Pd40

Podeu trobar la relació de relats que s'han fet al voltant del quadre a RelatsConjunts.blogspot.com.

 LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA Salvador Dalí 1931

Em desperto tot d'una, xop de suor. Per la finestra entra més llum de l'habitual, no he sentit el despertador? Miro l'hora, gairebé les 7, no pot ser. Per un moment no sé quin dia estic, pot ser cap de setmana i per això no ha sonat? No, no, avui és dimarts. Alguna cosa no va bé, massa silenci. Miro per la finestra. Sí, hi ha més llum del que toca, no pot ser. Torno a mirar el rellotge, gairebé les 7? No s'ha mogut des d'aleshores? Vaig a buscar un altre rellotge. Marca el mateix, gairebé les 7, observo que la maneta dels segons no es belluga. No ens posem nerviosos, segur que s'ha esgotat la pila.

Em vesteixo ràpidament mentre el meu cap intenta esbrinar què pot passar. Surto de casa, aniré al bar a esmorzar i segur que allà tot quedarà resolt. Tancat. Instintivament miro l'hora al mòbil. Clar, fins les 7 no obren i encara no ho són. Encara no ho són? Tot em torna al cap, per això he baixat corrents de casa! Em giro, no hi ha ningú al carrer. Però si és de dia, com pot ser? Aguanto la respiració, intentant que res em destorbi, escoltant qualsevol soroll que em pugui arribar. Res. Ara sí que tinc clar que alguna en passa.

Corro carrer avall, buscant qualsevol cosa que em doni una pista. No veig ningú, no sento cap soroll, com si tothom hagués fugit, com si mai hagués existit. Intento buscar una explicació, sabent que no n'hi ha. Què pot passar? Agafo el telèfon, marco de forma compulsiva tot els números que tinc desats a l'agenda. Res, el telèfon no fa senyal, ningú contesta. Segueixo caminant sense rumb fix, tanta estona que perdo la noció del temps. De tant en tant miro el rellotge, sabent que marcarà gairebé les 7.

Finalment, allà al fons veig un cotxe. Està aturat, sembla que amb algú dins. M'hi apropo corrents, el cor em batega amb tanta força que l'hauria d'escoltar, però no, no sento res. Quan m'atanso veig per què està aturat, ha xocat amb un fanal del carrer. Té la finestreta oberta, amb el conductor recolzat contra el volant i la sang rajant-li pel cap. Sigui el sigui, acaba de passar. Intento ajudar-lo, segur que em podrà explicar què està passant. L'aixeco, el poso dret al seient. El miro a la cara, el reconec… em veig.

M'arriba una veu, la primera que sento en tot el dia, com si m'estigués parlant al costat, una veu que m'ho aclareix tot.

-"No hi podem fer res, és mort".

[@more@]

Tweet

Avui és Sant Jordi i la tradició diu que es regalen roses i llibres. Vaig a fer la meva part, i esperaré ser correspost com toca.

Aquesta rosa està dedicada a la meva dona, per tot el suport que rebo. Però no us preocupeu, que hi ha llibres i roses per tothom. Com podeu veure, he aprofitat per modificar la plantilla del blog per una d'especial d'aquesta data. Qui vulgui roses o llibres que passi pels comentaris.

Que tingueu una bona diada de Sant Jordi. Passeu-vos-ho molt bé! 

[@more@]

Tweet

Estava mirant l'anunci de l'Audi A4, aquell on ens ensenya a nivell microscòpic alguns dels components del cotxe. Aquests tipus d'anuncis, a més d'estar ben fets, són un contrapunt a altres que tenen com a únic recurs d'èxit ser provocatius. Però no volia enfocar el post cap a aquest aspecte. El que m'agrada d'aquest anunci és poder observar la realitat d'una forma diferent a l'acostumada. La tecnologia ens permet percebre les coses des de diferents punts de vista, com si fossin les diferents cares d'un mateix prisma.

