Llegia a Vilaweb la notícia sobre la condemna a quatre anys de presó del blogaire Abdelkareem Nabil, sota acusació d'haver insultat l'islam i el president del país. A més de la meva solidaritat cap a ell i a la llibertat d'expressió que ha de permetre poder escriure unes opinions personals en un blog, em venia al cap el post de la Mireia, sobre els blogs anònims, i la discussió que hi ha sobre si la gent que tenim blog 'hem de donar la cara' i signar amb el nostre nom els articles que publiquem.
Pel que veig, la major part dels blogaires que llegeixo o que passen per aquí fan servir un nick que no els identifica. No em sembla que siguin menys creïbles que algú que utilitza un nom, fins i tot en blogs on el contingut és clarament ficció. Utilitzar pseudònim no és una figura nova, s'ha utilitzat a la literatura de forma habitual al llarg del temps. Un blog és un espai personal, i cadascú l'utilitza de la forma que creu convenient, si vol utilitzar el nom que té al DNI o no és una decisió pròpia i que no hauria de ser motiu de desqualificació. L'altre dia m'ho comentava la Mireia, si en lloc de posar un nick que es veu clarament inventat utilitzés un nom que pogués semblar versemblant algú es dedicaria a comprovar que existeix de debò?
He estat donant voltes a per què faig servir un nick que no m'identifiqui i intento conservar el meu anonimat. Aquest no és un blog compromès, que digui coses que puguin ofendre, intoxiqui o faci comentaris sobre altres persones. Tampoc tinc interès per aconseguir notorietat o ser admirat, ni escric en el blog com una forma d'alliberar un escriptor frustrat que pugui portar en el meu interior. Escric per què em ve de gust fer-ho, sense cap altra pretensió. Així, d'on ve aquest interès en ser anònim? L'única explicació que he trobat és preservar la meva intimitat, la qual em permet poder parlar del que vulgui sabent que la gent llegeix i comenta única i exclusivament pel contingut, no per qui ho escriu.
Quins són els vostres motius per ser anònims?
[@more@]
un nick o pseudònim , no ens fa anònims, ni ens dona llibertat d’expressió , potser simplement la protecció , i el coratge per fer quelcom , que no estem segurs ,si ho farem be ,ens deixa ser molt mes transgressors.particularment ,
però a la fi el nick ja forma part de la nostra identitat ,
per mi ets el prop , quan penso en tu , m’agrada el que diu ,el sento proper ,l’intueixo , i la feinada que em fotaries per dir el teu nom ,
l’únic interès que puc veure en que la gent signi al nom i cognoms es facilitar la feina de qui ens controla
per si un dia ens retallen mes la llibertat d’expressió
que la historia es cíclica . uff quin rotllo t’he fotut com que soc la primera , i mig adormida ;)************ bon dia Prop i bon dia a tothom
Jo utilitzo nick, però sé que si algú que em conegués el veiés, em coneixeria. El que faig és no dir-ho a ningú conegut. Bàsicament em puc expressar millor, perquè sóc conscient que si tots els meus amics ho llegissin em sentiria més cohibida.
A la resta tant us fa si sóc Anna com Josep, no? per tant, en el meu cas no importa el nom, importa el que escric i el que vull transmetre.
Jo no faig servir pseudònim…
BUeno el meu motiu era la diversio, però la gent ja sap el meu nom i la meva cara… menos discreto que un oso en tutú!!!
Jo faig servir el pseudònim simplement per que quant vaig obrir el Bloc vaig veure que la gent ho feia, pero no tinc res a amagar (bueno, MEMES eròtics com els de l’Alepsi i la Candela no els podia pas escriure que la familia em llegeix), però em vinc a referir que jo no m’he amagat a ningú, tinc fotos meves penjades al bloc i hi ha el meu nom, el meu e-mail, vull dir que…..joder, que no se per que vaig possar pseudònim :-S
Que passis un molt bon dia 🙂
Jo faig servir el meu per diversos motius. Un d’ells és perquè fa molts anys que el faig servir, des de que feia servir l’ICQ, passant pel messenger, xats, diversos comptes de correu electrònic. També, tot i que tampoc no tinc res a amagar, m’agrada tenir cert anonimat (especialment a la blocosfera) perquè altres blocaires de blocat i blogger que conec personalment, i m’emprenya força que em coneguin, es puguin sentir al·ludits i em preguntin coses. Ja m’ha passat i em molesta, em molesta haver de donar explicacions i haver-me de justificar. Un cop vaig escriure un post comentant això en un moment en que va passar.
