Pd40

La sortida al bosc ha anat molt bé. No sé si queda lleig dir-ho, però potser massa bé, que a l’hora de tornar no tenia cap ganes.

Estava molt maco, donava gust passejar-hi. De bolets n’hem trobat, i això que hi havia bastants boletaires per allà. Us poso un parell de fotos que he fet, la primera és d’un rovelló i l’altra és d’un camagroc. N’hem trobat els suficients per menjar-ne allà i poder-ne portar a casa.

Pel meu gust ha fet un mica massa de calor, però també ha anat bé tenir uns dies tan clars perquè a les nits es veien molt bé les estrelles.

Actualització: Acabo de rellegir el post i crec que m’ha quedat molt lleig. Això passa per fer les coses a unes hores poc recomenables. Us voldria transmetre les olors i els sorolls del bosc, les sensacions de les passejades, les imatges dels arbres i les muntanyes, de poder disfrutar d’una nit estrellada… En resum, la sensació de passar-s’ho bé. En realitat no sé trobar les paraules adequades, així que tampoc ara quedarà gaire complert. Res, aneu a passejar per un bosc ben maco i segur que m’entendreu.

[@more@]

Tweet

Si tot ha anat bé, a l’hora que s’ha publicat el post estem passejant per aquí dins

I amb una mica de sort esperem trobar uns quants com aquests

Ja us explicaré com ha anat. Bon cap de setmana a tothom!

Aquest post s’ha penjat aprofitant la possibilitat de programar la publicació.

[@more@]

Tweet

Fins fa poc no m’havia de preocupar per aquest personatge,
però des d’aquest estiu a la meva filla se li comencen a caure les dents, fa el canvi cap a la nova dentadura. A ella això no li preocupa, a la seva
classe hi ha uns quants que han passat per aquest procés i no té cap trauma.
Les dents l’importen un rave, ella realment el que vol és el regal que li
portarà el Ratoncito Pérez (l’altre dia em van anomenar el seu equivalent català,
que no ho havia sentit mai abans, però ja no recordo el seu nom).

No tenia ni idea d’on prové la història d’aquest personatge
(no recordo que passés per casa meva), així que he decidit documentar-me per si
de cas, que les criatures les carrega el diable. Qualsevol dia em treu el tema amb
tota l’artilleria de "i això per què" i com no tingui respostes perdo la poca
credibilitat que em queda.

Com ja heu suposat per altres posts, m’agrada força aquest
projecte, així que us poso l’enllaç a la Viquipèdia. També he trobat una pàgina on explica un conte
amb un possible origen d’aquesta tradició. M’ha agradat llegir-ho, segurament li
explicaré, espero que li agradi. Si teniu un moment feu-ho també, el conte és maco i
curt.

M’he rigut una estona amb la vinyeta del Calvin &
Hobbes. M’agrada llegir aquest còmic (com molts altres, que de còmics en sóc consumidor).

I us volia fer una pregunta, que ja estem una mica
cansadets de posar Ous Kinder del Barça sota el coixí, ens podeu donar idees de
regalets que pugui portar un punyetero ratolí? Poseu-hi tot el que us vingui al
cap, encara que siguin animalades, a veure si entre tots riem una estona. Límits:
ha de ser un regal factible per una criatura i que tingui la mida màxima d’un
coixí.

[@more@]

Tweet

Ahir vaig anar a sopar. Vaig pensar en el Teleko, que en el seu bloc demanava llocs on menjar bé a un preu raonable. Doncs en vem trobar un d’aquest, per això faig el post, a veure si el llegeix i li faig dentetes. Us explico per sobre el que vem menjar i a veure com ho veieu.

A la taula erem quatre i la carta era extensa. Ai, perdó, no us he dit que era un libanès, oi? Doncs això, cuina mediterrània, bona i saludable.

Com tots/es teníem gana vem decidir que cadascú triava el que li venia de gust (intentant no repetir) i es compartia tot. Us poso una foto de com estava de plena de menjar la taula (falta algun plat que van anar retirant conforme s’acabaven, que ja veieu que de lloc no en sobrava).

