Avui voldria fer el post sobre una pel·lícula que vaig veure quan era molt petit, devia tenir al voltant dels 10 anys si no m'equivoco. És la primera de ciència ficció que recordo haver vist en pantalla de cinema. Es tracta de Naves Misteriosas (Silent Running, 1972). M'ha vingut al cap tot preparant un post sobre els robots que recordava de diferents films.
L'argument està situat a principis del segle XXI (és a dir, ara) on, per causa de l'home, la flora i la fauna ha estat extingida. La humanitat, com a últim recurs, ha enviat tres naus espacials hivernacle amb tot el que queda a l'òrbita de Saturn amb l'esperança que, quan les condicions ho permetin, tornar-la a reforestar. Però en lloc d'això, l'ordre que arriba és la de destruir les naus i tornar a la Terra. Un dels tripulants, encarregat de tenir cura d'aquest últim jardí, decideix desobeir aquesta ordre. Us poso un enllaç cap al web d'on he tret la imatge i que té un bon resum de la pel·lícula. Compte, explica el final…
Més que la trama, que hi ha més llocs on la podeu trobar, us volia explicar que els records que em venen és d'una pel·lícula entranyable. La recordo com de pressupost molt baix, segur que els efectes especials avui farien riure (o plorar, segons com es miri), però per l'argument i el temps que ha passat la tinc com molt entranyable. Està plena d'errades científiques (avui en dia tota la reserva biològica es desaria en forma de llavors o ADN, no en exemplars vius, per exemple… per no parlar d'enviar un bosc a orbitar a Saturn) però s'ha de veure amb els ulls del context temporal en la qual es va fer. És una de les primeres pel·lícules on s'ajunta ecologia amb ciència ficció. Més curiositats, part de la banda sonora és de Joan Baez (val val, tot el jovent estarà dient quiiii?) i els tres robots que fan de jardiners i manteniment de la nau tenen per nom 'Huey, Dewey and Louie' (un homenatge als aquí coneguts com Jaimito, Jorgito i Juanito).
No sé si recomanar-la o no, que cadascú decideixi, però si us agrada la ciència ficció i teniu l'oportunitat no us la perdeu.
Afegit el 13 de març: He trobat a youtube el trailer de la pel·lícula. Buf, com passa el temps!!
[@more@]
ui,no…mirar una peli ara,no! els ulls em fan mal de l’ordinador…agur!
Jo la tinc! Me la vaig comprar en VHS via Amazon UK fa uns anys i la vaig veure de seguida… Sí, tens raó, els efectes especials avui dia fan riure (tot i que els robotets segueixen sent la mar de simpàtics), però la història conserva la seva força… A mi se’m fa un nus al cor quan els dos robots supervivents es queden sols per cuidar de l’immens hivernacle… *sniffff*
en tinc 27 i se qui és la joan baez. és greu?
ai que ara l’has cardat al pal, jo sóc jovenalla i conec la Joan Baez. Que consti XDXD
I deurien ser americans, no? és clar… qui ha de salvar el món sinó ells… quines preguntes que faig, ai senyor.
Doncs mira, no em faria res veure-la. L’argument és prou interessant.
:*****
Està bé l’argument, encara que el podríem adaptar… en comptes de ficar fona i flaura podríem ficar “una altra cosa” i enviar-la a Saturn o més lluny…
Aps… i estic segur que alhora de volar-la no tindríem la mitat de problemes…
Doncs mira, una pel·lícula que desconeixia totalment i ara mateix lla tinc com a principal obejctiu pel pròxim cap de setmana… Ja et diré que em sembla el film…
Joan Baez…. A mi no em sona….. ains ains ains ignorancia fa la felicitat XD
Osti soci! la Joan Baez! jo nestava mig -o del tot- enamorat.
Tu que en saps podries posar una cançó, la que vulguis en un article.
Men recordo de la película, sí.
…d’això…. jo en tinc 31 i si, se qui es la Joan Baez…, com ve diu l’annatarambana…es greu o que????
La pelicula no l’he vista, es més, mai n’habia sentit a parlar, però l’Emule del meu xicot (que es posa a descarregar coses sense que nosaltres l’hi encarraguem, de debó, de debó, es una mula llesta aquesta paia) ja l’està descarregant 🙂
Nanit, muackssssssssssssssssssssss
La veritat es que es una peli atípica de ciencia-ficció. En tot cas es una sorpresa i realment molt original. Tot i que més que els efectes, el que ha quedat una mica desfasat es el missatge. Massa ingenu pels temps cínics que ens toca viure.
De la peli, ni idea.
De la Joan Baez, bastant.
(We shall overcome, himne de la meva generació)
Mare de Deu… quin record, la vaig veure un dissabte a la nit, sol a casa, a tv1, no n’hi havia d’altres, encara… el final em va entusiasmar…, i no en sabia ni el títol. I recordava la Joan Baez… i el final, cap a l’infinit, no poques vegades he volgut pujar en aquella nau…
Ostres, el primer cop que vaig veure aquesta peli va ser un dissabte al matí, no recordo quin programa juvenil era però emetien una pel·lícula. Jo era petit, clar. Em va encantar 🙂
Jo en tinc 24 i sembla ser que soc l’unic que no sap qui coi és la Joan Baez… pro la pelicula segur que em mola!
