El fumador

Podeu trobar la relació de relats que s’han fet al voltant del quadre al blog RelatsConjunts.blogspot.com

El fumador, de Juan Gris
EL FUMADOR Juan Gris 1913

 

Aquí estic, dins un apartament abandonat que em serveix d’amagatall,
fumant com un maleït ionqui quan ja ho havia deixat. Quantes vegades ho
he deixat? Sempre que tanco un cas important em dic que aquella era
l’última cigarreta. Buf, i aquest mirall que no para de recordar-m’ho.
I a sobre està trencat, espero que no em doni mala sort! Se m’està fent
etern, quants dies portem aquí? Les pistes del cas (bé, diguem-ho
clarament, un xivato que per res del món volia ser tornat a engarxolar)
ens va portar fins l’apartament que hi ha al costat. Va parlar d’un
home que a vegades li venia objectes de valor que l’interessava fer
córrer. Com sempre passa no sabia el nom, però després d’apretar-lo una
mica ens va dir que un dia, de pura casualitat, el va veure sortir
d’aquesta escala. La resta no va ser tan complicat, pel perfil dels
inquilins vam trobar quin podia ser l’apartament del paio. Ostres, no
teníem ni idea de qui podia ser fins que no vam entrar. Ell no hi era,
ja ho sabíem, però per alguns dels objectes que hi vam trobar dins vam
lligar fils, podia tractar-se del Falcó!

De pressa i corrents
ho vam tornar a deixar com estava. Tot ens indicava que encara hi vivia
i vam muntar un servei de vigilància des d’aquest apartament, esperant
que torni a aparèixer. Normalment ja no faig aquests tipus de serveis,
però a aquest cas li tinc moltes ganes, li he dedicat massa temps per
deixar que un altre s’emporti els mèrits
. I aquí estic, fumant i
desitjant que no hagi estat alertat o que ens hagi vist i no torni. Ara
feia temps que no teníem notícies, sospito
per la pressió que li fèiem es deu traslladar a un altre estat a
seguir fent de les seves. Dubto que un assassí deixi de matar d’un dia
per un altre. El xivato ens ha ajudat a fer un retrat robot i hem
actualitzat les ordres de cerca i captura, ara sí que l’hi estem ben a
sobre. Ostres, un altre cigarreta, o és la mateixa? Quin fàstic de
terra, tot això m’ho he fumat jo? Quantes caixes porto? I aquest coi de
mirall que sembla que m’acusi. No m’estrany que algú el trenqués, si no
ho fos jo mateix el faria miques.

Eps, sembla que s’acosta algú amb el perfil que busquem. Vinga, nois, tots ben atents i si confirmem que és ell que no escapi!

Sí, sí, quant acabi aquest cas deixo de fumar per sempre més. Tan segur com que em dic Rick, Rick Caan.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a El fumador

  1. XeXu diu:

    Però quina idea més genial d’anar continuant aquesta història, fent les referències a anteriors relats d’aquesta sèrie! Això teu és un art, sempre en surts amb alguna de nova. Felicitats, aquesta ‘tercera part’ està tan ben escrita com ens tens acostumats. I la cosa continua, oi?

  2. Elvira diu:

    Filigrana narrativa això d’autorefenciar-se a altres narracions i enllaçar-ho tot…un relat molt ben escrit

  3. Joana diu:

    Com sempre un gran relat. Sembla un conte o una història per fascicles…
    Ja ho saps que m’ agrada com escrius!
    Una abraçada i molts records!

  4. zel diu:

    i a més d’anar seguint, fa goig tornar enrere, i rellegir segons quins relats, els teus tenen argument, cosa que jo no puc dir dels meus, jejeje, l’he vist al Rick, m’he sentit borratxa de fum, m’ha agradat!

  5. Ramon diu:

    … I al final ja tindràs un llibre, ja en veig el títol:
    propde40 Relats!

    Bon escrit

  6. manuscrits diu:

    Molt bon relat i relectura!

  7. Pd40 diu:

    Moltes gràcies pels comentaris, content que us agradi. Buf, quan feia els enllaços i veia que els anteriors relats són de fa 2 i 3 anys… com passa el temps! No sé si hi haurà continuació de les aventures del Falcó i del Rick Caan, però si n’hi ha les sabreu 😉

Els comentaris estan tancats.