"Tu. Sí, tu. Controles l'era de la informació. Benvingut al teu món". Aquest és el titular de la revista Time, que aquest any ha triat com a persona de l'any a tots els usuaris d'internet. La imatge de portada és un portàtil on cada persona es podrà veure reflectida en el mirall que representa la pantalla.
El titular intenta reflectir el canvi que les persones hem aconseguit amb la anomenada web 2.0, on tenim més possibilitat d'expressar-nos. És el que anomena ciutadans de la nova democràcia digital. En aquest sentit, destaca el creixement i influència que continguts en línia generats pels mateixos usuaris han adquirit en els últims temps. Eines com els blogs, o llocs com YouTube, MySpace o l'enciclopèdia col·laborativa que és Wikipèdia són font d'informació fora dels circuits convencionals. Per Time, això no és més que el reflex de la transformació de l'era de la informació.
"Es tracta de molts lluitant pel poder contra els pocs que el tenen, i que s'estan ajudant uns a altres sense esperar res a canvi, i sobre com això no tan sols canviarà el món, si no també la forma en que el món canvia", apunta la revista. I el lloc on es porta a terme aquesta lluita és un camp tan democràtic on Internet, lloc de trobada diari de milions de persones. Però no la internet de fa 15 anys, amb la famosa bombolla de les punt.com, la revolució ha estat possible per les eines que fan d'Internet un espai d'interacció entre les persones. Ja no es tracta de saber què ens volen explicar en un model 7×24, els usuaris ens hem convertit alhora en emissors i receptors de continguts i d'interacció. S'estan trencant unes barreres, i fins on ens poden portar aquestes relacions socials a escala global és encara una incògnita, però algunes coses es comencen a deixar veure. Temps al temps.
Està bé això de trobar-se enmig de moments de canvi com aquests. Com ho veieu vosaltres?
Blocaire invisible
Penúltima pista: li estic preparant un regalet a una blocaire que té molta història. Com la data ja és molt aprop, la propera pista que deixaré serà l'última i molt definitiva. Penjaré el post el proper dijous a les 16h. I una salutació cordial al meu, que m'ha deixat un missatge per intentar identificar-lo.
La pista de la JBauer per la seva blocaire invisible:
Surts en els links del PUJI.
Pista del blocaire de l'Alepsi:
He fet el joc de l'Arare.
Per cert, al post anterior vaig arribar als 1000 comentaris. L'afortunada en trencar la barrera ha estat la Unanina, amb una estratègia de triplicar els comentaris que li ha donat resultat. Com sé que passarà per aquí, que sàpigues que tens una cerveseta pagada!
[@more@]
Ho veig de pasta de moniato. Pensar que fa quinze anys no teníem ni fax i ara, no tenir adreça electrònics és com no sé res en aquest mòn, fa veure clarament o que t’adaptes o et quedes enrera. Potser els bloggers són un escamot més en l’avantguarda dpaquest món d’internet.
Ja tinc clar que jo no sóc el teu blocaire invisible ni tu el meu. Veurem que ens deixen a ambdós.
Elveidedalt: Això del fenomen blog donarà que parlar. Es calcula que al món hi ha 60 milions de blogs actualment, i la xifra va creixent.
Del tema invisible… en dos dies ho sabrem 🙂
Doncs mira, s’agraeix aquest reconeixement! Aplaudiments siusplau! Gràcies, gràcies, no calien! xDDDDD
Fora conyes, estic amb elveí… que “o te mueves o caducas” que si no tens adreça de correu ets un mindungui, si no tens ordinador, no diguem! Però és que si no tens mòbil, estàs perdut! Ens estem creant unes necessitats completament innecessàries si ho pensem fredament… la major part de la població mundial viu sense tantes andròmines a prop, i mira, hi ha a qui tampoc li va tan malament…..
[Fi del missatge polític… xDDDDD]
És cert que ens estem creant necessitats innecessàries. I què jo continuo preferint escriure a mà que no amb la “bestia” aquesta què, a sobre, em dona de menjar…
Però hem de reconeixer què, malgrat és molt més càlid i proper desxifrar el traç de la persona que escriu una carta, l’inmediatesa què aporta la xarxa no te preu…
Us imagineu intentant mantenir una relació semblant via epistolar? Tots parlant amb tots? No enviariem cartes… Paquets postals!!! I si pensem en els relats conjunts…
En fí companys, tot té la seva banda bona i la dolenta…
Aprofitem el que tenen de bo.
Per mi trobar-vos ha pagat la pena.
😉
Moltissimes felicitats pels 1000 comentaris.
Pista: Ella és un crack de l’informàtica, i mai m’ha escrit!!!!!
Ara al seu poble fa molt de fred!!!!!!
Doncs gràcies Time per la part que ens toca, vejam si aquest internet 2.0 supera el control i pot esdevenir un contrapoder popular, se m’ha disparat la mà esquerra disculpeu 😉
Doncs mai ho havia vist així. Veia aquesta época, com una época morta, acomodada i sense gaire canvi. Però vist així…
i dic jo… com serà el món d’internet d’aqui… cinc anys? i deu? i vint?!
Controlarem el món desde l’ordinador de casa o estarem subjectes als ordinadors esclaus de la tecnologia? Que va ser avans, l’ou o la gallina?
