Fins fa poc no m’havia de preocupar per aquest personatge,
però des d’aquest estiu a la meva filla se li comencen a caure les dents, fa el canvi cap a la nova dentadura. A ella això no li preocupa, a la seva
classe hi ha uns quants que han passat per aquest procés i no té cap trauma.
Les dents l’importen un rave, ella realment el que vol és el regal que li
portarà el Ratoncito Pérez (l’altre dia em van anomenar el seu equivalent català,
que no ho havia sentit mai abans, però ja no recordo el seu nom).
No tenia ni idea d’on prové la història d’aquest personatge
(no recordo que passés per casa meva), així que he decidit documentar-me per si
de cas, que les criatures les carrega el diable. Qualsevol dia em treu el tema amb
tota l’artilleria de "i això per què" i com no tingui respostes perdo la poca
credibilitat que em queda.
Com ja heu suposat per altres posts, m’agrada força aquest
projecte, així que us poso l’enllaç a la Viquipèdia. També he trobat una pàgina on explica un conte
amb un possible origen d’aquesta tradició. M’ha agradat llegir-ho, segurament li
explicaré, espero que li agradi. Si teniu un moment feu-ho també, el conte és maco i
curt.
M’he rigut una estona amb la vinyeta del Calvin &
Hobbes. M’agrada llegir aquest còmic (com molts altres, que de còmics en sóc consumidor).
I us volia fer una pregunta, que ja estem una mica
cansadets de posar Ous Kinder del Barça sota el coixí, ens podeu donar idees de
regalets que pugui portar un punyetero ratolí? Poseu-hi tot el que us vingui al
cap, encara que siguin animalades, a veure si entre tots riem una estona. Límits:
ha de ser un regal factible per una criatura i que tingui la mida màxima d’un
coixí.
[@more@]
Quin post mes deliciós !!! a sobre m’has agafat amb records d’infantesa potser anem connectats .;)
De fet jo ….. es que soc molt practica ,ara et recomanaria que li compressis unes calces per la nina Violeta que serà la que demanarà per Nadal que m’ho ensumo , però amb xuxes ja faràs ,interessa quantitat aquestes edats xDDD
el problema es…. i a l’altre que no li cauen les dents , no voldrà regal?
O encara no pilla lo del Pérez?.
Ostres, jo és que a les criatures sempre els acabo regalant coses artístiques… que si una caixa de llapissos, que si un pack de cosetes d´aquelles per muntar collarets i pulseres, que si plastilina… amb la meva cosina sempre ha colat… 😀
Uhm… jo no li dexaria ous kinder… potser fins ara heu tingut ort però com la pilleu en una nit mogudeta, igual se’n fa suc, de l’ou, i no et vulguis imaginar el que costa treure taques de xocolata dels llençols… (ejem…). xDDD
I si li poseu… un portàtil? Segur que li fa molta gràcia!!! I és de la mida d’un coixí!!! (jo si cal m’arrenco un queixal, si veniu amb un portàtil….)
Onix: L’altre no diu ni piula, aquest sí que és feliç 😀
Gemminola: Bona pensada, ja li convé ja una mica de seny 😛
Alepsi: A veure, Alepsi, els Kinder els vénen embolicats XDXD Bona pensada lo del portàtil, segur que estaria contenta, m’ho apunto!! I la propera dent la impressora, per la següent un escanner… XDXDXD
Ostres Pd40, fa molts anys que llegeixo Calvins. En tinc un munt repartits entre el pis i casa de ma mare. Llàstima que el Bill Watterson ja l’ha deixat de dibuixar… Felicitats pel post 😉
Coses que NO s’han de regalar: un telèfon mòbil, ja hi ha pares que els regalen quan són a la panxa de la mare; diners, ves a saber en què s’ho gasten; chucheries i ous kinder, perquè si ja amb les noves dents li anem ficant aquestes coses a la boca, no duraran gaire; l’últim disc del Bisbal, no hem de crear noves fans des d’edats tempranes.
No sé què dir-te de regalar… sempre pots mirar si fan alguna peli infantil o algun espectacle així per a nens que li agradi i posar-li les entrades sota el coixí. Facis el que facis ho faràs bé, segur.
doncs, noi…
els meus dos cadells, que estan en època… si fos per mi no hauríen conegut la tradició aquesta. Ni aquesta, ni els reis ni el tió.
Jo els hi volia explicar que el pare era un mag que treia coses d’on no n’hi havia. (que de fet, és veritat)
Però aquest, com d’altres, va ser tema per a distanciar-me de la mare biològica.
No et donaria la tabarra amb aquesta resposta pocasolta si no fos perquè avui li ha caigut un uial al meu fill gran. Bé, de fet, li ha fet caure el dentista. ell ja feia 15 dies que el tenia ballant i avui en una revisió d’aquestes de fer motllos i aquestes coses, doncs, bé que li ha caigut.
Però sincerament, crec que no deixa de ser una altra de les tradicions consumistes que fan més feliços a pares que a fills. I que es fan per continuisme.
Eps! que sóc partidari d’estimular la ilusió i la màgia sobretot en neurones actives, eh?
