La nit estelada

La nit estelada, per Van Gogh
LA NIT ESTELADA
Vincent Van Gogh 1889


Pujo a veure la nit estelada a aquest petit mirador, ben situat i on el cel és manté nítid malgrat
estar prop de la ciutat. És una rutina que
he anat fent des de petit, quan el pare ens portava a ensenyar-nos el
firmament, com trobar les estrelles més famoses i reconèixer els símbols
que formen. Ens va inocular el virus per l’astronomia i, sempre que he
necessitat d’un moment per pensar o desconnectar, vinc aquí,
observar els astres m’ajuda a veure les coses amb tranquil·litat.
Aquesta vegada, però, és diferent, pujo per última vegada. Vinc a veure la mort de
cara.

Ve de l’espai exterior, de més enllà del
nostre sistema solar. Es tracta d’un asteroide de mida gegantina, més de 80
quilòmetres de diàmetre, amb rumb directe contra la Terra. Va ser
detectat fa més d’un any però no s’hi ha pogut fer res, el seu volum el
fa invulnerable a qualsevol temptativa humana, seria com si un mosquit
intentés desviar de la seva trajectòria un elefant embogit. Pensar que
un asteroide de 50 km va provocar l’extinció més massiva mai coneguda, o
que el que va fer desaparèixer els dinosaures solament tenia 10 km de
diàmetre. Ara que falta cinc dies es pot veure a ull nu, un petit punt
que se’ns tirarà a sobre. L’han batejat amb el nom d’Ah Puch, en honor
del déu maia de la mort, també anomenat Destructor de móns. I així serà,
perquè quan impacti contra nosaltres s’acabarà el món, si més no tal
com el coneixem. Tantes generacions perdudes, somnis que mai es podran
portar a terme, la fi de tot. El xoc està previst que es
produeixi a l’hemisferi nord, sota Islàndia, però tant és on caigui, tot quedarà
destruït. El cataclisme serà de proporcions immenses, el planeta quedarà
irreconeixible. Alguns auguren que és una oportunitat per la vida,
l’ésser humà ja l’estava destrossant en una agonia lenta i dolorosa.
Potser en uns milions d’anys tornarà a ressorgir, donant pas a noves
espècies i deixant-nos a nosaltres com un record del passat, si queda algun ésser viu amb capacitat de recordar.

S’està
intentant recollir tot el saber en immensos búnquers soterrats a
l’altra banda de l’hemisferi, el més allunyat possible de la zona
prevista d’impacte. Coneixement, tecnologia, mostres genètiques,
llavors, qualsevol cosa que pugui ser aprofitable en un futur. S’han
construït ciutats subterrànies, intentant que pugui quedar algú on tenen
alguna oportunitat per sobreviure. Aquí no n’hi ha cap. Els més rics
han marxat cap allà, però la majoria de la gent ens hem quedat, sense
lloc on fugir, esperant el moment. No els envejo, és millor no veure com
serà l’endemà de l’apocalipsi.


Podeu trobar la relació de relats que s’han fet al voltant del quadre al
blog RelatsConjunts.blogspot.com

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 comentaris a l'entrada: La nit estelada

  1. Laia diu:

    Uau!!! El que ha de ser veure que se t’acosta un asteroide! Què sents? Penses què ha estat la teva vida? Et poses trist? El desafies per no perdre el sentit de l’humor en les poques hores que et queden de vida?

    Ostres, la idea d’esperar la mort la trobo molt angoixant.!!!

    Molt ben relatat, si tingués barret me’l trauiria!! Què carai, me’n poso un i llestos!!! 🙂 Felicitats!

  2. XeXu diu:

    De vegades ho he pensat que caldria alguna cosa així per arreglar el planeta, perquè si no no veig solució a com s’està tornant la raça humana. M’ha agradat el relat, tremedista, però ben escrit. Què fas davant d’una situació d’impotència extrema com aquest. El millor és veure’l venir, no?

  3. Joana diu:

    Un relat apocalíptic!
    Millor no veure l’endemà , quanta raó!
    Com sempre un aplaudiment i molts records!

  4. Tonina diu:

    Els humans hem destrossat el planeta molt abans que impacti aquest asteroide. Millor no veure el que en queda de quasi res, ja.
    Molt bon relat.
    Salutacions pd40.

  5. Elvira diu:

    Uauuau quin relat més apocalíptic !!! molt bon relat però espero que estigui lluny de la realitat propera!

