Mons paral·lels

Podeu trobar la relació de relats que s’han fet al voltant del quadre al blog RelatsConjunts.blogspot.com

Mundos paralelos

MUNDOS PARALELOS, Daniel Estebe

En Roger no estava boig. No li importava el diagnòstic dels metges, ell
sabia que el que somiava era més que imaginacions. Des que tenia
coneixement li havia passat, de forma regular té somnis on estableix connexió amb una altra persona. Sempre amb la mateixa, el seu nom
era Tarkin. Podia dir que havien crescut junts, de fet el considerava
el seu germà bessó en un món paral·lel. Quan era petit li explicava als
seus pares, que no li donaven importància i ho veien com un excés
d’imaginació. Quan va anar creixent i continuaven els somnis el van dur
al metge, que li van fer un munt de proves sense trobar explicació. Els
relats eren coherents, ben bé semblava que de nit es connectava amb un
altre ésser, fins i tot era capaç de descriure’l físicament. Els hi
explicava com vivia, com es relacionava amb el seu entorn, les coses
que s’explicaven. Amb el temps va decidir deixar d’insistir i els hi va
dir, encara que era fals, que ja no tenia més somnis, que el tractament
i la medicació havia funcionat.

No era cert, la connexió continuava. En lloc d’explicar-ho va decidir escriure un diari. Tenia
la certesa que no era d’aquest món, quan van estar parlant dels estels
que veien al cel no s’assemblava gens al seu. En Tarkin no veia, ni
entenia, que era la lluna. Parlaven dels costums i funcionament de la
societat on vivia, de la natura, tan diferent, que l’envoltava. Ell
també li explicava coses d’aquí, però li donava la sensació que li
servia de ben poc, el seu germà bessó vivia en una societat poc
desenvolupada tecnològicament i per a ell tot el que explicava era
màgia.

Va anotar la seva preocupació, en l’altre món també hi
havia guerres i un dels pobles veïns els estava atacant durament. En
Tarkin li va explicar que l’enviaven a defensar un dels passos, en una
situació molt complicada. Encara que intentava amagar-ho va copsar la
por que tenia, notava que últimament s’acomiadava amb més
èmfasi. Havia entrat en combat més d’una vegada, li explicava com
conseguien aturar-los, però que cada vegada eren menys defensant aquella posició i no esperaven reforços.

Un matí els pares van trobar en Roger mort al seu
llit. L’autòpsia va determinar per causa de múltiples hemorràgies
internes. Estranyament, ja que no tenia cap senyal exterior, per dins
es podien apreciar força ferides, idèntiques a les fetes per una arma
blanca. No hi van trobar explicació fins que al cap d’uns dies els
pares van trobar el diari. Estaven segurs que en Tarkin havia mort, en
un altre món totalment desconegut per a ells, aquella mateixa nit, i la connexió que existia entre ells s’havia endut també al seu fill.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

16 comentaris a l'entrada: Mons paral·lels

  1. elur diu:

    Molt bo… però home ja el podries haver fet acabar bé, no?

    (ai, és que feia tant de temps que no et comentava que m’he dit, va ves a criticar una mica al teu enyorat Pd40 jeje)

    petons! 😉

  2. Elvira diu:

    I tant que hi té relació amb el quadre! Tarquin i el Roger eren dos bessons de mons paral.lels…molt ben trobat! bona història! bon relat!

  3. XeXu diu:

    I jo que en veure el quadre vaig pensar que no en podia treure cap història bona d’aquí… et felicito un cop més, el relat m’ha agradat molt, crec que n’has tret un suc impressionant. Com m’agrada llegir-te, la teva imaginació sembla que no s’acaba mai.

  4. Jordi diu:

    molt bona història un altre cop, felicitats.

  5. kweilan diu:

    M’ha semblat un relat boníssim i que té interès des del començament fins al final. I crec que té a veure molt amb el quadre. Felicitats!!

