L'altre dia vaig veure pel carrer una noia que escoltava música amb un Discman i se'm va fer estrany, ara tothom va amb reproductors MP3. Em va recordar el canvi que va suposar, en el seu moment, l'aparició dels cds sobre els Walkman. És curiós, veure com neixen i moren aparells per obsolescència. Una mica passa com a la resta de coses, per exemple en el cas de professions que han desaparegut i que han estat substituïdes per altres de noves. En el cas dels aparells tecnològics el ritme, però, és molt accelerat.
No fa gaire Intel anunciava un nova tecnologia que permetia produir transistors més petits. Ja està a punt la tecnologia per fabricar targes de memòria de Terabytes de capacitat. La presentació del telèfon d'Apple, l'iPhone, també suposarà un canvi qualitatiu pel que fa a les prestacions d'aquests aparells. 
Estic convençut que els MP3 quedaran absorbits pel mòbil, fins i tot la fusió entre PDAs i mòbil en un sol aparell també em sembla més que previsible.
Ara em venen al cap el walkman (o els cassetes en general), el discman, els disquets d'ordinador… o altres, que no els vaig veure néixer però sí quedar obsolets, com les màquines d'escriure, d'aquí res els televisors de tub, la fotografia analògica…
Us ve al cap alguna màquina o tecnologia que hagueu vist néixer i morir per obsolescència?
[@more@]
ui no!! Sóc molt jove jo!!!
XDXDXD
:***
El vídeo Beta, que se’l va menjar amb patates el VHS, els propis telèfons mòbils actuals, que no tenen res absolutament a veure amb els primers que hi va haver. A més, avui he llegit en un fòrum que ja l’any passat es van vendre menys casettes originals que discos de vinilo.
Ostres, el meu primer Walkman era un Philips que duia quatre piles! El vaig fer anar molt fins que es va convertir en el meu enemic i va començar a triturar-me els cassets.
Jo no vaig veure nèixer el Walkman… però vaig veure morir el meu… Un trasto vermell que pesava com un mort va quedar arraconat per un trasto negre més gran, però menys pesat, que reproduia CDs… i aquest trasto va ser substituit per un que reproduia MP3!!!!!!! Guaaaaaaaaaau! Quin munt de cançons en un CD!!!! I aquest MP3 va ser substituit per un MP3 d’aquells petits…. que ara ja és massa gran…. i ja tremola perquè sap que el fi li és proper…. com diu la Yrun, renovar-se o morir! xDDDDD
Si de mi depengues que avances la tecnologia ho tindriem malament. Jo no he passat dels Discman i me’l vaig comprar no gaire convençut.
Un iPod? Ezo que e lo que e?
Jo he vist morir el walkman, els videos beta, els diskettes les “maquines de matar marcianos” (si, si, aquelles que nomes tenien un joc!!), els ordinadors amb cintes, els LaserDisc (que sobreviuen encara als karaokes), les impresores d’agulles…
I he vist neixer, el CD, el DVD, els mòbils, els Mp3, el HD-DVD (pronto en sus casas), Internet… cony, em faig vell!
Jo recordo la primera ràdio que va entrar a casa, endollada a la electricitat i com amb els meus pares l’escoltavem vora la llar de foc, a la cuina. Amb ella estudiava els matins i a les nits, escoltava les notícies i em sabia totes les cançons. Va ser la meva primera porta al món. Encara la tinc i encara funciona.
El vídeo 2000, els rottring, el Cine Exin i les càmeres analògiques (fa temps que no compro un rodet); i que em dieue del telex (en vaig posar un una vegada crec que el 86); per no parlar del fax que fa anys que no en poso cap encara que sigui operatiu… Per cert, aquell aparell que feien servir les dones…cinturó de castedat, també compta? 😉
Xe, m’ha sabut mal veure a la llista el Cine Exin! Crec que encara podria trobar-ne dues pel·lis…
Puc afegir els ordinadors per a jugar dels huitantes: Spectrum (24 K, 48 K, 48 K + “con teclado profesional”!!) i el Commodore 64. Per supost, per a carregar els jocs s’empraven cassets.
A mi se’m va escaxarrar el mp3 i vaig amb una radio FM petiteta que em van regalar els de la Caixa fa la tia de temps.
Grossen putaden pk al metro no va! Nomes sents: xxsrsrrshhsxhshshrhrhshxhxhxhshs… i com a banda sonora no mola molt!
Els discman tenien la putada que si se t’acabava el cd a mig cami havies de fer el gilipolles per treure el cd, obrir la funda, treure el cd d’alla, canviar-lo sense que se’t caigues res, tornar-lo a posar dintre, desar el que havies canviat i engegar el play! Quin lio!!!!!!!!!!!!!!
