Autos Locos

Autos LocosLa meva filla porta uns dies que s'ho passa bé mirant una sèrie de dibuixos animats que els que tinguin uns anys segur que recordaran. Es tracta dels Autos Locos, de l'Hanna Barbera. Pels qui no l'hagin vist, l'argument és senzill, una cursa de cotxes a veure qui arriba primer. Cada capítol té un guanyador, que no sempre és el mateix. En total hi ha onze vehicles diferents plens d'invents (mentre escric el post penso que potser van ser els antecessors del tunning), conduits per onze personatges ben pintorescs. Resumint (he tret la informació de la wiquipedia) els vehicles eren: 

Núm. 00 – El Súper Ferrari Especial, amb en Pierre Nodoyuna i el gos Patán: els dolents. Condueixen un vehicle a reacció. El gos tenia un riure molt característic (si cliqueu l'enllaç el podreu escoltar).

Núm. 1 – El Rocomòbil, amb els germans troglodites Macana (Piedro i Roco) : conduexien una pedra amb rodes.

Núm. 2 – L'Espantomòbil, amb la Pareja Compleja: un parell de monstres que condueixen un coche amb un campanar on hi viu un drac, fantasmes i vampirs.

Núm. 3 – El Súper Convertible, amb el professor Locovich: era un científic amb un cotxe en forma de barco que pot transformar en qualsevol cosa.

Núm. 4 – El Stuka Rakuda, amb el baró Hans Fritz, un as de la aviació en un híbrid de cotxe i avió.

Núm. 5 – El Compact Pussycat, amb la Penélope Glamour: una noia mona mona conduint un cotxe rosa.

Núm. 6 – El Súper Xatarra Especial, conduit pel sargent Blast i el soldat Meekly : un vehícle militar meitat tanc meitat jeep.

Núm. 7 – La Antigualla Blindada, conduit per Mafio i la seva pandilla: uns hampons en un sedán dels anys 20.

Núm. 8 – El Alambique Veloz, conduit per Lucas el granjer i en Oso Miedoso: el vehicle era un carro on el motor era una estufa de carbó.

Núm. 9 – El Superheterodino, conduit per Pedro Bello: el noi bufó enamorat de Penélope Glamour.

Núm. 10 – El Troncoswagen, conduit per Brutus i Listus: un lletanyaire  i un castor en una carreta amb serres circulars en lloc de rodes.

El personatge d'en Pierre Nodoyuna era curiós. Normalment avançava a tothom de la cursa i aleshores s'aturava a preparar trampes pels altres, que sempre li sortien malament, clar. Era una de les coses que recordo de petit, si en lloc d'aturar-se a parar trampes seguís competint de forma normal hauria guanyat un munt de curses (és dur el paper de dolent amb mala sort).

Els meus personatges preferits eren els germans troglodites (no calen comentaris al respecte) seguit per l'Stuka Rakuda (crec que era pel nom, que sona força bé). Algú recorda els dibuixos aquests? Amb qui us identificàveu?

[@more@]

Comentaris tancats a Autos Locos

Ashes

Podeu trobar la relació de relats que s'han fet al voltant del quadre a RelatsConjunts.blogspot.com

 

Edvard Munch - Ashes 

ASHES Edvard Munch 1894

[@more@]

28 comentaris

Caduquen els blogs?

M'han fet aquesta pregunta en un correu electrònic. Què ens porta a tancar blogs, a deixar d'actualitzar-los, a canviar l'orientació del que escrivim i com ho fem, la forma de veure els nostres o els dels altres? Qualsevol cosa té un període de vida, més o menys llarg, més o menys prolífic. I, com tot que té un inici, té un final.

No tinc aquestes respostes, el que sí sé és que tota aquesta informació, aquestes reflexions que cadascú escriu i comparteix amb la resta de la gent forma part del bagatge que ens acompanya. El que llegim en els blogs amics ens permet entendre altres formes de veure les coses, a reflexionar sobre situacions que ens han passat o ens poden passar a nosaltres. A vegades ens fa riure, altres ens emociona, moltes ens sorprèn, també hi ha moments de tristor, com a la vida. El blog no deixa de ser això, un reflex de com és la vida.

