, aquest post no s’ha actualitzat al google reader i des d’allà no es pot accedir al blog, va a la pàgina de blog.cat, o alguna cosa així. Només he pogut arribar fins aquí a través de RC. T’ho dic perquè no sé si hi ha un error o què, o si s’ha de modificar l’adreça que tenim al lector, fins ara funcionava.

  2. Pd40 diu:

    jeje, és un relat i prou (espero) 🙂

    Gràcies per l’avís. Veig que no s’actualitza, fa uns mesos blocat va canviar d’adreça i l’antiga et redireccionava a la nova però ara ja no ho fa. La nova és propde40.blog.cat, si et vols tornar a sindicar mira els enllaços que hi ha al menú de la dreta, a l’apartat Meta. A més de canviar d’adreça van canviar també de programari de suport, abans era LifeType i ara és WordPress, i he perdut la plantilla i altres personalitzacions. Aquesta no sé molt bé encara com funciona, ni per què té els comentaris moderats, etc… tot plegat molt motivador 😛

Els comentaris estan tancats.