Maco l’Haiku. Jo en vaig fer un l’any passat per un concurs de renfe… no vaig guanyar res :'( … perquè la veritat és que era dolent, però mira, ho vaig intentar 😀
L’esperança surt amb l’escalforeta de la primavera. A l’hivern s’amaga.
Els haikús solen ser poemes preciosos. Jo els vaig descobrir amb Martí i Pol.
M’ha agradat molt el teu haikú. A veure si en fas molts més i en podem seguir gaudint.
Williams, segons un capítol de Shinchan (sí, mira, també s’apren mirant shinchan xD) l’haiku està format per 3 versos sent de 5, 7 i 5 síl·labes, i normalment la temàtica són les estacions de l’any, com el del Pd40, que és de l’hivern.
l’esperança glaçada, però sempre endavant. M’agraden els haikus, una molt bona activitat zen amb la qual no acabes foten-te de mastegots amb ningú ni amb mal de cames pel fet d’estar meditant durant hores. Mai no deixes de sorprendre’m, company.
Fardatxo: De fet, fer-ne també ha estat una sorpresa per mi 🙂 Anima’t, segur que també et surten.
Arare: Em trec el barret, com no podia ser d’una altra manera. Això és saber fer…
Erakkia: XDDD si encara no en fa, espero que això no sigui l’hivern. Que plogui, que això si que fa falta.
Elur: I tant, en faig un i ja sóc poeta (weno, Haijin, no?) XDDD
Florilla: Mira, va venir així. Content que t’agradi 😉
Alepsi: Gràciessssssssss. Ara no sé si fer-ne cap altre, si amb el primer ja em dieu això segur que amb els següents punxo… Una mica pilotes, eh!! :)***
sempre seguir caminant, encara que se’t congelin els dits del peu..
proposta de segona part del primer haiku:
Si, sempre seguir caminant,
fins que sens glasi l’esperança.
Fer poesia amb quatre paraules, que és un haiku, no és gens senzill.
El primer haiku m’ha agradat. Endavant.
Caminar, caminar… i sempre endavant… com més caminis més entraras en calor. Un petò!
Ni els fred hivern ens glaçarà l’esperança.
L’esperança ben calentona dins l’ànima Pd40 🙂
Un primer haiku que m’encanta, de debó. És preciós, senzill i preciós. Felicitats!! Escriu-ne més, vaaaaaaaaa…
nen, nen, nen… fins ara sense internet!!! quasi que tinc un atac d’ansietat!! XDXDXD
:******
Company… És gran, petit, dolç… amb la senzillesa aparent de les coses grans…
Compartiras més amb nosaltres, porfa???
Bona nit pd40. Gràcies!
Doncs a seguir glaçant-nos amb haikús!
molt bonic ;)**** farem Haikús a la catalana XDDD
Maco l’Haiku. Jo en vaig fer un l’any passat per un concurs de renfe… no vaig guanyar res :'( … perquè la veritat és que era dolent, però mira, ho vaig intentar 😀
Emma: Els dits congelats fan molt mal… has jugat amb neu sense guants? Burrrrr
Franciscu: Bona segona part!! M’apunto la idea 🙂
Xiruquero-kumbaia: Gràcies! La veritat és que vaig haver de mirar a la viquipèdia l’estructura d’un haiku, que no ho tenia clar.
Lomemusic: I tant, i si puc caminar amb un mp3 escoltant la teva músiqueta, millor 😉
Turrai: Hi ha hiverns molt freds, que entren molt endins. La cosa va justa.
Elur: XDDDD aquí està la culpable d’aquest post!! I et quedes sense internet el dia que en faig un XDDD bondia!! :)**
Barbollaire: Res a veure amb els teus poemes, això és un divertimento. Ganes de fer coses noves, res més. Segurament n’hi haurà més, i tant 😛
Vei de dalt: Una mica de fred abans no arribi el meme de la Candela, que els blogs estan molt calents XDD
Onix: A la catalana? Amb romesco? :)****
Laprí: I tant, intentar-ho és el més important. Qui no ho prova mai s’equivoca… Gràcies!!
L’esperança surt amb l’escalforeta de la primavera. A l’hivern s’amaga.
Els haikús solen ser poemes preciosos. Jo els vaig descobrir amb Martí i Pol.
M’ha agradat molt el teu haikú. A veure si en fas molts més i en podem seguir gaudint.
i ara! jo culpable? ;P
I tant que n’hi ha d’haver més!
Poeta!!!
Bon dia :***
Williams, segons un capítol de Shinchan (sí, mira, també s’apren mirant shinchan xD) l’haiku està format per 3 versos sent de 5, 7 i 5 síl·labes, i normalment la temàtica són les estacions de l’any, com el del Pd40, que és de l’hivern.
Aixo de haiku no sra un eufemisme per dir meme, no?
Valqui: Gràcies pel comentari, content que t’agradi.
Williams, Laprí: Anava a posar l’enllaç a la viquipèdia sobre el que era un haiku, però crec que el Laprí i el Shin Shan tenen més credibilitat… 🙂
Elur: Sí, sí, tu en fas molts i em vas dir que ho provés un dia… :)****
Sir William Temple: XDDD Ara sí que m’has mort!! XDDD Doncs igual sí que podem fer un meme d’haikus, t’animes?
Candela: Esperança sempre, per petita que sigui… Gràcies :)**
l’esperança glaçada, però sempre endavant. M’agraden els haikus, una molt bona activitat zen amb la qual no acabes foten-te de mastegots amb ningú ni amb mal de cames pel fet d’estar meditant durant hores. Mai no deixes de sorprendre’m, company.
Un dia molt blanc
branques vestides d’hivern
i de tristesa.
l’esperança es que continuï fent fred!
si és que… ja sabia jo que tenies ànima de poeta! 😉
Booooon dia! :***
preciós! però fa venir fred!!! prefereixo arraulir-me amb una bona manta carregada d’esperança calentona-calentona!
Doncs per ser el primer t’ha quedat preciós… i la foto molt adient…. m’agrada molt!!!! 😉
Fardatxo: De fet, fer-ne també ha estat una sorpresa per mi 🙂 Anima’t, segur que també et surten.
Arare: Em trec el barret, com no podia ser d’una altra manera. Això és saber fer…
Erakkia: XDDD si encara no en fa, espero que això no sigui l’hivern. Que plogui, que això si que fa falta.
Elur: I tant, en faig un i ja sóc poeta (weno, Haijin, no?) XDDD
Florilla: Mira, va venir així. Content que t’agradi 😉
Alepsi: Gràciessssssssss. Ara no sé si fer-ne cap altre, si amb el primer ja em dieu això segur que amb els següents punxo… Una mica pilotes, eh!! :)***
bua tio k si fa moolt fred.. no podria pensar en coses
percert, mol maco lescrit i la foto genial 🙂 que vagi be tio!
Per si algú el vol veure, he pujat el capítol de shinchan dels haikus a youtube, només el tinc en castellà.
http://www.youtube.com/watch?v=H1FqFBv8vKE
Adagio: Res de pensar, amb l’iPod i a córrer per la neu. A suar una estona!!
Elur: XDD Ho he tret de la viquipèdia, que jo d’això ni idea. Bondia!! :)**
Laprí: Molt bo!! Aquest capítol no el recordava. Gràcies!!
La pluja incessant
i jo caminant
els meus somnis se´n van
Cristina: Carai, quin nivell teniu, amb el que em va costar a mi 😛 Gràcies pel comentari, benvinguda al blog!!