L'altra dia l'Elur comentava que tot passejant havia vist una libèl·lula coberta de rosada però, al no portar la càmera, no l'hi va poder fer cap foto. Casualitats d'aquestes, uns dies abans en Carquinyol havia fet un post molt interessant sobre una llegenda al voltant de Santa Madrona i els espiadimonis. Deu ser el temps, per què no fa gaire en va passar una per casa, i aquesta sí que no va marxar sense deixar-se fotografiar.
La libèl·lula i l'espiadimonis són d'aquests insectes que trobo fascinants, uns portents de disseny. Tenen moltes particularitats que els fan únics, com la seva capacitat de volar cap enrera o tenir un angle de visió de 360 graus, i això que a nivell evolutiu són uns dels animals més antics que encara perduren (s'ha trobat un fòssil de libèl·lula datat amb una antiguitat de 320 milions d'anys).
Al Japó gairebé són reverenciats com animals sagrats, i a la seva cultura també són protagonistes de llegendes i cerimònies.
El proper dia que en veieu alguna, fixeu-vos-hi bé, que no sigui com la d'aquesta foto. Aquesta maravella tecnològica és un prototipus d'una libèl·lula artificial, feta en silici, que ha desenvolupat l'empresa Silmach. Si és com aquesta aneu amb compte amb el que feu o dieu, que el Ministeri de Defensa francés està estudiant la seva utilització en missions d'espionatge.
[@more@]
Sempre els he dit espiadimonis, m’encanta aquesta paraula, no sabia que libèl·lula també fos correcte o que fins i tot fos un altre tipus d’insecte.
Molt maca la foto
360º de visió? Quina sensació deus tenir quan tens 360º de visió? Mare meva! Les libèl·lules també es poden quedar quietes a l’aire mentre volen, no?
Ara, tela amb la libèl·lul artificial… En Sarkozy en traurà partit?
Ups… espiadimonis espies !!! Company Pd40, què fots per casa que t’espien els francessos ? 😉
a mi em fan una mica de cosa…tant fina jo ! però si fan totes aquestes coses, la veritat és que són uns “portentus”!
uau en primer lloc amb el teu permís i donat el caire que pren el teu bloc crec que el tindríem d’anomenar bloc de consulta ets la wikipedia científica blocaire cada dia m’agrades mes ;)********
aquesta foto és una passada!!! (quina envejota!! jeje)
són molt macos aquests insectes.
Avui, igual que ahir he sortit amb la càmera, he “capturat” dues papallones que encara domien..
Potser algun dia tindré sort i tornaré a trobar una joia d’aquestes, però com diu un bon amic, moltes vegades val més observar que capturar.
El tema gavatxus… val més que no opini, m’és impossible ser parcial XD
Boooooooooooon dia!!!! :****
ostia libelules espies…quina por 😐 ja no només hem de patir pels mosquits tigres si no per les libelules artificials…
una flor!!!
;)****
A mi les libelules em feien com una mica de cosa, vull dir que les trobo fastigoses!!
Els gavatxos em sembla que han vist massa pel.lis del James Bond…
ja no ens podrem fiar ni de les libelules!! libelules espies!!! terror
Maco, només vinc a deixar-te uns quants petons i una abraçada!!!
fins aviat.
muammm
MrBean: Són molt semblants… però diferents 😛
Musa: Tenir un camp de visió global ha de ser… quin maldecap!
Carquinyol: Xsssst, tinc un blog! 😉
Florilla: Et fan cosa? Però si no fan res… ja no pregunto per les aranyes…
Onix: Deixa, deixa… una foto i quatre enllaços, i faig un post. :)*****
Elur: I tant, no cal estar mirant la vida a través d’un visor. Ara, si es deixen… això que tens. Bon diaaa! :)***
Tirai: Aquí es veuen molt diferents, però si estan volant en alçada no crec que t’hi fixis.
Eva: De moment fan més por els mosquits tigre. Les seves picades són impressionants.
Sir William Temple: Fastigoses? Apa! Si a sobre són molt beneficioses, que es mengen altres insectes que sí que ens fan mal.
MaRiNa: Per volar fa servir 180.000 nanomúsculs que té a les ales. Sembla ficció, però tecnològicament són molt sofisticades.
Arare: Moltes gràcies, igualment! Vagi bé la segona part del viatge!
Ui quin yuyu això de libelulas espies…
Respecte als naturals… a mi els insectes mai m’han estusiasmat, pero els espiadimonis tene quelcom que m’agrada 😉
Abans a Tortosa n’hi havia moltes de diferents colors i tot, ara a penes se’n veuen…
És una llàstima xk realment són molt boniques amb els seus colorets! LA meva germana i jo jugavem a pillarles i despres ens fotien uns mossos als dits! xD
Doncs jo l’esclafaria. A mi m’han d’espiar els gabatxos!? Amb la de satèl·lits que surten dels impostos dels contribuents i encara van amb libèl·lues espies, al més pur estil doctor Slump.
A mi els insectes em fan esgarrifances, però he flipat amb la libèlula aquesta i el seu angle de visió…. però que no se m’acosti!!!!
La foto guapisima!!!! 🙂
jo pateixo zoofobia,i aquets bitxos tot i ser esteticament interesant mai m han agradat.Deu fer 15anys que no en veig cap,quan era petit hi habia molts
Són com petits helicòpters…Trobo que són uns insectes que rallen la perfecció. Les ales , el cos…semblen fets per ordinadors. Però la natura , com sempre, és molt més sàvia.
bon cap de!
Ulisses: Doncs estic igual que tu 😉
Yrun: Sí que és llàstima que n’hi hagi menys. Què els hi fèieu amb la teva germana? :$
Rock’n’roll: Tots a la vil·la del Pingüí!!
Cafeambllet: Gràcies!! 🙂
Ddriver: Per Barcelona costa veure’n, potser en algun parc amb aigua. Benvingut al blog, gràcies pel comentari!
Joana: La natura mai deixa de sorprendre. Bon cap de setmana 🙂
saps? a la revista Nat d’aquest mes parlen de les libèl·lules i els espiadimonis 😉
M’ha fet molta gràcia. Demà t’ho passo 😉
Naniiiiiiiiiiiiiiiiiit!!
:)*******
Jo no he mirat tant lo del vol que fan ni la visió (q he trobat que era fantàstic). Jo ja les trobava perfectes només pels colors i lo finetes que són. Bon començament de setmana!!
No dubto que les libèl·lules siguin animals fascinants, maquíssims, antiguíssims… però a mi em fan més aviat “por”.
No sé perquè però des de petita penso que se’m pot enredar als cabells i em fa pànic que em passi això. Si veieu una persona corrent, amagant-se d’una libèl·lula, seré jo.
Ara, la foto molt maca.
Elur: Sembla que les casualitats mai venen soles. Ja m’ho miraré, segur que està bé :)***
Euria: Tenen moltes coses que les fan interessants. Bona setmana!
Valqui: Quina cabellera gastes? Ja miraré si veig algú fugint… 😛