Podeu trobar la relació de relats que s'han fet al voltant del quadre al blog RelatsConjunts.blogspot.com
MOULIN GALETTE 1890/91 Santiago Rusiñol
Fa sis anys que vaig arribar a París, sempre m'havia agradat escriure i volia fer fortuna com a escriptor. Al principi em vaig trobar molt estrany, tot era tan nou i tan diferent… Vaig llogar un apartament a Montmartre, al començament vivia dels meus estalvis i em passava el dia intentant convèncer a editors que publiquessin els relats que vaig portar amb mi. Tots em deien el mateix, són correctes, però falta aquella xispa que els fa bons.
Com que els diners s'acabaven, vaig agafar feina d'articulista en un diari. Em servia per poder anar tirant, encara que em treia molt de temps per escriure les meves novel·les i totes tenien el mateix resultat final.
Una nit, tornant a l'apartament, vaig passar per davant del ball que es feia a la plaça. Aquests balls eren habituals i hi congregaven molta gent, sempre estaven molt animats. Vaig veure un conegut i vaig parar a saludar-lo. Mentre hi parlava ens vem creuar la nostra primera mirada, fortuïta però intensa. A la que vaig poder em vaig acomiadar d'ell i et vaig venir a demanar un ball. Em vas dir que sí, amb un somriure que em semblà el més meravellós del món. La nit es va fer curta, ballant i parlant. Eres més jove que jo, però semblava que ens coneguèssim de sempre i ens faltés temps per posar-nos al dia. Tenies aquella simpatia que et feia atractiva a ulls de tothom.
Tot va anar molt ràpid. Des que vas venir a viure amb mi tot va començar a anar bé, els relats semblava que tenien aquell ingredient que els hi faltava. Les paraules em sortien fluides cap el paper, algun editor em va animar a seguir explorant aquell camí. Amb tu la sort es va instal·lar al costat meu i no volia deixar escapar aquesta oportunitat.
Què em va passar? Per què va haver d'anar així?
(Cliqueu en aquest enllaç per llegir la segona part)
[@more@]
Ho tindré complicat aquesta vegada amb el photoshop….
Això, això!!! Com que continuarà!!!!??????
Que ho acabis ja, et dic!!!! Jajajajajaja! Quina tela….
[Poca conya, que m’estava emocionant amb la història i m’has desfet amb el final, tiu… xDDD]
prop tu no miris !!!
Alepsi!!!!! què li fem? quina tortura es mereix ? no es just 🙁
com m’agrada quan escrius lo que dius que no saps escriure uffff
això no es fa! com a mínim quan tindrem el relat complet??
Això, això, Onix, tortura xina!!!!!! Jajajajaja! O, com a mínim, el posem davant d’un “lienzo” i que ens faci la seva versió del quadre… xDDDD
Elur, Alepsi, Tirai, Onix, Vullunfestuc: M’ha sortit un relat massa llarg per fer un sol post i he decidit dividir-lo. No passa res, demà a la nit penjo la continuació (serà el final?). Paciència.
Gemminola: No em crec que no li puguis fer una versió en photoshop.
És boníssim, company…
De debó que em sembla que aquesta vegada no hi jugo… No me veig amb cor d’arribar al nivell del que porto llegit fins ara…
De fet, no m’agrada gens el que porto escrit i re-escrit fins ara…
Felicitats!! De tot cor.
Barbollaire: Res de felicitats i es boníssim… penja el teu que els altres també tenim dret a llegir-te. No parlis de nivell amb el que fas cada nit, que hauria de tancar el blog i cremar-lo.
Ostres, un dia em vaig proposar de participar en això dels relats conjunts, i al final no ho vaig fer… Ara que aquest quadre va de París… 🙂
En fi, espero la continuació! Salut!
Així està genial, deixes la incògnita per a després, a veure què passa, sembla que tot vagi bé, passarà alguna desgràcia? ja veurem.
Musa: Segur que has passat per aquesta plaça. Fes la teva proposta de relat 🙂
Laprí: El quadre dóna pistes de com acabarà la cosa. Avui la segona part…
Pel que he llegit sembla que no sóc la unica que s’ha quedat intrigada 😉
Li has donat un aire de relat barreja de romàntic i bohemi…ja tinc ganes de saber què passaraaaaa! XD
Meisei, Elur: Ja està penjat. Espero que us agradi 😛