Podeu trobar la relació de relats que s’han fet al voltant del quadre al blog RelatsConjunts.blogspot.com
LA GRAN ONA DE KANAGAWA Hokusai 1829-1833
Escolta’m bé, Iyuchi. T’explicaré el que em deia el meu avi, el teu
rebesavi, quan era com tú i em portava, com ara, al punt més alt de
l’illa per traspassar-me la seva saviesa. Em va explicar molts dels
secrets que la família té sobre el nostre ofici, com jo aniré fent per
convertir-te en mestre pescador. Durant generacions hem portat peix
fresc a l’emperador i això és una gran responsabilitat. Per poder-ho
fer hauràs de saber llegir el vent, interpretar les ones, reconèixer el
millor peix i saber on pescar-lo segons les condicions de la mar, seràs
el patró d’un grup de pescadors que són escollits ben joves per formar
part de la tripulació, hauràs d’aprendre de memòria les cartes
de navegació i saber on hi ha els bancs de sorra i les roques, treballaràs fort
per arribar a ser el millor i poder servir amb honor a l’emperador.
Avui,
però, començaré amb la lliçó més important, la que mai no has d’oblidar
i que fins i tot el nostre emperador respecta. En el seu moment
t’ensenyaré a reconèixer la gran ona, la que ens envien els déus per
dir-nos que no podem sortir a la mar. Recorda aquestes paraules per
quan siguis tú qui ho hagi de transmetre als teus fills o néts, tal com
se’m va fer aprendre a mi de ben petit: "Respecta la mar i ella ens
donarà tot el que necessitem, no l’escoltis
i t’engolirà fins el fons. El límit el marca la gran ona de Kanagawa,
ella ens diu quan no ens està permès sortir a pescar. La gran ona és el
senyal que ens envien els déus per dir-nos que volen estar sols".
I més val que faci cas al seu avi, perquè amb aquesta ona no s’hi juga. Molt bo, un altre grandíssim relat, fas que m’imagini aquest avi i el seu net, asseguts al cim de la muntanya, com ha anat fent aquesta família al llarg de les generacions. Com sempre, l’ambientació que descrius m’encanta.
La mar pot ser traïdora, i conèixer-la bé segur que salvarà a Iyuchi d’algun ensurt… 😛
Molt bonic! Els coneixements s’han de transmetre generació rere generació, els uns ens nodrim dels altres
M’agraden molt els teus relats. Llàstima que nomès hi hagi un per mes
com sempre és un plaer llegir les teves propostes.
Els vells són savis 🙂
Si sempre escoltéssim la veu del seny, del sentit comú i de la unió amb la natura, les coses anirien d’un alatr a manera.
Un bon relat!
Xexu: Acabo de llegir el teu relat, en aquest l’avi i el nét es salven de l’ona. És el que té estar al cim i no a la platja 😉
Laia: I fins aquí hem arribat, ben lluny, i encara queda molt per fer.
Plugim constant: Gràcies, tinc el blog tancat i m’apunto als RCs com un salvavides 😛
Kweilan: Gràcies! Benvinguda al blog 🙂
Jordi: És un plaer participar en els RCs, i més tan ben acompanyat.
Cesc: Per això arriben a vells, no? :$
Carme: Estaria bé però les peles manen, i així estem 😛
Un relat ple de saviesa, que sovint oblidem. La natura ens parla però escoltem poc o gens
Com les tradicions que es transmeten per el boca a boca… la saviesa només es pot transmetre amb l’experiència de qui ho ha viscut.
Sempre et superes.
Gràcies. Molt bonic!
La saviesa que en duen els anys de vida i que cal transmetre,.
Molt bon relat !
un cop més ens regales un relat ple de colors, matisos, sensacions, sensibilitats…
Un cop més he de felicitar-me per poder llegir les teves paraules i poder aprendre i fruir…
Moltíssimes gràcies, company.
Bones festes per tu i els que estimes i t’estimen.
Una abraçada
:¬)
Mireia, Joana, -assumpta-, Barbollaire: Moltes gràcies pels comentaris. Bones festes per tothom!!
Un text preciós i ple de saviesa com ja han dit molts. M’ha agradat molt!
Adoro el mar, però sempre l’he respectat i, per això mateix, em dóna confiança.
Precisament aquests dies ha quedat palès, un cop més, que no els el podem apropiar així com així.
Bon Any i una abraçada!
Rita: Bones festes i una abraçada. Gràcies pel comentari 🙂