El petó (V-J day)

El petó, Alfred Eisenstaedt
EL PETÓ (V-J day a Times Square), Alfred Eisenstaedt 1945


En
Greg va resultar ferit durant la batalla de Normandia. Quan el van
traslladar a l’hospital militar la Lucy el va atendre. Va demanar
fer-ho, el seu germà estava en el mateix batalló que en Greg i no tenia
cap notícia. No li va poder explicar res bo, l’havia vist morir en
aquella maleïda platja, com molts altres companys. En Greg va resultar
mal ferit, però va ser dels pocs que va sortir viu del seu batalló. Ella
no va defallir, si més no externament, li donava forces saber que,
malgrat no podia fer res per salvar el seu gremà, el seu esforç podia
salvar altres vides. Durant el temps de recuperació la Lucy es va
convertir en la crossa psicològica d’en Greg, li podia explicar com es
sentia d’igual a igual, sabent que ella el comprenia. En aquella estada a
l’hospital es va crear un vincle entre tots dos, aquella data els va
marcar per sempre.

Van
passar els mesos i la relació va anar a més. Es van convertir en més
que amics, com si fos el pas natural per a enfortir aquell nexe. Ell va
aconseguir l’alta però fou enviat a casa, de permís indefinit. La guerra
semblava ben encarrilada i no calia que tornés a primera línia de
front. Ella es va quedar a l’hospital, la seva feina sí que era molt
necessària. S’anaven trobant, de tant en tant, sobretot quan ella tenia
possibilitat d’uns dies de festa que li permetessin tornar a Nova York.

Era
un dia d’aquests, que tots dos passejaven per la ciutat, quan als
rètols de Times Square va sortir la notícia de la victòria definitiva
sobre el Japó. Significava el final de la guerra. Tots dos es
van mirar i la reacció va ser fer-se un petó, llarg i sentit. Era el
petó de comiat, la guerra havia acabat i era el moment de refer les
seves vides, d’intentar superar el passat.


Podeu trobar la relació de relats que
s’han fet al voltant de la imatge al
blog RelatsConjunts

 

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: El petó (V-J day)

  1. XeXu diu:

    Espero que fos un petó de comiat de la guerra, perquè un petó així ha de tenir continuïtat! Molt ben explicat, una història perfectament creïble.

  2. Joana diu:

    Ja sol passar als hospitals…escreen vincles emocionals 🙂
    Aquest petó ha de ser de comiat de la guerra , com diu en Xexu, i passar pàgina a les seves vides però… que no s’acomiadin 🙂
    una abraçada. Bon relat com sempre 🙂

  3. Elfreelang diu:

    Una molt bona història PD40! ben escrita i que m’ha agradat!

  4. Carme diu:

    Intentar superar el passat junts… espero… o potser no, potser ja tenien una altra vida abans de la guerra i ara volien tornar-hi.

    Un bon relat!

  5. Pd40 diu:

    Moltes gràcies pels vostres comentaris.

Els comentaris estan tancats.