Podeu trobar la relació de relats que s’han fet al voltant del quadre al blog RelatsConjunts.blogspot.com
Va néixer amb una petita malformació que el feia caminar una mica coix.
Encara que li permetia portar una vida relativament normal li va
suposar un impediment, sobretot quan era nen, en totes aquelles
activitats de caire físic. Potser per això tenia un caràcter reservat,
sempre es mantenia en una segona posició. Això, i que ja de ben petit
va demostrar tenir una veritable fascinació pels ocells, el va portar a
ser etiquetat com un nen ‘una mica estrany’ entre la gent del poble.
Portava a sobre una llibreta on anotava i dibuixava qualsevol cosa que
veia de les aus. Amb els anys es va convertir en un autèntic estudiós
sobre el tema i sovint marxava de viatge o a fer expedicions arreu del
món.
Va ser al tornar d’una d’aquestes
expedicions que va venir canviat. S’havia fet amic d’un dels components
del grup, seguidor d’una branca budista, que el va convèncer que la
vida era un trànsit cap a la propera reencarnació. A partir d’aquell
moment es va tornar més solitari, estava convençut que en la següent
vida seria un ocell i deia que es preparava per al canvi. Va modificar
les seves rutines i dedicava la major part dels seus esforços a
intentar comprendre el funcionament del vol, cosa que el va allunyar
dels boscos per portar-lo a les muntanyes, on vivien els ocells més
grans. Al cap d’un temps començà a formular teories cada cop més
estranyes, on barrejava components pseudocientífics amb afirmacions de
caràcter religiós. En un d’aquests estudis va afirmar que l’home era
capaç de volar per si mateix. En la mateixa proporció que incorporava
les seves teories a les publicacions disminuïa la seva credibilitat, fins
arribar a ser catalogat com a boig entre la comunitat ornitològica.
Un dia marxà del poble dient que el seu moment havia arribat. Va caminar
fins dalt de la muntanya més alta dels voltants. I allà estava,
preparat per demostrar al món que podia caminar damunt els mars de
boira. A punt per enlairar-se, a un pas de comprovar que les seves teories eren certes.
Després de recitar una curta
oració budista va respirar profundament i, amb els ulls tancats, va fer
un salt cap endavant.
Aquest relat és un regal, el guió que segueix i el seu desenvolupament m’han agradat moltíssim 🙂 Salut
M’avorreixo a mi mateix de dir-te sempre el mateix, però és que m’encanten els teus relats, aquest és boníssim, com tots els que t’he llegit. La teva manera de ficar-no dins el personatge, d’entendre’l, de conèixer-lo, sempre em fa pensar que estàs explicant una història que coneixes de primera mà. Però de fet, ja és això, qui la coneixerà millor que tu que l’has inventada, oi? Felicitats, una altra joia que ens regales.
Un relat brillant amb una història genial.
Bon conte. Està molt ben escrit i amb aquest final tan decadent del protagonista has aconseguit desassossegar-me de debò. Felicitats
Molt bon relat! Realment, escrius de conya i et saps expressar clarament, sense donar voltes i més voltes sobre el mateix. Crec que és un relat molt… net?
preciós! 🙂
I jo que et dic avui, company…
Si em saps un fan incondicional dels teus relats, que m’encisen i em fascinen…
“Portava a sobre una llibreta on anotava i dibuixava qualsevol cosa que veia de les aus”
Mira! Diria que coneixem un follet que fa quelcom semblant, no? ;¬)
Una abraçada, company!
I gràcies per ser-hi!
;¬)*
Jo aposto a què ell va aconseguir volar! I encara deu voleiar per aquí aprop rient-se de nosaltres limitats i porucs de provar-ho. Molt xulo! Salut!
Moltes gràcies pels comentaris. De fet no sé si acaba volant, si cau precipici avall i es reencarna en un ocell o ves a saber en què, o s’ha quedat penjat en un arbre i s’està fent un niu. L’he deixat obert i que cadascú li posi el final que vulgui 😉
Elur: Compto que llegiré la teva versió, que lo sepasss!! :)***
Eiii que arribo tard però també volto per aquí eh!
M’ha agradat moltíssim, el tema és molt original i seductor, t’ha quedat molt bé! Realment aquest mar de boira dona ganes de llençar-s’hi i provar de volar-hi o caminar-hi per damunt!
Reencarnacions… No sé pas en quin animal em reencarnaria, jo! 😛
una abraçada maco! A mi també m’agrada que encara hi siguis als RC!
Felicitats! Jo també crec que volarà i serà un home ocell que voltarà muntanyes i passejarà pels mars de boira, com deia la cançó.
🙂
Jo opino que volarà, home-ocell, tot a la vegada. Somiar a través dels relats, gràcies pel teu.
Opino com tots, Molt bon relat. M’agrada’t molt!!!
Com tothom et diu, el relat es fantàstic i és un plaer tornar a llegir-te!!! au, a volar!!!
Valent!
Com tu per fer aquestes apostes tan brillants.
Sempre és un plaer llegir-te i no saps com et trobo a faltar!
Gràcies per les teves paraules !
una abraçada
Gràcies pels comentaris🙂 Veig que la majoria voldria que l’home sortís volant. Estaria bé, oi? Potser sí que s’ha d’estar una mica boig per aconseguir fer realitat els somnis 😛