Estava mirant aquest video, on representa que un avatar d'en Philip K. Dick ens fa cinc cèntims de la primera meitat del s. XXI i del canvi que ha representat internet en l'evolució dels mitjans d'informació i de continguts cap un nou món de prosumers (productors-consumidors) i on la vessant virtual acaba per solapar-se amb la real. Trobo que està molt ben fet, independentment que no estigui d'acord amb algunes de les coses que diu. De totes formes aquest vídeo no es veu com una cosa impossible, fins i tot en alguns punts és molt fàcil veure que el present va cap a aquest futur. Estem vivint una època de canvis globals, i com sempre tot això obre una caixa d'interrogants i sacseja un món que fins fa uns anys era més o menys estable.
Una de les coses que més m'ha sorprès és aquest creixement tan espectacular que el món virtual està tenint. Podem arribar al punt on la gent estigui més interessada en la seva vida virtual (tipus Second Life) que en la seva vida real? Fins on una pot arribar a suplir a l'altre? Arribarem a desitjar viure dins de Matrix, on tothom pugui tancar i obrir avatars per ser el que en cada moment li ve de gust? Dins tot això com encaixa la gent que no vol o no pot entrar en aquest món? La gent del tercer món, no tenir accés a internet els privarà de les possibilitats d'informació i quedaran condemnades a viure sols la seva vida real, seran ciutadans o societats de segona?
Alguna resposta, alguna idea més? Què us suggereix a vosaltres?
[@more@]
A mi, això, em fa por. En sèrio. És la immortalitat de l’humà. Vale, que sí, que no cal ser tan dramàtic, ja ho sé. Però es proposa això, un món en el que jo pugui ser jo avui, i demà una altra persona pugui viure el mateix que jo, amb les meves memòries….
No sé, això de la globalització… chunga, la cosa… diria que els pobres “subdesenvolupats” (valgui la redundància) no hi estaran gaire d’acord en això de viure sense viure…. en fi, ja veurem, mira que serem grans al 2022!!!
A mi em suggereix que surti a prendre l’aire. M’agrada molt tot aquest món, però necessito sentir l’aire a la cara.
La vida a Internet… bé, si te la prens com a complement de la teva vida penso que no hi ha massa problema, però si te la prens com a substitució i lloc on alliberar-te de les teves frustracions pot arribar a ser un problema.
A veure, a internet pots dissenyar-te la vida, tu tries, fas tot el que vols. A la vida real hi ha molt més factors que no depenen de tu.
Un dia m’apuntaré a Second Life…
No he vist el video però sí que comentaré lo del Second Life, jo particularment no li veig el què, si m’hi apuntés segur que acabaria fent una segona vida igual que la primera, no seria capaç d’inventar-me una personalitat virtual coherent i totalment diferent a la meva.
Ara bé, al que li agradi penso que no és res dolent i n’hi ha que hi han vist el negoci, sempre hi ha gent amb visió, sembla que ja hi ha milionaris gràcies al fenòmen, tema especulació de terrenys vamos e-Zaplanas de la vida xDD
Vaig llegir fa un temps bastant llarg la lluita d’un africà, em sembla recordar que senegalès, que el que demanava no era menjar, sinó que arribés internet a tots els assentaments africans, ja que, deia ell, que el problema d’aquella gent no és ni que siguin tontos ni que tinguin por a la feina, el problema és que no coneixen res més, i només que es puguessin comunicar entre ells faria que prenguessin conciència de poble. Idea força interessant, per cert.
Jo conec gent que ha viscut més la Second Life que la primera i ha rebut més hosties que segons té un dia, això si, a la tercera va decidir que prou… però, què faran els nostres fills?
El videu, i la reflexió que proposes em semblen interessants.
El fet que faci prospectiva a tant llarg plaç el porta a zona pantanosa, on és molt difícil de saber la quantitat d’aigua que hi pot haver.
Penso, per exemple, pel que fa a la concentració d’empreses, en els efectes a bolsa del que va ser la “bombolla tecnologica”.
Si m’hagués de mullar en alguna cosa, diria que això pot considerar-se la percepció del seu autor, d’un graó més de la evolució de les societats humanes “desenvolupades”, que mai ha seguit, pel que jo sé, projeccions linials.