A mi m’agrada molt la de la máquina del temps, la del 1960, m’encantava de petit, sobretot l’escena en que canvien els aparadors quan viatja en el temps 😛
Florilla: Buf, avui estàs a tope de feina, ja ho he vist. 🙂
Rosendo: He trobat el tràiler, ara m’adono com ha passat el temps!! Benvingut al blog!!
AnnaTarambana: I tant!! Identifiqui’s ara mateix!! 😉
Elur: La pel·lícula és americana… ells són els encarregats de guardar el planeta, clar. I sí, encara som joves.. :)**
Carquinyol: Ara parles de política? XDDD Aquesta idea donaria per un post sencer, a qui enviaries a Saturn sols d’anada? XDDDD
Enric: És normal que no la coneguis, està fora dels circuits comercials des de fa temps. Per això posava el comentari al post… és un mite hippy.
Franciscu: Al proper post li poso un video de la Baez, al tube n’hi ha força 😉
Jo Mateixa: Ja em diràs què et sembla. He trobat el tràiler…
Borrego: Original segur… una mica massa ingènua potser, però clar, és de principis dels 70…
Turrai: XDD És sorprenent, oi? Un ídol d’una generació gairebé desconeguda per la següent…
mmmhhhhhhh: Qui ho havia de dir, que parlaríem d’ella el 2007 en un blog perdut… Aquella nau crec que no acabava gaire bé 😛
Fardatxo: Recordo haver-la vist a la tele també, però no sé quan…
AzRi3L: La màquina del temps és una altra clàssica, i tant! 🙂 No et preocupis per la Joan Baez, al proper post hi penjo un video i així la veuràs. Prepara’t per fer un salt al temps sense màquina…
I jo que creia ser un freak pel fet que m’agradés Star wars! Això supera qualsevol expectativa de freakisme! Li diré a la meva dona que visiti aquesta pàgina per tal que vegi que lo meu no és res!
Sí. Normalment les versions es carreguen l’original, però en aquest MM iguala o fins i tot millora Depeche Mode. Gràcies per la visita.
si!! com passa el temps , i tant futurista i moderna que la recordava jo 🙁
;)**********
Oriol: Tota tecnologia es queda obsoleta de seguida. Coses ultramodernes d’una pel·lícula després de pocs anys semblen del juràssic.
Master: Jajajaja, val val… que deixi un comentari amb l’escala de frikisme, d’1 a 10 😉
Trapezista: De res, al contrari… la cançó és bona.
Onix: Ens fem veeeeeeeells Jajajaja :)****
Sir William Temple: ¿Cómo se llama el padre de E.T.? Donete (Don E.T.) jejeje xDDD
Ulisses: M’han dit que a l’emule hi és… 😛
forever young ;)**
http://www.youtube.com/watch?v=wtIdc-tJqhg
Ara m’he d’identificar? Si sóc jo, home! La Tarambana, la mona mon! 😛
És que s’ha de saber qui és la Joan Baez! és un classic!
Hòsti, tu! M’has fet posar nostàlgic! Jo era jovenent, jovenet. La vaig veure un estiu al cine del poble (quan feien sessions dobles cada dijous). No la recordava, però llegint el post i mirant la web ara sí que ho recordo. No és que m’encanti la ciencia ficció; però és curiós que es parlés del 2001; quedava lluny aleshores; quan ja fa temps que la ballem magre ara; però no tant. Potser si hagués posat 2021?
Doncs sí, benvolgut Propde40, ja ho deia en Pablo Milanés: “El tiempo pasa y nos vamos poniendo viejos”…
Em sona, crec que la vaig veure, però era molt petit, em sembla recordar que em va fer por i tot; no sé si la confonc ara perquè potser no en fa…
deumeu, quin ensurt quan he llegit que l’annatarambana és “una filleta”, argggggggggggg
a partir d’aquí callo per sempre… jo vaig trobar que 2001 una odisea en el espacio era el més futurista que hi havia al món (però d’això fa taaaaaaaaaaaaants aaaaaaaaaaaaaaaanys)
snif,snif,snifffffffffffffffff
Joan Baez…, un respecte…,
prop de 30 entra encara a la categoria de jovent…?..
A priori la ciència ficció no m’emociona..si no està molt ben feta.. però tal com ho expliques fas que em piqui un punt la curiositat.
ptons.
El meu germà i jo la vam descobrir a la tele fa anys i panys i ens va agradar molt i vam repetir…Noi, si que passa el temps depressa 😉
p.d.: Nosaltres, el brother i jo, sóm molt cinèfils i tenim el costum de catal.logar les etapes de les nostres vides per pel.lis i bandes sonores…una mica frikis??? ;-)))
Elur: Ben trobat el vídeo de la Baez. Al proper post en penjaré un que he vist que també m’ha agradat molt.