Prefereixo el srhhxhshrsshsxhhshrhrhsxxx o el silenci que aquest embolic!
PD: he tornaaaaaaat! m’estic actualitzant de lecutres blogaires xD quin pal i quina quantitat de posts pendeeents!
petonassos pd40!
La master system i la megadrive van passar a millor vida… les conservo per nostalgia!
Jo era de Sega i ara tinc la Nintendo 64 que tb ha passat a millor vida…
Els GD’s que pretenien ser la reostia amb la Dreamcast van fracassar!!
Elur: I tant, com totes!! Bondia :)**
Laprí: I tant, el vídeo!! De fet, la majoria dels vídeos ja estan moribunds… Sí, també he vist la notícia, per això m’ha vingut al cap la noia del Discman.
Fardatxo: XDDD Recordo haver viscut històries del cassette trituracintes… si es trencaven les enganxava amb cel·lo XDD
Alepsi: La meva impressió és que els MP3 quedaran integrats amb el mòbil. Una tarja de gran capacitat amb les cançons i llestos. l’iPhone ja ho fa.
Sir William Temple: Un home com tu, amb aquest savoir faire, i un discman? Homeeeee 😉
AzRi3L: És veritat, els Laser Discs XDDD Impressores d’agulles encara es fan servir, per factures i papers autocopiatius. Ordinadors amb cassette… vaig utilitzar-ne un que anava amb fitxes perforades, allò sí que era modern!!
Joana: Deu ser una d’aquelles que anava amb vàlvules, oi? El meu pare també en tenia.
El veí de dalt: El telex, cert!! Sí, sí… El cinturó de castedat? ^ ^ Amb el meme eròtic ha saltat pels aires!!
Williams: A casa els pares encara tinc el Commodore, amb cassette, clar 🙂
Uardo: Hi ha emuladors d’Spectrum i Commodore per PC, si algú té mono… Amb jocs i tot, és sorprenent el que es feia amb aquelles màquines!!
Fraggle: Quin embolic el Discman, canviar cintes ja fa pal… Ben tornada :)** Per cert, grossen putaden no és del Mortadelo, el Sulfato Atómico? XDDD
home Pd40, com totes no, jo només en tinc 33 😉 i molta mandra per posar-me a pensar i poca memòria i molta migranya… t’he dit mai que no m’agraden els dimarts? doncs això.
Ja ho sé, ahir era dilluns… estic en una setmana contradictòria…
Bon dia maco!!! :****
El LaserDisc NO ha mort, ok??? Jo en tinc un a casa! Dels primers que van sortir!!!! “Compri’l, compri’l que aviat totes les cintes de vídeo seran substituides per aquests CDs enormes!!!!”
I clar, hi ha gent que s’ho creu… i pringa. Ei, però com a reliquia queda molt mono al moble…. xDDDDDDD
Diguem que jo he viscut de prop la marabunta dels mp3 i dels ordinadors. Si abans amb un pentium ja volaves, ara…?
I per gran mostra de nostàlgia, la del meu profe-jefe:ha fet, fa i farà les seves classes amb minidiscs. No ho sé, tothom té les seves dèries, no? 😀
L’espectrum i el commodore 64 que només el teniem per jugar. A mi em van apuntar a un curs de basic que no em va servir per res.
Però el que més recordo, era un profe de francès que portava aquelles cintes magnetoscopiques enormes que colocava en un enorme reproductor. Bé, també recordo que quan ens deia que li anésim a bucar al seu despatx no paràvem de remenar-li els botons per a que no sonés…
apa
Umm fent memòria crec què les diapositives , ja deuen ser mortes , els vídeos Beta què varen morir molt ràpid ,els Amstrad
486 què jo creia què tenia una maquina super potent XDDD i el palomiton Paya 😉
ui,ui,ui…jo anava a dir els videos Beta, que ni vaig saber de la seva existencia fins que van desapareixer! 😉 de que anaven?
El cassette i la meva Olivetti, amb la què vaig fer els treballs per la Normal i per a la UB… però que encara conservo com una petita relíquia.
I tinc una ràdio de fa dinou anys, una AIWA, petita com el com un encenedor bic, de color vermell,que encara funciona, la vaig comprar a Andorra i està vella i feta una kk, amb els nombres de les emisores esborrats, però funciona i jo la faig servir (pesa menys que el reproductor d’emeptres) molts cops me l’enduc quan vaig a córrer…
aix quins recordssssss i no parlo del primer ordinador que va entrar a casa (perquè ni tan sols recordo si era spectrum o atari o què era) que anava amb cinta de cassette i el monitor era la tele (buffffffffffffff)
jo recordo veure casets morts pel carrer, amb la cinta entortolligada i corrent amb el vent. També recordo el meu primer ordinador, que no tenia windows, la torre anava sota la pantalla i només tenia discos tous d’aquells enormes. I també anava a jugar de petita a aquelles maquinotes enormes amb unas grafics que son pitjors dels que hi ha ara als movils!
