Al post anterior us vaig comentar que tenia un munt de coses que us volia comentar, i temes en tinc: m'han passat el meme del 8, situacions curioses d'aquestes vacances, o algunes notícies de tecnologia que trobo molt interessants. Ho vaig posar per si a l'últim moment no feia aquest pas, però tenia presa la decisió de tancar el blog. De totes formes no el tanco a pany i forrellat, deixo oberta una escletxa que es diu Relats Conjunts. És un projecte que m'ha agradat força, m'hi trobo molt a gust i on hi he participat des del principi. Per poc que pugui m'apuntaré a les diferents propostes que es vagin fent i així trauré el ventre de pena.
Principalment el tanco per falta de temps. Alguna vegada ho havia insinuat, i a alguns de vosaltres havia comentat en privat que tenia al cap prendre aquesta decisió. Necessito (necessitem, doncs alguns d'ells afecten a tota la família) organitzar i prioritzar algunes coses que fins ara no semblaven tan urgents, i abans de deixar morir el blog prefereixo tancar-lo. Segur que us trobaré a faltar, però en aquest cas el cap venç al cor. Moltes vegades he dit que el millor del blog sou vosaltres, amb les visites i comentaris que em deixeu o m'envieu al correu. Moltes gràcies a tots. No us deixaré de llegir, encara que passi a ser silenciós, però tampoc sé amb quina regularitat. Segurament més endavant, quan alguns d'aquests projectes estiguin finalitzats o ja no demanin tanta atenció, tornaré a obrir, aquest o un altre (que això de Pd40 també té un límit), però aquest blog acaba aquí.
L'Onix em va demanar al post anterior si podia posar una foto d'algun paisatge de les vacances. Us deixo aquesta, i així quan em miri aquest post tindrà un gust agredolç, que els contrastos m'agraden.
L'últim paràgraf és per la família, que aquí n'he parlat molt poc. Moltes gràcies pel suport i la paciència que han tingut tot aquest temps.
[@more@]
Tossa? 😛
El teu somriure no ho sé, però de ben segur que trobarem a faltar els teus comentaris i els teus apunts. En tot cas, me n’alegro que si has de tancar el bloc sigui per tirar endavant altres projectes, i, com no, espero amb moltes ganes que més endavant puguis començar un altre.
Una abraçada ben forta i moltes moltes moltes gràcies per tot !!
Doncs que sàpigues que he disfrutat molt llegint els teus posts. Que et vagi molt bé en els nous o renovats projectes.
Quina sensació tan estranya, quan un blocaire que has seguit, i no coneixes en persona, marxa queda una sensació de final, com si moríssiu, espero que no sigui així i vagis reencarnant-te de tant en tant..
I va! reconeixe-ho, que et fa vegonya canviar-te el nick a +d40 😛 xDDD
Buf… pd40…. també et trobaré a faltar a tu. Perquè em feu aquestes coses tan seguides???
En fi, espero que la nova etapa sigui profitosa, segur que la família estarà contenta de tenir-te més per a ells (què egoistes, no??? xDDD).
Un petonàs enooooooooooooooorme!!!!
Ostia no, tu també???????
Cada cop neixen blocs, però en van morint d’altres, d’altres amb els que hem compartit penes i alegries, em sap molt de greu que marxis, però si mantens el de Relats Conjunts es com si no ens deixessis del tot.
Una abraçada ben gran PD40, t’enyorarem moltissim!!!!!
Què et puc dir que ja no sàpigues… et trobaré a faltar, molt!!! (però això també ho saps ;P)
Molts petons i abraçades i fins aviat, maco!!!
Ha sigut, és i serà un plaer haver-te trobat per aquest món dels blocs :************************
Booooooon dia! ;*)
:'(
No tinc paraules
no pot ser! em nego! protesto! ara perdré el 85% dels meus lectors, amb el comentari sempre adient?
espero que tornis aviat…
que està passant? heu kedat tots en un altre lloc i no ens ho voleu dir? ;p
una abraçada.
no pot ser! em nego! protesto! ara perdré el 85% dels meus lectors, amb el comentari sempre adient?
espero que tornis aviat…
que està passant? heu kedat tots en un altre lloc i no ens ho voleu dir? ;p
una abraçada.
ea! dues vegades, per si no ha quedat clar! jejeje!!
Noooo, tu no home!! ostres…
No diré res d’original però encara que faci poc temps que formo part de la blogosfera trobaré a faltar el teu bloc i els teus comentaris. Que vagi molt bé el nou projecte i per si de cas tornes i no és a través d’aquest bloc (potser perquè ja no en tindràs prop de 40?¿ :P) fes-nos-ho saber!
una abraçada ben forta i fins sempre!!
Una abraçada molt forta! Ai, ai, ai! Mira que ho sabia eh? Però veure publicat és molt fort!
Una abraçada molt forta!
Company…
voldria donar-te les gràcies…
pel teu bloc…
pels relats conjunts…
per les teves paraules, sempre amables i encoratjadores, que m’has deixat, sempre, a casa…
per que m’has ensenyat coses…
per que he fruit molt amb els teus post…
Saps que, a casa, sempre està la porta oberta… pel que faci falta…
moltes gràcies per tot, company…
una abraçada ben forta, de tot cor…
m.a. (a.k.a. barbollaire)
Ostres noi!!!!!!!!!
Et trobaré a faltar… però ja et buscaré pel Relats Conjunts!!!!
Petonassos i una abraçada molt forta!!!!!!
