Pd40

A tots aquells a qui els hi agradi el modelisme o fer figures en paper, és interessant veure com internet ha revolucionat aquest sector. A la xarxa hi podem trobar un munt de recursos, molts d'ells totalment gratuïts, que permeten fer figures de gairebé qualsevol cosa. Hi ha dues vessants, la que permet fer figures a partir de retallables o la que les realitza simplement fent doblecs a un full (el que s'anomena papiroflèxia o origami ). El post d'avui va dels primers, encara que de recursos d'origami per la xarxa també en podeu trobar força. Al Japó hi ha una gran tradició de fer figures en paper i algunes empreses utilitzen aquest recurs com una forma de publicitat. Penjar a la xarxa una imatge o un pdf d'un retallable és molt senzill i el cost és gairebé nul, el mateix usuari s'encarrega de fer la impressió i muntatge.

Fa temps que vaig descobrir, a la web de Yamaha, un apartat dedicat a les figures en paper. És una de les que m'agrada més, per què a més de tenir gratis un extens catàleg de molt bona qualitat, és de les poques on et pots descarregar models de motos. La imatge que acompanya el post és d'allà, una rèplica en paper de la moto amb la que el Valentino Rossi va guanyar el mundial de moto GP fa tres temporades. Si visiteu l'enllaç veureu que els models estan molt ben fets.

Una altra web que m'agrada molt és la de Canon, que té molta diversitat. Amb unes estisores, una mica de cola i un pèl de paciència ja teniu tots el que cal per fer-se una ciutat o una rèplica del Taj Mahal. Si el que us agrada són les naus espacials heu de visitar l'apartat de maquetes de la Nasa, on trobareu un munt de models, etiquetats per nivell de dificultat. Pels fans de la Guerra de les Galàxies també hi ha present a la xarxa la maqueta del robot ATAT (sortia a la pel·lícula L'imperi contraataca).

Hi ha molts més llocs on podeu trobar altres models, segur que per qualsevol cosa que us agradi (vaixells, trens o avions) trobareu algun web on poder descarregar-se una maqueta. I per aquells que tenim criatures és una d'aquelles coses que et permeten omplir estones a casa amb una activitat molt entretinguda.

[@more@]

Tweet

No fa gaire l'Eva va fer un post sobre els 5 anys de l'iPod i com s'havia acostumat a escoltar podcasts dels seus programes de ràdio preferits. Encara que el terme podcast porta implícita la sindicació de continguts, no és la primera persona que sento que utilitza el seu MP3 per escoltar arxius d'àudio que no són de música. Sé d'un amic que aprofita els trajectes de casa a la feina per escoltar llibres narrats en lloc de llegir-los. Aquest sistema, que s'utilitza per a persones invidents, s'està popularitzant. Si no teniu temps per agafar un llibre o us agrada més que us ho expliquin, us podeu descarregar les últimes novetats editorials en un fitxer en mp3, per exemple de Fonolibro.com. També en podeu descarregar, en aquest cas de forma gratuïta al ser lliures de drets d'autor, de Leerescuchando.com.

L'altre dia en vaig baixar un, per veure què tal s'escoltava, i la qualitat era força bona. L'únic problema va ser que el llibre que em vaig descarregar estava narrat en castellà sudamericà i no em va acabar de fer el pes. En principi el plaer de llegir un bon llibre és una cosa a la qual no hi vull renunciar, encara que és veritat que cada cop llegeixo més coses per pantalla (m'estic tornant una mica ecologista beligerant en el tema d'imprimir per llençar el paper més tard), però penso que aquest canal pot arribar a ser una bona alternativa de comunicació de cultura. No és cap secret que llegir és una de les assignatures pendents de la nostra societat, així que no em sembla malament que s'aprofiti qualsevol tecnologia per a ajudar a la difusió d'aquest material.

Tornant al tema dels podcasts, l'altre dia vaig trobar un web força interessant. Es tracta de Feed2Podcast, que com el seu nom indica, genera un fitxer d'audio a partir de l'enllaç RSS d'un blog. De moment l'idioma que utilitza és l'anglès, l'adaptació a altres idiomes és qüestió de temps, però ja és el primer pas per poder "escoltar" continguts d'internet. Per cert, si voleu escoltar com sona aquest blog, us he posat una prova aquí al costat. Cliqueu al play per sentir-ho. Bloglines i Google Reader ja permeten associar podcasts a les suscripcions, no és difícil imaginar que cada matí podeu trobar l'iPod carregada amb les novetats dels blogs on esteu subscrits en format àudio llest per anar escoltant els posts mentre anem a treballar o a passejar. Per cert, Podcatalà és un interessant projecte de directori de podcasts en català.

Crec que mai s'acabarà per substituir el plaer de la lectura, però estic segur que per algunes coses es pot complementar amb fitxers d'àudio. On hi haurà el límit? Acabarà la veu substituint al paper?

[@more@]

Tweet

Aquest és un post de celebració. Quan vaig obrir el blog ni se'm va passar pel cap que arribaria a 100. Un cop més, gràcies a tots per fer-ho possible.

