Podeu trobar la relació de relats que s'han fet al voltant d'aquesta proposta a RelatsConjunts.blogspot.com.
TOURNÉE DU CHAT NOIR Théophile Steinlen 1896
Quan tornaven de l'enterrament se'l van trobar, un gatet negre miolant davant la porta del bordell. Lisa, la millor amiga de la Violette, el va agafar i va decidir adoptar-lo. A la Constance, la madame, no li va fer cap gràcia, però aquells no eren els millors moments per prendre segons quines decisions. Feia dos dies un client begut havia matat la Violette i tothom estava molt trasbalsat.
Mica en mica tot va anar tornant a la normalitat, les noies semblava que feien el cor fort i la feina, després d'uns dies dolents, va tornar a agafar el seu ritme. El gat negre es va fer gran i fort. Tenia un miol característic, acabat en un so gutural, que al principi sorprenia i feia una mica de por, però que la Lisa deia que un cop el coneixies donava molta tranquil·litat. Alguna vegada havia dit a les seves companyes que el gat li feia molta companyia, i els seus ulls li recordaven la mirada de la Violette. Amb el temps es va fer inseparable de les noies i no es movia de la casa, sobre tot a la nit, quan l'anar i venir d'homes buscant sexe es feia més intens. Els més habituals ja el coneixien, encara que amb els clients sempre es mostrava esquerp. Aquest comportament no li agradava a la Constance, però si alguna vegada havia fet algun comentari al respecte elles l'havien defensat com si fos algú de la família.
Una nit va arribar una colla que venien de festa. Aquells dies es feia una fira important a la ciutat i hi havia més moviment que mai, es veia d'una hora lluny que havien tancat un bon tracte i volien celebrar-ho. La Constance, amb l'experiència que donen els anys, va intentar separar-los. Els va anar distribuint a les habitacions de tal forma que no estiguessin gaire junts, sabent que moltes vegades els crits d'uns i altres acabaven portant problemes. El gat, com sempre que venia algú amb una copa de més, se'l veia inquiet i amb una mirada ferotge, com si olorés la possibilitat de problemes.
De sobte, entre el terrabastall normal del bordell es va sentir unes veus que sobresortien. El client de la Lisa li estava cridant, i ella li responia també alçant la veu. Encara que no es podia arribar a entendre la conversa, era evident que alguna cosa no anava bé. Constance va anar corrents a la habitació i quan va obrir la porta veié el client, mig nu i amb una navalla a la mà, agafant la Lisa pel braç. La cara d'espant d'ella era més que evident, per un moment a tothom li va venir el cap la mort de la Violette. En aquell instant que el món s'aturà, una ombra negre passà com un llamp pel costat de la Constance. D'un salt es va llençar a la cara de l'home, amb les urpes exteses, miolant i esbufegant com mai ningú l'havia vist abans. L'home va deixar la Lisa i es va intentar defensar com va poder. El gat semblava haver embogit, no va parar d'esgarrapar i mossegar-lo fins que l'home li va clavar la navalla tantes vegades que era impossible seguir viu. Tampoc ell va sortir millor, les ferides que li va fer a la cara i coll van ser tan greus que morí a l'hospital al dia següent. La policia va tancar el cas, el gat havia defensat la noia tal com ho feia un animal enfurismat.
La Constance no va deixar que mai més ningú tingués cap animal de companyia al bordell. De totes formes, algunes nits amb molt moviment o si entrava un client molt begut se sentia, sense saber d'on, un miol característic, acabat en un so gutural, que feia posar els pèls de punta a aquells que l'escoltaven.
[@more@]
Interessant… encara que haig de confessar que al llegir “chat noir” m’he imaginat un altre estil de “chat” 😉
Quin relat!! Fa por però és molt maco a la vegada… i l’atmòsfera així com gòtica que recrees és molt bona! M’ha agradat molt llegir-ho!! Felicitats! 8¬)
Pd40… em trec el barret! Realment crec que és un relat fantàstic!!
Se’n podria fer un capítol d’una d’aquelles sèries que feien abans… La dimensió de sconeguda, Històries imprevistes,… no sé quina, però si tanco els ulls és com si la veiés! 🙂
Petons, artista!
M’ha barrufat molt la història i l’estil!
felicitats!
si és que… el gos pot ser el millor amic de l’home, però el gat ho és de la dona 😉
m’ha encantat! felicitats!!!
:*********
Cu-llons quin nivell!!
I quina imaginació que teniu tots plegats!
Molt bé, Pd40… aquest gat negre ens fa treure a tots la nostra part més fooooooosca…
Company!
El dia que et poses vas fort i ja ens podem posar a tremolar tots plegats…
Amb el relat d’Ònix i williams semblen capítols d’un mateix llibres… teniu el mateix fil conductor i, el que és més important el mateix nivell. (quasi estratosfèric…!)
és molt bo, de debò, molt bo…
una encaixada ;¬)
Brillant!!
Quin relat més fantàstic, m’estava mossegant les ungles i tot! Aquí hi ha molt nivell, comparteixo aquesta opinió amb d’altres comentaristes, una història imaginativa i un estil molt acurat. Que m’ha agradat, collons, i ja està bé!
Que t’he de dir !! ja no queden paraules , magnific!!
be… si m’ha quedat una paraula Relats Conjunts ets tu
be… si m’ha quedat una paraula Relats Conjunts ets tu
Sembla que això del gat negre ens ha desfermat la imaginació a tots i totes 😛 Molt bé, m’ha agradat!
