Podeu trobar la relació de relats que s'han fet al voltant d'aquesta proposta a RelatsConjunts.blogspot.com.
Garden, Joan Miró (1893-1983)
Aquell era un jardí especial. Tot el que entrava allà dins es simplificava, perdent formes i textures per convertir-se en un dibuix pla, de traç gruixut i de colors vius. El millor de tot, però, era que aquesta conversió podia arribar fins i tot a modificar la forma, un dia podies ser una estrella i en el següent convertir-te en un cuc o una flor. Això feia que totes les coses que hi convivien convertissin aquell jardí en quelcom especial.
Ningú sabia on estava ni com s'hi arribava. Alguns deien que entraven quan es trobaven en la millor part d'un somni, altres asseguraven que havien vist l'entrada després d'un petó, una carícia o fins i tot un somriure. Tothom coincidia en relacionar-ho amb moments de felicitat.
Sols hi havia un nen que havia trobat el camí d'aquest jardí. Era fill d'un músic, i les mateixes regles li eren aplicades. Però per moltes formes que arribés a adquirir, els altres sempre sabien qui era, per que a ell i sols a ell, de quan en quan, l'acompanyava una melodia que amb el temps tothom va arribar a conèixer. Era aquesta:
Aquesta cançó, que va ser un regal del seu pare, tenia la propietat de fer que les coses canviessin de forma. Quan sonava notaven com els cossos se'ls transformaven, com si aquelles notes tinguessin la informació genètica que necessitaven per canviar. Tot el jardí funcionava, en conjunt, com un únic ésser viu, fent que la música, els colors i les formes s'integressin i es desfessin de forma harmònica. Era un jardí especial, fill de la imaginació conjunta d'un pintor i d'un compositor.
[@more@]
Grandiós!
Ostres, pd40, t’ha quedat rodó!! Molt chulo! A mi el quadre aquest també em transmet felicitat… molt, molt, molt, molt chulo!
:*******
Molt bo i molt imaginatiu !! Felicitats !
Ets gran Pd40!!! (i no d’edat, eh? XD)
M’ha encantat!! És una preciositat!!
Booooon dia! :********
M’encanta!! i ja saps que ho dic de cor ,sols espero els relats perquè ens deixis veure el millor que saps fer i que t’entestes en no fer.ho XDDD
;)*********
ahhh!! una cosa…. esta penada la bigàmia? XDDDD
m’has enamorat i “”BUENUUU que volia el gira sol 🙂
Mira mira el que provoca en Pachebel xD
http://www.youtube.com/watch?v=OGM7PsXGkgg
a la feina no puc escoltar la musica de l’ordinador però a mi m’ha semblat sentir-la….en llegir el relat,molt bo!
està molt bé la veritat, a mi aquest quadre em recorda molt al jardí de les delicies…..
Molt bo! Anem forts, eh? 🙂
HAURIES D’ESCRIURE MÉS SOVINT COSES D’AQUESTES!
🙂
Alepsi, Carquinyol, Elur, Onix, AzRi3L, Florilla, Eva, Anna Tarambana: Gràcies pels comentaris, molt content que us agradi. M’ha costat de fer, no estava segur que me’n sortís.
Az, el vídeo aquell ja l’havia vist, és molt divertit 🙂
Bon cap de setmana!
jajajaja
és curiós, jo ja he fet el meu i també m’ha trasmès felicitat!
Un relat rodó.
M’ha agradat 😉
Molt bonic!!!!!! increïble i molt ben combinat!. No puc dir més, m’ha agradat molt. Bon cap de setmana, que començant-lo així ha de ser bo per força!! 🙂
Pd40: m’has deixat flipada!!!!!!!!!!!! es preciós el relat, i la música, i el cuadre, i tot, ale!!!!!!!!!!!
Bon cap de setmana!!!
Ostres! M’ha agradat molt! Felicitats per aquest relat imaginatiu 😉
Salut!
Una música que acompanya molts bons moments. Be happy, Pd40. Tingues sempre mirada d’infant.
Company que dir? És tant bonic el que ens regales… escrit amb tanta dolcesa…
Què és un conte que li expliques a la teva filla per anar a dormir?
Si no ho fos… registra-ho com a tal… perquè estic convençut, faria furor…
Moltes gràcies pd40… m’encanta!
Una encaixada ben forta…;¬)
Com sempre també a mi em deixes bocabadada.
Molt ben lligat!
Bon capde,pd40!
Ei Pd40, com t’ho curres, t’ha quedat genial, m’ha agradat moltissim!!!!!!
Ostres, noi, fantàstic, m’ha agradat força i més
Ostres, noi, fantàstic, m’ha agradat força i més
Molt bé 40!!!
És un quadre molt dificil de fer-li història no creus?
Bueno que tu te n’has sortit molt bé… 😛
Ulisses, Euria, Cafeambllet, Uribetty, El veí de dalt, Barbollaire, Joana, JoMateixa, Estripanits, Yrun: Moltes gràcies pels comentaris. He estat llegint alguns dels que heu fet vosaltres i estan molt bé, i això que la proposta era difícil. I els que encara no heu fet el relat, animeu-vos!
Ep, molt maco, mira que a mi fa 3 dies Miró no m’agradava gaire però entre tots ho esteu aconseguint!
ja ho he comentat en un altre relat pero insistire. He disfrutat molt llegint les vostres interpretacions vers el quadre d’en Miró…un artista que m’apassiona i del que en soc un etern estudios.
Tals: 🙂 Doncs per alguna cosa servirà el relat.
Mon: A mi també m’ha agradat molt llegir la resta de relats. És molt interessant veure com interpreta el quadre la gent.
Ei, molt maco, m’ha agradat molt, en especial com relates les maneres d’arribar a aquest jardí especial, a través dels somnis, dels petons… genial.
Moltes felicitats Pd40! És un relat molt molt imaginatiu i amb un final motl maco. Enhorabona!! 🙂
XeXu, Millu: Gràcies! Està molt bé aquesta idea dels relats conjunts.
és tard,
només volia fer un cop d’ull..ràpid.
Però el Miró m’ha atrapat….i se m’ha fet impossible no clikar sobre el canon..
Ha estat una bona canço de bona nit..
De tota manera si vols una variació divertida del tema, et proposo aquest link…a mi em va fer riure.
http://www.youtube.com/watch?v=OGM7PsXGkgg
Ptons.
Sidlia: Aquesta proposta dels Relats ha estat molt maca, anima’t a fer la teva :)****
Hola Pd40!
És curiós, com diferents persones poden fer interpretacions tan semblants, i alhora tan diferents, del mateix quadre… És que de fet, aquest de Miró donava molt joc… Era un repte difícil, però es prestava a deixar volar la imaginació. Del teu relat m’ha agradat la sensació d’entrar en una altra dimensió, en 2D, a través del “Garden” de Miró.
Endavant!
Feliç revetlla igualment!
Marinetix: És el millor dels relats conjunts, llegir històries diferents sortint del mateix punt. Hi ha propostes molt interessants.
Moltes gràcies per aquest regal visual i musical. Realment has triat una de les músiques més boniques que existeixen per donar vida a aquesta magnífica pintura.
Realment es pot veure com el jardí cobra vida tot seguint la melodia.
Fantàstic!!
Wienn: Gràcies pel comentari, si dones una volta pels relats conjunts en trobaràs de molt bons. Benvinguda al blog 🙂