Estaré una setmana desconnectat d’internet, si tot va bé el proper dimarts tonaré a ser operatiu. Us enllaço una canço d’U2 – Beautiful day, que és el que us desitjo per a tots aquests dies.
09 Oct 2006, 20:21 Hola a tothom!! He tornat fa una estona, amb les piles a tope i amb moltes ganes de llegir-vos. De moment he començat pel correu de la feina :(, i actualitzant antivirus, tallafocs i no sé quantes coses més que em diu l’ordinador. Després us contesto a tots com cal ;P
[@more@]
Dissabte vem fer una trobada / soparet amb alguns companys blocaires. Per mi era una situació nova, i més tenint present el poc temps que fa que tinc el bloc. Però les coses van com van, i si es fa ara i ve de gust tampoc hi posarem pegues.
Vaig intentar ser puntual, fins i tot volia arribar una mica abans per no haver d’anar amb presses, però el trànsit em va trair. Quan vaig arribar al lloc de reunió ja hi havia un grupet de blocaires. Com sabia que eren ells? Ara podria quedar bé i lluir-me una miqueta amb les meves dots de detectiu, però simplement vaig reconèixer algunes cares dels que tenen fotos seves penjades. De totes formes ho vaig preguntar: “Ei, hola, sou del bloc, oi?” I sí, eren del bloc, clar.
Bé, ara ve una part que crec que us podrà demostrar l’esperit amb que la gent venia a la trobada. En el moment de dir qui era (clar, jo no hi tinc penjada cap foto meva), un dels blocaires va dir, tot bona persona ell, “No pot ser aquest nick, jo ben just te’n posaria 30”. Val, val, deixo un momentet per què tothom rigui… Nota per la propera trobada, ja beurem més tard, no cal venir carregats.
Del sopar… bé, les converses van ser molt animades. Entre d’altres recordo algunes anècdotes que va explicar la Unanina sobre les rates de laboratori. Que no oblidi apuntar que 1) mai m’he de reencarnar en rata de laboratori i, 2) no enfadar-se amb l'Unanina, la venjança pot ser terrible abans no em liquidi (amb carinyu, això sí). Un petó, guapa!!
La gent anava movent-se per la taula, així que gairebé hi va haver conversa amb tothom, la Ipon, l’Erakkia (molt bé per ella, que ja venia d’una altra trobada que s’havia fet al migdia), les noies del GT (hi faltava una pota, però l’Alepsi, la Maduixeta i la Sara* van complir les expectatives), la Meiko, el Marc, el Hyde i el Telekoman, la Supernena i el Kabukiman de Cinema friki.
Després de les converses (anava a posar sopar) vem continuar la festa a un local glamurós. Va anar bé, així vem canviar de grupets i les relacions van augmentar. D’allà recordo la carona que feia el Laprí, que va tenir el mèrit, reconegut per tots, d’haver fet un llarg viatge per assistir a la trobada. El pobre estava molt cansat, així i tot va aguantar com un campió. Aquí també es van unir a la trobada l’Adagio i el Hide_ (gràcies també per fer l’esforç i per la vostra simpatia). Per cert, el Teleko ens va fer cinc cèntims de l'origen i per on aniria la seva història de por, jejeje!! I vaig parlar, encara que menys del que hagués volgut, amb la Iuki i el Fardatxo.
Quan van tancar el local, a les 3 segons normativa, la festa va derivar cap a la zona ballaruca. I, tal com diu l’Alepsi al seu post, amb unes proporcions ben igualades. Hi vem estar una bona estoneta, així que hi va haver molt temps per riure i per suar, quina calor què hi feia!!
Conclusió: m’ho vaig passar molt bé! I molt content de posar cares a aquests blocs. Em sap greu pels que volien venir i no van poder per problemes amb les dates.
[@more@]
Les tempestes de la setmana passada, menys hores de sol, les temperatures, tot ens porta cap a la tardor. I no em sembla gens malament, ha de fer el temps que toca i s’ha de disfrutar a cada moment. L’Elur ja sap la meva passió pels bolets, passejar pel bosc a la tardor és un plaer que no vull perdre mai.
Però ahir vaig veure aquesta flor i em va copsar, amb aquest vermell tant intens. Abans d’ahir no hi era, això segur. No sé, va ser com si la natura em deixés un petit missatge. Sí, ja sé que una flor no fa estiu, però en aquest cas m’ho va semblar. Una finestra a un estiu que per a mi ha estat molt especial, inoblidable en certs aspectes.