  6. Ramon diu:

    Molt ben trobat… Vides lligades i paral.leles!

  7. Pd40 diu:

    Elur: Ai, Elur, ja saps que a mi em surten relats estranys, res de finals feliços! Per cert, pots venir a criticar sempre que vulguis, ja ho saps :)***

    Elvira: Sí, per això deia que m’havia inspirat el nom del quadre més que la pintura en si, però mira, això és el que ha sortit. Si t’ha agradat ja m’està bé!

    XeXu: Gràcies pel comentari, aquest no ha estat dels que més m’ha costat, la musa va tenir misericòrdia. Mola tenir comentaristes tan agraïts 🙂

    Jordi, Kweilan, Ramon: Moltes gràcies, he estat llegint les diferents propostes i hi ha relats molt brillants. Això dels RCs és un exercici increïble!

  8. Laia diu:

    Ufff, la cara més obscura del pont és quan el vincle es fa massa fort, i pot arribar a influir als de les dues bandes fins al punt d’endur-se’l i acabar amb ells per sempre…

    Veus? No m’havia plantejat aquesta opció! Potser quan estem tristos és perquè la nostra figura en un món paral·lel també ho està, però la mort… la mort són paraules majors. Que se’ns supediti l’existència al que faci una altra persona… arg! Quina poca llibertat de decisió…

    Molt molt bo! Genial! 🙂

  9. Xitus diu:

    Ostres…Molt bo! Amb un tràgic final, certament. En Tarkin ja podria haver fet coses més plaents. Fins on pot arribar la suggestió? mmm

  10. Assumpta diu:

    Això és un relat de categoria. Una autèntica història amb tot el seu argument… M’ha agradat molt, però molt! 🙂

  11. Benvolgut, començo a navegar per aquests blocs, després d’intentar crear el meu (des de dalt del turó.bloc.cat , encara no en sé suficient i té molts defectes). I de cop em trobo amb un relat molt interessant. La dualitat portada a la realitat extrema..
    Fantàstic!
    Felicitats! Grocdefoc

  12. Pd40 diu:

    Laia: I quan estem contents és per què l’altre ens ho transmet? Segurament serà bidireccional, no? buf, quin embolic… Una abraçada 🙂

    Xitus: jeje, sí que és una mica anada d’olla, oi? No sé si hi ha cap límit, però suposo que no XDD

    Elur: Passa, passa, no te’ls acabaràs… :***

    Assumpta: Moltes gràcies, pel que he vist el quadre ha donat relats molt interessants. És el millor dels RCs, llegir què hi veu cadascú.

    Grocdefoc: Moltes gràcies i benvinguda a la blogosfera. Ànims!!

    Nymnia: Eii, moltes gràcies, el teu sí que és original i divertit. M’ha agradat molt la història del carbassó 🙂

    Alepsi: jajajaja, t’ho imprimiré i enquadernaré amb ‘canutillu’ XDDD :***

  13. Joana diu:

    Un plaer i un encert tornar-te a llegir!
    Tot bé? 🙂

  14. Pd40 diu:

    Joana: El plaer és meu, ja ho saps 🙂 Sí, tot bé. Una abraçada :)***

    Elur: XDDD No és culpa teva! T’havia tocat girasol però pq s’havia colat un spam… l’he esborrat i t’ha quedat raïm 🙂 No li donis la culpa al refredat! :)*****

  15. Josep b diu:

    Més que mons paral·lels seria una vida en dos mons molt diferents, molt aconseguit, peso.

  16. Pd40 diu:

    Grocdefoc: jejeje, al començament sobta trobar-se aquí en mig, oi? Ànims i mica a mica… Sobre lo dels RCs clica a l’enllaç i allà trobaràs tota la informació. Anima’t!

    Josep b: Dues vides paral·leles en dos móns diferents… una mica pillat pels pèls 😉

Els comentaris estan tancats.