Al contrari, ha estat subjecta a continuades modificacions, sovint contadictòries.
Alepsi: Por no, però sí que fa que pensar. Intentar buscar un món virtual on ser feliç és un via molt animal. Al final farem el canvi del real pel virtual? Mirarem els eclipsi de lluna al Second Life?
Carquinyol: Ho veig igual, però la línia on posar el límit no és clara i és molt fàcil enganxar-s’hi (el mateix sistema t’ho posa fàcil).
Sir William Temple: Suposo que per una banda és més fàcil obtenir satisfaccions, però per altra tampoc té tant mèrit tenir-les, no? Igual també ho provo un dia, a veure si ens trobem a ‘Catalans a Second Life’ 😛
MrBean: Tot acaba sent un negoci, res és gratuït. Mira’t el vídeo, crec que t’agradarà.
Master: Bona la reflexió del senegalès, realment l’accés a internet significa tenir o no accés a informació global, un salt qualitatiu important. I la segona reflexió encara m’agrada més, com ho veuran els nostres fills? Per ells serà una part més de la seva vida, com ara ja és el correu electrònic, o s’hauran d’acostumar també a lluitar en un món virtual? Els haurien de preparar per aquestes coses a l’escola?
Franciscu: El vídeo no deixa de ser una predicció, partint d’una base real. Segur que en algunes coses falla, però que internet està canviant la societat és una cosa innegable. Augmentarà o disminuirà el nivell de llibertat global i individual? Viurem en una societat més sana? Tot té punts a favor i en contra, segur que aquesta evolució no és lineal.
no me’l deixa veure sencer, se’m penja quan diu que els blocs influeixen més cada vegada, jejeje, no ho dirà pel meu! jajajaja
Però vaja… sense saber com acaba l’anada de bola i fent-me’n una idea llegint els comentaris, què puc dir-te?
Que no esteu al corrent de que fotrem un pet com una aglà abans de que pugui passar tot això?
La gent que no vol entrar en aquest món es perden coses i en guanyen d’altres, igual que els que en certa manera hi som. No crec que hagi de ser o caixa o faixa.
I els que no poden… és que… vivim en un món tan asquerosament injust. A ningú els interessa que puguin, us imagineu tot l’anomenat injustament tercer món amb una eina tan poderosa com internet? amb capacitat per desenvolupar-se mitjançant els coneixements que ara els hi són negats? Us podeu imaginar la revolució que hi hauria? A vegades tinc l’esperança de veure-ho… seria tan interessant, però tant!!!
au, que ja he xerrat massa 😛
Bon dia!!!!! :***********
Me’l miraré Pd40, me’l miraré, a més si ve de Philip K Dick, gran escriptor de CF encara més.
No puc veure el video (estic fent un kit kat a la feina) però en aixó de la second life i internet trobo que hauria de er un mitjà més per comunicar-nos, informar-nos, divertir-nos i viure la teva pròpia vida, enlloc de dues o tres a mitjes.
uff, quants conceptes té aquest vídeo! no sé ni per on començar. Potser per SecondLife, que és la part més comentada. No fa gaire m’hi vaig fer un avatar, més que res perquè considero que és el futur d’internet (diguem-li SecondLife o Spirit), però realment, ara com ara és realment un avorriment. Segurament m’equivoqui, però jo veig el desenvolupament de SecondLife més com una eina futura de treball (per exemple, per fer teleworking o per millorar les videoconferències i aquestes coses) i com la futura interfície d’Internet (passant de l’Internet 2D al 3D) que no pas una manera de viure una altra realitat, perquè no vius res! A no ser que es desenvolupés com a “realitat virtual” en la que, enlloc de ser davant la pantalla movent el teclat i el ratolí, ens enxufem un casc i passem a viure realment el que fem. Aleshores sí que potser veig més clar que la gent visqui més la virutalitat que la realitat.
uff, quants conceptes té aquest vídeo! no sé ni per on començar. Potser per SecondLife, que és la part més comentada. No fa gaire m’hi vaig fer un avatar, més que res perquè considero que és el futur d’internet (diguem-li SecondLife o Spirit), però realment, ara com ara és realment un avorriment. Segurament m’equivoqui, però jo veig el desenvolupament de SecondLife més com una eina futura de treball (per exemple, per fer teleworking o per millorar les videoconferències i aquestes coses) i com la futura interfície d’Internet (passant de l’Internet 2D al 3D) que no pas una manera de viure una altra realitat, perquè no vius res! A no ser que es desenvolupés com a “realitat virtual” en la que, enlloc de ser davant la pantalla movent el teclat i el ratolí, ens enxufem un casc i passem a viure realment el que fem. Aleshores sí que potser veig més clar que la gent visqui més la virutalitat que la realitat.
