Recordem les normes del meme de l’Alepsi i la Candela. Relatar una fantasia eròtica amb un/a, uns/nes blocaire/s i que els que surtin, la continuïn. Tot és ficció, doncs. Tot és pura, i sentida, i encesa, i talment, somiada, ficció. Que en gaudiu, si voleu.
Era mitja tarda, aprofitant que estava fent gestions pel centre vaig anar a fer uns pintxos a un basc que hi ha prop de la Plaça del Pi. Quan ella va entrar m'hi vaig fixar. No sé si va ser casualitat o era el destí, però es va col·locar just al costat meu. Era una sensació estranya, sabia que la coneixia d'alguna cosa però no ho arribava a ubicar. De sobte em va venir al cap:
– Candela?
– Perdona? – em vas mirar mig sorpresa. Per un moment va semblar que dubtaves què contestar, però amb un somriure vas continuar – Potser sí, per què?
Aquella resposta em va descol·locar, però la meva intuïció m'exigí una segona oportunitat.
– Vull dir, no sé si et dius Candela de debò, però ets la del blog, oi? El llegeixo, jo també en tinc un sap? Ens comentem i tot, sóc en …
– Shhhhhht, – em vas posar, suaument, dos dits davant els llavis – no m'ho diguis.
Ens vem posar a parlar, una conversa informal, de barra de bar, on parles de coses intranscendents tot gaudint de la companyia, com si fóssim dos coneguts que s'han trobat casualment. Al cap d'una estona em vas dir:
– Escolta, tens pressa? He anat a comprar una cosa aquí al costat, a Sant Josep Oriol, i necessito algú que m'ajudi. Em vols acompanyar a casa?
Vaig pensar en la merceria que hi ha allà, segur que s'ha comprat una cortina i la deu voler penjar. M'anava bé, no tenia pressa i estava molt a gust, així que li vaig dir que sí. Vem arribar a casa seva a quarts de set. Aleshores va ser quan em va ensenyar el que havia anat a comprar. Encara no havia llegit el seu post, així que no sabia res d'aquella inquietud.
Mentre em mirava el lubricant, va anar traient unes espelmes d'uns calaixos. Una mica per trencar el gel, li vaig dir, amb to socarró:
– Candela, no sé si és bona idea estrenar-se amb els ciris…
– Calla burro, que són per l'apagada dels cinc minuts en contra del canvi climàtic. Ajuda'm, que queda poca estona.
Vem acabar d'encendre-les totes just a l'hora. Quan va tancar els llums, l'habitació va agafar aquella atmosfera tant sensual que dóna les espelmes. Va ser com un senyal, ens vem mirar i vem anar a la seva habitació.
– No hi ha pressa, no pateixis pels cinc minuts, tenim tota la nit.
No us dono més detalls, cadascú farà servir la seva imaginació de com pot haver anat, sols dir-vos que va ser magnífic. Vem tenir temps per gaudir dels nostres cossos d'una forma completa. Una nit de sexe sense presses, plaer per plaer, amb temps per tot. Vem acabar exhausts.
Vaig mirar el rellotge, era tard. Estava estirada al meu costat, mig endormiscada. Li vaig fer un petó suau, mentre li deia que m'ho havia passat molt bé però que era hora de marxar. Em va dir:
– Escolta, faràs un post d'això, oi? Espero llegir-ho ben aviat. Així sabré qui ets.
Mentre baixava per l'escala rumiava com carai podria explicar això al blog de la Toscana. De sobte em sonà el telèfon. L'agafo i sento una veu coneguda:
[@more@]
Ei ei ei! ja tocava que fessis el meme!! 😛 apaaaa amb la candelaaa saps triar eh? molt bo el comentari dels ciris xD
Aneu forts eh? 😀
mareta meva, quan arribi al bloc on us trobeu tots plegats! quin piló de… tot!! XD
Bon dia :**
Sabia jo que algú te’l passariaaaaaa! Jajajajaja! Ole, ole!! No ets tontu, tu, eh?? Amb la Candela en persona, sí senyor!!!!
Sabia jo que algú te’l passariaaaaaa! Jajajajaja! Ole, ole!! No ets tontu, tu, eh?? Amb la Candela en persona, sí senyor!!!!
Per cert, què volia el veí??? xDDD
AzRi3L: El veí me’l va passar. I sí, amb la Candela, que pensa en tots i ningú l’hi havia fet cap relat encara… 🙂
Oriol: Sí XDDDD Entre lo meu i lo del veí…
Mr Bean: Jo? Si l’he fet molt suau… que el mira molta gent 😉
Elur: XDD Quan el trobis diga-m’ho, que pot ser espectacular, un relat tots amb totes XDDD
Alepsi: I la Candela pq no? Ho va començar ella… i tu també, que tot se sap. El veí volia… mmmmm, clica l’enllaç i sabràs més coses xD
Molt bo la idea final d’enllaçar-me (virtualment); que el link de debó ja veig que l’has fet amb la Candela. Digue-li tonto, al noi. Un dubte: l’espelma va cremar sola tota la nit o vas ser tu que vas cremar la candela (sic)?
Ostres! Aquí hi falten detalls :p
Està molt bé la idea d’enllaçar les dues històries.
Ostres! Aquí hi falten detalls :p
Està molt bé la idea d’enllaçar les dues històries.
🙂
no esperava menys de vos ;)*****
Veidedalt: No sé com va cremar, però es va encendre sola 😛
Candela: Gràcies? XDDDD A tu, clar, pel joc.
Tirai: Res de detalls, que aquest blog el llegeixen menors. A més, la imaginació va molt bé per aquestes coses. 🙂
Arare: 😉 Quedarà entre nosaltres… XDD
Onix: Buf, va costar, eh! Que la Candela és molta candela… :)**
Veig que no n’has tingut prou i t’agrada … repetir…
Com torni a començar la roda la blogòsfera treurà fum!
En tot cas, ja saps el camí cap a Girona…Avisa, faré xocolata!
Una abraçada!
Et felicito!
caram tu quina historia mes currada….. molt molt bona de veritatt!!!!
per cert que es aixo del meme?
Caram, pd40!!
Diguem que la imaginació ha fet la seva feina.
I vós afalagueu els meus relats?
Joana: Tornar a començar? Nono… amb això espero que s’acabi, com a mínim una temporadeta 🙂
Turrai: Gràcies 😛
Eva: Aquest cop vaig estar a punt de no fer cap relat, no sabia com. Gràcies!
Musa: I dale amb el vós… musa, que ens les tindrem, eh!!
Williamns: Gelosa? Quina barra, obre el blog i fes el teu relat!! :)**
Ostres, la plaça del Pi, m’agrada molt aquell lloc, molt bon lloc per trobar-se amb algú. M’agrada molt.
Laprí: Sí que ho és 🙂