Qué bo!
He llegit aquest matí varios contes amb aquesta imatge i estic maravellada de la imaginació de tothom.
El teu és increïble.
un petó
Qué bo!
He llegit aquest matí varios contes amb aquesta imatge i estic maravellada de la imaginació de tothom.
El teu és increïble.
un petó
Carquinyol: Doncs ja no et pregunto a què pensaves que feia referència el ‘noir’…
Millu: Això va com va, hi ha relats més divertits i altres més foscos. Gràcies!!
Metamorfosi: Una pel·lícula del relat? Si t’ha agradat ja estic content :)****
Granbarrufet: Acabo de llegir la teva proposta. Ara veig pq ets el gran barrufet!
Elur: El gat de la dona? jejeje, no em facis riure… no ho són els fogons? XDDD (acudit cruel, però me l’has deixat a punt) :)****
Musa: Anima’t, que les teves propostes són molt bones. Fes la teva versió del quadre.
Williams: I tant, acabo de llegir el teu relat… quina por!! Fosc, fosc :$
Barbollaire: Gràcies!! Venint de tu té el doble de valor. És cert que n’hi ha alguns que tenen un aire similar, fa gràcia, oi? Una abraçada!
Xexu: No et mosseguis les ungles, que al final de la història tenen protagonisme. Gràcies pel comentari, content que t’hagi agradat 🙂
Onix: jajaja, vinga, fem la ona!! Oooooolee XDD :)*****
Estripanits: Això dels relats conjunts és una proposta molt bona, és molt interessant veure les propostes de cadascú.
Carolina: Gràcies!! Animeu-vos a fer el vostre, la proposta és oberta i estaria molt bé llegir que us explica el quadre.
que te l’he deixat a punt?? que te l’he deixat a punt?? aviam si t’he d’enviar el meu petit-pois perquè t’expliqui alguna cosa!!! hoooooooooooooooooome, ja està bé!
🙁
sort que et conec prou, que sinó m’enfadava de veritat 😛
au, i pensa que si hi tornes em xivaré XDDDDDDD
mama…por!
molt bo!
ei molt bo l’escrit si senyor! m’ha agradat….
sobre això de comentar només al blog…és normal, tampoc cal comentar cada pet que es tirin els nostres cibercontactes no?
jjeejjje
petons!
Bona feina! molt ben ambientat…què serà que pensem en burdells en veure quadres d’aquesta època!
Ostres!!!!!!!
QUE BO!!!!!
em semblava que estava dins d’una peli tipus “La mujer pantera” !!!!! quin “nivelassu”…
I erre que erre!! No memes! No relats conjunts!!
Le Chat Noir, grn discoteca de Dijon que quan hi anava jo es deia Privé.
Elur: jajaja, era una broma, ja t’ho he dit! :)***
Florilla: És ficció 😉 Gràcies!!
Eva: Et podries animar a fer la teva versió, segur que et sortiria un bon relat.
Clint: Aquest era un dibuix d’un cabaret, suposo que una cosa ha portat a l’altre (de fet, no ho sé) 😛
Cafeambllet: Ben tornada de Roma! Gràciessss
Sir William Temple: jejeje, et trobava a faltar! Segur que alguna història podries explicar…
Molt Bo, el relat per cert, el viatge a Roma es el post d’abaix, ja veuras com canvia l’historia.
Molt Bo, el relat per cert, el viatge a Roma es el post d’abaix, ja veuras com canvia l’historia.
Un relat molt bo!!!!
Alepsi: Àciesss, tu sí que ets una artista! :)***
Striper: jejeje, com la cuides. Ben fet 😀
Jo mateixa: Gràciessss, el teu és força divertit.
Candela: T’anava a dir que intentessis fer-lo i veig que ja ho has fet. Felicitats, campiona!!
Un bordell i un gat protector… molt bo, si senyor. Ara que estic llegint poc a poc tots els relats conjunts (manies meves no llegir-ne cap fins haver fet el meu) veig que ens decantem cap al terror….
Chapeau!!!! no tinc parauls per dir el que realment tindria que dir, deixa que et feliciti……ens llegirem
Ei, veig que hi torna a haver un relat, que bé!
Has deixat el llistó altíssim, m’agrada moltíssim. Però no l’havia d’haver llegit fins a fer el meu… m’ha agradat tant que em sembla que ja no queda res per dir, i no sabré ni com començar!
hola pd40… carolina ha insistit i per fi tenim el nostre relat.
Pel que fa al teu, em quedo amb l’atmosfera i els personatges. L’ambient fosc, la vida i els seus moments cruels.
Gràcies per animar-nos a participar en aquesr projecte tan xulo!
Vullunfestuc: Faig el mateix, intento fer el meu abans de llegir els altres per evitar interferències. Felicitats pel teu!!
Mon: Moltes gràcies 🙂
Anna: No havia vist els comentaris, me n’alegro que t’hagi agradat. Anima’t, segur que el teu serà molt bo.
Waipu Joan: Gràcies a vosaltres per participar. Veig que la Carolina té més força que jo 😉
Fa esgarrifar!!!!
Em trec el barret pel gat pero en llegir que el cabró l’havia matat a ganivetades m’he posat a plorar!!!!
Amb el tema dels animals soc massa sensible…
pense que deuen ser bons relats