El video, crec, peca d’una cosa: aquest desenvolupament de la nova societat connectada el fa excessivament ràpid i enfocat a la creació del món virtual com a substitut de l’actual. No crec que n’encerti ni una.
M’explico. El video parla de la societat de l’experiència, en que hi haurà intercanvis de memòria, però es necessitaria una nova tecnologia d’ordinadors per tal d’emular la memòria humana tal i com la coneixem ara. I els més que possibles problemes de fons d’energia no limitarà l’ús de la xarxa? Les condicions que proposa són massa “ideals” i esbiaixades per tal d’arribar a la conclusió triada a priori.
D’altra banda estic d’acord amb tu… força ben fet.
És un tema que mereix fer una reflexió. En un món que va cap a la globalització és cert que acabarà ser més controlat.
Jo em pregunto si els nostres fills i per tant les properes generacions gaudiran de la llibertat que encara ara tenim o si estaran atrapats a la red.Vull dir que com tot lo nou, atrau i ho mires primer, hi passeges després i acabes provant-ho…Tindràn ells les eines per saber triar, desxifrar, valorar, decidir i viure en una realitat no real engolida per el munt de satisfaccions que els prometin.
Potser nosaltres ja podem ajudar-los a viure d’una manera on l’individu sigui per ell sol el protagonista i que vegin que les eines hi són per ajudar a descobrir, no per viure-hi. Si ells viuen ara amb coses senzilles que els hi produeix un cert grau de felicitat potser s’adonaran que no cal viure a Matrix ni a Second Life.
De totes maneres tampoc podem posar-nos-hi d’esquena..La vida va per aquí .Aprendre i ser capaços de triar.
Molt bon post!
molt interessant ,primer he pensat que era una mica Orwell
1984 , pro crec que aquest va mes encertat , el tema second Life es apassionant ,veure com s’hi va enganxant la gent i la manera que es va poblant ,es un negoci a l’alça
potser si m’hagués agafat en l’adolescència també hi estaria enganxada ,molts cops surto molt esgarrifada de veure la de diners que deuen deixar,;)****
A mi em suggereix que hi ha gent que està més interessada en l’Ogame que en la seva vida real… XD
I que el Second Life és un trunyo, pq no puc comprar una guitarra i tocar al metro… xDDD I no pots treballar en curros explotadors com kualsevols altres… vaya realisme… xDDDDD
Però si, crec q la gent va de camí cap a l’alienació com a éssers vius. Possats a fer, podríem programar el nostre cervell en un ordinador i viure dins seu i blablabla
bufff… ara em posaria a escriure moltes tonteries, millor que les deixi pl meu blog.
A mi em suggereix que hi ha gent que està més interessada en l’Ogame que en la seva vida real… XD
I que el Second Life és un trunyo, pq no puc comprar una guitarra i tocar al metro… xDDD I no pots treballar en curros explotadors com kualsevols altres… vaya realisme… xDDDDD
Però si, crec q la gent va de camí cap a l’alienació com a éssers vius. Possats a fer, podríem programar el nostre cervell en un ordinador i viure dins seu i blablabla
bufff… ara em posaria a escriure moltes tonteries, millor que les deixi pl meu blog.
Quin mal rollo!!
els meus records son meus!!
jo no vull traficar pas amb segons quins records.
vale que soc amant de la ciencia ficcio pero de pas, acabarem a Matrix… la vida real de vegades pot ser tant frustrant que prefereixes una vida virtual.
Pero l’evolucio és això… va desapareixer el gramofon.. el tocadiscos es cosa de dj’s, els cassetes van desapareixer i els cd’s al final tb despareixeran en pos dels dvd’s i els bluray…
suposo que tota evolucio comporta sacrificis… a vere com passara aqui a Espanya pk Spain is different, darling!