Per cert, em dic Lluís, encantat! 🙂
El nick que faig anar és exclusiu de la blocosfera… En altres entorns en tinc un altre, força més vell i amb una altra càrrega significativa.
Vaig entrar en el món dels blocs sense conèixer a ningú personalment, i poca gent del meu entorn sap que tinc el bloc que tinc… I em podrien detectar amb certa facilitat. Però mira, com menys gent propera a mi ho sàpiga, millor. Dolç anonimat i gran llibertat expressiva, vesssss!
Bonday!
La veritat és que ho vaig fer per preservar un espai on poder expressar tot el que em passa, tot el que penso, escriure animalades amb tranquilitat.
I del meu entorn, ningú ho sap (en un poble petit podria ser molt perillòs).
Però si que és cert que amb el temps et vas familiaritzant amb blocaires, i poc, a poc, sembla que et vas deixant anar…sembla que l’anonimat no ho és tant.
bé. Crec que tota opció és absoltament respectable. I cadascú fa el que vol i com vol.
apa
Doncs jo em vaig posar aquest nick quan vaig entrar en un foro on… bé, és molt llarg d’explicar i no ve al cas.
Abans feia servir el meu nom tranquil·lament i segons a quins llocs també ho faig, o sigui que d’anònima ben poc. A part de que he dit d’on sóc i mil coses d’aquestes.
El que passa que diguem que guardo l’anonimat d’aquí cap enfora. Ben poca gent sap que tinc bloc, de la més propera potser dues persones (no estic segura ni d’haver-los-hi explicat) i perquè sé que ho entenen.
A més el que diu l’Escarabat és veritat, en un poble petit val més no arriscar-se.
I a mi el meu nick d’identifica i molt, que vol dir neu en euskera 😉
:***** bon dia!!!!
Jo nomes soc mig anònima. Vull dir, que marines en aquest mon n’hi ha un fotimer! i si no et dono mes pistes ho tens clar per trobar-me. Ara si vas rebuscant es possible que trobis alguna foto.. pero poc més. D’altra banda, no tinc cap problema per quedar amb altre bloggers i dir als meus amics i coneguts que tinc un blog.
També no escric res comprometedor.. si escrigues un blog eròtic no tingueu cap dubte que ho faria sota pseudònim!
Me oblidat d’una part!
que no tinc cap problema de dir-lis les direccions als meus amics.. pq a part d’un parell que son bloggers tb.. els altres em miren am cara rara de.. i axo q es? i llavors no entren mai.. i per tant.. llibertat total per dir el que vull
No sé com un dia hem vaig inventar aquest nick pel meu treball, ja que en el Tarot, per preservar-se de mals rotllos amb gent que et pugui tenir enveja perquè tens més clients o ho fas millor, és un costum.
Però, no m’ amago pas quan la gent m’escriu a les consultes, etc.
De totes maneres, em sembla que de Barcelona, per exemple, em coneix molt gent i del Bookcrossing, etc.
O sigui, que massa aaga no estic.
En una propera reencarnació m’hauria de posar “Lady Heather”, aquella dòmina amb la que el Grisom té una reació especial a la darrera temporada i que ja havia sortit abans…A que té morbo?
No sé com un dia hem vaig inventar aquest nick pel meu treball, ja que en el Tarot, per preservar-se de mals rotllos amb gent que et pugui tenir enveja perquè tens més clients o ho fas millor, és un costum.