[@more@]
L’Efe i l’Onix han obert una campanya pro extraterrestres nostrats. En aquests moments me n’adono que tenia un buit a la meva vida. Un seguidor com jo d’Expedient X i no estar per aquestes coses. Sort que a la blogosfera hi ha gent que pensa en tot! Posem fil a l’agulla i reclamem el que ens mereixem. Jo també vull extraterrestres propis, i un Mulder i una Scully amb accent de ses illes!!
Però com no podia ser de cap altra manera, a internet ja n’he trobat un d’integrat. Us deixo les imatges per tal que ho valoreu vosaltres mateixos:
Per aquells que no ho arribin a escoltar bé, el nostre PujolET (el nom és aportació de l’Alepsi) diu "BARÇA, BARÇA!!"
[@more@]
Per començar el dia plovent, la cosa ha anat molt bé. Hem seguit la jornada gegantera del matí, una visita inesperada al Palau de la Generalitat (no hi cabia ningú més per mirar els castellers), i per la tarda passejada a Montjuïc per acabar gaudint de la font de colors. Us deixo algunes imatges, espero que us agradin.
25.09 Aquest matí hem anat a veure els cavalls de Menorca, uns animals preciosos.
Teniu lliure algun port USB i no sabeu què posar-hi? Trobeu que el vostre ordinador està trist? No sabeu què regalar aquests Reis? No patiu, la tecnologia arriba amb força per solucionar els vostres problemes. Som-hi, una tongada de tecnoxorrades amb connexió USB.
Res millor que començar amb el que no ens pot faltar en aquestes dates que s’apropen: un arbre de nadal. Naturalment, disponible en diversos colors. Bonic de debó!!
[Nota: he estat buscant sense èxit un caganer usb. Emprenedors, aquí hi ha mercat.]
Segona recomanació. Teniu algun company de feina, amic, parent… que sempre us ve fardant amb les seves coses? No voleu que aquest indesitjable us trobi per escalfar-vos el cap? Aquí teniu la solució, un detector de fantasmes! Funcionament senzill, així que detecti que s’apropa us ho indicarà amb senyals luminoses i acústiques, a temps per fugir.
Som-hi pel plat fort! Tots sabem que la millor defensa és un bon atac. I ara que s’ha posat de moda això del bombardeig preventiu, què millor que un llançamissils USB. Seguretat total en un radi de 5 metres, a veure qui és el valent que us ve a molestar al vostre ordinador. L’enginy porta un software que permet calcular la trajectòria.
Tot això, i més, es ven de debó. Cliqueu als enllaços de les imatges per accedir a la corresponent pàgina web.
[@more@]
L'altre dia vaig fer un post sobre els viatges somiats. Ja us vaig comentar que un d'ells era anar a l'espai. A partir d'aquell post li vaig començar a donar voltes d'on em podia venir això de l'espai. No sé si realment és l'origen, però de ben segur que hi va tenir influència la pel·lícula Blade Runner. Per aquells que no la conegueu, a més de recomanar-vos-la, us poso un enllaç a la wikipèdia.
A més de la trama principal m'agrada l'ambientació triada. L'acció passa a Los Angeles l'any 2019, que surt representada com una ciutat bruta, fosca, sempre sota la pluja. En aquell món, els animals de companyia són artificials. En aquell moment em va representar un canvi, molt diferent a altres tipus de pel·lícules que presentaven un futur perfecte on la tecnologia havia arreglat tots els problemes. No sé, segons va passant el temps em sembla que la nostra realitat s'acosta cada cop més a aquella ficció.
Una de les seqüències que més m'agrada és la que us poso a continuació:
"Yo he visto cosas que vosotros no creeríais. Atacar naves en llamas más allá de Orión. He visto rayos C brillar en la oscuridad cerca de las puertas de Tanhausen. Y ahora, todos estos momentos se perderán en el tiempo, como lágrimas en la lluvia. Es hora de morir…" Roy Batty, Nexus-6
Aquí la teniu en versió original (gràcies pel vincle, Perdedor).
Mentre escrivia he pensat que sempre m'ha agradat la ciència ficció, he vist un munt de pel·lícules i m'agrada llegir llibres d'aquest gènere. Potser això de l'espai em ve d'abans… tant si val, Blade Runner bé es mereix un post.
