L’odalisca

Podeu trobar la relació de relats que s’han fet al voltant del quadre al blog RelatsConjunts.blogspot.com

Aquesta història va començar fa molt temps, quan un poble va ser
arrasat pel sultà de torn. Gairebé tots els adults van ser morts i els
infants van ser agafats com a esclaus. Un cop més grans alguns van
passar a la cort, els nens més forts i amb aptituds com a soldats, i
les noies més boniques a formar part de l’harem del sultà. Na Ishrad
era una d’elles i, encara que havia passat temps d’aquell fet, a les
nits seguia escoltant dins el seu cap el soroll de les cimitarres i els
crits dels seus parents cridant fins la mort. Internament va traçar un
pla, intentaria ser una de les concubines reials i des d’allà
aconseguir revenjar-se.

Van passar els anys, amb moments bons i
dolents. Més d’una vegada havia tingut de prop el sultà quan anava de
visita a
l’harem, però sempre anava acompanyat de la seva escorta i no trobava
l’oportunitat per tirar-s’hi a sobre. Per l’harem també apareixia de
tant en tant un jove músic que entretenia les noies, sempre en silenci
i des d’un segon pla. Tenia prohibit qualsevol contacte, ni tan sols
parlar amb cap d’elles. Mica en mica es van anar agafant confiança, i
si la veia trista o melangiosa per la situació del seu poble,
s’apropava en silenci a tocar sols per a ella alguna bella melodia fins
que s’adormia en el seu llit.

En
una ocasió que el sultà va fer una visita es va
creuar la mirada amb un jove soldat de la guàrdia, que quan la va veure
va obrir els ulls com si l’hagués reconeguda. Ella també ho havia fet,
era en Yusuf, del seu poble. De seguida es van apartar les mirades,
intentant que ningú s’adonés d’aquest fet, però des d’aleshores es
sentia més recolzada dins la gàbia d’or on es trobava tancada. Van
trobar la forma de deixar-se petits senyals en la forma de portar el
mocador, que eren reconeixibles per la gent del poble però ningú més
podia interpretar. Gràcies a això va saber que ell també mantenia viu
el record del que havia passat amb la seva gent i el desig de prendre
revenja.

Un matí l’harem es va despertar ben revoltat, el
sultà havia mort aquella nit ennuegat per un os mentre sopava. Ishrad
va quedar desol·lada, és clar que desitjava la mort d’aquell mal home,
però havia de ser un acte cruel i de revenja, on s’havia vist que tot
un guerrer morís ennuegat sopant? Aquells dies van ser de força
desgavell dins l’harem, estava clar que aquell fet no estava
previst i les coses s’estaven desorganitzant per moments. Per evitar
mals majors i possibles intrigues mentre es preparava la cerimònia pel
traspàs de poders cap al fill del sultà, una part de la guàrdia va fer
tasques de vigilància dins l’harem. Com era previsible, en Yusuf s’ho
va fer venir per ser part d’aquest grup. Ben de nit, quan tothom
dormia, na Ishrad va notar com algú la despertava tapant-li la boca.
Era en Yusuf, que aprofitava un moment on quasi tothom estava dormit i
a les fosques. Xiuxejant li va donar un petit objecte, una daga. Li va
dir que havia estat de la seva família, que li van donar una vegada que
els va anar a veure, i que l’havia afilada per clavar-la al cos de
l’antic sultà. Ara no podria ser, però el seu poble seguia reclamant
revenja i el jove sultà seria qui ho pagaria. "Amaga-la entre la teva
roba, si el jove sultà et ve a buscar ja saps el què hauràs de fer. Jo
diré què he vist algú sortint per la finestra i intantarem fugir mentre
els guardes de palau van amunt i avall", i va tornar a la guàrdia.
Ishrad estava contenta, per fi el seu pla es podia fer realitat.

Va
arribar el dia que el jove sultà passà a ser el nou sultà i l’harem
estava bullint. Totes les noies s’empolainaven i cada racó s’omplia de
pètals i espelmes, que li donaven al lloc un aspecte magnífic, aquell
nit el jove sultà visitaria l’harem. Quan va arribar tot van ser
murmuris, al començament fluixets però cada cop amb més força. El jove
sultà era ni més ni menys que el jove músic! La gent no se’n sabia
estar, i les mostres d’alegria eren ben sinceres. Ishrad es va
col·lapsar, és que els déus no volien que portés a terme la seva
revenja? Qualsevol menys ell! Mentre estava en aquests pensaments, el
sultà va arribar fins ella i, somrient, li va fer el senyal on la
convidava a la seva alcoba.

Un cop allà va començar el joc de
mirades i carícies, i la Ishrad intentava fer passar el temps mentre
pensava què havia de fer. Però va passar el què havia de passar. El
jove califa va trobar la daga que portava amagada dins la roba. La seva
cara va ser de sorpresa absoluta, i en un gest mecànic va cridar la
guàrdia, mentre ella se’l mirava amb tristesa. Es va obrir la
porta i van apareixar tres soldats. El primer d’ells era en Yusuf, que
al veure la daga en mans del sultà i que Ishrad no havia executat el
pla desenfundà la seva cimitarra i atravessà al jove sultà, que no s’ho
esperava. La mort pel sultà i per a en Yusuf van ser instàntanies, els
seus dos companys el van abatre allà mateix. La sort de la concubina no
va ser millor. Va passar de ser una de les preferides de l’harem del
palau del sultà a formar part de l’estol de meuques de la tropa, on va
morir als pocs mesos víctima d’horroroses malalties.

Tweet