Demanant un taxi

Podeu trobar la relació de relats que s’han fet al voltant de la imatge al blog RelatsConjunts.blogspot.com

Demanant un taxi, de Lisbeth Firmin

DEMANANT UN TAXI Lisbeth Firmin 2004


Fins aquí havia arribat, n’estava més que tipa. L’altra vegada li va implorar de genolls que el perdonés, que sols l’estimava a ella, però
aquesta vegada no li donaria una segona oportunitat. Feia massa
temps que l’amor s’havia convertit en rutina, n’era conscient, però no estava disposada a
tornar a empassar-se que el seu marit li fés el salt amb aquella
pelandrusca. Tenia algunes sospites però ara li havia arribat la prova
definitiva. Una amiga seva, que l’havia avisada que els havia
vist alguna vegada, li va enviar un parell de fotos on es veien
junts. Estaven fetes amb el mòbil, de pressa i corrents,
però en tenia prou. No ho pensava tolerar, el faria fora de la seva
vida avui mateix. Com podia haver estat tan tonta de perdre el temps
amb aquest brètol? La primera vegada l’hauria d’haver engegat
per sempre més. I pensar que fins i tot havia canviat de feina per la
seva gelosia, li deia que tenia massa bon rotllo amb el seu company de
despatx, el Marc. És cert que era atent i l’havia ajudat molt quan va
començar a treballar allà, i sí que era maco i potser ell n’estava una
mica d’ella, però no havia passat d’aquí. Mai una insinuació, ni tan
sols encoberta, però a ell no li va fer el pes que en parlés bé i no va
parar fins que la va fer canviar de feina. El molt porc, així li
tornava? Prou, aquesta relació s’havia acabat.

Ara mateix
necessitava aire, les parets de casa se li tiraven al damunt i l’ofegaven. Va baixar al carrer amb la intenció de respirar i intentar
posar ordre als seus pensaments. Plovia més del que esperava i mentre obria el paraigua va
decidir cridar al taxi que venia pel carrer. Volia que la traiés
d’aquí i la portés on fos, si calia que fes voltes per la ciutat, tant era.
Si fos possible li demanaria que la portés cap a una nova vida. Quan anava a
aixecar la mà va sonar el claxon del cotxe blau que hi
havia davant i el conductor la cridà pel seu nom:

– "Júlia, Júlia,
quina sorpresa! Com et va la vida? Acabo de sortir de la feina, vols
que et dugui cap algun lloc?"

El va reconèixer, era en Marc.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

14 comentaris a l'entrada: Demanant un taxi

  1. XeXu diu:

    Ja ho deia jo que la vida pot canviar en un segon. I ara què? Se li obren un ventall de possibilitats a la Júlia. Però tot i que sigui precipitat, jo d’ella, pujaria al cotxe. Molt bon relat, la història podria ser perfectament real. La història del matrimoni és molt comú, i la sorpresa final, encara que sembli estrany, també passa sovint en el moment just. El destí (o el que sigui) és capritxós.

  2. Potser no és ara el moment de pensar en prendre decisions ràpides, però segur que es el moment de que algú l’escolti mentre parla, perquè es pugui desfogar, i potser més tard, deixar-se caure en els braços de l’oficinista. ^_^

  3. Com sempre, el teu relat és un punt i a part.
    Però els mestres i els genis ja ho teniu això…

    Tot bé, company?

    Content de llegir-te, ni que sigui de tant en tant.

    Una abraçada
    :¬)

  4. Jordi diu:

    Bona història i ben lligada.

  5. Grocdefoc diu:

    Destins predestinats?
    Una abraçada, M.Pilar

  6. kweilan diu:

    Molt ben escrit i interessant des del començament fins al final. M’ha agradat molt

  7. rita diu:

    Quin bon gustet que deixa… M’ha encantat! 🙂

  8. Elvira diu:

    Relat esplèndid! molt bo!!

  9. Pd40 diu:

    Moltes gràcies pels vostres comentaris, content que us agradi. Aquesta vegada m’ha sortit un relat amb un final que obre una escletxa per a ser optimista. Segur que li anirà bé.

  10. Déjà vie diu:

    saps? m’agrada akt tal marc. 😉 Bon relat!!

  11. Pd40 diu:

    Déja, si veig el Marc pel carrer o en un altre relat li passo l’adreça del teu blog, va bé? 😉

    Nets de Junh: Gràcies pel comentari, benvinguda al blog 🙂

  12. elur diu:

    has escrit ‘pelandrusca’ al teu bloc?????????? et feia més seriós! XD

    Molt bé, de veritat.
    Esperam que en Marc no sigui un pelandruscu 😉

    Petooooooooons!!!!!!!

  13. Pd40 diu:

    Elur: Pelandrusca no és seriós? Sé alguns sinònims que encara ho són menys ;)****

Els comentaris estan tancats.