Estació Espacial Internacional (ISS)

 

ISS

 L’Estació Espacial Internacional vista des del transbordador Discovery durant la missió STS-119

 

Feia
quasi sis mesos que s’havia perdut tot contacte amb la tripulació de
l’Estació Espacial. La situació era força preocupant perquè aparentment
seguia funcionant amb tota normalitat i amb les funcions automàtiques
activades, que permetien assegurar l’òrbita i el manteniment de les
funcions vitals dins la nau, però no hi havia senyal dels
astronautes que l’habitaven. Després d’intentar establir comunicació
utilitzant tots els canals possibles, sense resposta, es va activar el
protocol de rescat, que comportava el llançament d’una nau tripulada que
arribés fins l’estació i esbrinés què passava allà dins. Una missió
d’aquest tipus no era habitual i es va trigar temps en preparar la
nau i entrenar la tripulació per poder enfrontar-se a les situacions que
es podien trobar quan arribessin.

En
aquells moments el Discovery estava a pocs centenars de metres de
l’Estació Espacial i, dins el protocol establert, la nau estava
realitzant una maniobra al voltant per observar qualsevol indici
exterior que donés pistes del que podia succeir. Un dels tripulants es
va fixar, ajudat per les càmeres d’alta resolució, que des d’una de les
finestres de l’estació es podia entreveure el rastre d’un líquid
vermell, que tant podia ser sang com algun dels líquids dels experiments
que estava portant a terme la tripulació de l’ISS. D’una altra
finestra, una mica més enllà, una llum espurnejava rítmicament.

– “Capità, miri allà, estan emetent senyals des la finestra del mòdul Zaria.”

La
finestra estava a la part oposada a la Terra de l’estació, per això no
s’havia pogut veure abans per cap dels molts observatoris terrestres que feien un
seguiment intensiu des del moment de la pèrdua de la comunicació. El
capità es va apropar.

– “Sembla codi morse. L’ha pogut llegir, Parker? Veu si hi ha algú?”


“No, capità, no hi ha ningú darrera el llum. Sembla que està emetent de
forma automàtica, repetint contínuament el mateix missatge.
Efectivament, és morse, està emetent el codi d’identificació de la nau”

– “El codi d’identificació de la nau? Si tots sabem quina és. No diu res més?”


“Capità, he revisat la transmissió. Crec que no hauríem d’atansar-nos.
Miri què diu el missatge”, i li va entregar un paper on havia anotat el
contingut.


“No atansar-nos? Com pot dir això? Tenim una missió que complir” – va
dir mentre llegia el paper- “Com? No s’identifica com l’ISS? Què carai
vol dir USCSS Nostromo?

 


Podeu trobar la relació de relats que
s’han fet al voltant de la imatge al
blog RelatsConjunts

 

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 comentaris a l'entrada: Estació Espacial Internacional (ISS)

  1. Elfreelang diu:

    Molt bon relat PD40! inquietant…molt bo això de la nau de l’Alien!

  2. XeXu diu:

    Oh, molt gran! Que ben ambientat i explicat. I aquest final… bé, jo no m’hi acostaria, la veritat. Un relat magnífic Pd40, fantàstic, amb tota l’extensió de la paraula.

  3. lisebe diu:

    Molt bó el relat amb un passajer com Alien..ufff una mica de por…aixxxxxxx

    T’ha sortit genial!

  4. Ja estan aquíiii-iii…

    Ai, no que això és d’una altre pel.licula! ;¬P

    Magistral, com no podia ser d’una altre manera.

    Un plaer com sempre retrobar-te i llegir-te, company!

    Una abraçada

  5. Jordi diu:

    Home, si a dins hi quedés la Sigourney…

  6. Alyebard diu:

    Molt bo, gran referència a Alien 😀

  7. Pd40 diu:

    Gràcies pels comentaris, teniu raó quen dieu que aquesta història no té pinta d’acabar gaire bé.

    Jordi: Aquesta vegada te la deixo per tu, no per la Sigourney, però la parella de ball que s’ha buscat per aquesta festa no m’acaba de fer el pes.

  8. Josep B diu:

    Sí senyor! Això és el que no ha sabut trobar. Desgraciadament la ISS ja surt en uns altres relats meus i no he sabut desempallegar-me o fer un seguiment en la mateixa línia.

  9. Pd40 diu:

    Gràcies, Kweilan i Josep, s’ha fet el que s’ha pogut 🙂

Els comentaris estan tancats.