He fet la llista amb els que m'heu deixat algun comentari, però aquest agraïment també el faig extensiu a tots els lectors que alguna vegada hagin passat per aquí. El millor del blog sou vosaltres.

Apa, pastís i cava per tothom! 

[@more@]

Tweet

Al veure la foto m'ha vingut al cap aquest títol. Encara que la imatge les deixi quietes, són com el temps, sembla que el podem aturar en un instant per veure com s'escapa en el moment següent.

Què us diu a vosaltres? 

[@more@]

Tweet

L'altre dia vaig veure un post a Microsiervos que parlava del semanari "Noticias del Mundo". No sé si algú de vosaltres el recorda, va sortir a finals de 1994 i va durar poc (41 setmanes), però en aquells que vem tenir l'ocasió de llegir-ho l'impacte ens ha quedat per vida. Amb el títol de capçalera de "Nuevo. Insólito. Asombroso. Real" es feia ressò d'unes notícies que, excepte reals, aconseguia complir de sobres amb el que prometia. Cada número era un festival de notícies i reportatges frikies, amb ús intens de fotomuntatges per intentar donar més suc al text. Va deixar de publicar-se després d'anunciar que la redacció marxava al Triangle de les Bermúdes a fer una investigació.

Us poso la portada d'un dels números que sí recordo, el que explicava la troballa de Mauricio "El niño murciélago". Si voleu saber més de la seva història, us deixo un enllaç a l'article de Super Punk Zine, que explica aquest i altres reportatges molt bé (si teniu una estona no us el perdeu, riureu molt). Per cert, aquesta publicació era un versió de l'original en anglès Weekly World News, que encara es segueix publicant i on una part del web està dedicada a les peripècies del "BatBoy" americà.

No era un seguidor fidel, llegia algun número de forma ocasional i al veure el post he fet una petita tasca d'investigació. He trobat que el blog "Papel Continuo" n'ha fet un post i ha penjat al Flickr un munt d'imatges dels números que conservava. M'ha arribat al cor les fotos de la "Mujer con tres cerebros", "Roldan fue entregado por unos extraterrestres" o la de l'home que porta 8 anys fent vida normal amb una destral clavada al cap, però n'hi ha moltes més de boníssimes. Clar que la versió americana tampoc es queda curta, no m'he pogut estar de posar-vos la imatge de la portada on diu que han trobat a Central Park la sandàlia de Jesucrist, però en aquest enllaç a El blog ausente en trobareu altres de genials, a destacar la de Saddam i Osama adopten un nen simi, les primeres fotos del cel, una altra amb fotos de l'infern, i fins i tot una on asseguren haver trobat el Paradís… amb poma i tot.  Jajaja, ara em fixo que a la part de dalt de la portada de la sandàlia hi ha una foto de John Kerry amb un extraterrestre, i és la mateixa imatge del que va entregar a Roldán XDDDD

Els que ho recordin riuran amb ganes, i aquells que no ho veu arribar a conèixer perdeu una estona navegant pels enllaços, que s'ho val. Per cert, a la pel·lícula Men in Black l'agent K (Tommy Lee Jones) assegura que aquest setmanari és el millor exemple de periodisme d'investigació i que tot el que diuen és cert. La veritat està allà fora?

Com deia el Fox Mulder, I Want to Believe!

[@more@]

Tweet

Els mitjans de comunicació s'han fet resó de l'inici d'un projecte que m'ha semblat molt interessant. Amb el nom d'Enciclopèdia de la Vida (www.eol.org) es tracta d'un catàleg exhaustiu, a l'estil de la Viquipèdia, on es volen recollir totes les espècies vives que habiten el planeta (animals i vegetals). Està previst recopilar al voltant d'1.800.000 espècies conegudes actualment, i es creu que durant el temps de realització, previst per uns 10 anys, s'hi inclourà un milió més que ara mateix ens són desconegudes. Encara que utilitzarà la mateixa filosofia de treball d'un wiki, la tasca d'edició dels documents estarà en mans d'especialistes que es dedicaran a recopilar la informació existent actualment i que asseguraran el rigor científic que un projecte d'aquestes característiques necessita.

Aquesta enciclopèdia serà gratuïta, d'accés universal i les primeres pàgines seran consultables a partir de l'any que ve. La informació estarà estructurada en diferents nivells de complexitat, de tal forma que pugui ser entesa tant per nens o curiosos com per experts i científics. Entre els col·laboradors del projecte està la Fundació Wikimèdia, la qual cosa em fa dubtar sobre el futur de la Viquiespècies, que a primera vista sembla que els dos projectes tenen el mateix objectiu.

Us poso el vídeo de presentació del projecte, permet fer-se una idea del treball que suposarà la seva realització.

Per cert, aprofito aquest post per felicitar a l'Omalaled, del blog Històries de la Ciència (del qual sóc un lector silenciós), la versió castellana del qual és finalista a la IIa Edició dels premis 20Blogs en l'apartat de Ciència i medi ambient. El guanyador se sabrà aquesta tarda, a partir de les 7, i des d'aquí li desitjo tota la sort que calgui per aconseguir-ho.