Però, no m’ amago pas quan la gent m’escriu a les consultes, etc.
De totes maneres, em sembla que de Barcelona, per exemple, em coneix molt gent i del Bookcrossing, etc.
O sigui, que massa amaga no estic.
En una propera reencarnació m’hauria de posar “Lady Heather”, com aquella dòmina amb la que el Grissom té una relació especial a la darrera temporada i que ja havia sortit abans…A que té morbo?
Oh, corretgin errades ortogràfiques, he repetit…Ho sento 😉
Ep! Bon cap de setmana !!!!!!
Jo faig servir un nick pq fa molts anys que l’utilitzo, no pas per anonimat… al meu blog pots trobar fotos meves i no crec que sigui molt dificil per a ningú esbrinar que soc…. Jo el bloc el considero com quelcom personal, no com quelcom anónim, a mi m’agradaria que els meus amics entressin i opinessin (tot i que son uns rancis i no ho fan).
Doncs aix`, que com que no hi tinc res compromés tant me fa qui ho llegeixi 😉
Jo el tema del nom del meu bloc és una cosa que volia fer de fa molts anys, però en altres coses mai l’he utilitzat, normalment sempre he utilitzat el meu nom i cognoms de veritat amb abreviacions. A mi en realitat no m’importa mostrar-me, tot i que com que em moc en pàgines i blocs catalans, difícilment em poden reconèixer a Madrid pel carrer, encara que tot és possible.
Onix: Totalment d’acord amb el que dius. Bondia :)***
Valqui: Tens raó, importa el que dius i el que vols transmetre, independent de qui siguis.
Mr Bean: XDDD Ets el Rowan? XDDD
Lomemusic: Weno, però tampoc és dolent, no? El que no veig és que vulguin imposar que tothom s’identifiqui, rollo ‘salgan con el carné en la boca’ 🙁
Jo Mateixa: Si ara tornessis a començar ho faries anònim?
Fardatxo: Eiii, t’emprenya que ens coneguéssim? Homeee, ens ho vem passar bé, no? 😉
Musa: Llibertat expressiva, m’agrada. Bondia 😉
Escarabat: Sí, senyor, respectable és la paraula.
Elur: En un poble tot se sap? 😉 bon diaaa :**
MaRiNa: Per segons quins continguts volem més anonimat que per altres? 😛
Petitabruixa: Ui, el Grissom és CSI, oi? No la veig, a mi m’agradava Expediente X 🙂
AzRi3L: Buf, doncs per no voler-ho, quin nick, tiu… amb el que costa escriure’l. Per cert, què vol dir? Té algun sentit?
Laprí: El teu cas és gros, sí senyor 😀
Jo tinc una doble personalitat, a vegades soc el Marc i a ltres soc Sir William. Pero aixo es el mon dels blocs, cadascu va a la seva bola.
quasi tot Pd40, quasi tot 😉
Quant vaig començar el bloc no em vaig plantejar si nick si nom, si anonimat si no anonimat. En tot cas la gent et coneix si tu els dius el nom del blog, sigui signat amb nick o amb el nom. La majoria no posa cognoms, per tant en certa manera continua l’anonimat. Els Joans, Peres, Mikels, etc…també poden ser nicks . Agafrar un altre nom que no és el teu , tb és un nick. Crec que cadascú s’ha de sentir a gust amb el nom/ nick i escriure el que li ve de gust.
Bon cap de setmana!
Una cosa és l’anonimat en general i una altra que la gent que et coneix sàpiga que tens un bloc i quin bloc. En el meu cas, són anònima, gairebé totalment, i és perquè em sentiria cohibida a l’hora d’escriure segons quines coses sinó ho fos. Però això té a veure amb el tipus de bloc que faig, si el bloc fos menys personal (per dir-ho així) potser ja no seria anònim. Suposo que per poder escriure i explicar algunes coses ens hem de posar una màscara (veieu el Paper de vidre d’aquest mes).
