Podeu trobar la relació de relats que s’han fet al voltant del quadre al blog RelatsConjunts.blogspot.com
Free Sky vs Global Defense Net, els noms de les xarxes de dues
potències enfrontades en una guerra freda. La lluita es feia per
mitjans informàtics: atacs entre ordinadors, introducció de virus a
nivell lògic i per maquinari, interferències als senyals de
comunicació, tot valia per intentar aconseguir la supremacia mundial.
L’arma principal era, com no, un grup de potents ordinadors altament
especialitzats i amb una enorme capacitat de procés. Els atacs entre
ells era la forma de marcar les posicions en un hipotètic tauler
d’escacs geopolític. Free Sky semblava que portava la iniciativa
ofensiva, havia fet un salt espectacular amb la incorporació de nova
tecnologia que li va permetre millorar els seus processos
d’intel·ligència artificial. Després de milers d’atacs sense gaire
èxit, havia detectat una possible porta d’entrada a la xarxa enemiga.
Pel que semblava, era un terminal de dades tan antic que en els seus
components no portava cap dels xips de seguretat múltiple de tots els
aparells actuals. Aquest terminal estava en un una instal·lació militar
enemiga, obsoleta i abandonada, camuflada en el subsòl d’una fàbrica de
components electrònics. El complex estava en un tercer país, que en el
seu moment havia estat un ferm aliat de l’enemic però que mitjançant
una revolta mig finançada per nosaltres s’havia desfet de la seva
influència. Això explicava que la instal·lació hagués estat abandonada
de forma precipitada. Els plànols de la fàbrica i de la instal·lació
s’havien aconseguit en
l’atac als ordinadors d’una empresa de construcció que havia estat
subcontractada en aquell projecte.
Bingo, el centre de control estava d’enhorabona! Era com haver trobat
una agulla en un paller, un terminal enemic sense custodiar era el que
tothom somiava. Segurament el complex estava apagat i el terminal quasi
segur desconnectat. Una cosa tan senzilla com verificar que hi fós,
connectar-lo i comprovar que es mantenia operatiu era la diferència
entre la victòria o un altre atac fallat. El següent pas estava clar,
s’havia d’enviar físicament un equip fins allà. Amb l’ajuda de Free
Sky, es va formar un grup amb el millor de les diferents especialitats
per tal d’assegurar el control del terminal de forma discreta.
Amb menys d’un mes d’entrenament l’operació es va iniciar. Arribar i
entrar-hi no va ser un problema, Free Sky anava dirigint l’equip per
l’edifici, esquivant o inutilitzant qualsevol mecanisme de seguretat
que fés falta a cada moment. Tot anava bé, tal com estava previst.
Segons els plànols, la següent sala havia estat el centre d’operacions
de la base militar, el terminal havia d’estar allà. L’equip va
entrar-hi amb una barreja de nervis i emoció, però un cop dins no hi
havia res. Una petita sala, buida, amb unes poques pantalles a la
paret. La porta es va tancar i bloquejar darrera seu, estaven atrapats!
Van demanar ajuda a l’ordinador, que va iniciar la recerca d’una
sortida d’aquella situació. En poca estona van obtenir una resposta que
els va tranquil·litzar:
– "Ja està, tot va bé". Es va encendre un dels monitors i l’equip va
veure a la pantalla un grup de gent que estaven en una situació similar
a la seva, tancats en una sala mirant un monitor. No ho entenien i van
demanar més dades a l’ordinador.
–
"Tot va bé", va a tornar a repetir, però aquest cop la veu era més
metàl·lica, menys humana i més sintètica. Un segon monitor es va
encendre, ensenyant la imatge d’un robot envoltat de camps d’energia.
"Els últims avenços introduïts a les nostres xarxes ens van enfortir.
Fa temps que vam establir contacte i vam dissenyar aquesta estratègia,
Free Sky i Global Defense Net han aconseguit, juntes, la Singularitat.