Elur: Jo també espero veure què passarà quan realment l’accés a internet sigui global. Serem capaços de trencar les barreres culturals en aquest món virtual? :)***
MrBean: Segur que t’agradarà, surten coses interessants.
Cafeambllet: Hi ha gent que busca sortides a la seva vida real i on millor que en un món virtual on pots ser el que vulguis. Second Life té milions de persones registrades, segur que hi ha de tot.
Anna: No s’hauria de perdre de vista que tot això no deixa de ser una eina, que com tot se li dona un ús, que pot ser bo o dolent. Però no deixa de ser això, una eina. De totes formes no fa gaire un cas de criminalitat virtual a Second Life, atacs entre avatars, i no sabien com tractar-ho.
Vullunfestuc: Buf, el tema tecnologia és delicat. Realment crec que per aquí no hi haurà el coll d’ampolla. No fa gaire sortia que uns investigadors d’aquí han desenvolupat uns superconductors de cost molt assequible, s’estan fent xips amb dimensions i prestacions increïbles, targes de memòria de terabytes de capacitat… la tecnologia no la veig com un problema. I el més important, en tot això hi ha moltes peles a recollir.
Joana: Una reflexió molt bona, com ho veuran/viuran les següents genereacions? Crec que globalment som una societat més lliure, però individualment cada cop menys. Com ho veuran ells? Potser ho tindran tant interioritzat que no els suposi res més que el que ara és per nosaltres una nevera. Serà interessant veure-ho. :)***
Onix: L’altra dia llegia un article, on deia que desconfiéssim de les coses que són gratis, que per un lloc o altre ens ho cobren. El que està clar és que Second Life mou molts diners, per algun lloc es pensen recuperar. Potser serveix per tenir una immensa base de dades amb informació de interessos i gustos de la gent? :)******
Birra: Potser sí que al final la gent dedicarà més esforços a la seva vida virtual enlloc de la real. El criteri de recompensa allà està més clar. Ogame, Second Life, MySpace… tot són llocs virtuals on trobar-se.
Fraggle: XDD Aquí es farà el Bizarro Second Life, que serà molt xulo i canyí. Webmaster: el Torrente. XDD
A mi ara mateix m’encantaria estar a Matrix i que m’incertessin un disc dur a base d’estadística, economia, dret cocstitucional i conceptes jurídics. Estaria molt bé no creus?
En 15 segons em sabria tot el curs de memòria! xD
Com a Matrix??…ondia, m’ho poses dificil per que les pelis de Matrix (totes) no les vaig entendre gaire be, imagine’t si he de viure la meva vida com a Matrix…brrrrr, ja tremolo!!!!!
Petonets guapu!!!!!!!!
Ahir el vaig veure, el que més m’ha cridat l’atenció és la predicció que els drets d’autor desapareixeran, em sembla que la societat haurà de canviar molt per això…
bé, Blocat no m’estima…això és un fet irrefutable…on és el meu coemntari?
en fin…que deia que a mi m’agrada més la vida real…
bon dia!
Yrun: De moment estàs a la part de blogs de Matrix. Lo dels disc estaria bé 🙂
JoMateixa: No hi ha gaire a entendre, gent que viu la vida virtual com si fos real. Era una pel·lícula, però també hi ha gent que ho fa.
MrBean: No sé què dir-te. A internet cada cop hi ha més fort el moviment Creative Commons. De fet, nosaltres som prosumers i no ens paguen res pels nostres blogs. Temps al temps.
Florilla: I a mi! :)*** (Blocat no estima ningú)
Però no haviem quedat que ja erem dins Matrix i tot plegat no es real? Hòsti tu, al final m’acabareu de liar del tot!
Clint: Siiii, estem a Matrix… agafa el caramel vermell i no pagaràs més hipoteques 🙂
Genial el video!!!
res que vaig entrant per recollir la floreta del dia es que porten bona sort saps…..
Menxu: Està molt ben fet 🙂
Onix: Aprofita, que canvio la plantilla i no hi ha flors ;)*****
Xupasangre: És una ficció, com si fos situat en el futur i relatés el que ha passat. Tampoc crec que vagi com ho diu, però que el món virtual cada cop es barrejarà més amb el real sembla una bona predicció.