  6. Grocdefoc diu:

    Caram, Pd40, La visió d’un artista visionari i ple de remolins caòtics i astrals, a tu t’ha portat a visualitzar un cataclisme apocalíptic, molt ben imaginat i narrat.
    Sincerament, però, i fent cas al meu egoisme, espero que la teva visióficció trigui segles a ocórrer. M’agradaria poder viure moltes més nits estelades!
    Fins a la propera,
    M. Pilar Martínez

  7. Pd40 diu:

    Laia: No sé què em passaria pel cap. De fet espero no saber-ho, aquesta situació no m’agradaria viure-la.
    No cal que et treguis el barret, segur que posat et queda molt bé :)***

    XeXu :Gràcies, però aquesta vegada no hi ha color, acabo de llegir la teva proposta i he estat a punt d’esborrar aquest post 😛

    Joana :Una abraçada ben gran, m’agrada molt que passis per aquí.

    Kweilan, Tonina:Aquest m’ha sortit així, sí que fa esgarrifar la situació. Per sort és ficció (que li diguin als dinosaures, no?) 😉

    Nets :Tens raó, mentre hi ha vida hi ha esperança, però la situació està fotuda…

    Garbi24, Elvira: Podria ser real, però espero/desitjo que es quedi en ficció.

    Grocdefoc: Sí, sí, jo també vull viure moltes nits estelades, fins i tot si no ho són no em farà res 😛

    He estat llegint algunes propostes i estic trobant històries boníssimes, aquest quadre està donant molts bons fruits!

  8. Ainhoa diu:

    Magnífic i impactant. Tens raó…millor esperar a la seva arribada, gaudir d’un cel tant especial i que els rics es quedin amb la desol.lació i la miseria que vindran després.
    Una abraçada

  9. Jordi diu:

    Res home, res! segur que el Bruce Willis i la filla del d’Aerosmith ens ho arreglen en un no res…

  10. Nits diu:

    Hola Pd40!

    Sorprenent gir que ha agafat aquest relat, no me’l esperava. M’ha sorprès :O suposo que d’alguna manera acabarà el món, tard o d’hora encara que ens creiem invencibles i no valorem el què tenim, la terra tindrà el seu fi i qui sap si algú des de dalt d’un turó farà aquest compte enrera. Un relat intens

    Ah i m’ha fet il.lusió veure el teu comentari. Perquè recordava el teu nick de quan em vaig iniciar en el mon dels blogs a bloc.cat, per l’agost del 2007 i em llegia alguns blogs i recordo haver-te vist, però crec que llavors vas tancar-lo. m’ha agradat perquè he recordat quan vaig començar i com em va agradar trobar persones que escrivien i ja veus m’hi vaig ben enganxar.

    Una salutació.

  11. Uauh! Molt bo! Relat catastrofista, amb final sagnant i sense possibilitat d’escapatòria. He, he, si que els nostres relats han mirat una mica més enllà del cel estelat per veure la destrucció. ^_^. Una abraçada!

  12. Pd40 diu:

    Ainhoa: Moltes gràcies pel comentari, una abraçada 🙂

    Ada: Potser sí que ja està passant, gaudim del que ens queda!!

    Jordi: jejeje, doncs res, enviem el Bruce a l’espai i ens quedem amb la Liv. Bona pensada 😀

    Nits: ooh, ja ha plogut des del 2007! Sí que tinc el blog tancat, sols m’apunto als RCs. És fàcil enganxar-se, oi? Una abraçada 🙂

    Sergi: Déu n’hi do els relats que ens han sortit, no deixem ningú viu. Està molt bé això de llegir les diferents versions que ens inspira el quadre 🙂

  13. jordicine diu:

    Em semblava que era l’únic que escrivia relats negres. Ja ja ja. M’ha agradat molt, de veritat. A mi Van Gogh m’encanta, però el quadre també em dona sensacions negatives. És molt bo això del ‘destructor de móns’. Et felicito. Fins un altre.

  14. Apocalípticament genial, company!
    Tens un do pel relat.

    I aquest, com sempre, és magnific!

    Un cop més, reverencia.

    Una abraçada

  15. Alepsi diu:

    Joder, xato… m’has deixat amb un mal cos…..

    En sèrio, m’encanta com escrius. Perquè no ho fas més??? Mira que si no els haurem de dir als senyors de RCs que facin més d’una proposta al mes….. xDDDD

    De debó, m’ha encantat, molt, molt, molt, molt!!!!

  16. Pd40 diu:

    Jordicine: Gràcies pel comentari, content que t’agradi la meva versió.

    Barbollaire: Una abraçada, mestre, tu sí que saps explicar les coses 🙂

    Alepsi: Gràcies, però amb un al mes ja estic servit! :)***

Els comentaris estan tancats.