Un dels records que tinc de quan era petit és el tema dels berenars. A casa els pares la cosa normalment es solucionava amb un entrepà, però alguna vegada hi havia sort i queia alguna cosa diferent. El premi gros era quan podíem anar a una granja que hi havia prop de casa a menjar una ensaïmada farcida amb nata.
A vegades ens compraven un pastisset de Bimbo. Aleshores, com ara, n'hi havia bastants per triar (em ve al cap el Bony, el Tigretón, el Bucanero o la Pantera Rosa). Sempre triava el Bony. Era (és) un pastís de briox recobert de xocolata i farcit de melmelada de maduixa. El Tigretón era igual però tenia el farciment de nata. Encara que les diferències eren mínimes, els nens ens repartíem en dos grans grups, a qui els hi agradava el Bony i els seguidors del Tigretón, com dos grups socials diferenciats i irreconciliables. La Pantera Rosa tenia pocs seguidors, aquella cobertura de xocolata rosa no semblava gaire fiable.
Avui encara es venen. Com pot ser, doncs, que sent els progenitors, tots dos, seguidors declarats del Bony, la pubilla ens hagi sortit del bàndol del Tigretón?
Ahir vaig fer aquesta pregunta a la Musa, que em va confessar que era de la Pantera Rosa. I vosaltres, de quin grup sou?
[@more@]
Definitivament, de la Pantera Rosa. Nyam-nyam!
Tigretón de tota la vida, on vas a parar!!
i bé… faré un esforç i passaré per alt que siguis del bony XDXDXD Diguem que procuraré no tenir-ho en compte 😛
Una mosseta llesta la pubilla, tu pensa que tens sort, mentre no se’t faci perica o merengona rai!! XD
Nanit!! :***
Els de la meva quinta som del “pa amb oli” i el “pa amb vi i sucre”
PD
La primera turca de la meva vida va ser berenant pa amb vi i sucre (sucant el vi per les dues cares del pa)
Trapezista: Vot per la Pantera Rosa 🙂 Serà bo, però no em negaràs que el color no és gaire atractiu, oi?
Elur: És culé total. Veig que en les coses importants no s’equivoca 😛 :)**
Turrai: Pa amb vi i sucre, que el vi fa sang… em sona això. I els nens ben contents XDD
Doncs jo sempre he tirat per la pantera rosa, ja sé que no era el que tenia més fans però la veritat és que a mi sempre em va atreure aquell color rosa declaradament anti-natural. De totes maneres, abans que tigretons o bonys o bucaneros vaig menjar moltíssims entrepans i abans que això croissants, la veritat és que els pastelitos Bimbo en menjava només quan anàvem al pediatre, de sortida i si ens havien posat una injecció, sinó res!
Bony !!! com no? a mes t’has oblidat dels cromos , què sortien d’un sobret blanc tot untat d’oli ,l’aroma que desprenien …. uhmmm :~~
Fa poc en vaig veure i no em vaig poder resistir a la temptació ,la veritat mes valia conservar el record , o jo tenia el paladar molt “asilvestrat ” o ara son una porqueria
;)****
res … què volia el meu Gira.sol diari XDDDD
Bony! Sense cap dubte. I el plaer d’aixecar el tros de xocolata de sobre, que sortia com una llosa plena de melmelada…. Mmmmmm
Jaja, m’ha fet molta gràcia el post, tot sovint a la feina, on la majoria som “trentanyerus” hem tingut aquesta conversa tot dinant i mirant de reüll a la màquina de pastetes que han situat, temptadora, a la cuina.
Jo recordo haver-ne menjat però no gaires, també érem d’entrepà però, per la descripció que en fas, crec que a mi també m’agradaven els…. Bonys!!!, veig que anem guanyant, el que no he entès mai són als partidaris de la pantera rosa, només els perdono si era per fer un homenatge a la sèrie de dibuixos 😉
Doncs jo era dels de l’entrepà… o de torrades de pa de pagès amb margarina i sucre per damunt (boníssim també)
veus? el que jo et deia, una pubilla mooooooooooooolt llesta XD
Jo també era d’entrepans, eh? o de “pamboli” o el que fos que preparés la maona. Els tigretons queien moooooooooolt de tant en tant i per això els vaig “idealitzar” 😛
Bon dia :***
Gràcies per l’homenatge i per traure a la llum la pantera rosa!!! És que sempre seré (serem) outsider!!!
I sí, menjava pantera rosa perquè la sèrie de dibuixos animats m’encantava i perquè potser semblava el pastisset més inocu de tots (tot i la quantitat desorbitant de E que devia tenir…). Però de totes maneres, els entrepans fets amb amor de la padrina eren l’habitual!
