Ahir vaig quedar amb la Gemminola per materialitzar un assumpte que teníem entre mans (no té res a veure amb la seva sobtada vocació d'stripper, malpensats!!). Res, que em va tocar de fer rei mag i passar-li un regalet que se l'hi havia d'entregar.
Abans de continuar la història, us vull avançar que aquest post és una mica especial. Li he demanat a la Gemminola si volia explicar ella l'aconteixement al meu bloc, que jo per explicar no tinc gaire gràcia. Al final hem decidit fer un 2×1, com si fos un matxambrat. Cadascú ha fet una part del relat i així ho teniu en un sol post, amb les paraules de cadascú. Segueixo…
Pd40
Ja de passada que ens vèiem, i per celebrar la trobada, varem anar a sopar. Últimament sembla que estigui abonat als restaurants exòtics, doncs vem anar a petar a un japonès. No us faré la brometa del libanès i us diré directament el restaurant escollit: el Shunka, que està darrera el col·legi d'arquitectes (al costat de la catedral). Si us agrada aquest tipus de menjar heu d'anar-hi. No és tan barat com aquell (quin japo ho és?) però el menjar s'ho val. M'agradaria dir-vos els noms dels plats, però no en tinc ni fava. Suposo que el típic, sushi, tonyina, maika, una vieira cuita dins la seva pròpia petxina, … i alguna cosa més que ara no recordo. Tot estava boníssim!! A més, teníem lloc a la barra, davant de la cuina (si hi voleu anar imprescindible fer reserva amb temps). I mentre menjàvem podíem veure com preparaven els plats davant nostre. Un espectacle digne de veure, de debò. Suposo que ells també devien riure al veure la meva habilitat amb els bastonets :s, però jo no renuncio a res, si cal menjar amb dues branquetes es fa i llestos. No us puc posar fotos (que n'hi ha) per què no puc pujar-ne al servidor 🙁 A canvi us poso un enllaç cap al blog de Esther Fuldauer, que hi va anar l'any passat i té fotos.
De totes formes, com ja va passar l'altre sopar, el millor de la vetllada va ser la companyia. La Gemminola és tant o més divertida en directe com al bloc, així que sols li puc agrair la bona estona que vaig passar amb ella. Sembla mentida que sols coneixent-nos de llegir un bloc ens podem explicar tantes coses, ja té raó quan diu que això és un cercle viciós.
No sé ella com us explicarà la segona part de la vetllada, que aquí sí que ja es va tocar el tema de la seva sobtada vocació. Però tant si ho fa com si no, no malpenseu!!
Gemminola
Bé doncs, jo explicaré la segona part. El després del sopar.
I clar, no anàvem a anar a dormir amb la panxa plena, vam anar a pendre algo, però ep res de ríos d´alcohol.
La cosa és que vam anar a parar als 3 Tombs, i de camí vam topar-nos amb la indústria de la prostitució, un món que sempre m´ha fascinat però en el que mai m´hi ficaria (Ei que ser streaper no té res a veure amb ser prostituta, que jo faré streap art de qualité i més si en Sir William temple em fa de manager)
Vam estar una bona estona xerrant de les nostres coses, relatant-li alguns dels secrets d´ Strawberry Fields que expliquen alguns dels posts que he fet que estàven encriptats, o simplement mai he deixat constància, i el senyor Prop de 40, que no sembla un prop de 40, em va ensenyar fotos de la família i vam acordar que algún dia la senyora Prop de 40 i jo anirem a cremar les targetes a base de dosis de roba a l´engrós.
També, i com no, vam estar parlant de feina, a banda de la meva vocació d´streaper.
Com que una servidora és fumadora, trobar un bar on es pugués fumar va ser mitjanament complicat després dels 3 tombs, però al final vam trobar un lloc bastant fasion on jo, vaig trobar el home de la meva vida: Una rèplica del Rafa Marques! El senyor prop de 40, us pot confirmar que les meves tècniques per lligar són nefastes, no es normal cridar l´atenció d´un noi com ho faig jo: Fent una bandereta amb els escuradents i alçar la maneta en plan eii eiii sóc aquí!!!!
Les pites de Shawarmes penjades dels andamis no són "apetitoses", és que hi ha gent molt marrana pel món, i després de sopar trobar-te una pita allà penjant fa com venir ganes de vomitar, si de dia hi ha molt freaki pel carrer, entre setmana per la nit també (vease, nosaltres), els locals més cutres i vells de Barcelona són llocs fasions, creuar en vermell els carrers del centre, i aturar-te tranquil.lament a cordarte la sabata sense patir per que et puguin atropellar, és un luxe.
