Aquells que tenim el blog obert a bloc.cat utilitzem unes plantilles, la majoria de les quals tenen una etiqueta (normalment al peu del blog o a la banda dels enllaços del RSS) que diu, més o menys, 'Vàlid XTHML'. No us heu preguntat mai què vol dir? L'XHTML és l'evolució del HTML, que és el codi amb el qual estan fetes la majoria de les pàgines web (o el blog). Es tracta d'una versió html més estricta, complint les especificacions de l'XML. En aquesta versió, l'estructura del llenguatge és més rígida, per exemple obliga a no deixar etiquetes obertes. No us poso una definició de cada terme, si voleu més informació podeu clicar als enllaços.
La necessitat d'aquest canvi va venir, principalment, a que Internet és accessible des d'una diversitat de dispositius: pda, mòbils…, no tan sols des de navegadors ubicats en un ordinador. Aquesta diversitat de dispositius porta implícita una diversitat de visualitzacions, la qual cosa comportava la necessitat de separar contingut de disseny, no és el mateix visualitzar una pàgina web en una pantalla d'ordinador que en una pantalla de pda. Aquí és on entra l'XML, que permet crear estructures de dades d'una forma molt senzilla. El contingut, la informació, s'ha de codificar fent servir aquest llenguatge. Per la part de disseny va agafar força l'ús dels fulls d'estils (fitxers CSS). Així, modificant el full d'estils podem generar diferents formes de visualitzar una mateixa informació sense necessitat de retocar-la, la qual cosa permet reutilitzar les dades i rebaixar costos. Si feu una prova d'impressió d'aquest blog podreu veure què pot fer un full d'estils, oi que no es veu igual que en pantalla? Això és per què en el cas del dispositiu 'impressora' s'ha definit que alguns del elements que sí es visualitzen en pantalla no són necessaris. I la barreja d'html, xml i ús de css és el que s'anomena XHTML, que és un pas cap a l'anomenada 'web semàntica', però això ja seria matèria per altres posts…
Seguint amb el títol, que el nostre blog o pàgina web porti l'etiqueta 'Vàlid XHTML' és tant una declaració com una obligació. Estem dient que, a l'hora de generar continguts, fem cas de l'especificacions XHTML. Per tant, no hauria d'estar en aquells llocs on això no es complís. Aquestes especificacions no es creen a l'atzar, les promou el World Wide Web Consortium (W3C), que és un consorci internacional que treballa per a desenvolupar i promocionar estàndards per al Web.
I després de tanta teoria, anem a la pràctica, la pàgina web del W3C té un validador que permet veure si un lloc compleix les especificacions o no. Si les compleix us surt un informe en verd i us permet afegir una imatge com la d'aquest post, si no us treu una llista d'errors per tal que en feu la revisió. No us espanteu, molts errors petits generen un munt de línies a l'informe, a vegades són sol·lucionables amb petites esmenes.
Com està la cosa, la vostra pàgina és XHTML vàlida?
[@more@]
Pel que veig, la major part dels blogaires que llegeixo o que passen per aquí fan servir un nick que no els identifica. No em sembla que siguin menys creïbles que algú que utilitza un nom, fins i tot en blogs on el contingut és clarament ficció. Utilitzar 
Un dels records que tinc de quan era petit és el tema dels berenars. A casa els pares la cosa normalment es solucionava amb un entrepà, però alguna vegada hi havia sort i queia alguna cosa diferent. El premi gros era quan podíem anar a una granja que hi havia prop de casa a menjar una ensaïmada farcida amb nata. 
Del 
Algú que hagi estudiat amb mi us podria explicar coses meves, la gent que ens trobem a la blogosfera tenim una altra petita caixa d'informació de com som, o quan pengem un fotolog pels amics, o pels correus, la gent de la feina, els amics us podrien explicar quins llibres o pel·lícules m’agraden, les meves aficions, el bibliotecari us podria dir què agafo, les videocàmeres dels diferents caixers ens poden dir per on passem i quan ho fem… Però fins ara si algú ho volia saber l'esforç d’esbrinar tot això era una tasca difícil (de fet, existeix la professió d'investigador) i així i tot és gairebé impossible que algú ho trobés tot. Fins fa relativament poc aquesta informació podia existir sense estar lligada, però això la tecnologia ho canviarà.
L'altre dia vaig veure pel carrer una noia que escoltava música amb un Discman i se'm va fer estrany, ara tothom va amb reproductors MP3. Em va recordar el canvi que va suposar, en el seu moment, l'aparició dels cds sobre els Walkman. És curiós, veure com neixen i moren aparells per obsolescència. Una mica passa com a la resta de coses, per exemple en el cas de professions que han desaparegut i que han estat substituïdes per altres de noves. En el cas dels aparells tecnològics el ritme, però, és molt accelerat. 
Estic convençut que els MP3 quedaran absorbits pel mòbil, fins i tot la fusió entre PDAs i mòbil en un sol aparell també em sembla més que previsible. 