Però… i si en lloc d’un regal material dediquéssim 10 minuts més de carentonyes i moixaines abans d’anar a dormir?
Fardatxo: Gràcies!! I el còmic és bo, tendre i ocurrent. El que es pot fer amb una tira de 4 vinyetes, quin mèrit!!
Laprí: Uf, quina descàrrega al primer paràgraf. Sort que al segon m’has donat respir 😀 No sé si ho fem bé, però ho intentem.
Peusek: Res de donar la tabarra ni de resposta pocasolta. Al contrari, gràcies pel comentari. Estic d’acord que no s’ha de caure en el consumisme, ara bé, la pressió és forta. Prefereixo que ho visqui com una cosa positiva, que no que sigui la única que no té un petit detall quan li cau una dent. Per 0’80€ que val un ou val la pena. Sols per veure com explica pel matí el que ha aparegut al coixí pagaria molt més.
A casa meva passaven els angelets, mai he entès pq si no sóm massa creients, però mira era la versió catalana del Ratonsito Peres!
Actualment, els diumenges al matí a moltes poblacions fan espectacles infantils, això podria estar bé.
Res de xuxes, ni de noves tegnologies, ni de joguines bèliques.
Apostaria més per alguna cosa educadiva i constructiva.
Salut!
A casa meva ni ratolins, ni angelets ni res de res, les dents quèien perquè n’havien de sortir unes altres i ja està. Tu diràs… és que sino havien de llogar 4 angelets o 4 ratolins.. i l’economia no estava per tirar cohets, tot i que mai hem sigut de tradicions d’aquestes.
Mira… jo he pensat com la Gemminola, potser perquè per un moment he pensat què m’agradaria trobar-hi a mi, amb pocs anys sota el coixí… un bloc ben xulo i uns llapissos per poder-hi dibuixar el que em vingués de gust.
I res… tu vés bavejant amb la petita… però no et passis no fos cas que pugéssin els nivells dels rius 😉
Boooon dia! :*)
Genials el Calvin i el post!
Pots posar la tipica capsa de llapisos (si te tendencies artistiques), o un rellotge per nens.
En tot cas, no posis un Tamagoxi!
m’agafes una mica decol·locada…jo de criatures…però et dic el que m’agradava trobar-me jo: un cartró d’aquells de joguines petites, temàtiques, ja saps, que si de l’oest, que si collarets i mirallets…hi havien moltes coses!
Estic d’acord amb els comentaris! M’agrada molt el post, i la vinyeta és boníssima! 🙂 Jo quan era petit, tenia enveja dels nens que tenien caixes de colors alpino de 36. Et venien amb la caixa metàl·lica enorme i ens tenien tots impecables (excepte el color carn, que era el primer en gastar-se). Crec que li faria il·lusió una cosa així, colors 😛
Amic, ja t’he enviat un mail.
a la meva classe, hi havia una noia que es deia Pérez, i deia que el ratolí era seu. Sempre ens barallavem.
Un DVD del Baby Einstein en anglès, o un còmic de els tres bessones.
Ja és del club super 3????
Txell: Que jo recordi, per casa meva tampoc. I veient la cara que fa quan ho explica crec que els meus pares van sortir perdent.
Elur: Se’m nota molt? Bé, ja està bé que pugin els pantans… 😉
Dan: Noooo, un tamagotxi no. Ja en va passar un per casa i el malp… es posava a demanar menjar a les tantes de la nit. Li vaig treure la pila. Sí, he mort un tamagotxi 😛
Ral: Sí, aquesta idea també m’agrada. Ja miraré de trobar alguna cosa d’aquestes.
hyDe: Va bé això dels colors, que com dius, es gasten de seguida. Veig que hi ha més gent que coincideix en la idea.
JBauer: Què bo això de la Pérez!! 🙂 Oitant que és del Super3, amb la de descomptes que dóna…
Al meu fill l’altre dia li va caure la primera dent…
Quan la va perdre es va posar a plorar perquè l’angelet no li duria res… (això del ratoncito ell no ho coneix, sembla)
m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta m’encanta calvin & hobbes, porto dsd fa un temps molt enganxat…
sabeu la teoria conspiratòria de que la peli de el club de la lucha esta basada en calvin & hobbes?
Jo un dia vaig intentar engayar el ratoncito posant una dent que m’havia caigut feia temps pero el ratoncito tonto no ho es.
Tirai: A la meva res, ni angelets ni ratolins. Així vaig sortir jo, descregut de mena 😉
Elur: Ha anat molt bé. Ja explicaré.
Chatnoir: Nosaltres no teníem clar si fer-ho o no, però a l’escola ja es posen al dia, entre ells s’ho expliquen. Benvingut al bloc, gràcies pel comentari. Per cert, al teu bloc m’ha agradat molt les imatges que hi poses, aniré passant.
Marc¬¬: Doncs la teoria aquesta no la sé 🙁 Ens faràs 5 cèntims? Ara mateix no li veig relació.
Sir William Temple: 😀 Com el còmic!! El ratolí encara deu riure ara :D:D:D:D