[@more@]
Buf al rellegir lo de la pita m´han tornat a venir bàsques… xD
Ho confirmo, les teves tècniques de lligar són nefastes 😀 En aquest cas ja em va anar bé, sols hagués faltat quedar-me allà tirat…
Adagio: Si vols menjar japonès bo ves-hi. I la gemminola sols fa que veure Rafa Marquez a tort i a dret, ja podríem tenir 2 equips sencerets…
Caram, caram, com ens cuidem, eh??? Jajajaja! M’apunto el japo aquest per anar-li a fer una visita algun dia! 😉
PD40; Aquesta plantilla la vaig tenir jo durant molt de temps abans de fer les tonteríes que he fet en el meu bloc per acabar sent el que és ara xD
Dagio; Val, l´estiu que ve, anem a mèxic i a Roma i a Liverpool i a Buenos Aires, segur que el meu ex l´il.legal sense papers (que al seu país no és il.legal i té papers) ens podría deixar lloc al seu departamento !
Alepsi; Val molt la pena, està bonissim (El menjar) el cuiner no, que els japos pobres, seràn molt avançats en gaire bé tot però estèticament no maten 😛
Alepsi: XDXD la Gemminola té raó. Ves-hi pel menjar, està mooooolt bo! I si pots reservar amb temps demana seure a la barra, val la pena veure com preparan els plats.
Gemminola: Ja he tornat a la plantilla habitual. Amb la migració del servidor petava, però ja ho han arreglat. De totes formes crec que un dia canviaré els colors, els trobo massa freds…
Que be què s’ho munten alguns !!! xDD si conegués l’enveja us en tindria eh , però com m’agrada aquest bon rotllo ,:)
A mi la gemminola em fa por xDDD 😛
Onix: Doncs sí, molt bon rotllo 🙂 D’enveja res, envia un mail i quedem quan vulguis. Al japo, al libanés o on vulguis.. :)**
hyDe: Por? :D:D:D:D què li has fet? XDXDXDXD
Quin bon rotllo. A veure quan anem a soapr tots plegats. El típic soapr de Nadal dels bloggers. je je.
Quina gràcia. El meu mosso és un streeper genial. Ja te’l presentaré!!!
pensar que dormim a la mateixa habitació i jo no en sbaia res d’això de la seva vocació d’stripper….
pensava que la germana de ment calenturienta i marranota era jo…jolines….això es competència
Mira ella no es creu que sóc un noi tímid, però a mi les strippers em fan un respecte… jajaja
JBauer: Sopar de nadal blogger? Tu i el Chamb sí que em feu por… El tema mosso ja te’l comentarà la Gemminola, a mi com que no 😉
Eva: Sembla que la teva germana té cops amagats. Què no li segueixes el bloc? Bé, ja sabem que la Gemminola no fa les pràctiques a l’habitació :D:D:D
hyDe: Et pots fer també stripper per superar la timidesa. Tot és començar…
A mi les coses crues no em van. Jo sempre torno l’entrecot a la cuina per que el facin mes, encara que sempre em diguin que l’entrecot es menja mig cru.
I el sushi…tampoc. El salmo fumat encara.
Benvolgut senyor poeta,
no li faci angunia que l’anomeni així, doncs les seves paraules han sigut molt boniques.
Ai mira… no en sé pas de parlar-escriure així amb tu! jajajajaja
Em feu una ebvegeta relativa, els que viviu a la gran capital o rodalies i us podeu trobar tan fàcilment.
Petons i que tingui un bonic cap de setmana poeta!! ;*)
Ostres! una japonès! només hi he anat un cop i em va agradar molt! Quina trobada més xula1
Sir William Temple: Diuen que el menjar japonès és molt sa. No sé, que no hi entenc, però bo ho era segur. Però cadascú té els seus gustos…
Elur: Parla garrotxí, que et queda millor. Sí, és més fàcil quedar entre la gent d’aquí, però algun dia faré una escapada al paradís, en pots estar ben segura 🙂
Tirai: Si t’agrada el menjar japonès reserva taula per aquest, de debó que és el millor que he provat!!
Sona d’allò més divertit i natural. Així que el senyor prop de 40 no sembla de prop de 40?? quines coses, quina sort!
jejejej
molt bona aquesta història a quatre mans..
prendré nota..
ptons!
Rock’n’roll: Gràcies per la part que em toca, però tampoc crec que sigui cap desgràcia semblar-ho 😉
Sidlia: Vem parlar de fer-ho i ens va fer gràcia. Mira, som així de senzills… :)**