Podeu trobar la relació de relats que s’han fet al voltant de la imatge al blog RelatsConjunts.blogspot.com
BRATISLAVA CHRISTMAS MARKET, -12ºC
Havia estat un any dolent, després de trencar amb la parella no em
venia gens de gust passar aquestes festes per casa, tot sol o, pitjor
encara, amb la família compadint-me. Sobretot no volia sentir per res
del món la meva mare "Ja t’ho havia dit, aquesta pelandrusca no feia
per tu, mira que et vaig avisaaaaar". No, no, per res del món volia
passar per aquesta situació. Una setmana abans de Nadal vaig buscar per
internet una oferta per marxar uns dies, on fós mentre em quadressin
dates i pressupost. Bratislava? Per què no? Té bona pinta. Vinga,
omplim la maleta de jerseis i cap a Eslovàquia falta gent.
Per
sort, a l’avió em va tocar seure al costat d’un paio que anava a
visitar la seva família i no parlava gaire, no tenia cap ganes de petar
la xerrada. A la fila de davant hi havia tres noies que sí anaven de
vacances, molt mones elles, i semblava que amb moltes ganes de
passar-s’ho bé. Alguna en portaven pel cap per què de tant es giraven
cap a mi, al començament de forma més o menys dissimulada i al final
directament, i es petaven de riure. Sort que a l’arribar a destí
cadascú va agafar el seu camí.
Mentre desfeia la maleta a
l’hotel va aparèixer una nota a la butxaca de l’abric: "Mercat de
Nadal, dia 24 a les 18:30h, no te’n penediràs". Ostres, qui m’havia posat
aquesta nota? Devia ser d’aquelles noies? Glups, potser del paio del seient
del costat? No no, segur que era de les noies, no? Bé, si volia saber-ho
hi hauria d’anar. La veritat, tampoc tenia gaires coses més a fer, així
que no valia la pena rumiar-s’ho gaire.
Vaig anar amb temps,
el mercat era força maco i vaig aprofitar per tornar a passejar per les
parades, tot prenent un got de vi calent que m’ajudava a suportar
l’intens fred que feia. Estava ple de gent, però donava gust passejar
entre els venedors de llums i figuretes mentre l’olor d’abet i molsa ho
envaïa tot. Distret com estava no em vaig adonar de l’hora i la veu em
va sorprendre:
-"Molt bé, molt bé, veig que has vingut. Segur que
aquestes festes no les oblidaràs"
Continuarà…
però no aquí. Si voleu llegir la continuació de la història passeu pel blog de la Laia, el Cau de les Nereides, que us explicarà com acaba aquest relat.
No us el perdeu!
Actualització: La Laia ja ha penjat el final de la història.
Aprofito el post per desitjar-vos bones festes i un feliç 2010, que sigui millor que aquest que s’acaba.
Sóc la primera!!!!
Ooooh! Ara hauré d’anar a l’altre blog per saber com acaba!
mira que m’hs deixat amb les ganes!!!
Bones Festes pd40 i molt bon any, millor és clar!
una abraçada!
Jo també hi aniré ara per saber com s’acaba!
Mira que emprenya aquest “mira que et vaig avisar…!!!”…..
Bones festes!
Bon relat, pd40!
Ja t’anava a fotre bronca per deixar-nos així fins ves a saber quan. Sort que continuarà la Laia, i ho sabré de seguida que el publiqui. Però espero que no trigui! Has creat molta expectativa, com enganxa el teu relat! Segur que el seu no desmereix, que també ho fa molt bé. Vinga, bones festes!
Muahaha, jo ja sé com acaba!!!! 😉
Un pèl d’intriga fins al vespre, au!! 😛
ara com ara, fa bona cara.. vaig acabar-la. o no ? veig que la laia diu que fins al vespre.Doncs fins al vespre!
Quina intriga! Jo també em llegiré la segona part
Fantàstic! Quin gran tàndem, sí senyor!!!
Ara anem cap al final, però de moment pinta bé…
Segur que no és ni un ni l’altre… a veure, a veure…
Per cert, bon relat!!! i sobretot conjunt!
Gràcies pels comentaris. Cadascú va fer la seva part del relat i el final que li ha donat la Laia em sembla magnífic. Una molt bona experiència, que feia temps que havíem parlat de fer.
Molts valents per quedar així. Ja ja ja. Emocionant, està clar. Vaig a llegir la continuació ara mateix. Una abraçada i Bones Festes.
Quines ganes de llegir-ne el final! M’has deixat intrigadíssima!!!! 🙂
Jordicine, Núr: He anat a veure si us havia agradat el final al blog de la Laia. Moltes gràcies pels vostres comentaris i bona entrada pel nou any 🙂
Elur: De fet crec que sí que ens havíem trobat i segur que ens hem felicitat el Nadal i l’any nou, però sempre ets benvinguda, ja ho saps, no cal cap motiu. I això de parlar-me de vós? No ho pensaràs fer tot l’any, oi? :****
Per cert, estaràs contenta amb el fred, no? Aquest matí a casa (a fora, per sort) estàvem a 3º. Hem obert la nevera per escalfar-nos 😛