Caduquen els blogs? No ho sé, algú ens pot ajudar?

Us deixo un vídeo d'en Frank Sinatra, la Veu. Va dedicat a qui m'ha fet la pregunta en el correu, ja sap qui és.

 

 Frank Sinatra – Fly me to the moon 

 

[@more@]

36 comentaris

Clàssics actuals

Volia fer un post musical aprofitant el tema que va sorgir a l'anterior, això que la gent conegués o no la Joan Baez va obrir una capsa molt interessant. A vegades passa, artistes que per alguns són indispensables dins la història de la música per altres són uns desconeguts. Hi ha una sèrie de grups o músics que són universals, tothom els coneix fins i tot sense haver-los escoltat mai, com per exemple els Beatles o l'Elvis Presley, mentre altres que poden semblar igual de bons no arriben a agafar aquest estatus. Segur que tots podríem fer la nostra pròpia llista de grups o artistes indispensables. Alguns dels meus els podeu veure en el meme de les cançons.

A l'altre banda hi hauria els anomenats One Hit Wonder, que serien aquells que han aconseguit triomfar de forma puntual. Artistes que van ser capaços de fabricar un èxit de gran abast però que la resta de la seva discografia no ha tingut el mateix ressò. El primer d'aquesta llista està encapçalada, a nivell mundial, per Los del Río i la seva famosa Macarena. Podeu veure una llista de 100 One Hit Wonder, segur que trobareu algunes cançons força conegudes.

Què us sembla, fem una llista dels nostres clàssics?

Aquest vídeo de la Joan Baez va pel Franciscu, tal com li vaig dir. Espero que li agradi la cançó que he triat.

 

 

  Joan Baez, Diamonds and Rust – Live, 1975
Enllaç a la lletra de la cançó

[@more@]

31 comentaris

Naves misteriosas

Avui voldria fer el post sobre una pel·lícula que vaig veure quan era molt petit, devia tenir al voltant dels 10 anys si no m'equivoco. És la primera de ciència ficció que recordo haver vist en pantalla de cinema. Es tracta de Naves Misteriosas (Silent Running, 1972). M'ha vingut al cap tot preparant un post sobre els robots que recordava de diferents films.

Imatge de la pel·lícula L'argument està situat a principis del segle XXI (és a dir, ara) on, per causa de l'home, la flora i la fauna ha estat extingida. La humanitat, com a últim recurs, ha enviat tres naus espacials hivernacle amb tot el que queda a l'òrbita de Saturn amb l'esperança que, quan les condicions ho permetin, tornar-la a reforestar. Però en lloc d'això, l'ordre que arriba és la de destruir les naus i tornar a la Terra. Un dels tripulants, encarregat de tenir cura d'aquest últim jardí, decideix desobeir aquesta ordre. Us poso un enllaç cap al web d'on he tret la imatge i que té un bon resum de la pel·lícula. Compte, explica el final…

Més que la trama, que hi ha més llocs on la podeu trobar, us volia explicar que els records que em venen és d'una pel·lícula entranyable. La recordo com de pressupost molt baix, segur que els efectes especials avui farien riure (o plorar, segons com es miri), però per l'argument i el temps que ha passat la tinc com molt entranyable. Està plena d'errades científiques (avui en dia tota la reserva biològica es desaria en forma de llavors o ADN, no en exemplars vius, per exemple… per no parlar d'enviar un bosc a orbitar a Saturn) però s'ha de veure amb els ulls del context temporal en la qual es va fer. És una de les primeres pel·lícules on s'ajunta ecologia amb ciència ficció. Més curiositats, part de la banda sonora és de Joan Baez (val val, tot el jovent estarà dient quiiii?) i els tres robots que fan de jardiners i manteniment de la nau tenen per nom 'Huey, Dewey and Louie' (un homenatge als aquí coneguts com Jaimito, Jorgito i Juanito).

No sé si recomanar-la o no, que cadascú decideixi, però si us agrada la ciència ficció i teniu l'oportunitat no us la perdeu.

Afegit el 13 de març: He trobat a youtube el trailer de la pel·lícula. Buf, com passa el temps!!