Em ve al cap la pregunta de si el món és com és o és com el percebem. El cervell no deixa de ser l'encarregat d'interpretar uns senyals elèctrics que envien uns sensors que tenim instal·lats al nostre cos. Per tant, la nostra fisiologia ens limita a l'hora de interpretar el món on vivim. Com podem veure altres realitats? Càmeres lentes, llum ultraviolada o infraroja, raigs X i altres ens permeten augmentar les nostres capacitats per veure, escoltar o olorar. Tot això ens permet veure que la realitat és molt complexa.  Potser aquesta conclusió és el primer pas per aprendre a respectar-ho i entendre que no som el centre de l'univers.

Heu vist mai com explota un globus? He trobat a Youtube un vídeo de un d'aigua explotant a càmera lenta. Està força bé i amb la calor que fa fins i tot ve de gust.

[@more@]

Tweet

Crosta de punxes

esquerdes al cor de gel

és primavera

[@more@]

Tweet

M'agrada quan plou (encara que puguin passar aquestes coses) i més si és una tempesta elèctrica, que ara fa temps que no en cau cap per Barcelona. Mentre espero la llevantada que han anunciat us deixo una de virtual.

La imatge està retocada amb el Photoshop, cliqueu si voleu veure l'original. 

[@more@]

Tweet

Un post ràpid per dir-vos que m'agafo uns dies de descans. Se m'estan acumulant moltes coses per fer i tinc la sensació que em falta temps per tot. Passeu-vos-ho molt bé, ens llegim ben aviat.

[@more@]

Tweet

Algú recorda aquest personatge, en Max Headroom? El van passar per TV3 fa una pila d'anys i em feia un fart de riure. Crec que van fer la sèrie i després el van aprofitar per fer uns programes on presentava vídeos musicals.

Bon cap de setmana a tothom!!

[@more@]

Tweet

Si no hi ha cap problema d'última hora, demà es presentarà a la Conferència sobre Comunicacions en Fibra Òptica que s'està fent a California un prototipus de processador que ha desenvolupat l'àrea de recerca d'IBM i que promet una revolució en aquest camp. La principal novetat és que utilitza connexions de fibra òptica, és a dir, la informació viatge en forma d'impulsos de llum i no per mitjà de connexions elèctriques. Aquest canvi permet incrementar la velocitat de procés del xip fins a 160.000 milions de bits per segon reduint el consum d'energia, d'espai i de calor dissipada. Tal com diuen a la notícia de premsa d'IBM, té capacitat per transmetre l'equivalent a 4 milions de converses telefòniques simultànies o moure tot el contingut d'un DVD d'alta definició en un sol segon.

El millor és que no es tracta d'una idea a desenvolupar, IBM està en condicions de poder disposar de processadors d'aquests tipus en un termini d'entre 18 i 30 mesos. El primer mercat al quan anirà destinat serà, com no, el dels supercomputadors. Com tot el que fa referència a tecnologia, el cost de fabricació disminuirà amb el temps, així que no és impensable que pugui arribar als ordinadors domèstics en uns quants anys.

Per fer-vos una idea de com és mireu la imatge del xip al costat d'una punta de llapis, la mida real és de 3.25 per 5.25 mil·límetres.

[@more@]

Tweet

L'aparició d'internet ha suposat un canvi en la forma de prestar els serveis de les biblioteques. Amb el buidatge dels seus fons es té accés a molta informació que d'altra forma seria gairebé impossible de tenir a l'abast. Una de les millores més directes és la possibilitat de consultar el catàleg des de casa o de fer una reserva de qualsevol de les obres que tenen. A més, la major part d'elles inclouen en el seu catàleg, a més de llibres, altres tipus de fonts, com poden ser pel·lícules, discs, audiobooks, …  Una iniciativa interessant és el servei que ofereix Worldcat. Es tracta d'una web que agrupa els catàlegs de centenars de biblioteques, de moment gairebé totes del món anglosaxó, on a partir de la ubicació de l'usuari se li presenta la relació de biblioteques més properes on pot trobar el què cerca.