To i així, sospito que algun dia el bloc deixarà de ser anònim ja sigui per accident o perquè jo mateixa ho decideixi. Que, a veure, el fet de ser anònim no vol dir que no hi hagi certa cohibició a l’hora d’escriure segons què (veure batecsdeltemps.blogspot.com). No sé, és un tema que m’interessa especialment. Potser el meu bloc és anònim simplement per cobardia…
Ser anònim et permet dir absolutament tot el que penses i fins i tot algunes animalades que no penses. Només cal veure’ns a nosaltres:
http://diesdemelodyiroses.bloc.cat
El meu nick és una mostra de la meva inseguretat en el que feia.
Primer, a blocat, vaig començar amb una cosa mixta… Escrivia de tot (poc)…
Quan vaig canviar a blogger, vaig decidir què, faria allò que sempre m’agradat: escriure en un format semblant a la poesia…
Com que soc super vergonyós i tímid, vaig pensar en mantenir el nick… Si veia que feia el ridícul, doncs aquí no ha pasat res i xapem…
Del meu cercle més íntim poques persones coneixen l’existència del bloc.
De fet molt poca gent sap que escric… ;¬)
Dels blocaires he de dir que tothom que s’ha posat en contacte amb mi, sap el meu nom real. Simplement per una questió d’educació.
Si algú té el detall d’escriure’t, no em sembla correcte signar (únicament) com barbollaire…
I imatges meves, algunes hi han penjades al bloc… ;¬)
I ja no dic res més que sembla més un post meu que un comentari. ;¬)
Jo d´anonima no tinc ni el Don patch.
volia… bé necessito un girasol ara mateix
gràcies :)***
ooooooooooooooh se l’ha quedat la Gemminola XD
jo no sóc anònim! xD i és veritat jaja, però ueno tampoc faig res dolent en els posts k faig o.. si xD
Jo no sóc anònima. Qualsevol em pot conèixer. No tinc res a amagar. Al meu bloc expresso lliurement el que em ve de gust. Sóc Cristina sempre.
Bon cap de setmana!
Sir William Temple: Ets el blogaire dual 😉 Per cert, felicitats, Marc!!
Florilla: Doncs a mi m’agradava l’altre nick. Qüestió de gustos 😛
Joana: És el que deia al post, si en lloc de Pd40 agafo Manel seré diferent? Bon cap de setmana!!
Tirai: Això d’anonimat per covardia sona fatal… p’alante con un par.. :)**
Dies de melody i roses: Al ser un blog de grup també és diferent, sembla que tot quedi més diluït. Benvinguts al blog!!
Barbollaire: XDD has fet més llarg el comentari que alguns posts teus XDD Doncs mira, m’agrada la tria que vas fer, el teu és un blog imprescindible.
Fardatxo: Sí, sí… ara arregla-ho 😉
Gemminola: XDDDD sense paraules… 😛
Elur: Vols gira-sols? Mira el correu :)**
Adagio: I tant, si ets més famós que el Ronaldinho…
Cristina: Molt bé!! Bon cap de setmana!! 🙂
jo no en faig servir! També té els seus avantatges no et pensis! per si decàs no tocaré el tema islam al blog, que no vull problemes jo.
És massa bonic això que dius del meu blog, company…
Gràcies… De tot cor. Una abraçada
Ets un sol Pd40!!
Moltes gràcies :****
Emma: El tema islam millor no tocar-lo, que crema 😛
Barbollaire: Bonic i cert. Un abraçada!!
Elur: Un gira-sol! :)***
Williams: I que et van descobrir! XDDDD :)***
Com que nosaltres fem un bloc comunitari, les persones properes ja ens coneixem (i molt) doncs vivíem sota el mateix sostre, ara bé, si que hi ha un cert anonimat respecte l’altre gent que ens permet una certa llibertat per dir coses, tot i que si algú busca, pot trobar moltes pistes i lligar caps… sobre el MrBean té raó, és ELL!!! I us ho garanteixo jo, que sóc el Màster (per cert, aquest nick és l’únic que he creat a la meva vida, i no crec que en crei més, que ja tinc una edat, jo…)
Els meus motius…anònims…
són perquè a vegades parlo de coses personals..
a vegades quan escric dic coses que en el dia a dia, només penso….
i les deixo fluir…així sense contenció…ni barreres
és fantàstic poder-ho fer..
