Normalment em sóna el despertador a 3/4 de 7, però dimecres, al voltant de les 6, ens varem despertar de sobte. Degut a la tromba d’aigua que queia en aquells moments, el desaigua del terrat no donava abast i es va començar a inundar el pis. No era un petit toll que entrés per la porta, va ser una inundació en tota regla. Ens vem adonar quan ja teniem aigua al dormitori. Tinc present el record de saltar del llit i notar, no la rajola mullada, la sensació de xip-xap amb els peus. El primer pensament va ser que ens havíem deixat alguna porta oberta, però al veure que el passadís i el menjador tenien un gruix de dos dits d’aigua ja ens vam adonar que la cosa era pitjor. Un cop passat l’ensurt inicial vem passar al contratac, amb tovalloles i motxo, empapant-les per tal que d’anar-la xuclant. Déu n’hi do el que arriben a absorvir les tovalloles, i vinga a escórrer-les una i altra vegada. Hi va haver moments que pensava que per aixugar tot allò ens passaríem mig matí, que tots els mobles, portes i parets acabarien bufats i fets malbé. Sort que durant aquest procés va deixar de ploure tant fort, el desaigua va fer baixar el nivell per sota la porta i ja va deixar d’entrar-ne més. Així, després de quasi una hora de dur treball es va controlar la situació.
Bé, de dur treball i d’alguna escletxa que hi deu haver en alguna rajola del pis, perquè un cop acabada la crisi vaig mirar pel celobert i, naturalment, el veí de sota tenia els llums encesos. Com a bon veí, i més perquè tenim bona relació, vaig baixar a explicar la situació i oferir l’ajut necessari. S’havien despertat amb les goteres i ja estaven fent evaluació dels danys per l’asseguradora. Al final en van ser els més perjudicats, amb gairebé totes les parets bufades. A nosaltres les parets no van quedar afectades gràcies als rodapeus, i els mobles van aguantar força bé. Les nostres mans bastant dolorides i alguna llaga, de tant escórrer tovalloles. En total l’episodi va durar una mica més d’una hora, que es va fer llarga, sobre tot al principi.
Miro el rellotge, tinc el temps just per arribar a la feina. Una dutxa ràpida i a córrer. Quina manera de començar el dia!
[@more@]
Osti, company, em sembla que ets una víctima més dels aiguats. Per sort jo no he patit cap daltabaix, però n´he sentit diferents casos. Espero que la resta del dia fos millor.
Quina p……a !!!! jo de tu aniria pensant en fer un invent per “taponar “ la porta d’aquells tipus professor Franz de Copenhaguen.
Que segons diuen això no vol parar.
Ànims!! Sort que no teniu parquet per el que he deduït ,
;)*
cullons! quin mal despertar!!!
Espero que tot s’hagi normalitzat 🙂
Bon dia!!!
Juer, com ha de fotre això.
Afortunadament jo visc en un poble, en un carrer on fa baixada, i tota l’aigua tira cap avall, però quan piri de casa hauré de vigilar on me’n vaig a viure, no voldria passar gaires episodis com aquest :s
Caram, tu!
Quina forma més agradable de despertar-se!!! Sort en vau tenir de que no us afectés a les parets…. ni al terra…. i sort també d’haver-vos despertat abans que sonés el despertador… No em vull imaginar la situació: sona el despertador, l’apagues amb aquell gest molest de “ai, coi, pq he d’anar a treballar??” treus els peus del llit i…. et trobes que t’han traslladat l’habitació a la piscina municipal!
Joder, quina mala hòstia m’agafaria a mi…. xDDD
Ja ja! A mi em va passar una vegada. I la sensacio que descrius al posar els peus a terra i sentir com s’enfonsen a l’aigua es inoblidable!!!!
És que l’aiguat va ser brutal. Cada cop que recordo els problemes que vaig tenir per intentar no inundar-me els peus als bassals d’aigua en el ridícul trajecte de creuar la plaça dels països catalans fins a l’estació de sants…
sulpertu: Doncs no, la tarda va ser una merda. Vaig haver d’agafar el cotxe per fer un gestió per Barcelona i EmVaigCagarEnTotMilVegades, quin caos circulatori.
onix: Ni parquet ni aire acondicionat. Som una mica asilvestrats encara 😉 Els veins de sota sí, pobres 🙁
elur: No t’ho creuràs, però mentre estava escorrent tovalloles vaig pensar en bolets, si la inundació me’n fes sortir a casa… Per cert, demà faré la primera sortida, no tinc gaires esperances.