Si no em falla la memòria, el que ens vem cruspir va ser:

• Amanida de feta
• Hummus (puré de cigrons)
• Moussaka de carn
• Okra amb vedella i arròs (l’okra és una verdura)
• Cuscus de carn (un plat lleugeret també)
• Falafel (croquetes de cigrons i verdures)
• Shawarma (un plat ben complert, amb amanida, una mica de humus i 3 croquetes falafel. És aquest plat tan gran que hi ha a primera fila a l’esquerra)
• Beguda i un té a la menta.

No es va poder amb tot, però no vem fer un mal paper, els plats van quedar força tocats. Els postres ja no entraven, i més veient que eren del tipus baklava, un pastisset de fruits secs que aquella hora ja no tenia espai.

Tot boníssim, i el servei força amable. Teleko i companyia, aquí bé el bo, el sopar va sortir per menys de 15€ per persona.

Bé, no? Això sí, no cal dir que el millor del sopar va ser, sens dubte, la companyia 😉

[@more@]

Tweet

L’Alepsi m’ha passat un meme, que això ja és un festival!! Al final semblarà el bloc del memo, amb tants que n’he fet últimament. La cosa és, simplement, decidir quines cançons posaria en un CD que es titulés "les cançons de la meva vida". Espero que us agradi la llista:

1. Stairway to heaven – Led Zeppelin. M’han agradat molt, costa agafar-ne sols una. Escullo aquesta pel què és, una de les millors cançons de rock de tots els temps. Us he posat el clip, la cançoneta dura 11 minuts, així que qui vulgui escoltar-la sencera ja pot anar clicant… (M’ho direu si algú la veu tota?).
2. Bohemian Rapsody – Queen. Igual que abans, em costa triar, però si he de posar sols una doncs aquesta.
3. If you leave me now – Chicago. El primer disc que va entrar a casa que no era música dels meus pares. Jo era petit, quin impacte sentir allò tan diferent.
4. Tea in the sahara – The Police. Els vaig escoltar de jove, molt bé per ells.
5. Kaya – Bob Marley. El rei del Reggae, quina música més especial.
6. Annabel Lee – Radio Futura. De la movida madrileña, per mi els millors.
7. One – U2. També molt difícil triar sols una.
8. Your secret’s safe with me – Robert Cray. La meva porta al blues.
9. Playin’ with my friends – BB King. Més blues.
10. Baby please don’t go – Bukka White. Això sí que és blues del Missisipi, i la resta tonteries.
11. I say a little prayer – Aretha Franklin. La reina del soul, tot dit.
12. Joshua fit the batlle of Jericho – Mahalia Jackson. Gospel, i tanquem el cercle.
13. Slipping away – Rolling stones. També difícil fer la tria.
14. Crazy – Seal. M’agrada la seva veu.
15. On the air – Peter Gabriel. El primer disc que vaig comprar en format CD.
16. Para que se duerman mis sentidos – Manolo García. Ja els escoltava quan es deien Los Burros.

N’he posat 16, per no fer el CD massa extens (ara, si fos en MP3 ja veurieu). En aquesta tria n’he deixat uns quants pel camí, Van Morrison, Eric Clapton, Charlie Parker, Ella Fitgerald, Louis Armstrong, Frank Sinatra (la veu, sens dubte) i molts altres, però això no és un inventari del que m’agrada escoltar. Suposo que en trobareu a faltar de moderns, però és que aquests ja són més tipus cleenex, els faig servir i quan em canso ja no els poso més. Ara mateix estic escoltant molt Red Hot Chili Pepers (m’hi vaig enganxar al bloc de la Menxu, que encara hi té una canço) i Cycle.

No el passo a ningú en concret, que el faci qui vulgui (bé, a la Gemminola sí, que m’ha enxufat dos memes i li agrada emmarronar). Us recomano que el feu, a mi com a mínim m’ha agradat molt, fent aquesta tria he tornat a escoltar cançons que m’han portat bons records. I crec que sí que em faré un CD amb aquesta llista!