S'està fent un nou pas, com és la digitalització dels fons per tal de poder-ne fer consulta directa des de casa. No fa gaire va sortir la notícia que la Biblioteca de Catalunya permetria a Google la digitalització dels seus fons lliures de drets d'autor per tal de posar a l'abast de tothom aquests continguts en el Google Books. En aquest mateixa direcció és el web de l'Habitació dels Llibres Rars, que posa a disposició dels internautes prop de 400 llibres de gran valor històric. S'hi poden trobar edicions originals d'obres de Shakespeare, Newton, Darwin o Einstein, partitures de Mozart o Beethoven… totes digitalitzades a gran resolució i disponibles de forma gratuïta.

Amb tota aquesta informació de qualitat disponible de forma instantània, gratuïta i d'accés universal qualsevol persona pot disposar d'un fons documental digne d'un estudiós.

[@more@]

Tweet

La meva filla porta uns dies que s'ho passa bé mirant una sèrie de dibuixos animats que els que tinguin uns anys segur que recordaran. Es tracta dels Autos Locos, de l'Hanna Barbera. Pels qui no l'hagin vist, l'argument és senzill, una cursa de cotxes a veure qui arriba primer. Cada capítol té un guanyador, que no sempre és el mateix. En total hi ha onze vehicles diferents plens d'invents (mentre escric el post penso que potser van ser els antecessors del tunning), conduits per onze personatges ben pintorescs. Resumint (he tret la informació de la wiquipedia) els vehicles eren: 

Núm. 00 – El Súper Ferrari Especial, amb en Pierre Nodoyuna i el gos Patán: els dolents. Condueixen un vehicle a reacció. El gos tenia un riure molt característic (si cliqueu l'enllaç el podreu escoltar).

Núm. 1 – El Rocomòbil, amb els germans troglodites Macana (Piedro i Roco): condueixen una pedra amb rodes.

Núm. 2 – L'Espantomòbil, amb la Pareja Compleja: un parell de monstres que condueixen un coche amb un campanar on hi viu un drac, fantasmes i vampirs.

Núm. 3 – El Súper Convertible, amb el professor Locovich: un científic amb un cotxe en forma de vaixell que pot transformar en qualsevol cosa.

Núm. 4 – El Stuka Rakuda, amb el baró Hans Fritz, un as de la aviació en un híbrid de cotxe i avió.

Núm. 5 – El Compact Pussycat, amb la Penélope Glamour: una noia mona mona conduint un cotxe rosa.

Núm. 6 – El Súper Xatarra Especial, conduit pel sargent Blast i el soldat Meekly: un vehicle militar meitat tanc meitat jeep.

Núm. 7 – La Antigualla Blindada, conduit per Mafio i la seva pandilla: uns hampons en un sedán dels anys 20.

Núm. 8 – El Alambique Veloz, conduit per Lucas el granjer i en Oso Miedoso: el vehicle era un carro on el motor era una estufa de carbó.

Núm. 9 – El Superheterodino, conduit per Pedro Bello: el noi bufó enamorat de Penélope Glamour.

Núm. 10 – El Troncoswagen, conduit per Brutus i Listus: un lletanyaire  i un castor en una carreta amb serres circulars en lloc de rodes.

El personatge d'en Pierre Nodoyuna era curiós. Normalment avançava a tothom de la cursa i aleshores s'aturava a preparar trampes pels altres, que sempre li sortien malament, clar. Era una de les coses que recordo de petit, si en lloc d'aturar-se a parar trampes seguís competint de forma normal hauria guanyat un munt de curses (és dur el paper de dolent amb mala sort).

Els meus personatges preferits eren els germans troglodites (no calen comentaris al respecte) seguit per l'Stuka Rakuda (crec que era pel nom, que sona força bé). Algú recorda els dibuixos aquests? Amb qui us identificàveu?

[@more@]

Tweet