Teleko: No home, això ha estat excepcional. Ja portem uns quants anys vivint en aquest pis i això no havia passat mai.
ral: Activat segur. I un despertar com mai, vaig fotre un bot del llit!! L’adrenalina a tope en un moment.
Alepsi: Gairebé no hem tingut desperfectes. Sort que ens vem despertar (crec que debia ser pel soroll brutal que feia la pluja). Si seguim dormint ens despertem amb el llit flotant. Ara ric, però no vull ni pensar-ho, clar que abans haurien pujat els veins, suposo.
Dan: Sí, la sensació es total. Clar, no esperes trobar-la al dormitori. A la platja, en un riu, però al dormitori no. El cervell no ho lliga.
maduixeta: I a sobre amb les obres de l’Ave està guapa la plaça. Encara els hi sortirà petroli.
Joder quina merda no? això deu ser terrible llevar-se d’aquesta manera i a sobre el pis inundat. Ànims i que no sigui rès !!!
goita! jo també pensava anar-hi demà, però hi ha hagut canvi de plans de moment… clar que tot potser que es tornin a canviar un cop posem els peus a terra 😛
Ja t’explicaré les meves pobres, perquè ho seràn, troballes 🙂
Bona sort boletarie!
Farlopa: Gràcies!! Doncs al final no ha estat res. Suposo que a l’anar ràpid els mobles no van xupar aigua, si no no ho entenc. Els veins de sota sí que tenen desperfectes.
Tirai: Sí, aquell dia ens vem despertar diferent. 😉
Kriz_peta: Realment això nostre és una anècdota, veient el que ha passat.
Elur: No confio en trobar-ne, però com anirem a passejar pel bosc enxufaré el radar. El dia D ja el tinc marcat al calendari. Avui amb olorar el bosc ja em conformo 🙂
el meu suport moral 🙂
Ei PropDe40!!
Sort que no us vareu llevar a les 3/4 de 7, hagués estat un caos?? i sort que no hi hagut desperfectes!
Apa que vagi molt bé!
Doncs hi ha hagut bolets!!! vaja, no pas per tirar cohets eh? que encara és massa aviat, però hem tornat amb un bon grapadet de rossinyols (em sembla que a la capital en dieu baquetes)… està bé, no? per mitja horeta que ens hi hem posat? (ara em faig la xula jejeje)
I el bosc, ooooooooooh quina oloreta que feia, tu! impagable!
Això sí, puc dir que m’han costat un ull de la cara, que un boix grèbol m’ha cardat ventallada i m’ha punxat un ull (ostres, se m’ha escapat el parlar garrotxí :P) Quin mal que fot!
Salut!
Buuff!! Quin caos!! Realment (deixant de banda la mala sort que vas tenir..) en aquest país no estem preparats per res!! Es posa a ploure i mira com la tenim liada… Espero que el pis ja estigui bé del tot!
Williams, Adagio, KAsh: Gràcies 😉 Tot ha quedat en un ensurt i res més.
elur: He llegit el teu post, quina enveja que em fas, als aiguamolls.
Pots visitar http://www.maldeojo.com, però crec que t’agafarà ‘mal de rollo’ 😀
Aixo que t’entri aigua al pis ha de ser ben fotut. Sobretot si a sobre es aigua marro (amb fang). Es que depenent del nivell de l’aigua ho has de tirar tot…
Sir William Temple: L’aigua era neta, de pluja. No cridi al mal temps, ja ho vaig passar malament treient-la, sols faltaria que fos fang 😉
Elur: Gràcies pel desig, igualment!! La setmana que ve ja és festa maxor, la cosa s’animarà una mica a can fanga.
Quin inici de dia, quin estrés! Ànims!
Unanina: Donc sí, però ja està passat! Gràcies!