Recordem les normes del meme de l’Alepsi i la Candela. Relatar una fantasia eròtica amb un/a, uns/nes blocaire/s i que els que surtin, la continuïn. Tot és ficció, doncs. Tot és pura, i sentida, i encesa, i talment, somiada, ficció. Que en gaudiu, si voleu.
Era mitja tarda, aprofitant que estava fent gestions pel centre vaig anar a fer uns pintxos a un basc que hi ha prop de la Plaça del Pi. Quan ella va entrar m'hi vaig fixar. No sé si va ser casualitat o era el destí, però es va col·locar just al costat meu. Era una sensació estranya, sabia que la coneixia d'alguna cosa però no ho arribava a ubicar. De sobte em va venir al cap:
– Candela?
– Perdona? – em vas mirar mig sorpresa. Per un moment va semblar que dubtaves què contestar, però amb un somriure vas continuar – Potser sí, per què?
Aquella resposta em va descol·locar, però la meva intuïció m'exigí una segona oportunitat.
– Vull dir, no sé si et dius Candela de debò, però ets la del blog, oi? El llegeixo, jo també en tinc un sap? Ens comentem i tot, sóc en …
– Shhhhhht, – em vas posar, suaument, dos dits davant els llavis – no m'ho diguis.
Ens vem posar a parlar, una conversa informal, de barra de bar, on parles de coses intranscendents tot gaudint de la companyia, com si fóssim dos coneguts que s'han trobat casualment. Al cap d'una estona em vas dir:
– Escolta, tens pressa? He anat a comprar una cosa aquí al costat, a Sant Josep Oriol, i necessito algú que m'ajudi. Em vols acompanyar a casa?
Vaig pensar en la merceria que hi ha allà, segur que s'ha comprat una cortina i la deu voler penjar. M'anava bé, no tenia pressa i estava molt a gust, així que li vaig dir que sí. Vem arribar a casa seva a quarts de set. Aleshores va ser quan em va ensenyar el que havia anat a comprar. Encara no havia llegit el seu post, així que no sabia res d'aquella inquietud.
Mentre em mirava el lubricant, va anar traient unes espelmes d'uns calaixos. Una mica per trencar el gel, li vaig dir, amb to socarró:
– Candela, no sé si és bona idea estrenar-se amb els ciris…
– Calla burro, que són per l'apagada dels cinc minuts en contra del canvi climàtic. Ajuda'm, que queda poca estona.
Vem acabar d'encendre-les totes just a l'hora. Quan va tancar els llums, l'habitació va agafar aquella atmosfera tant sensual que dóna les espelmes. Va ser com un senyal, ens vem mirar i vem anar a la seva habitació.
– No hi ha pressa, no pateixis pels cinc minuts, tenim tota la nit.
No us dono més detalls, cadascú farà servir la seva imaginació de com pot haver anat, sols dir-vos que va ser magnífic. Vem tenir temps per gaudir dels nostres cossos d'una forma completa. Una nit de sexe sense presses, plaer per plaer, amb temps per tot. Vem acabar exhausts.
Vaig mirar el rellotge, era tard. Estava estirada al meu costat, mig endormiscada. Li vaig fer un petó suau, mentre li deia que m'ho havia passat molt bé però que era hora de marxar. Em va dir:
– Escolta, faràs un post d'això, oi? Espero llegir-ho ben aviat. Així sabré qui ets.
Mentre baixava per l'escala rumiava com carai podria explicar això al blog de la Toscana. De sobte em sonà el telèfon. L'agafo i sento una veu coneguda:
[@more@]
Ara que la nevada ha passat, i mentre miro per la finestra aquest paisatge hivernal, li estic donant voltes a com ens van engatussar. Escoltant els pronòstics semblava que venia una tempesta de cal ample, amb nevades intenses i fred polar. Ja sé que és fàcil dir-ho quan ha passat, però em dóna la sensació que simplement la temperatura s'ha normalitzat. Fa la temperatura que esperaria que fés a finals de gener, el que no semblava normal era el calor que feia la setmana passada.