[@more@]

Tweet

La Gemminola m’ha tornat a passar un altre meme per fer. Quan l’he llegit semblava fàcil: Tria el post que has fet que més t’agrada. En el meu cas, com n’he fet tant pocs, la cosa hauria de ser ràpida.

Ara bé, quan he començat a repassar el que he escrit ja no ho he vist tant clar. I no és perquè n’hi hagi gaires de bons (a vegades penso que si aquest bloc l’escrivís un altre crec que no el llegiria), si no perquè de tots recordava el moment i l’estat d’ànim de quan els vaig escriure. Com he dit en altres blocs, moltes vegades penso que són millors els vostres comentaris que el mateix post, així que gràcies pel vostre ajut.

Però bé, el joc té unes regles i s’ha de triar un.

Doncs, per la càrrega emotiva que portava en el moment de fer-ho, em quedo amb

DECISIONS (ja sé, aquest és molt recent. Bé, de fet tots són molt recents)

seguit molt de prop per TROBADA BLOCAIRE (aquest post mai hagués pensat que el faria, i estic molt content d’haver tingut l’ocasió de viure’l).

Un cop he fet la tria, he pensat en mirar les estadístiques del blocat, a veure si més o menys coincidia. I ves per on, tant per comentaris com per número de visites, el guanyador hauria de ser FONS QUE EM PARLEN.

I ara hauria de passar aquest meme a 5 persones. Com no fa gaire ja en vaig passar un crec que és massa aviat per tornar-hi, així que ho deixo a voluntat de qui ho vulgui fer (la meva tria, per si de cas, hagués estat Unanina , Eva, Teleko, Dan , i el cinquè obert a qui en tingués ganes. Però si no us ve de gust no passa res, com si m’ho voleu dir en un comentari i llestos).

Segur que cadascú tindrà el seu favorit, si voleu poseu-ho en els comentaris i després sumaré, a veure què surt.

[@more@]

Tweet

Imagineu-vos la situació. Sou una persona normal i corrent, i un dia a internet us trobeu algú que us diu que tota la vostra vida no és més que una il·lusió, una simulació virtual generada per un societat robótica que ens té esclavitzats. Tot allò que coneixeu, la vostra existència sencera, és fals. Us ofereix la possibilitat de sortir d’això per viure el que ell anomena el món real. Per fer-ho, sols us heu d’empassar un caramel vermell, si agafeu el blau seguireu la vostra vida i no recordareu res del que ha passat.

Us sóna l’argument, oi? Sí, es tracta de Matrix, la pel·lícula dels germans Wachowski que tant d’èxit va tenir. Us poso un video amb el trailer original.

El problema és, estaríem disposats a renunciar a tot el que tenim per tornar a començar de zero, una nova vida, en un nou món ple d’incerteses? Segons aquesta persona, la nostra existència sencera és falsa. Família, amics, records, vivències, tot és fals. Preneu el caramel vermell per passar a una nova vida, completament sols, o trieu el blau i que tot segueixi igual.

Ha arribat el moment de prendre una decisió, caramel blau o caramel vermell? Quin agafeu?

PD: Us poso també un video, que m’ha agradat la cançó que l’acompanya. Són seqüències de les tres pel·lícules, agafant potser la part més romàntica, la relació entre el Neo i la Trinity. També recomenable per fans del Keanu Reeves i la Carrie-Anne Moss. La música és de Michelle Branch: 'All you wanted'.

[@more@]

Tweet

Segons els economistes, el cost d’oportunitat representa el valor d’allò que es deixa de fer, quan d’una tria possible n’escollim una. Aquest concepte també és aplicable a molts altres camps, però en aquest post el voldria fer servir en general.

Cada pas que fem, cada decisió que prenem, ens obliga, de fet, a descartar-ne d’altres. Sempre intentem fer o triar el que en aquell moment ens sembla el millor, tant en situacions de poca importància (el gust d’un gelat, per exemple) com en decisions de més trascendència (els estudis que volem seguir). Suposo que no serà gaire sorprenent dir que moltes vegades ens equivoquem, i potser en aquell moment la frustració generada és molt gran. Però això no ho sabrem fins que ha passat, la decisió s’ha fet valorant allò que en aquell moment semblava significatiu.