Elur: XDDD ok ok no forcis… que demà és dimecres :)**
Candela: Quins records aquells ordinadors… i ara veus els jocs de les consoles i et quedes babejant…
Alepsi: Tens un làser disc a casa i no has fet un post? XDDDD El van comprar amb aquell lot d’enciclopèdies que venien? No m’ho diguis XDDDD
Musa: És veritat, els Minidiscs de Sony… buf.. 🙂
Escarabat: I tant, programació pel Commodore, amb els sprites i el basic XD quins records!! Aquests magnetos eren la versió reduïda dels que hi havia als cinemes, no?
Onix: Nono, les diapos encara existeixen… a veure quan duren 😐 Ei, he buscat el Palomiton Paya per internet i fa mooooolta por, això et van comprar? Pobre O…
Florilla: Al principi de sortir el suport vídeo hi havia tres formats, VHS (de JVC), Betamax (de Sony) i Video2000 (de Phillips i Grundig). Entre ells no eren compatibles, i després d’una guerra comercial (per tema patents) sols va subsistir el VHS, que dels tres era el que tenia pitjor qualitat xDDDD Una mica el que està passant ara amb els formats HD-DVD i BlueRay.
Arare: També tinc una Olivetti (de color verd), una ràdio petita Aiwa i un ordinador a cassette i tele!! Podem muntar una catxarreria-brocanter 😛
Erakkia: Windows? XDDD MS-DOS i gràcies, tot eren comandes de sistema. Tarjeta Hercules, que no admetia gràfics (sols texte), sense disc dur (tenia 2 disqueteres de 5 1/4, una pel sistema operatiu i l’altre el programa), pantalla monocroma.. i això era un pc operatiu XDDD
El coprocessador matemàtic que vam haver de comprar perquè amb el 8086 no funcionava l’autocad :’-( xDDDD
MrBean: i tant, el famós copro!! I quan el posaves havies de canviar un jumper a la placa base per que el reconegués… i quan forçàvem les màquines fent overlocking? XDDD
Els discs de vinil, se’ns estan morint. L’altre dia, el tècnic de l’emissora em va dir que a fi de mes treien els plats i que ja no podria portar més vinils… O CD, o la música en un paint-draw dels collons!…. Redeu, redeu, redeu…
doncs precisament l’altre dia viag estar a punt de llençar el meu, però finalment vaig decidir guardar-lo i vendre’l d’aqui uns anys a un mercat d’antiqualles
Ja ho pots ben dir !! em vaig fotre uns empatxos de Palomitas Palomiton ,i encara hi vaig fer negoci ,feia canvis de gomes per bosses de crispetes XDDDD (gomes Milan eh què ja t’he vist la mitja rialla) ;)*****
jo encara guardo el walkman, els cassets, el discman..
de fet no se pq ho guardo… perque no crec que ho faci servir mai mes, però allà estan ocupant espai.
també hi havies aquelles grabadores enormes que ocupaven igual que una llibreta, al cole en teniem, ara semblen del jurassic!
jo encara guardo el walkman, els cassets, el discman..
de fet no se pq ho guardo… perque no crec que ho faci servir mai mes, però allà estan ocupant espai.
també hi havies aquelles grabadores enormes que ocupaven igual que una llibreta, al cole en teniem, ara semblen del jurassic!
Mpppffff…els atari, el cinexín, els walkman…aix quins temps aquells…és l’esperit dels 80 XD dintre de 4 dies tot això ho veurem als antiquaris…
Avi: M’ha fet tornar boig amb el paint-draw!! Vinga a donar-li voltes per saber què era, fins que he caigut que era pendrive!! XDDD Quines sortides, avi!!
Emma: Antiqualles? Uf, sona fatal.. ja m’hi veig allà també 😛
Onix: XDDD Gomes Milan, de les que es menjaven? 😉
MaRiNa: Tu tens lloc a casa, oi? XDDD Als pisos d’ara no hi ha tanta compassió.
Meisei: Queda amb l’Emma, podeu anar les dues amb el sarronet 🙂
T’ho dic, t’ho dic. El lot sencer. Sí senyor!!!!
