Podeu trobar la relació de relats que s’han fet al voltant del quadre al blog RelatsConjunts.blogspot.com
GUERRERS DE TERRACOTA DE XI’AN 210 aC
El soroll la va mig despertar. Mentre estava pensant què podia ser, una
nova pedreta va picar contra el vidre. Qui podia estar tirant pedres a
la finestra de la seva habitació a aquelles hores de la nit? S’hi va
acostar tota intrigada.
Quan el va veure va recordar la data, avui feia
dos anys que sortien junts. L’havia avisat que li estava preparant una
sorpresa, però no es podia imaginar què podia ser i menys a aquelles
hores. I allà estava, en mig del jardí, envoltat d’un petit exèrcit de
guerrers de fang. Va obrir la finestra i, abans de poder dir res, ell li
va demanar si volia ser la seva princesa.
Què tendre… 🙂 M’ha agradat!
Sinyor Pd40… que tendre!!!!!!!!!!!! :)))) (sí, sí, em copio el comentari de la Rita, què vols fer-hi!)
Llamp de feinada que va tenir aquest pobre noi!! (segur que no ha llegit el post el pelele! jejeje)
Bromes a part, sempre és un plaer llegir-te!!!
Bon diaaaaaaaaa!! ;******
Coincideixo, que teeeendre! Molt bonic
Molt maco, una preciositat en el fons, un somriure assegurat.
Moltes gràcies pels comentaris.
Kweilan, aquest relat m’ha costat. És tan increïble la història real dels guerrers que suposo que s’havia de buscar alguna cosa totalment diferent. La inspiració va com va. Com sempre, llegir els relats dels altres és fascinant, hi trobes coses brillants.
El teu relat si que és com un conte…
Si ja m’ho imagino! :)))))
Molt dolç! M’ha agradat! 🙂
Zel, Abril: Aquesta vegada ha sortit una mica ensucrat 😛
Clarissa Vaughan: Més li val, si no diu sí el pla B és omplir-li el jardí de nans :$
Amb aquest relathas deixat anar la vena romàntica pde40!
Bonic!
Molts records! 🙂
Sí, sí molt romàntic! potser per això m’ha agradat.
Fins i tot en els relats breus saps donar-hi la suficient emoció i tendresa. Enhorabona! 🙂
Moltes gràcies, Laura 🙂