Podeu trobar la relació de relats que s’han fet al voltant del quadre al blog RelatsConjunts.blogspot.com
ELS CORBS HAN TORNAT Alekséi Savrásov 1871
"Els corbs han tornat!" Aquesta frase, que fins fa uns anys era motiu
d’alegria com anunci de l’arribada de la desitjada primavera, aquest
any tenia un significat especial. Tot va començar fa força temps com un
joc, un conte de por entre l’enterrador i els nens del poble. Per
espantar-los els deia que ell sabia quanta gent moriria cada any.
Bocabadats i amb els ulls com taronges l’escoltaven com si fos un
esperit que els hi explicava el seu secret. Quan arribés el primer corb
al poble – deia- s’havia d’esperar a la posta de sol del tercer dia i
comptar els corbs que hi haguessin en l’arbre que hi ha a l’entrada del
cementiri. Tants n’hi haguessin allà, tants seria el número de morts
entre la gent del poble al llarg de l’any. Durant un temps la
poca-soltada va fer riure a la gent gran en la mateixa proporció que
espantava als xiquets, però farà cosa d’uns 10 anys, l’any que va morir
l’enterrador, algú va fer notar que els números s’anaven complint. Al
començament va semblar una coincidència macabra, però els últims
hiverns ja hi havia gent que anava a comptar els corbs per poder fer
balanç l’any següent. El metge del poble intentava treure ferro a
l’assumpte, sempre deia que les estadístiques estaven dins la
normalitat, comptant algun accident i la gent que moria de gran els
números si fa o no fa eren normals, però el rumor es va anar estenent.
Fins i tot hi havia gent que deia que el poble estava maleït.
Aquest
any, però, l’hivern havia estat llarg i dur, molta gent estava malalta,
es deia que la peste estava avançant pel país i en qualsevol moment
podia arribar a aquelles contrades. Quan s’acostava el tercer dia la
inquietud de la gent del poble es feia evident, la millor prova era que
no es feia cap broma i ningú gosava parlar del tema. Al matí del tercer
dia els joves del poble s’hi van acostar, al migdia hi havia més gent
que mai. A la tarda quasi tothom del poble que podia estava allà, a una
distància prudent de l’arbre, observant en silenci. Fins i tot hi era
el metge. De tant en tant se sentia algun plor, d’algú que no podia
aguantar l’emoció del que veia.
Sí, els corbs havien tornat, i quan el sol es va pondre l’estol que cobria l’arbre era el més gran que mai havien vist.
Mmm, un gran relat! Com sempre, una història completa i molt ben explicada. Ara que, quina por, quin indicador de mort en aquest poble! Jo sóc dels que no ho podria evitar i correria a comptar-los, però després patiria tot l’any. I aquest final… tètric i brutal.
Què em deies de la por???Jollons, el teu m’ha fet imaginar la situació com si fos al poble…
M’ha agradat molt i molt!
Com ja és habitual em deixes parat, molt bon relat!
Ostres… quin compte enrere més tètric, anar comptant cada vegada els que queden per morir!! Però m’ha agradat la història, sobretot pel bon lligam amb la imatge que hi has posat. Sembla ben bé que siguem tots allà comptant corbs…
deu n’hi do amb la peli de por que has escrit aquí dalt. Em sembla que val més viure amb la ignorància que això dels corbs fa molta por. Bona història
Un calfred m’ha recorregut l’esquena sencera. Hi ha coses que espanten més lentament però acaben d’espantar molt més, i aquesta és una.
Quin iuiu!
M’ha agradat molt, eh? però jo tampoc no voldria saber res de res. Quan toqui, toca, i punt.
Fins aviat!!
Moltes gràcies a tots/es pels comentaris, content que us agradi. He estat llegint la resta de propostes i he trobat relats molt interessants. Dóna gust participar-hi.
Hi ha esdeveniments que esta`n fora de les estadístiques però… no del tot!
Unrelat sorprenent!
Com sempre , és un plaer llegir-te
Una abraçada!
Joana: El plaer és meu de tenir-te per aquí. Una abraçada!
pobres corbs… sempre s’han considerat ocells de mal averany…
un relat boníssim!!!!
un girasol per mi!!!!!!! jejejeje
petooooooooooooooooons! :*****************
Elur: Pobres corbs, en la majoria dels relats els hi hem donat un paper sinistre. Llegiré la teva versió? :)****
XDD ok ok, seguirem esperant. ;)****