Son of man

Podeu trobar la relació de relats que s'han fet al voltant del quadre al blog RelatsConjunts.blogspot.com

The son of man de René Magritte

 THE SON OF MAN René Magritte 1964

Tinc una reproducció d'aquest quadre penjada al meu despatx, m'ajuda a pensar. Perdoneu-me, no m'he presentat. Em dic Rick Caan i sóc detectiu de la policia de Nova York. Us deia que m'agrada mirar aquest quadre quan treballo en algun cas difícil, sembla que vegi al malparit que estic buscant, sols em falta identificar la seva cara per resoldre l'enigma. Llegeixo tantes vegades com calgui les proves, declaracions dels testimonis, informes pericials, qualsevol possible pista que em permeti arribar fins als autors dels crims. Quan em quedo encallat aixeco el cap, miro el quadre i li dic, "estic molt a prop teu, segur que em sents l'alè, una mica més i seràs meu". Per molt que amagui la seva cara darrera la poma, tinc tota la resta. Sols és qüestió de temps, no hi ha crim perfecte, tard o d'hora tots cauen.

Ara estic en un cas bastant difícil, un assassí nocturn que ronda per la ciutat. El paio sembla llest, deixa molt poques pistes. Net i ràpid, ataca amb un ganivet ben esmolat i els hi roba tot el que porten de valor. No hem trobat cap connexió entre les víctimes, ni tan sols una pauta temporal. Per les ferides sabem que no és gaire alt, dretà i bastant cepat. Molt professional, amb un sol cop, màxim dos, fa la feina. Li hem posat de nom Falcó, pel modus operandi ens recorda un rapinyaire que espera el seu moment per atacar. Sap triar les seves víctimes, no té pressa. Dijous passat va tornar a actuar, matant una parella. Per la factura que hem trobat a la jaqueta d'ell, a més dels diners i rellotges els hi va prendre un anell força car.

Ens ho estàs posant difícil, Falcó, però el teu compte enrere ha començat. Un dia o altre veuré la cara que s'amaga darrera aquesta poma, aquell dia el teu secret sortirà a la llum i hauràs de donar comptes a la justícia. Tots ho feu, tard o d'hora tots ho feu.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

34 respostes a Son of man

  1. musa diu:

    Bo de tornar a saber de tu!! Ni que sigui pels relats conjunts! A veure quan trobo el moment per fer el meu…

    Salut, wapoo!

  2. Betty diu:

    Molt interessant el teu relat! M’ha agradat molt com escrius! Felicitats per un nou treball!

    Salutacions!

  3. Betty diu:

    Molt interessant el teu relat! M’ha agradat molt com escrius! Felicitats per un nou treball!

    Salutacions!

  4. Joana diu:

    M’alegra saber de tu amb aquest preciós i precís relat.
    Una abraçada!

  5. Gatot diu:

    sintètic i precís, pd40. gràcies per compartir-lo!

  6. millu diu:

    Renoi! Quin relat al més pur estil “noir” I jo m’he quedat amb les ganes de saber com acaba aquesta història de detectius… Tindrà continuació la caça del Falcó?

  7. XeXu diu:

    Novel·la negra en el més pur estil. Molt bo el relat i la idea que ens queda del personatge, un tipus dur! El Falcó aquest no té res a fer…

  8. Laia diu:

    Vinga, vinga que ja és teu! Que les pomes maduren i tard o d’hora cauen!

  9. Que contenta que hagis tornat una miqueta de res! 🙂

    M’ha agradat el relat! El personatge del falcó. Molt bé! 🙂

    Una abraçada

  10. florilla diu:

    molt bé, m’ha deixat amb ganes de saber mes, d’aquest falcó! salut!

  11. Alepsi diu:

    Ets un… crrrrrrrrrack!!!!!

    Sí senyor, com m’agrada que encavalquis relats!!! Ole!!!! (amb quatre o cinc més, en pots fer un llibre… xDDDD).

    Gràcies per seguir RC… 😉

  12. elur diu:

    Hooooooooooola maco!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Bo el relat molt bo, m’encanta la idea d’enllaçar-lo amb l’altre… no se vayan todavía, aún hay más 😉

    Molt xulo, de veritat.

    Jo tinc l’home de la poma ben marejat… de tant donar-li voltes… no sé pas què en sortirà, de moment res.

    Alens maco, em quedo esperant fins el mes vinent amb el proper relat.