Salut!
Ostres, ho recordo com si fos ahir. M’encantaven, també el de la Pantera Rosa (a aquella edat tenies pocs miraments amb la salubritat dels aliments si eren dolços i farcits de potingues). Recordo també un pastelito anomenat Sandokán, de moda aleshores per la sèrie de TV. Fins i tot teniem una cançoneta: sandokán, sandokán, tiene el culo relleno de paaaan (ei, que anava a primer de bàsica) xD
Ah la bolleria!, doncs per mi els Phoskitos, de tota la vida (i ja no tinc febre Propde40), muac.
bon dia! jo era d’entrepà, que tenia problemes d’anèmia…i havia de manjar fort! però els diumenges…per esmorzar…TIGRETOOON!!!! per a que durés més, els desenrotllava i llepava el de dins…
ole! ole! ja tinc la flor! vull dir, el girasol!
ostres, doncd Bony, evidentment, com els bons!! tots sabem que els que menjaven tigretón eren mala gent…
(m’encanta polemitzar)
He de confessar, que com a bona associal, no he probat mai cap Bony, ni Tigretton ni Pantera Rosa… i sense probar-los ja sé que tampoc m’agradaran.
Tigreton!!!
Era el millor berener del món mundial!!
Després de la llarga travessa pel desert del entrepans amb nocilla o amb quesitos, un tigreton era de pel·lícula.
I, a més, segurament estaven plens d’elements sintetic i tòxics i químics i de tot que encara els feien més bons!!!
Així em sortit els de la collita dels 70!!!
apa i força tigreton
Master: Sí, abans menjar-ne un era un extra, suposo que per això els tenim tant idealitzats. Pantera rosa? val val… 😉
Onix: I tant, els cromos, que el sobre sortia brut de xocolata! Feia molts anys que no en menjava, ara de quan en quan cauen per casa, però clar, la nena vol Tigretons… i clar, com són per ella… L’altre dia vaig comprar un Bony d’amagatotis i me’l vaig menjar :)****
Dan: Sí, sí… la cobertura de xocolata era més gruixuda, oi? La podies aixecar en blocs, és cert!! Amb els tigretons no passava. Mmmmm, quins records 😀
MrBean: Els bonys guanyarem segur, és el meu blog i pondero els punts com vulgui XDDD
Brioxet: També, també, la majoria de dies era entrepà… però també em portava bé de quan en quan 😛
Elur: Ja sé que és llesta la pubilla, i tant que ho sé, peò ha triat el bàndol equivocat. I no entraré en polèmiques XDDDD
Musa: Els dibuixos animats són molt bons, però el pastisset… amb aquell color… :)**
Fardatxo: Jo recordava el bucanero, però el sandokán… i amb aquesta cançó? Em recorda l’anunci del trempayá!! Els memes eròtics ja han passat, si no et demanaria un post ampliant el tema 🙂
Mireia: Phoskitos? I els bonys no? Si no hi ha color… Cuida’t :)***
Florilla: XDDD desestructuraves el tigretó? què bo, com l’adrià XDDD
AzRi3L: XDDD clar, com els bons 😉 Mala gent no, però han triat el camí equivocat. Si tornen els perdonarem sense rancúnies XDDD
Elur: XDDD tens ganes de liar-la aquí? mira que faig un enllaç al blog de l’escarabat i t’envio visites cap allà…. :)****
Cacique: Sí, sí… no els provis, no… fes fes… XDDD
Escarabat: Tigretón? Uaaalaaaaa, com l’Elur!! XDDDDDDDD
JO ni d’un ni de l’altre. Aquestes coses mai m’han agradat excessivamnt. Com a molt un Phoskitos, molt de tant en tant.
Kinders i tal, sí, però bonys, tigretons i coses rares, mai.
Jo era d’entrepà i quan ja vaig ser més gran i tenia dinerons em comprava un kinder bueno.
He de dir que sempre he trobat aquestes coses una porquerieta (s’entén que els kinders i les coses de forn, no són porqueria).
JO ni d’un ni de l’altre. Aquestes coses mai m’han agradat excessivamnt. Com a molt un Phoskitos, molt de tant en tant.
Kinders i tal, sí, però bonys, tigretons i coses rares, mai.
Jo era d’entrepà i quan ja vaig ser més gran i tenia dinerons em comprava un kinder bueno.
He de dir que sempre he trobat aquestes coses una porquerieta (s’entén que els kinders i les coses de forn, no són porqueria).
