Podeu trobar la relació de relats que s'han fet al voltant del quadre al blog RelatsConjunts.blogspot.com
(Avís: Aquesta és la segona part del relat. Cliqueu en aquest enllaç per llegir la primera part)
Alguns editors es van començar a interessar per les meves obres. Això em va animar a continuar escrivint, cada cop de forma més compulsiva. Tampoc em podia permetre deixar la feina d'articulista, no fins que el primer relat em donés prou diners per assegurar-me que podia viure d'això. Em faltava temps, ho volia fer tot, semblava que les paraules tenien pressa per passar al paper.
Sabia que t'agradava ballar i divertir-te, al principi t'acompanyava, però després preferia quedar-me a l'apartament escrivint. Et trobava a faltar, quan no hi eres no em sortien les paraules amb la mateixa fluidesa. Tu m'ho vas dir, no volies estar tancada per sempre, necessitaves sortir, riure, ballar. Eres jove i necessitaves aquestes coses.
Et volia al meu costat de forma permanent, com si fossis una possessió particular. Em posava a escriure i t'imaginava allà, a la plaça, ballant i somrient als homes. Cada cop més sovint t'ho retreia quan tornaves. Sempre m'ho negaves, i els amics i coneguts m'ho confirmaven al dia següent, mai te n'anaves amb cap altre home. Sols et volies divertir. Però em costava tant escriure quan no hi eres…
Vaig començar a beure, sabent que no em donaria les paraules que buscava, ho feia per intentar oblidar les meves pors. Era fals, aquell neguit sols feia que augmentar. Et veia en braços d'un altre, i el temor i la ira augmentaven dins meu. Aquell nit vaig veure molt, massa. Quan vas tornar et vaig dir coses que no havia d'haver dit. Tots els meus fantasmes, el meus odis, tot va sortir en aquells instants de rauja. Ja no vas aguntar més i vas marxar, dolguda i enfadada, cridant que estaves farta dels meus gelos, que era la última vegada que ho aguantaves, que mai més, mai més…
Amb tú va marxar la meva musa, i tot va tornar a ser com al principi. Les pàgines en blanc se m'acumulen, les paraules no surten, el meu cap sols està intentant esbrinar on pots estar, preguntant perquè ho vaig espatllar. T'he buscat des d'aleshores, sense èxit. Quan no puc més torno a la plaça, on et vaig conèixer i tot va començar. M'assec i espero, mirant el buit, esperant que torni aquella mirada, aquell somriure.
MOULIN GALETTE 1890/91 Santiago Rusiñol
[@more@]
Ai….. ai, ai, ai…. pd40… siusplau, avisa quan facis coses d’aquestes…. que tinc la llàgrimeta penjant…. pfffff… noi…. quina passada de relat…. sí senyor.
Ja sabia jo que li faltava el gotet de whisky!! 😀 dolça melancolia…
bona segona part, sí senyor!
Coi de comentariiisss…mpffff…estic vermella vermella que nospublicaresssscoiiiii!!!!!
pafavó…que malament que funciona això…buaaaahhh!!!
sincerament m’agrada molt , tinc por de posar tot l’èmfasi ,i que sembli que faig la pilota ,però decididament lo dels relats es lo teu ,;)ªªªªªªªªªªªªªªªªªªªªªªª (el cap de setmana vaig fer de penjadora , ara et torno la clau fins al dissabte perquè reposis eh XDDD)
1a i 2a part d’una tirada. Fa posar trist aquest relat, però m’ha agradat.
El que pot fer canviar la beguda…. Un dia ho tens tot i el dia següent t’adones que ho has perdut absolutament tot. I tot per culpa de l’alcohol.
Un petó!
Alepsi, Meisei, Onix, Ipon: Gràcies pels comentaris. És un post trist, però és el que em transmet el quadre.
Meisei, avui blocat va…. buf !!
“Meisei, avui blocat va…. buf !!”
avui només??
Molt bo el relat. Trist com la vida mateixa… perquè sempre volem posseïr-ho tot?
M’ha agradat molt.
*** Bon dia!
Prou memes, relats conjunts, cadenes, etc. si us plau!! Aixi no es pot viure!
No sé perquè però quan a la primera part tot anava tan bé, m’imaginava que a la segona algo d’això acabaria passant. Què trist, però genial el relat.
Elur, Candela, Barbollaire, Sir William Temple, Laprí: Gràcies pels vostres comentaris, content que us agradi. Sir William, jo també t’estimo XDD
Vaja, al final es queda sense escriure…
Oh! Pd40 Molt bo! Si, senyor1 Apa i ara que ens has fet plorar a tots, què? eh?
Vullunfestuc: Doncs sí, bé, continua d’articulista.
Tirai: Doncs dues solucions, o tirar de cleenex o llegir la proposta de relat de l’Alepsi 😀
Benvolgut Propde40, ja sap que jo estic fet a moltes coses, però el relat seu m’ha deixat una mica de mal cos… Que hi farem… és clar que d’això es tractava Oi?
Molt maco el relat, i trist. Fa pensar..
Un relat amb dues parts…. déu n’hi do, tot i la tristesa… val la pena. Aviat podràs fer un llibre!
felicitats!
Només passo per dir que jo em sento incapaç d’escriure cap relat.
Avi: Sento que el deixés malament, si més no no l’ha deixat indiferent 🙂
Uruviel: Gràcies pel comentari. Veig que també fas relats al teu blog, anima’t a fer una proposta del quadre. Benvinguda al blog!
Joana: Gràcies, el quadre m’ha explicat això. Un llibre dels RelatsConjunts? Estaria bé, oi?
Turrai: Weeeno, si el faig jo el pot fer qualsevol 😉
Felicitats pel doble relat. M’ha agradat força. A mi també el quadre m’ha suggerit tristesa.
Virtual: Això dels relats conjunts ens fa pensar una mica, i veure les diferents versions de la gent és un bon exercici mental. Benvingut al blog!