    Un plaer, com sempre!!

    Petonassos!!!!!!!!!!!
    :********************************************

    (trobava mooooooooolt a faltar escriure a casa teva :P)

  13. Jo Mateixa diu:

    Un plaer tornar a saber de tu!!!!

    Una abraçada ben gran!!!!

  14. marinetix diu:

    Quina imaginació!
    Molt bé, Pd40!
    (A mi em tocarà el girasol també? Què és lo altre?)

  15. Company!!
    Emocionat de trobar-te compartint amb nosaltres aquesta narració tant fantàstica.

    Gràcies per haver tret la cadira al carrer una estoneta i fer-la petar amb nosaltres.

    Una abraçada!

  16. eudald diu:

    Calma… calma, el trobarem!
    -Merda!, jo volia raïm i em tocarà girasol!

  17. eudald diu:

    Ho sento… He hagut de deixar un altre comentari…però em feia il·lu el raïm…
    tanta poma, tanta poma!!!
    Enhorabona pd40!

  18. Clint diu:

    Ei ves que em penso que a ca la tarambana s’ha sentit un crit…no sigui el teu home!

    Esta bé tornar només per als relats, és una manera dolça de retirar-se i seguir en contacte!

    Salut!

  19. Ei!!!!
    encantada de saber de tu!!!
    El relat boníííísim!!! que bé això de encadenar-lo un altre…
    Yuju!!! m’ha tocat el raïm!!

  20. Déjà vie diu:

    un bon relat policíac deribat del cuadre. A qui se li hagues ocurregut? molt xulo!

  21. Adrià diu:

    LLàstima que pleguis, ara que t’havia descobert. Molt bo el relat.

  22. triLLina diu:

    M’ha agradat, té un aire diferent als que he llegit fins ara. És molt interessant!

  23. mon diu:

    Va que ja queda poc…! se li escapa la rialla pel costat dret de la poma i aquesta esta bastant madura…..
    Molt bo gracies pel teu relat

  24. mon diu:

    Va que ja queda poc…! se li escapa la rialla pel costat dret de la poma i aquesta esta bastant madura…..
    Molt bo gracies pel teu relat

  25. Pd40 diu:

    He estat llegint els altres relats i tela, és genial veure les propostes que surten. Això dels relats és una cosa especial. Si algú encara no l’ha fet que s’animi, és tota una experiència. No us contesto individualment, moltes gràcies a tots pels comentaris, m’ha agradat tornar a obrir la persiana una estona.

  26. antoni diu:

    mmmm…m’encanten les històries policiaques i de misteri. Sempre hi ha coses que ens ajuden a pensar, oi?
    salut!

  27. iruNa diu:

    Em sembla que aquest Falcó té els dies comptats!!!
    Quina gràcia, m’ha agradat molt aquest relat a l’estil novel·la negra. Està molt bé, tot i que m’agafen ganes de saber més coses, tant del policia com de l’assassí!!!

  28. M’agradat molt.

    Salutacions

  29. Anna diu:

    Ei, ben tornat! Que bé que no hagis deixat els relats conjunts!

    Després de la lectura, et prometo i reprometo mil vegades que no havia llegit el teu relat abans de fer el meu… ostres, si és que semblen les dues vessants de la mateixa història! (però no tinc clar quina és la nord i quina la sud :P)

    Què més et puc dir? Que m’encanta? vale, t’ho dic, però no s’hi val perquè no sóc objectiva!

  30. M’ha agradat el teu relat… i m’ha agradat tornar-te a “veure” per aquí!

    Petons guapíssim!

  31. Pd40 diu:

    Antoni: Relats Conjunts és un bona excusa per fer històries. Salut!

    iruNa: Content que t’agradi. Si vols saber més coses de l’assassí clica a l’enllaç del text. Potser més endavant hi haurà més…

    Nosotras mismas: Gràcies!! Benvingudes a un blog… tancat 😛

    Anna: Genial! Realment sembla la mateixa història explicada a quatre mans. Això dels RC és una caixa de sorpreses! :)**

    Metamorfosi: Gràcies, igualment!! :)***

  32. euria diu:

    que bé tornar-te a llegir!!!

  33. euria diu:

    que bé tornar-te a llegir!!!

  34. Pd40 diu:

    Euria: Que passeu per aquí encara és millor 😉

Els comentaris estan tancats.