Juciy salif

Juicy Salif

 

JUICY SALIF, Philippe Starck 1990

 

 

Era com una epidèmia que havia contaminat el món. El que va començar sent

un desagradable assassinat es va anar estenent com una taca d’oli.

L’arma homicida és la que veieu a la imatge, amb les puntes ben afilades

era utilitzada com un trident, un triple estilet de disseny.

El primer cas va afectar a un broker de les finances de Manhattan. La

novetat  del modus operandi va fer que els mitjans de comunicació se’n

fessin ressó, i aquesta promoció va resultar ser una caixa de

ressonància global. Van començar a aparèixer assessinades persones en

tot el món: banquers, promotors immobiliaris, empresaris poc

escrupolosos, polítics corruptes, especuladors… La policia dels

diferents països estava desorientada, les similituds dels casos eren

evidents però era impossible establir lligam sòlids entre cada acció.

Com si la gent s’hagués posat d’acord en actuar d’aquesta forma, cada

setmana apareixia alguna persona morta. Es tractava d’una conxorxa

mundial? Es va demanar a la fàbrica de l’aparell que el retirés del mercat, però

així i tot els crims es van seguir succeint, algunes vegades utilitzant

còpies matusseres, fetes artesanalment.

L’arma homicida estava clara, i el mòbil també, les pistes eren clares. Sols

quedava trobar els culpables, persones que ben segur abans de aquest

tsunami de violència devien portar una vida ben discreta. Cada persona

morta tenia una nota on s’exposava, clarament, la motivació del crim:

Deixeu d’esprèmer als treballadors!

 


Podeu trobar més relats que s’han fet al voltant de la imatge al

blog RelatsConjunts

 



Aquesta entrada ha esta publicada en Relats Conjunts, Tots. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Juciy salif

  1. Joana diu:

    Fantàstic relat…com sempre!
    Una arma malèfica i un eslògan actual…
    Intentaré donar-li un altre servei a aquest enginy 🙂
    Molts records! Avui sóc la primera en comentar…hi ha premi???’

  2. Eva diu:

    Dos pardals d’un tret: els espremedors de treballadors i els malèfics dissenyadors d’estris impossibles!

  3. XeXu diu:

    La revolució ja és aquí, i és ben bé el que sempre reclamo jo, salvant les distàncies, és clar. Deixem-nos de protestar pacíficament, és moment d’actuar! Però bé, entre poc i massa, eh? Molt ben pensat i molt actual també!

  4. Assumpta diu:

    Hehehe digues que sí, que això és una arma terrible!! 😉

    (Tenim la mateixa ment retorçada!!) 😀

  5. D’indignats a assassins en serie gràcies a una icona del modernisme, la globalització ja té aquestes coses. ^_^

  6. Laia diu:

    Hahaha que bo!!!! Una mica bèstia, però l’analogia m’ha agradat!

    Quanta funcionalitat ha acabat tenint aquest espremedor!

Els comentaris estan tancats.