[@more@]
Normalment em sóna el despertador a 3/4 de 7, però dimecres, al voltant de les 6, ens varem despertar de sobte. Degut a la tromba d’aigua que queia en aquells moments, el desaigua del terrat no donava abast i es va començar a inundar el pis. No era un petit toll que entrés per la porta, va ser una inundació en tota regla. Ens vem adonar quan ja teniem aigua al dormitori. Tinc present el record de saltar del llit i notar, no la rajola mullada, la sensació de xip-xap amb els peus. El primer pensament va ser que ens havíem deixat alguna porta oberta, però al veure que el passadís i el menjador tenien un gruix de dos dits d’aigua ja ens vam adonar que la cosa era pitjor. Un cop passat l’ensurt inicial vem passar al contratac, amb tovalloles i motxo, empapant-les per tal que d’anar-la xuclant. Déu n’hi do el que arriben a absorvir les tovalloles, i vinga a escórrer-les una i altra vegada. Hi va haver moments que pensava que per aixugar tot allò ens passaríem mig matí, que tots els mobles, portes i parets acabarien bufats i fets malbé. Sort que durant aquest procés va deixar de ploure tant fort, el desaigua va fer baixar el nivell per sota la porta i ja va deixar d’entrar-ne més. Així, després de quasi una hora de dur treball es va controlar la situació.
Bé, de dur treball i d’alguna escletxa que hi deu haver en alguna rajola del pis, perquè un cop acabada la crisi vaig mirar pel celobert i, naturalment, el veí de sota tenia els llums encesos. Com a bon veí, i més perquè tenim bona relació, vaig baixar a explicar la situació i oferir l’ajut necessari. S’havien despertat amb les goteres i ja estaven fent evaluació dels danys per l’asseguradora. Al final en van ser els més perjudicats, amb gairebé totes les parets bufades. A nosaltres les parets no van quedar afectades gràcies als rodapeus, i els mobles van aguantar força bé. Les nostres mans bastant dolorides i alguna llaga, de tant escórrer tovalloles. En total l’episodi va durar una mica més d’una hora, que es va fer llarga, sobre tot al principi.
Miro el rellotge, tinc el temps just per arribar a la feina. Una dutxa ràpida i a córrer. Quina manera de començar el dia!
[@more@]
Què hi fem en aquest món? Ens hi han deixat per realitzar algun tipus de missió divina?
Think!
Aretha Franklin & The Blues Brothers – Think!
[@more@]
No fa gaire la Menxu preguntava al seu bloc què fariem si ens toqués la loteria, una de ben grossa. Jo ho tinc clar i de seguida li vaig dir: deixar de treballar i dedicar-me a viatjar per tot el món.
Després vaig començar a rumiar per on començaria. Bé, tampoc gaire, ja ho tinc pensat de fa temps. M’agradaria viatjar a l’espai i fer la Ruta de la Seda. I la resta després.
De viatjar a l’espai no en parlaré gaire. Primer perquè tinc el remordiment del que valdria un viatge així. La relació preu/temps és massa desproporcionada, val molts diners pel poc temps que ho gaudiria. Em trec el mono obrint el Google Earth. Segon motiu, el mateix dia va sortir als mitjans de comunicació que el loter de La Bruixa d’Or ho faria el 2008, així que ja ens ho explicarà millor que jo. Per cert, ha dit que recollirà els desitjos de la gent i els portarà a l’espai. Fins i tot s’ha compromés a fer-ne complir un. El meu, Xavier Gabriel, és que et vull acompanyar!!
Vinga, anem pel segon. La Ruta de la Seda és un d’aquells viatges que m’agradaria fer amb temps i calma. El nom fa referència a l’antic corredor comercial que portava seda i altres productes de la Xina fins a Constantiopla (l’actual Estambul), porta d’entrada als mercats europeus. Aquesta ruta no tan sols va portar riquesa, es va convertir en lloc d’intercanvi de cultures. Era tant important que va ser la recerca d’una ruta alternativa el que va impulsar a Colom a fer el viatge que el faria descubridor d’Amèrica. En fi, no us vull atabalar massa, podeu trobar més informació a internet, així com molta literatura.
Tinc clar que un viatge així no serà possible si no és compleix la premisa de la loteria, però no descarto anar-ho fent per etapes (i de turista, no de viatger, que són coses diferents). De fet, la primera ja la tinc. Vaig tenir el plaer de poder viatjar a Turquia fa uns anys. Els records són molts bons, i mentre escric això em ve al cap les olors del Mercat de les Espècies d’Estambul. La resta del viatge no desmereix, segur.
Algú més s’apunta a explicar el seu viatge somiat?
[@more@]