AnnaTarambana: ok, has dit la contrasenya correcte… 😉 i has escandalitzat a l’Arare XDD
Supernena: Buf, que m’ho diguis tu? XDDDDD No et vull la competència 😛 Una abraçada, quan de temps!!
El veí de dalt: I 1984? Aquesta sí que no van poder modificar la data.
Avi: I que duri, que no té res de dolent. Al contrari, ens fem més interessants 😉
Mr Bean: No feia por aleshores, ara encara menys 😛
Arare: No callis per sempre, eh! 2001 està molt bé…
Sidlia: De moment tots els que han passat per aquí entren com a jovent 😉 La peli no està ben feta… és un pèl cutre, però entranyable…
Petitabruixa: Doncs si t’agrada el cinema friki, aquest és el teu blog: http://cinemafriki.bloc.cat/ 🙂
No et preocupis per admirar i trobar entranyable una pel·lícula de baix pressupost amb efectes especials irrisoris (o antics), la meva preferida de ciència ficció es diu La vida Futura (things to come), adaptació d’un llibre de HGWells, i és del 1936. Trobo que é sla millor pel·lícula de ciència ficció que s’ha fet mai. Clar que el guió és molt bo. Ah, i per cert, Joan Baez se sap qui és, no?? ni que sigui per Forrest Gump o per alguna versió de cançons de Dylan.
BUeno!!!!
Una de les millors pelis que s’ha fet!! I com vaig plorar amb l’última imatge!! Només llegir el post em venia la música al cap.
Ens fem grans. I això ens fa recordar les coses bones!!
a per cert, encara que no sigui de la meva època (és en blanc i negre). Una altra peli que em va deixar impressionat va ser “la increible història del hombre menguante”, encara ara, quan vaig a la platja espero la boira nuclear… i els efectes son brutals!!
apa
Ni idea de la pel.lícula però a la Joan Baez sí que la conec però és que tenint gairebé 36 anys suposo que és normal.
Tindrà moltes errratas científiques, però ja demostra que fa anys que els humans erem conscients del mal que fem al planeta i mira ara… una mica ha encertat, eh?
jejejeje no podia ser que en un post teu no tingués cap girasol… hoooooome! XD
(ara em pso xula, espera’t)
No podia ser d’altra manera, Pd40, sóc una “àtxa” XDXD
Saps? jo volia cantar com ella quan era més joveneta 😛 volia ser cantant jajajjajajja… mareta, amb els galls que deixo anar!!
:*****
Recordo aquesta película. Vaig anar a veure-la amb l’escola i sé que em va impactar molt. De tant en tant alguna vegada encara m’ha vingut a la memòria. Recordo que durant un bon temps després d’haver-la vist, desitjava fugir amb una nau ple de plantes i rodejada de conillets (i ara no sigueu malpensats, que era una criatura!).
Ei!… la música, preciosa. I sí, conec prou bé la Joan Baez (i no em pregunto si és greu… jejeje…vaig créixer escoltant les seves cançons, les d’en Raimon i les d’en Lluís Llach).
A reveure!
Candela: No m’estranya, aquesta pel·lícula té uns quants anys i no va ser un gran èxit :)**
Rock’n’Roll: Aquesta que dius no la conec, intentaré buscar-la.
Escarabat: La de l’home menguant és genial. Quan s’ha de defensar de l’aranya.. què bona!!
Cristina: Sé que segueix fent discos, però no està en el circuit comercial, no se la sent enlloc.
Lomemusic: Tant anys que té… i al final tindrà raó. Ja ens val :S
Elur: Tens la veu de la Baez? O volies cantar com ella? Un tube per l’elur ara mateix!!
Metamorfosi: Res de greu, tot molt saludable (fins i tot els conillets). Benvinguda al blog!!
jajajajajaja… tenia una veu… maca? no t’ho sabria dir, veu de soprano això sí, vaig estar cantant a la coral del poble i era soprano. D’això fa mooooooooooolt temps. Ho vaig deixar d’avorrida de cantar cançons de missa, quin pal. A part de que el director era capellà (que seria discutible, perquè era un cabrón malparit, i perdona les paraulotes).
Llavors, entre fumar, sortir com els mussols, una cosa i l’altra… juas… fatal!
“vet aquit” la meva carrera musical! XDXDXDXDXD
Barbollaire: Ei… aquestes són moooolt bones. De Blade Runner vaig fer un post, m’agrada molt!!
Elur: Buf… així que tens/tenies veus de soprano? Molt bé, no? La de la Joan Baez és extraordinaria… :)**
Hi he estat pensant… crec que la pel·lícula la vaig veure com a “Naus silencioses”… però fa tant de temps que puc estar equivocada. Segurament barrejo els records d’aleshores amb els que tinc de quan la vaig tornar a veure més recentment.
Potser estic més iaiona del que vull reconèixer 😉
Metamorfosi: No sabia si hi havia versió catalana de la pel·lícula, per això el títol del post en castellà. Tampoc és dolent ser iaiona, no? 😉