Drac del parc Güell

Drac del parc Güell
Drac del Parc
Güell, Antoni Gaudí, 1922


Aquesta història va passar fa molt i molt temps, quan encara hi havia
dracs a la terra. En un lloc molt llunyà existia un gran imperi que, al
llarg d’anys de conquestes, havia acumulat un tresor fabulós. Tantes
joies i or va atraure l’atenció d’un drac, fort i poderós, que va atacar
el palau de l’emperador mentre aquest es trobava fora i es va quedar
amb el palau reial com a cau i el tresor com a matalàs, on hi dormia
cada nit. Tots els soldats que va enviar per rescatar-lo van ser
cruspits o socarrimats pel drac, que era un enemic formidable.
Finalment, l’emperador va demanar ajut a en Ghoael, un mag savi  molt
famós. Aquest va exigir, en concepte de pagament per enfrontar-s’hi, un
part del tresor, incloent algunes peces úniques i maravelloses. El rei, al
principi furiós doncs era una persona molt cobdiciosa, va acabar
acceptant el tracte amb la idea de matar el mag un cop aquest eliminés
el drac. Després d’una lluita ferotge, on en Ghoael va utilitzar alguns
dels encanteris més poderosos dels quals tenia coneixement, el drac va
ser derrotat.

El mag, però, malfiat de les intencions del rei, va
deixar el drac en un estat latent, amb l’advertència que un conjur per
part seva el despertaria més enfurismat que mai. Davant aquesta situació
l’emperador no va tenir més remei, ben a contracor, que pagar el preu
estipulat. En Ghoael, amb el valuós carregament i el drac, va abandonar
l’imperi ràpidament buscant un lloc lluny de la cobdícia del rei. Va
travessar valls i muntanyes, rius i oceans, per acabar instal·lant-se en un
castell a la vora del mar on va viure ell i la seva família. Al llarg
del temps el castell es va transformar en palau, i al seu voltant s’hi van
establir comerciants que gaudien de la protecció i els serveis del mag.
Aquest, per evitar temptacions i problemes, va decidir enterrar bona
part del tresor i el drac en una cova fonda situada en un turonet
proper. A l’entrada de la cova, protegida per trampes i sortilegis, hi
va col·locar l’estàtua d’un drac, com advertència del final que tindria
qualsevol que intentés robar una sola peça del seu tresor.

En
aquest turó, que va pertànyer als seus descendents al llarg de moltes
generacions, es va construir el que actualment es coneix amb el nom de
parc Güell, i diu la llegenda que sota la Sala de les Cent Columnes,
enterrat profundament, s’hi troba la cova on hi ha aquest fabulós
tresor, vigilat per un drac latent que despertarà enfurismat el dia que
algú gosi tocar una sola peça.

 


Podeu trobar la relació de relats que
s’han fet al voltant de la imatge al
blog RelatsConjunts

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 comentaris a l'entrada: Drac del parc Güell

  1. Elvira diu:

    Molt Bo el relat…èpic i màgic…llegendari…espero que ningú proposi fer excavacions a veure si troben el tresor….que no es desperti el drac…

  2. Rita diu:

    Plas, plas, plas (aplaudiments), un relat magnífic i molt ben lligat!!!!

  3. Laia diu:

    Que bo, m’ha encantat! Que ben lligat!! 🙂 Per si de cas deixarem les coses tal i com estan, que vés a saber què pot passar si despertem al drac!

    A veure si se’m desperta la imaginació a mi!

  4. XeXu diu:

    El meu comentari anava en la mateixa línia que el de la Rita! Que ben narrat i lligat, i quina història! Jo me la crec, si l’expliques una mica aquí i allà esdevindrà llegenda i la gent l’explicarà.

  5. deomises diu:

    Llavors, vols dir que la sargantana-drac reviurà si trobem el tresor…? Ummm, t’imagines? Seria sensacional trobar-lo pel carrer, trencadís inclòs :))

    d.

    PS: Vànova… és un relat autobiogràfic i m’alegro que t’hagi agradat!

  6. Ada diu:

    Un conte molt màgic!

  7. Pd40 diu:

    Moltes gràcies pels comentaris. He estat llegint algunes de les propostes i he vist relats molt originals. Està molt bé veure què inspira aquest drac 🙂

  8. Molt ben lligada la historia de fantasia heroica, amb el final del Parc Güell. Un mag molt previsor, en Ghoael.

  9. gripaublau diu:

    Ben lligat! I mira que sembla tan bon noi, aquest drac. Si algun dia veig algú cavant pel parc, ja sabré que és lector teu.

  10. carme diu:

    Una bona aportació als Relats conjunts i també una aportació actual a les llegendes i rondalles de tots els temps. Un bravo per atu.

  11. Joana diu:

    Ostres! I pensar que ens hi passegem tan alegrament. A veure si sense voler-ho el despertem!
    Felicitats! un bon relat….com sempre!
    Molts records1

  12. Pd40 diu:

    Sergi, Gripaublau, Carme, Joana: Gràcies pels vostres comentaris 🙂

Els comentaris estan tancats.