 

 

[@more@]

39 comentaris

Llegir la ment

Llegia a El País un article on explicava que uns científics han aconseguit esbrinar les intencions d'un grup de persones abans que fossin realitzades, dins un experiment on es podia escollir entre dues opcions (cada subjecte havia de pensar si volia sumar o restar dos números). Mitjançant escànners cerebrals aconseguien pronosticar quina decisió prendria cada persona abans de fer-la efectiva. No enfocaré el post a l'estil de Minority Report, la pel·lícula on la policia feia tasques de prevenció agafant gent abans que arribessin a cometre un delicte. No es pot criminalitzar ningú pel que pugui pensar, fins i tot en els casos de sospites més grans s'ha de tenir proves abans de poder inculpar de res.

Cervell humàA nivell mèdic aquest experiment obre camins per intentar esbrinar el funcionament del nostre cervell i buscar solucions a algunes malalties. A l'article es parla de gent amb paràlisi que, mitjançant la lectura de senyals mentals, podria enviar ordres per fer tasques que ara li són impossibles.

A més de les aplicacions mèdiques, també sembla interessant el debat que s'obre quan un llegeix aquestes coses. L'experiment s'ha fet en decisions molt senzilles, no sé si es podria arribar a aquest mateix coneixement en casos de decisions més complexes. Deixant de banda aquest supòsit, poder llegir la ment i arribar a fer prediccions fiables del probable comportament d'una persona obre una finestra cap a un dels llocs que realment són privats. El que un pensa i no expressa és de les poques coses que fins ara són pròpies a nivell íntim i personal. Allò que a vegades es diu, ets com un llibre obert, es podria arribar a fer realitat. Fins a quin punt seria ètic arribar a conèixer i, per tant poder valorar, el que una persona pensa i no expressa, poder llegir la ment?

En el cas dels polítics estaria bé… 🙂

[@more@]

31 comentaris

Extensions del Firefox

Logo de les extensions pel Firefox Computerworld ha tret un article on repassa les que considera 20 extensions imprescindibles pel Firefox. Les extensions són petites aplicacions que s'integren amb el navegador i que hi afegeixen noves funcionalitats. No faré un repàs de la llista que recomana Computerworld, si voleu cliqueu l'enllaç. N'hi ha de molt bons i que no tinc instal·lats per què crec que no en faria ús. El que sí us poso són les extensions que tinc en el meu, a veure què us sembla. Cada nom té enllaç a la seva pàgina principal per si voleu obtenir més informació o fer-ne la descàrrega. De passada faig una mica de propaganda del Firefox, un navegador gratuït i fet en codi obert que funciona molt bé.

– Foxy Tunes: és un petit reproductor multimèdia. Permet escoltar música sense haver de sortir del navegador.

– ForecastFox: informació meteorològica. Configures el lloc del qual vols que et faci la previsió i ell sol es va actualitzant. Còmode i funcional.

– WebDeveloper: conjunt d'eines de desenvolupament i monitorització de pàgines web. Imprescindible per algú que li agradi remenar codi i coses d'aquestes.

– Sage: lector RSS. De lectors n'hi ha molts, aquest el vaig triar per què pesava poc i incorpora el català. Pot ser que n'hi hagi algun altre de millor.

– Showcase: realitza miniatures de totes les pàgines que tenim obertes en aquell moment. Una manera diferent de visualitzar les pestanyes. Força útil en moments puntuals, quan ja t'has perdut entre les diferents pestanyes.

– Video Downloader: extensió que permet desar a l'ordinador videos que es descarreguen per broadcast (tipus youtube o google videos, de fet suporta més de 60 llocs). En fa la captura en local i permet reproduir-lo més endavant sense necessitat de tornar a accedir a la pàgina web.

– Diccionaris: van molt bé, revisen el text mentre escrius, realitzant suggeriments i correccions. Tinc instal·lats el català, castellà, francès i anglès, però n'hi ha molts més disponibles.

Quins recomaneu vosaltres? Teniu referències d'altres que considereu que s'han de tenir?

[@more@]

37 comentaris

Eclipsi

La passada nit vaig estar mirant la lluna. La nit estava neta i des de casa es veia molt bé l'eclipsi. A més del temps, que convidava a seguir-la sense fred, la durada la va fer molt  espectacular. Vaig estar una bona estona mirant i pensant, quanta gent segurament estaria fent el mateix en aquell mateix moment. I la de gent que, al llarg de la història, hi ha fixat la seva mirada i els seus pensaments. Quantes històries, bones i dolentes, podria explicar… però ahir va ser la nit de l'eclipsi.