Les oportunitats descartades tenen, seguint aquesta lògica, un cost d’oportunitat menor del que tindria la decisió adoptada. Clar que en els moments de frustració tot allò que abans semblava menor ara té més importància. Si no hagués fet, si hagués anat, si l’hagués trucat…

Així i tot, fins i tot quan està més clar que la decisió ha estat equivocada, s’ha de poder extreure conclusions positives. I aquest bagatge, aquesta experiència, és un valor afegit a aquella decisió, sense perdre la consciència de que ens hem equivocat. No val la pena entossudir-se, errare humanum est, perseverare autem diabolicum (cometre errors és humà, però perseverar-hi és diabòlic). Fins i tot és més fàcil treure conclusions profitoses sobre els errors que sobre els encerts, i a mig termini segur que ens fa invertir la corba.

M’agrada portar aquest bloc i llegir els vostres. Crec que ha estat una bona decisió, encara que la distància per poder fer la valoració encara és molt petita. Però si cal deixar-ho ho faré, hi ha coses més importants a la vida que un cercle viciós que alimenta una part de l’esperit. No deixa de ser un bocinet de realitat virtual.

[@more@]

Tweet

La Gemminola m’ha fet un encàrrec, i jo que no li puc negar res m’he posat a fer la feina.

EL TEST:

[mecànica del joc : has d’escollir un grup de música i
tractar de respondre a aquestes preguntes amb títols de cançons del
grup escollit, un cop fet això selecciona 5 persones que vulguis que
facin el test].

Banda o grup escollit: QUEEN

Ets home o dona?
Good Old Fashioned Lover Boy

Descriu-te:
We Will Rock You

Què senten les persones sobre tu?
Good Company

Com descriuries la teva anterior relació sentimental?:
Somebody To Love

Descriu la teva actual relació sentimental amb el seu novio/a o pretendent:
The Invisible Man

On voldries estar ara?:
In The Space Capsule

Com ets respecte a l’amor?:
Play The Game

Com és la teva vida?:
These Are The Days Of Our Lives

Què demanaries si tinguèssis un sol desig?:
I Want It All 😉

Ara despedeix-te:
Who Wants To Live Forever i The Show Must Go On (aquí n’he triat dues)

Li passo/demano que facin el test a:

– A l’Onix –> Fet, enllaç al meme
– A l’Alepsi –> Fet, enllaç al meme
– A l’Elur –> Fet, enllaç al meme
– A la Mireia (o la Laura, que ella és la que tria les cançons) –> Fet, enllaç al meme
– A Lomemusic –> Fet, enllaç al meme
– A la Kriz_peta –> Fet, enllaç al meme

I també li vull dedicar una cançó a la persona que més m’estimo, que trobo a faltar aquesta qüestió al meme :**
Love Of My Life

[@more@]

Tweet

Doncs ja torno a estar per aquí. Ha estat una setmana de descans allunyat del ritme normal, que he aprofitat per fer una sortideta que feia temps que tenia ganes i que fins ara no havia tingut l’ocasió. En fi, que he estat per Granada i m’ho he passat molt bé.

Per no fer el post molt llarg, l’Alhambra és una canya, és mereix ser una de les maravelles del món sens dubte. Segur que els que ja l’han vist pensen el mateix i els que no que no s’ho deixin escapar, si podeu feu una escapada i ho comproveu. A més, ara hi ha vols amb companyies de baix cost, així que la cosa pot sortir bé de preu.

Les Alpujarras és un zona molt maca, i sobre tot en aquesta època de l’any que no hi ha gaire turistes. Molt tranquil·let, es menja bé i bé de preu, que més voleu? I els poblets i les vistes són altament recomenables.

I ara ja torno a la normalitat. Ha passat una setmana, que es diu ràpid.

[@more@]

Tweet