Nighthawks

Experiència col·lectiva iniciada per l'Onix a la seva cambra fosca. Podeu trobar la relació de relats que s'han fet al voltant del quadre al bloc RelatsConjunts.blogspot.com

NIGHTHAWKS 1942 Edward Hopper
NIGHTHAWKS 1942 Edward Hopper

 

Com cada dijous, ens citem en el mateix bar on ens vem conèixer. Com ha canviat la vida des d'aleshores, després d'un parell de relacions frustrades aquesta sembla la bona. M'agrada aquest costum, veure'ns els dijous al mateix bar on va començar. Ja no recordo de qui va ser la idea. Avui, però, serà un dia especial. L'he trucada diverses vegades per confirmar que no faltarà, no vull que passi res que ho pugui espatllar. Fins i tot he arribat abans d'hora.

Com sempre, saludo en Joe. Avui, a més de tornar-me la salutació, em pica l'ull acompanyat d'un somriure de complicitat. Ell també ho sap, avui li demanaré a la Susan que comparteixi la seva vida amb mi. Bon confident, sort tenim els ocells nocturns dels cambrers que ens escolten. També saludo a l'altre home que hi ha assegut a la barra. Com sempre, em retorna la salutació aixecant el seu got sense dir res. No sé com es diu, Joe tampoc ho sap, diu que cada nit s'asseu en aquell racó de la barra sense dir res. És un home de poques paraules, fa respecte quan fixa la seva mirada, i el nas, sortit i corb com el d'un falcó, arrodoneix el conjunt.

Pel vidre la veig arribar. Porta aquell vestit vermell que tant m'agrada, li fa ressaltar la figura i enforteix el color aram dels seus cabells. El seu somriure la delata, segur que per telèfon ho ha notat. Un petó, càlid i suau, on també noto la seva excitació. Després d'una conversa inicial, li ensenyo l'anell i li demano. Aquell anell amb un brillant que tant li va agradar un dia que passejàvem per la 5a Avinguda. Els ulls em donen la resposta abans que la seva veu arribi al meu cervell. En aquell instant em sento el centre del món.

Felicitats! La veu d'en Joe em retorna a la barra. Continuem parlant, ja no sé de què. Li dic que ens hem d'afanyar, que tinc taula reservada per sopar. Ens acomiadem d'en Joe, no queda ningú més al bar. Sortim de pressa, agafats de la mà, a buscar el cotxe.  Ja és negre nit, i al girar la cantonada un cop m'enterboleix els sentits. Agafo la Susan pel colze, que es gira de cop. Tots dos el veiem, i a l'instant sabem que al reconèixer-lo ens hem sentenciat. Ell també se n'adona i, per un moment, la seva mirada denota tristesa, esperava que els cops fessin el seu efecte i el robatori fos net. Aquell anell val molts diners, tants que ho justifica tot.

És l'home-falcó del bar. Un falcó nocturn, que caça de nit ocellets de ciutat. Ràpid, treu un ganivet del seu abric, esmolat com una urpa de depredador. No veig el moviment del seu braç, sols noto el cop al clavar-se al meu cos. Mentre caic miro la Susan, que ja està estirada a terra immòbil, amb els cabells d'aram banyats en sang.
 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

22 comentaris a l'entrada: Nighthawks

  1. williams diu:

    joder…

    (perdó)

    felicitats Propde40!

    :)*

  2. Alepsi diu:

    Jopetas!!!
    Jo que pensava “mira, algú que no hi veu fantasmes, al quadre” i sí…. veig que sí que n’has vist…..

    M’ha agradat moltíssim! Jejejeje! Però… jopetas!!! Perquè els finals sempre són tristos???? Snif!

    xDD

  3. elur diu:

    N’hi ha que creuen que l’amor és efímer… però tampoc cal matar-lo abans d’hora! 😉

    M’ha agradat la història, molt.

    Bon diumenge!!! :*)

  4. Pd40 diu:

    Williams: Jodamos todos, amén!! 🙂

    Alepsi: Quan vaig llegir el post de l’Ònix em vaig dir que faria lligar el seu final amb la meva història. El post està fet inspirat en el quadre del Hopper i el post d’ella.

    Elur: Espero la teva versió!! Gràcies, bon dia també 🙂

  5. Si senyor!!
    Crec que he fet la ruta en sentit invers a quan s’ha escrit cada post…¬¬
    Però el teu, mira tu per on, per què em fa pensar en Raymond Chandler???
    No dona el tipus, però el teu home-falcó, m’ha portat l’imatge d’en Peter Lorre…

    Molt bona narració. M’ha agradat moltíssim. (bé, com totes les que he llegit fins ara, Sou uns cracks!)

  6. kurtz diu:

    culló! molt bon efecte, quin gir. I on anira ara, aquest pavo?

  7. Laprí diu:

    Final matador. De la felicitat a la tristor en un tres i no res.

  8. iruNa diu:

    Ostres… ja em pensava que passaria alguna cosa al sortir del bar perquè no podia ser tot tant maco (i veient com són els finals de les històries que desperta aquest quadre ja m’esperava qualsevol cosa…) però l’home del bar NO!!!! un cotxe, un atracador desconegut… però ell… M’has deixat sense paraules… genial!

  9. onix diu:

    magnific!!! no tinc paraules estic emocionada

  10. Pd40 diu:

    Barbollaire, Kurtz, Laprí, iruNa, Onix: A tots us dic el mateix, gràcies pels comentaris i, sobre tot, pels vostres posts. Espero que hi hagi més gent que s’animi a fer la seva proposta. Onix, em trec el barret virtual :**

  11. Pd40 diu:

    Williams: Hem coincidit. Ho dius per amén, oi? Val val… no ho faré més. Diré “així sigui”, millor?

  12. gemminola diu:

    Quin èxit el quadret! HE de plantejar el meu 😛

  13. williams diu:

    el que tu diguis

    : P

  14. 🙂 M’ha agradat!
    Però quin final més dur!

  15. Pd40 diu:

    Gemminola: Espero veure la teva proposta aviat!! 🙂

    Williams: XDXD 😛

    Annatarambana: Et dic igual que als altres, anima’t a fer el teu relat. M’agradaria llegir-lo.

  16. onix diu:

    Mira que he tornat a llegir altre cop
    Uff això de veure la meva paranoia a quatre mans es orgasmic
    :DD

  17. Pd40 diu:

    Onix: Vina quan vulguis, això és casa teva… :)**

  18. L'avi diu:

    Benvolgut Propde40, bon gir final. M’ha sorprés. Sobretot m’ha sorprés la de històries que poden sortir d’una mateixa imatge. Redeu, redeu, redeu

  19. nidlia diu:

    Prop de 40!!!!!!
    buf..
    m’agraden els finals que acaben bé..

    Però en tot cas un gran i bon relat.

    ptons.

  20. Pd40 diu:

    Avi: Gràcies! Li agraeixo el seu comentari i estic content que li hagi agradat la proposta del relat.

    Nidlia: Bé, la proposta segueix oberta. Si t’animes a fer la teva versió segur que serà molt bona :**

  21. jbauer diu:

    Hola amic, m’ha agradat molt la història. m’he endinsat amb ella i gairabé ploro al final. ben escrit company.
    Aquest paio ja no torna al bar… o si…

  22. PropDe40 diu:

    Williams: Enquesta fet, una mica així :S 😀

    JBauer: Per què no ha de poder tornar? Ja vindran més ocellets… Anima’t a fer la teva, és un bon exercici.

Els comentaris estan tancats.