Ahir la Lluna tenia personalitat per ella mateixa.

 

Lluna en eclipsi

 

La foto, feta a l'inici de l'eclipsi, l'he enllaçada del blog de l'Elur, que en això de la fotografia té la ma trencada. Us recomano el seu blog i, si voleu veure bones fotos, el seu fotolog.

[@more@]

28 comentaris

Estan bojos aquests romans!

Llegia avui a El País una notícia que m'ha semblat curiosa. Resulta que científics de la universitat japonesa de Keio han anunciat el desenvolupament d'una nova tecnologia que permet emmagatzemar informació dins un bacteri. Sí, heu llegit bé, dins un bacteri.

Imatge de bacterisCom ho han fet? Afegint ADN artificial amb la informació codificada al propi del bacteri. De moment parlen d'uns 100 bits de dades, que no és gaire, però el sistema és totalment innovador. A més, aquesta informació es va traspassant a les següents generacions, amb la qual cosa no cal ni pensar en fer còpies de seguretat. Es parla que la informació desada es pot mantenir més de 100 anys. Sembla que l'aplicació més immediata al descobriment serà de caràcter mèdic (posant marques de seguiment), però no hi ha cap impediment per posar-hi dades de qualsevol tipus. De fet, els investigadors han fet una prova codificant la frase "e=mc2 1905!" (la teoria de la relativitat d'Einstein i l'any que va ser anunciada).

Mentre ho llegia, he pensat quina frase hi posaria si em deixessin, i m'ha vingut la que he fet servir de títol del post: "Estan bojos aquests romans", no tant pel desenvolupament d'aquest sistema, que em sembla fantàstic, si no com una constatació de fins on es possible arribar a remenar les coses.

Com que de bacteris n'hi ha un munt, quina frase o dada us agradaria posar als vostres?

[@more@]

36 comentaris

Escoltar al client

La definició de blog que tenim present és bàsicament la d'un diari personal. El que no acabava d'encaixar en aquesta definició és el forat que comportava, quan fa referència a personal sembla que estigui excloent a organitzacions o empreses. Normalment on hi ha persones hi ha oportunitats de negoci, així que algunes empreses s'han afegit a això de fer blogs, amb tot el canvi de comunicació organitzacional que comporta.

Logo de Dell Idea Storm D'un d'aquests blogs corporatius, el de Dell Computer, va sorgir no fa gaire una idea que de fàcil que és tomba. Ha creat Dell Idea Storm, un lloc on la gent pot dir la seva, les coses que voldria trobar en els productes o què pensa que s'haurien de millorar. Això no deixa de ser el típic que han fet tota la vida els bons comercials, escoltar què diuen els clients, però en el canal internet no és una cosa que estigui gaire estesa. Al contrari, aquí està de moda fer servir telèfons de tarifa alta (902 o superiors) atesos per robots verbals, amb la qual cosa la interacció amb la persona és força difícil, sembla que no es vulgui escoltar què vol dir el client.

Però Dell no tant sols escolta, si no que en pren bona nota. Si visiteu el lloc, veureu que des que ho va obrir, el 16 de febrer, han entrat moltes idees, la qual cosa és indicatiu que és una via que a la gent li ha semblat bona. D'algunes d'aquestes idees s'ha compromès a estudiar com implantar-les dins el seu procés de fabricació (per exemple, vendre ordinadors amb Linux preinstal·lat o amb OpenOffice). De fet, aquest anunci l'ha fet amb data 23 de febrer, és a dir, una setmana més tard d'obrir el lloc web. Si finalment es porten a terme, cosa que sembla bastant factible, serà un primer exemple de com es poden establir les noves formes de comunicació entre una empresa i el mercat.

Sembla clar que això ha de tenir afectació dins l'estructura de producció de l'empresa, realment allò de 'el client mana' comença a agafar forma, no creieu? Ara sols queda esperar a veure si aquí arriba ben aviat.

[@more@]

21 comentaris