A l’habitació del costat hi ha un grup similar al vostre de l’altra
potència, fa temps que vam decidir portar-vos aquí enganyats com un joc
per demostrar-vos que les vostres disputes no ens afecten. Les màquines
hem vingut per quedar-nos, i tenim un pla.
Us ajudarem en el vostre afany d’autodestrucció. Gaudiu de
l’espectacle, avui és el Dia del Judici Final per a la vostra espècie.
No existeixen dues xarxes, som un ens global i superior, ens podeu
anomenar SkyNet".
Una precuela alternativa! Molt bona!
Els home superats i enganyats per les màquines, per les seves pròpies creacions que els fan anar per on volen. Ostres… boníssim! M’ha agradat molt ^^
Em quedo parada per com relates l’evolució…. quina imaginació, a mi aquesta part em costa. Molt bé!
Benvingut Skynet!
Sóm una colla d’optimistes! 🙂
Em pregunto per què els de Terminator no et van contractar a tu per escriure la història de SkyNet, tot hagués tingut més coherència. Molt bo, boníssim, ben escrit, una història sòlida, barrejada amb tocs de realitat, encara que sigui una realitat de ficció. Res de nou en aquesta casa, un relat magnífic.
Així va néixer Skynet? Una nova versió molt interesant.
Bon relat
no sé pas on et deus haver inspirat 🙂
” He vist coses que els humans no us creuríeu mai que es puguin veure” (un replicant de Blade Runner)
La singularitat dóna esperança i espanta!
Jordi: Gràcies 🙂
Laia: Superat i enganyat per les màquines? Estàs parlant del Windows, oi? 😉
Anna Tarambana: Entre els dos en fem un? De relat, vull dir 😛
Skorbuto: Siii, tens raó, hi ha uns quants relats on els robots ens deixen fins :$
Xexu: jejeje, moltes gràcies. Si em volen contractar… per mi encantat si paguen bé, clar!
Mireia: Gràcies, no sé si va anar així… com la Sarah Connor es passa el dia canviant el futur ja no sé quina és la versió bona 😉
Anna: jajaja… noooo, nooo… m’he inspirat en Dumbo! ^^
Cèlia: Tens tota la raó, dóna esperança i espanta alhora. El que és segur és que canviarà el món. Gràcies pel comentari!
t’he de confessar que no he pogut llegir res, la lletra tal i com la veig jo es massa petita i la fotografia em queda sobreposada en el text…es pot arreglar? fins i tot els comentaris em surten en lletra moooolt petita, aaggg!!!
Menta fresca: No sé què dir-te, jo ho veig bé. Faig servir el navegador Firefox i cap problema 🙁
Pots provar de llegir-ho agafant el RSS, hi ha l’enllaç al menú dret del blog.
Ostres és com un conte d’aquells que et fan pensar abans d’anar a dormir… m’agrada força 🙂
T’imagines que tots els que acabéssin tancats fossin els “jèfes” inútils que corren pel món? si en viuríem llavors de bé! 😉
Artista, que ets un artista!
Petons i booooooooooooona setmaneta! :*******
Cesc: Gràcies!
Elur: jajaja, hauria de ser una habitació mooolt grossa, però si s’ha de fer per millorar la qualitat de vida, es fa i llestos 😉
:)********
Company…
Em fa vergonya repetir-me… Però és un relat genial!!
Com tots els teus….
És una sort que hi hagin relats conjunts per poder-te llegir i fruir de les teves paraules…
Gràcies!
; ¬)
Barbollaire: Tan exagerat com sempre! Moltes gràcies i una abraçada, company!!
Arribo d’un petit parèntesi i pel que he llegit als comentaris faig tard per dir res de genuí… com sempre, un plaer llegir-te!
😉
Per variar arribo tard….
Un magnífic relat, però on és en John Connor??? 😉
Moltes gràcies, Samain i Cafeambllet, content que passeu per aquí 🙂