Ostres! Un altre…. De fet, ja sabem que tot te data de caducitat, però quan arriba el moment es fa tant estrany. En tot cas, gràcies pels teus escrits, pels teus comentaris, i per compartir aquesta aventureta blocaire . Ni t’imagines com se’t trobara a faltar.
bé, si tens la decisió presa no seré jo qui t’intenti convèncer del contrari, només espero que quan tot torni a la normalitat t’animis a tornar a reeemprendre el blog.
ens seguirem llegint!
Ara ho veig claríssim: l’Ònix i tu us heu liat, us mun teu un piset i ens feu pam-i-pipa a tots plegats! I el Barbollarie i jo, amb un pam de nas!
En fi, conyes a banda, tot té data de caducitat en aquesta vida i és bo que puguem pendre decisions de quan posem la data nosaltres (en d’altres coses, no podem). I a més, deixes la aporta oberta…O sigui que d’aquí…”x” temps, ens tornarem a veure. Jo penso arrribar a gran amb això dels blogs…on dos anys és una eternitat!
Ara ho veig claríssim: l’Ònix i tu us heu liat, us mun teu un piset i ens feu pam-i-pipa a tots plegats! I el Barbollarie i jo, amb un pam de nas!
En fi, conyes a banda, tot té data de caducitat en aquesta vida i és bo que puguem pendre decisions de quan posem la data nosaltres (en d’altres coses, no podem). I a més, deixes la aporta oberta…O sigui que d’aquí…”x” temps, ens tornarem a veure. Jo penso arrribar a gran amb això dels blogs…on dos anys és una eternitat!
Ostres que trist. Trobaré a faltar aquest posts, al bloc sencer, al pd40…..m’alegro d’haver-ho pogut gaudir aquest temps. Espero que tots els projectes que tinguis vagin molt bé i que puguis tornar aviat. Una abraçada!!
Quina llàstima!
Bé, tu sabràs. M’ha agradat força compartir aquesta experiència mab tu. Espero que tot et vagi bé i que tinguis molta sort. M’alegra que continuïs amb els relats conjunts. Un secret: jo també plego. Gràcies per tot i fins.. no sé!
Moltes gràcies pels vostres comentaris. Us vaig llegint, encara que no us comenti. Em sap greu pels que tanquen i veig que en van sortint de nous. Sou genials!
Company que vagi bé aquesta absència 😉
Que vagi bé amb els projectes proposats.
Una abraçada!
Company que vagi bé aquesta absència 😉
Que vagi bé amb els projectes proposats.
Una abraçada!
Et trobaré a faltar a tu, al teu blog i als teus comentaris.
I et diré el mateix que li he dit a l’onix: no diguis un adeu, digues millor un “fins aviat”.
I wueno et diria més coses, però és que joder, quan un blog que aprecio (com aquest) tanca em deixa una mica ensopit, així que no puc fer res més que desitjar-te molta sort.
Això dels bloc no ha de ser mai una obligació i és millor tancar abans que ser un esclau dels posts.
Tora quan vulguis, home.
Salutacions.
Segur que hi has pensat força, i si has arribat a aquesta decisió és perquè en tens bons motius. Així doncs, que vagin molt bé tots els projectes! Et desitjo el millor!
Molt i molts petons guapíssim, ja saps on trobar-nos!
P.d.-
Saps que et trobaré a faltar, oi?
Saps que trobaré faltar els teus posts, oi?
I ara qui em farà memòria de les coses que vaig viure? 😉
Segurament he estat més silenciós amb el teu bloc del que hauria volgut. Ara, no me’n puc estar de desitjar-te molta sort. A reveure pd40 i que sigui quan voldràs!
Eiiii noi!!
que ara he vist que no t’havia deixat el comentari de rigor… que dirt-te… que et trobaré a faltar! que farem ara sense tu? qui escriura posts interessants? aixxxx
A veure si en un futur, proper o llunya, pots retrobar-te amb al blogosfera!
una abraçada!
Fins quan decideixis tornar!!!!! Bonica vista de Tossa per dir-nos adéu!
Hosti! quina sorpresa!
Ho vaig llegir fa un parell de dies i vaig oblidar deixar un comentari. ‘Es una llàstima, però primer és lo primer.
Ja saps que sempre t’estaré agraït i dir-te que per la meva
experiència blocaire, estic segur que et tornarem a llegir.
I si et vols quedar una mica més avall de Tossa, doncs ja ho saps.
Fins aviat!
Aquesta sí que és una mala notícia després de vacances! Però és cert que els blogs prenen molt temps, i que s’han de triar prioritats.
El que més greu em sap és que et vaig descobrir molt tard (de fet encara no t’havia posat ni als links, et reservava per la propera actualització!) i he pogut gaudir poc temps tant del teu blog com dels teus comentaris.
Et desitjo molta sort en tots els teus projectes, i t’estaré esperant si més endavant tens temps per dedicar de nou a un blog!
No tens ni idea de com et comprenc, company!
M’ha agradat molt conèixer-te (bé, conèixer el teu blog, és clar). Una forta abraçada virtual i fins quan vulguis, a la xarxa t’estarem esperant!
Ha estat un plaer haver-te conegut, Propde40. Un dia tornarem a quedar per sopar. Cuida’t, cuida la família i viu amb “gustet·.
Moltes gràcies a tots!!
Ondia, si que he arribat tard. Sento no haver-te llegit abans però estava de vacances i he desconectat força. Espero que sigui com sigui segueixis en contacte. Una abraçada