Ei!….
a mi no em foteu al mig. eh!!
apa i pau i després glòria
jejejejejejejje… nono… Pd40… però com que volien crear polèmica, he pensat, va, apunta-t’hi! 😛
Pobre Escarabat… al final m’agafarà mania 🙁
A mi no m’han agradat mai els pastissos recoberts de xocolata, els trobo massa enfarfallagosos. De totes maneres, de petit, si n’havia de triar un triava el Pantera Rosa., enacara que semblés unamica gay. Què cony, en aquella època aquest concepte encara no l’ementava ningú.
Aquests pastissets del Bimbo ara han perdut molt. Són molt mé spetits i els personatges que els identifiquen a l’embolcall han canviat totalment. Ara són més radicals.
La mama ens feia pà amb nocilla (bé al meu germà nocilla de dos colors, sempre tan especial el nen!) o una bocata de pernil dolç, mortadel.la, serrà..però el dia especial era el dia del BONY !!!!!!!!
Evidentment la polèmica estava servida perquè l’Escorpí del meu germà era del del Tigretón! Rebuscat havia de ser (i continua sent-ho)…
Encaa recordo la bona olor que feia el Bony i com es desfeia a la boca amb la melmelada i feia aquella trencadissa especial la xocolata..Ai, que s’ em fa la boca aigua!
La Pantera Rosa m’ atreia pel color però no em feia el pes i els Bucaneros també queien…;-)
Molts cops, com ara aquesta tarda, quan vaig al súper penso, apa, agafa’n un però no gosso, sóc una megaganàpia…o potser tinc por que ja no em sapiga com abans?
Alló si que era vida, quina vida !!!!!!!!!!!!!!!!!
tenen el mateix gust!!! al menys el TIGRETOOON!!!!
ferran adria??? jajajajaja!!!!
Jo he de confessar una cosa:
MAI HE TASTAT UN TIGRETON, UN BONNY O UNA PANTERA ROSA.
apa ja esta! ja ho he tret tot!
Jo de petita berenava pa torrat amb oli, xocolata i sal. I si un dia queia un premi anavem al forn i berenava una palmera o un croissant.
Es greu, doctor? Que passa si no soc de cap bàndol??
Jo era, crec, de la pantera rosa, tot i que el tigretón també m’agradava, és que estaven boníssims, recordo també les furgonetes que venien decorades amb els tres bollos, joer, quins records tu :’)
Ostres! ha sigut llegit això i venir a la boca un gust característic :p
No sóc Bony ni Tigreton, com algú altre diu per aquí Phoskitos. Ah! i una amiga meva va descobrir el pa amb vi i sucre per culpa dels meus berenars, encara m’ho retreu :p
Entrepans, pa amb oli i sucre i sal i pa amb vi i sucre i alguna turca com han dit per aquí….
I … el Bony de tant en tant. No m’agrada la bolleria industrial però reconec que quan vaig descobrir els donuts va ser realment mmmmmmmmmmmmmmmmm
Valqui: No discutim que siguin una porqueria… això ja ho sé 🙂 Weeeno, un vot per kinder buenos!
Escarabat, Elur: Pau i glòria :)**
Rock’n’roll: Sí que els veig més petits, però clar, també he crescut. L’envàs segur que ha canviat, per trobar el de la foto he hagut de buscar una mica per internet.
Petitabruixa: L’altra dia vaig anar expressament al súper a comprar un bony per mi, ja estava fart que la meva filla triés tigretón. Si et ve de gust no et tallis 🙂
Florilla: El tigretón era més com un braç de gitano, oi? El recordo així…
MaRiNa: No sóc doctor, però és molt greu. No et preocupis, que ho arreglarem, de moment descansa 😉
Laprí: Vaja, tots menys el bony, val val… apunto.
Adagio: Tu també tigretón? Seria el goagul que portes dins… sigue la fuerza, Luck, no te dejes seducir por el lado oscuro…
Tirai: I a mi que el Phoskitos no em diu res… però veig que hi ha vots. Val val…
Joana: Els donuts també estan bé, però els trobo massa ensucrats.
Candela: Val, val.. no em cridis 😛
Crec que soc la unica que dira aixo pero:
JO BOLLYCAOS!!
com es que ningu ha dit els BOLLYCAOS????? son mitiiiiiiiiiiiiiiics!!
a part del bocata, sempre intentava pillar jo el meu bollycao rebosante de crema de chocolate!!!!
aixi com la Marina, no he provat en ma vida ni un Bony ni un Tigreton ni menys una Pantera Rosa (la xocolata rosa em donava yuyu)
Joana, els donuts estan de pyta mare! reivindiquem la massacre de gusanillos xD
Weno, una que plega que dema curra!
petons pd40!!!!!!!!!!!