Després vam ampliar la col·lecció amb Laser-Disc-Karaoke i algunes pel·lícules caríssimes…. en fi, molt graciós tot plegat. Una andròmina més pel museu dels errors… xDDDDDDD
Doncs una de les coses quejo he vist crèixer i morir, a part dels consabuts videos beta i 2000, els sistemes d’emmaguetzemament Zip (que era un trasto lent i cargant) els discs d’ordinador plans (de 5 i mig). Una altra cosa que sembla un passat llunyà és la tele en blanc i negre (l’únic objecte de casa dels meus pares que va resisitir 4 robatoris) i les mateixes teles sense comandament a distància! (Si, joves, hi havia un temps on el zàpping no era possible!)
Doncs jo encara utilitzo el discman i les màquines d’escriure, les trobo molt divertides i la lletra mgrada com queda, esta bé per relaxar-se i divertir-se alhora. Sobre el del discman… l’aprofito que encara va bé! A més, la meva germana s’ha comprat un mòbil d’aquests que dius amb mp3s incluit i es una tralla total. On va sona música metalera!
Així que crec que el mp3 me’l quedaré jo, que tot ho heredo! 😛
Coses que ja no s’utilitzin? Mmmm… les llibretes per escriure pensaments?
Ara estan de moda els blocs, no? 😉
I amb la tele també sembla del passat els presentadors de continuïtat, que eren carregants fins que sortia el barrio sésamo o la cometa blanca, la carta de ajuste i el fi d’emisió, que ara ja no existeix… però això donaria per un altre post o dos o tres… Algú recorda quan dèiem: Vas veure la peli d’ahir?
Ah! I els videos!
tanta tecnologia, tanta tecnologia… que ningú se’n recorda d’aquells mega bolis que tenien “tropecientos” colors?? 😛
És el primer que m’ha vingut a la memòria, vès.
XDXD
Un petonàs!!
Mar, jo encara coroo amb dues o tres llibretes on anoto coses… i és que m’encanten!
Ostres! Porto tota la santa tarda intentan posar un comentari! U_U”
Saps ara no em ve al cap més k el video, però ja l’han dit… Val la play1, la megadrive? xD
Aprofito per despedir-me Pd40!
Et llegiré! ;P
Alepsi: No m’ho puc creure… em podré fer una foto si algun dia ens trobem? Vaig conèixer algú que va comprar l’enciclopèdia en làser disc! XDD
Master: Sí sí, les teles sense comandament a distància i la carta de ajuste… i els zip Omega.. quantes coses mortes!!
Oriol: Ei, un Vic20… déu n’hi do.. De màquines d’escriure a pedals encara n’he vistes, rollo picapiedra XDD
Mar: Veig que tens una bona col·lecció d’andròmines. Molt bé!! Per cert, benvinguda al blog, gràcies pel comentari!
Elur: Ui sí, els bolis de 6 colors… però diria que això no és mort, no? Crec que l’altre dia els vaig veure a l’Abacus… :)**
Yrun: :´( No pots fer això, pensa que tens una responsabilitat cap a nosaltres… :´( Ves passant, no ens oblidis…
6 colors?? nonono… n’hi havien molts més, moooooolts més 😉
plou Pd40 i m’he donat el gust de passejar-me sense paraigua… no em facis cas que estic alterada últimament, força tonta per ser precisos.
Un petó!!
Elur: Ara també plou per aquí… no gaire, però tal com està la cosa tot és benvingut :)**
La linea RDSI!!! mare meva… t’havies d’instalar una linea “extra” de telefon a casa i tot… i al cap de 4 dias… pam! ADSL…. quina putada per a tots els que s’hi van deixar els quartos…
Azri3l: I els modems… en tenia un a 1200bps. Gairebé es veia passar la informació, del lent que era 😀
Uiii, com ha anat evolucionant tot. Jo vaig fer servir el famós walkman durant anys i anys, després el discman perquè vaig a tot arreu escoltant música. Ara ja tinc un ipod però al canviar de mòbil he comprat un que porta mp3, ràdio, tot integrat allà mateix i em va de conya perquè m´olblido d´anar carregada de trastos.
Cristina: La integració de funcions és el futur. Cada cop estic més convençut que l’ordinador substituirà televisió, equip de música, videojocs… un sol aparell. I el telèfon, pda, multimèdia… el mateix.
M’he animat (fa 2 dies) a fer el meu primer blog, i justament el meu 2 “post” és sobre el IPhone i la seva “teórica” revolució tecnológica, encara que hi han altres models de mòvils que ja la incorporen….
Jo en recordo una tecnologia que ja ha quedat obsoleta -només és usada per alguns periodistes encara- el MD (o també conegut com a Mini Disc)
Enric: El MD és un bon exemple d’una tecnologia obsoleta que el propietari segueix mantenint. Bevingut a la blogosfera, gràcies pel comentari!!