Actualitzo el post: El premi se l'ha endut el blog Fogonazos. 

[@more@]

Tweet

Els mitjans de comunicació s'han fet resó de l'inici d'un projecte que m'ha semblat molt interessant. Amb el nom d'Enciclopèdia de la Vida (www.eol.org) es tracta d'un catàleg exhaustiu, a l'estil de la Viquipèdia, on es volen recollir totes les espècies vives que habiten el planeta (animals i vegetals). Està previst recopilar al voltant d'1.800.000 espècies conegudes actualment, i es preveu que durant el temps de realització, previst per uns 10 anys, s'hi inclourà un milió més que ara mateix ens són desconegudes. Encara que utilitzarà la mateixa filosofia de treball d'un wiki, la tasca d'edició dels documents estarà en mans d'especialistes, que es dedicaran a recopilar la informació existent actualment i que asseguraran el rigor científic que un projecte d'aquestes característiques necessita.

Aquesta enciclopèdia serà gratuïta i d'accés universal, i les primeres pàgines seran consultables a partir de l'any que ve. La informació estarà estructurada en diferents nivells de complexitat, de tal forma que pugui ser entesa tant per nens o curiosos com per experts i científics. Entre els col·laboradors del projecte està la Fundació Wikimèdia, la qual cosa em fa pensar sobre el futur de la Viquiespècies, que a primera vista sembla que els dos projectes tenen el mateix objectiu.

Us poso el vídeo de presentació del projecte, que permet fer-se una idea del treball que suposarà la seva realització.

Per cert, aprofito aquest post per felicitar a l'Omalaled, del blog Històries de la Ciència (del qual sóc un lector silenciós), la versió castellana del qual és finalista a la IIa Edició dels premis 20Blogs en l'apartat de Ciència i medi ambient. El guanyador se sabrà aquesta tarda, a partir de les 7, i des d'aquí li desitjo tota la sort que calgui per aconseguir-ho. I si no, doncs també el felicito, pel blog que té.

[@more@]

Tweet

Acabo de llegir al blog de la Mireia aquest post sobre un tema que sembla que sigui recurrent a la blogosfera, com aquelles notícies d'estiu que en qualsevol altre moment no tindrien ni cinc segons de protagonisme. Per qui no sàpiga de què va la història, de quan en quan hi ha un debat sobre qui escriu en realitat el blog de la Mireia i si es tracta d'un personatge creat pel Toni Ibàñez, per molt que ella hagi dit sempre que no té res a veure amb ell. Sembla que hi hagi algun tipus d'interès en mantenir oberta aquesta polèmica, i no acabo d'entendre quin motiu hi pot haver.

Com aquest tema es va repetint de tant en tant, algunes vegades ho he comentat amb ella per xat, doncs a mi em semblava que el millor que podia fer era passar d'aquests rumors i anar fent la seva. A vegades tens la intenció de resoldre la qüestió i sols fas que posar-hi més llenya al foc. Però el que veig és que faci el que faci el tema es va mantenint. Tal com comentava al post sobre els blogs anònims, no veig que per escriure un blog personal un s'hagi d'identificar si no vol. És el contingut el que hauria de ser important, no tant qui ho escriu.

I on entro jo en aquesta història? Doncs que a principis d'any em vaig trobar amb la Mireia i la Gemminola. De quan en quan parlàvem al xat i vem quedar un dia per veure'ns físicament. En el seu moment no em va semblar oportú fer cap post, igual que m'he vist amb altres blogaires i no he donat constància, però em sembla que ara li pot ser útil dir-ho. En aquella trobada la noia que va venir no tenia res a veure amb el Toni Ibàñez, i tal com van anar les converses anteriors i durant el sopar no tinc cap dubte que era la mateixa que escriu el blog Mireia. En el seu moment va fer un post explicant-ho, a la seva manera, però o qui ho va dient no ho ha llegit o no li interessa fer-hi esment.

Ara sols espero que no em passi com a la Gemminola, que en un post va comentar que la coneixia i li van contestar que ella i la Mireia eren la mateixa persona. Per això he posat al títol que jo no sóc la Mireia.

[@more@]

Tweet

Avui és un dia assenyalat per una persona molt especial per mi. Aprofito aquest petit espai per desitjar-li el millor i donar-li les gràcies per tot el que fa. He triat aquesta cançó de Van Morrison per dedicar-li el post, si passa pel blog i ho veu espero que li agradi. Cliqueu al player per escoltar-la, segur que també us agradarà.

[@more@]

Tweet

M'agafo uns dies de festa aprofitant que faig el pont. No marxo a Florència, però  he trobat aquesta imatge del Ponte Vecchio al Flickr que m'ha agradat. M'ha semblat bé posar-la tot aprofitant per tornar el blog a la plantilla de la Toscana.

He inhabilitat els comentaris, tinc la intenció d'esborrar aquest post quan torni i em sabria greu fer-ho si estigués comentat. Passeu-vos-ho molt bé aquests dies, fins la tornada!
 

[@more@]

Tweet