Jo crec que he berenat de tot: pa amb xocolata, pa amb oli, quan era el temps torrijas que feia l’avia paterna (era del barri de Triana) o la mare (que és del Clot), entrepa i, els dies especials….. Bonys!!!
A mi també m’agradaven més que els Tigreton i crec que mai vaig tastar els Pantera Rosa…
Potser Bucaneros…
En fi… Suma un altre pels pastissets de xocolata i melmelada…
De salat: pa amb oli i sal o pa amb tomàquet, no cal acompanyar-ho amb res, per sí sol és boníssim! De dolç:
A mi -encara ara- m’agrada més el pa amb xocolata (ben negra, ben negra) si he de triar alguna guarrindongada, m’apunto al donuts de tota la vida! aix… vaaaaale, ara em fareu fora del club, ja ho sé, si és queeeeeee…
😉
Com la marina, tot lo altre que esteu dient, em semblen petites kaketes empalagoses, ai uix (sorry)
Prpde40 said…
“Phoskitos? I els bonys no? Si no hi ha color… Cuida’t :)***”
Doncs no Propde, els bonys no, que ja estic prou abonyegada jo, un petonàaaaaaaas.
Prpde40 said…
“Phoskitos? I els bonys no? Si no hi ha color… Cuida’t :)***”
Doncs no Propde, els bonys no, que ja estic prou abonyegada jo, un petonàaaaaaaas.
Fraggle: Ets una noia bollycao? Ho apunto… 😉
Barbollaire: Punt pel Bony!! 😀
Arare: De la xocolata negre ja en parlarem un altre dia… mmmmm, què bona!! Val, una altra al club dels que s’ho han perdut 🙂
Williams: visca!! Ves pensant en obrir el blog, no?
Mireia: XDDD, abonyegada? XDDD ja veuràs quan tinguis una edat… :)****
A mi sempre m’ha agradat més la Pantera Rosa, però no l’hi fare “ascus” a un bon tigreton o a un bony, no????
🙂
Jo sóc de la pantera rosa. A la feina tenim una màquina dispensadora que en venen i de tant en tant recordem vells temps. Boníssima!
Jo també preferia el Bony. Clar que els meus pares no me’n compraven mai perquè amb tota la raó deien que eren porqueries. El que m’agradava molt eren els croissantets amb xocolata per dins…
Jo Mateixa: Aquí no es fa ‘ascus’ a res, t’apunto a la pantera rosa 😉
Cristina: Això sí que és tenir la temptació ben aprop, una màquina a la feina… Una altra pantera, sí que tenia èxit 🙂
Sir William Temple: Doncs el teu vot és decisiu, el Bony és el millor, se’ns dubte 😉
Que dius que t’apuntes pd40??? jajajajajaja
aixo sona malament jajajajajajajajajaja
Avui precisament m’he comprat uns donuts que feia anys que no en menjava!
petonassoooooooooooos
Ni Bonys ni Tigretons. A casa meu Bollycaos!
Anda que no n’he arribat a menjar! A més vaig descobrir que les dues puntes dels Bollycaos eren diferents. La que tenia una mica de xocolata per fora era la que en realitat no en tenia per dintre i en canvi, la punta que semblava que només era pa, era plena però plena de xocolata.
La meva opció era sempre guardar lo bo per el final i per tant sempre m’els començava a menjar per la punta de la xocolata per fora.
Fraggle: Donuts.. en vaig menjar l’altre dia per esmorzar, que tenia presa :)*** bollycao!!
Mimeticboy: Otia, tio, ets un estudiós dels bollycaos XDDDD Benvingut al blog, gràcies pel comentari!!
jo de pantera rosa de tota la vida. Enara ara als 36 anys quan en trobo, en compro. Quins records! Per cert les compro dobles
Merrameu: Vot per la pantera!! Eii, que jo et passo i també compro Bonys, i què? Benvingut al blog, gràcies pel comentari!!
Williams: Clar, no estàs sencera pq no tens el blog, és el que et falta!! :)**
Elveidedalt: Un dels Bucaneros!! Carai, doncs devies ser l’únic. Alguna vegada els havia provat, però no recordo els cromos.
A mi aquests pastissets, ni de petita em fèien gràcia, jo sempre he estat de crossant farcit de xocolata del forn de pà del costat de casa, avui dia quan tinc un “antoju” encara vaig a pillar-me’n un 😀
Gemminola: El croissant de xocolata és un altre clàssic, qui no n’ha menjat? 🙂
Xocolatina: Un altre punt pel bollycao 😉 Benvingut al blog!