La Clàudia va esclafir a riure i li va dir que ella l'ajudaria, que en podia estar ben segur i no hauria de patir per res.
Van pujar a les golfes , i allà Clàudia li va explicar el seu pla, el seguirien fil per randa. Li va fer un gest. I ell la va entendre. Va posar música perquè ningú no els sentís. Aquesta cançó:
(l'enllaç de la cançó J'ai deux amours – Madeleine Peyroux)
-Aquests són els plànols de la casa, va dir ell. I els va estendre a terra.
Ella els va mirar, analitzant-los centímetre a centímetre… l'havia recorregut milions de vegades, però mai l'havia vist així, despullada i en dos dimensions.
Durant uns segons es va quedar mirant el dibuix d'una de les habitacions. De cop una llàgrima va començar a caure per la cara de la Clàudia, quan a la seva ment van venir els records de tot el que havia passat allà de petita, però ho havia de fer, l'havia d'ajudar.
-Escolta, què plores? – li va preguntar ell.
-M'han vingut els records de quan jugava amb la Blanca. No la vas arribar a conèixer, oi, la meva germana bessona? Fa molts anys que no en sé res d'ella. Algun dia t'explicaré com va anar, ara no és el moment. – Fent un sospir, com si tornés d'un lloc llunyà, va continuar – Mira, veus el plànol? Aquí no està indicat, però entre aquesta habitació i l'estudi hi ha un pas. Sembla paret mestre, però en realitat són dos envans amb un passadís interior que les comunica.
[Si en voleu saber més, aneu al bloc de l'Elur]
[@more@]
ai, ai, ai Pd40… que no et passi res per passar-me això! jajajajajajajajjajaja
Estaré encantada de continuar la història aportant-li una mica de la meva poca imaginació 😉
M’agrada el títol… és ben veritat, però no pas sempre, per sort 😛
Bona tarda! :***
Mhm,…. m’agrada el caire que està prenent tot plegat!!!
Un plànol, un pla secret, una germana bessona desapareguda…. guau!!! Aquí hay tomate!!! xDDDDDDD
Ara cap a l’Elur! xDDD
si, si. Això és millor que els culebrons de la tele! xD
Mestre, em sembla que tens una feina que acabar; tot i que la mossa en qüstió ara no sé si està amb prou ànims o precisament per haver-la deixat molt animada ha hagut de fugir i deixar-nos uns dies. Tu sabràs…
Uohh, això ja va prenent forma, i cada cop més interessant, ara a veure quin gir dóna.
Elur: Tot teu, segur que amb la teva aportació millora… :)**
Alepsi: A veure què es treu de la màniga… farà un haiku? 🙂
Onix: Lo de la bessona donarà joc? Emosió…
Uruviel: Veient el que hi ha no sé si és un comentari bo o dolent 😉 Si més no és una proposta interessant, un relat conjunt diferent.
El veí de dalt: Ja ho he vist ja… ai senyor 🙂
Laprí: Un gir cap a la Garrotxa. A veure com bufa el vent per allà, que als pobles tot se sap 😉
Déu n’hi do l’aire que està prenent la història! Hehehe, estic pensant una altra coseta semblant, que ja veureu… Però deixem que continuï el seu curs, que encara li queda molt per tombar.
No fotis que es un relat conjunt? Es que no sabeu que fer per arruinar-me l’existencia! Jo plego!
Kurtz: I tant, si tot just acaba de començar… De totes formes, bona pensada!! 🙂
Sir William Temple: Li començo a donar la raó, això s’està desmadrant. Avui me n’han passat un altre… vull fer un post meu!!!
ja està fet Pd40 🙂 i no l’he millorat pas, ans el contrari em sembla…
He estat a punt de passar-lo al meu apreciat i admirat Sir William Temple, però llavors he pensat que no valia la pena fer-lo baixar d’Irlanda només per fotre’m un clatellot XD
Siiiiiiiiiiiiiir encara sóc a temps de canviar-ho si vols!! jejeje
Un petonàs Pd40 :**
un relat conjunt??? noooo..em perdre un capitol,segur, i despres no m’enterare de res!
…no sempre tinc acces als blogs 🙁
Elur: Bona aquesta del Sir William!! XDDD :)**
Florilla: No passa res, tothom va afegint a continuació, sols que trobis l’últim ho tindràs tot.
Sir William Temple: XDDD