Per la meva part, no m’agrada gens-gens lo de myspace…son horribles.
És un honor sortir a la portada de la revista Time. M’alegro que s’estigui vivint aquest moment en tot el referit a Internet, i m’agrada. Vagi bé.
Pd40,
Vols dir que realment saps qui es el meu?????????????
Alepsi: No cal anar gaire lluny. Jo mateix vaig créixer sense res d’això, i ara sembla que no podem passar sense aquests estris.
Barbollaire: La comparativa que fa l’Avi que això dels blogs li recorda les antigues tertúlies, o fins i tot un símil que em comentava el Franciscu no fa gaire, que els blogs són un lloc on qui vulgui diu el que li sembla per la gent que es vol aturar a escoltar.
JBauer: Gràcies, això dels comentaris sí que és tot mèrit vostre. I la pista l’afegiré al text del proper post, que serà l’últim abans del regal.
MrBean: Saps el què és el millor, al meu entendre? Que ho tenim tant interioritzat que ho veiem normal, ara mateix costaria tornar a enrera. Això ho fa imparable.
Chamb: En algun post ho he comentat, ja coneixia això dels blogs, el que no m’esperava és el cercle de relacions que s’hi estableix. Ha estat una bona sorpresa.
Lomemusic: Còmode? Buf, jo ho veig al revés, tot està cada cop més difícil, costa més i la competència és global. Això obre moltes portes, però també hi passa molta gent.
Erakkia: En aquest cas la cosa és clar, va ser abans la persona que la màquina… Ara, on ens portarà, és difícil. No tant pel nivell tecnològic, que sembla que les coses estan més definides, el que costa veure és com canviaran les societats per adaptar-se a tot això. Ara, tal com som, tot canviarà per quedar-se igual 🙂
Laprí: Internet ja ha canviat les nostres vides, i està bé viure-ho en directe.
Cruella: Sí… :*** Fem una cosa, li demanaré una pista per tu per al meu proper post, va bé?
Internet 2 és la evolució natural. Poc a poc els internautes havíem d’acabar sent els protagonistes: webs personals o autogestionades/autoadministrables, wikis…
…en fins, jo seré realment feliç el dia que inventin la teleportació, rollo star trek xD
Cony, sí que fot pensar això sí. És un canvi molt interessant. Però jo no les tinc totes.
Des de que a la Xina els de google es van baixar els pantalons per no perdre un mercat de tants millons no estic gens segur que el dia que vulguin no ens enganxin com a ocellets mullats.
Fardatxo: Teleportació? Pot ser divertit, vinga amunt i avall.. XDXD
Adagio: El blog és un fenomen que encara ha d’explotar. Al temps, en veurem a molts llocs que ara són insospitats.
Franciscu: De fet, amb la Xina s’ha baixat els pantalons mig món (i amb Rússia, i Estats Units…). La pela és la pela.
Arribo tard a la vostra tertúlia perquè ahir es va fer la mudança del meu blog a allò que se’n deia blogger beta i que ara ja no és beta sinó blogger2 (ocomsedigui). Bé, jo només puc dir que passada la trentena vaig poder estudiar una carrera de segon cicle a través de la UOC, que no hauria pogut fer si hagués hagut d’anar a classes presencials (ep, va ser duríssim, eh? però va ser)…
puc dir també que gràcies al xat (el mític mIRC) tinc amics per tot Espanya, Itàlia i Sudamèrica, alguns dels quals ens coneixem personalment…
puc dir que gràcies a la immediatesa de la xarxa (això que diu barbollaire) jo, que des que havia tingut el meu primer nen, havia deixat d’escriure amb ploma i paper per manca de temps, no sé com, vaig recuperar el temps i no sé com, em vaig veure escrivint un blog. I del blog… a tornar a escriure (amb l’ordinador)
i…
i bé, suposo que internet i les noves tecnologies en general, només són una eina que pot fer molt de bé o molt de mal, depenent com se les utilitzi (com tot)
I ja callo, que semblo un lloro.
Ara em sap greu no haver-me apuntat a l’amic blocaire invisible, us ho passeu tan bé! (us envejo sanament, però)
Petonets, Pd40, no sé si has vist que ja et vaig enllaçar al meu blog. Que tinguis un bon dia!
Arare: Tens raó, tots són eines. El seu ús és el que les fa bones o dolentes. Bon dia Arare, gràcies per l’enllaç.
Be ,intento deixar comentari ,si els hagués acceptat tots amb els intents que he fet sortiries al guinnes com al blogger mes comentat ,jo crec que ,tenim sort de viure aquesta època cibernètica ,i que les dependències sols ens les creem nosaltres ,a mi em sembla magnifica aquesta interactivitat
Ja saps qui es el teu amic invisible? Jejjejeejjeeje jo siiiiiiii ,així que si vols et donaré alguna pista si aquest comentari no es publica ja se jo quina part m’emmirallaré a time
Muakssssssss
Onix: Això de blocat no té nom, provoca agressivitat. Si demà no puc posar el regal… prefereixo no pensar-ho.
El meu invisible té un blog amb nom llatí? Les pistes em porten cap allà… avui ho esbrinaré. :**
Onixia: XDXD Cuando el grajo vuela bajo… ;P