De tota manera..hi ha qui sap qui sóc…amb pseudònim o no…
A més m’agradava el nom de Sidlia. Quan escrigui un llibre signaré amb aquest ;P
Faig serveir el meu nom, sense problemes. Però és pot ser tant responsable amb seudònim com sense. I respectuós.
Master: Lo del vostre blog és la pera, els primers dies que entrava no entenia res, de debó. Fins que un dia veu fer un post explicant tota la relació, és genial!!
Sidlia: Sí que és fantàstic, escriure sense barreres. Quan facis el llibre diga-m’ho, segur que m’agradarà. :)**
Manel: Tens molta raó, el respecte és la base de tot, a tot arreu. Benvingut al blog, gràcies pel comentari!
Al Saül Gordillo li vaig dir una cosa, dels blogs polític i l’anonimat, i es que el Salvador Sostres i el Lluís Pérez hi posen el nom al seu blog, i el primer es prou impresentable mentre que el segon te senderi, i després tenim el blog “Cimera Extraordinària” i el blog “Fent la viu-viu”, anònims tots dos, que el primer es un cúmul de gracietes insultants i sense talent mentre que el segon es un blog seriós, o sigui que hi ha de tot i lo que determina les coses no es lo d’anonimat/no anonimat, i bueno Propde40, que ja saps lo que en penso, que hi ha la “superstició del nom propi”, i al Saül li vaig explicar aquella presa de pèl que se m’havia acudit, que no la penso fer però que demostraria lo de la “superstició del nom propi”, un petóooooooooooooooo
Això dels nicks, per mi, té l’encant d’una tarja de presentació. Jo vaig triar el meu fa a una pila d’anys, quan vaig començar a xatejar en un canal dedicat a Laberint d’Ombres i totel·lat…. M’hi vaig pensar molt abans de triar aquest nick, però tan bon punt el vaig adoptar, m’hi vaig sentir còmode pel que significa el personatge… però això ja és una altra història. el cert és que, ara com ara, molta gent coneix l’Spock, i també al Santi, que són el mateix 🙂
Mireia: Doncs això, la “superstició del nom propi” em sembla una bona descripció. L’important és el contingut, no el nom. :)*****
Spock: Doncs tant de gust Santi/Spock!! 🙂
….ostres, doncs no ho se, suposo que de vegades si i de vegades no, jejejeje, fora bromes, penso que no, que ho seguiria fent de la mateixa manera que ho faig ara, deixante-me veure tal i com sóc i mira tu, si algu em recòneix i no l’hi agrada que si foti fulles 🙂
Jo Mateixa: I tant, tampoc cal estar donant explicacions, no? Ningú obliga a llegir els blogs 🙂
En el meu cas, no es cap nick. Em dic Borrego desde fa molts anys. I ho demostro dia rere dia, amb un meu comportament gregari i pacífic. Com vosaltres, formo part del ramat que cerca un pastor que els pugui guiar a trobar bona pastura o bon whiski.
A més ningú no té por (ni respecte) per un borrego.
Et poso bé el vincle pd40.
Borrego: En el meu cas segur que trobarem abans un bon whisky que una bona pastura 😛 Benvingut al blog, gràcies pel comentari!
Aquí: http://garrofaire.bloc.cat/post/2116/77088
vaig explicar una mica perquè vaig començar el bloc anònimament.
…i aquí:
http://joanarnes.blogspot.com
he començat a explicar qui sóc realment.
Perdó, havia posat l’enllaç equivocadament.
Turrai (Joan): No havia vist el post de quan vas començar… i ara m’hi sento reflectit. Molta sort amb la teva nova etapa blogaire! 🙂
AhSe: Poder preservar la intimitat en un blog personal és important. Gràcies pel comentari!