Estic a l’ordinador. De quan en quan ho minimitzo tot i me’l quedo mirant. M’agrada tenir fons de pantalla que m’animin. Ara mateix tinc aquest. Una pista, al fons hi ha una muntanya que fumeja, algú endevina el lloc?
No sóc de canviar l’escriptori gaire sovint, però hi ha moments en que me’l miro i penso que ja el tinc molt vist, ja no em motiva. És com si s’hagués acabat el seu cicle. Aleshores busco i busco fins que trobo el que en aquell moment necessito. Sí, crec que la paraula és necessitar. Em veig molts de bonics, però no és el que estic buscant, quan el trobo m’ho diu.
Als ordinadors de la feina hi ha de tot: cada cop hi ha més gent que hi posa fotos dels nens. A vegades me’ls miro i penso: com si fos el cotxe, “papá/mamá no corras”. No patiu criatures, que treballant no s’hi maten. Alguns d’ells són dels que es passen hores i hores treballant, i gairebé no els veuen. Potser així s’alliberen algun pes.
Altres tenen fotos bastant lletges, però aquests els entenc. Tècnicament no seran gaire cosa, però al que la mira li transmet sensacions. El lloc, el moment, la companyia, un somriure, aquells ulls. Segur que també els hi parla. Escolto, intentant imaginar què li està dient. Jo també en guardo d’aquestes.
Pocs, també n’hi ha, no li donen valor i tenen el fons que surt per defecte. O bé no el saben canviar o no minimitzen mai. Ells s’ho perden.
Els vostres fons us parlen?
[@more@]
Jo hi tinc un fons de l’empresa que ja em venia “per defecte”. Tinc un llibret que es diu: “100 trucos para estar contento” i un d’ells és tenir un bon fons de pantalla 🙂
Al treball tinc el fons amb el logo de l’empresa.
A casa tinc el típic de windows. No soc gaire de canviar jo aquestes coses.
Jo ara tinc de fons de pantalla una imatge d’una fulla a tamany enorme, suposo que el color verd i la lluminositat relaxa,
A l’ordinador de casa els pares tinc de fons una platjeta quan es pont el sol, els color del cel son molt macos.
Doncs espero que em parli el fons (tinc a la scarlett johansson). Normalment tinc un fons per cada estació de l’any xD
Menxu: Bé, ja tinc 1 truc. De tenir blocs diu res el llibre? Si no diu res, llença’l.
Teleko: Ja et val. En casa de herrero cuchillo de palo 😉
kriz_peta: Aquests són macos, però a mi em deprimeixen una mica. Vigila la fulla, que ve tardor.
adagio: Vinga ja, segur que t’has posat l’Scarlett per parlar. Ho hauria de fer amb la veu de Carmen de Mairena! HOLA GUAPO!
Jups, és que fa pal buscar un fons de pantalla xDD
A més, que ma mare també agafa l’ordinador i és una mica… um… bueno, que si li canvio només que sigui el fons de pantalla segur que ja dirà que no s’atreveix a tocar res perquè ha canviat tot i tem espatllar-ho (mirant-ho així, potser no seria tan mala idea :P)
Sicília?
Doncs jo també sóc de les que va canviant el fons, a la feina ara n’hi tinc un, un xic fosc però preciós, de la pluja, i a casa fa dies, molts dies que hi tinc la foto d’un duc, m’encanta i m’espanta la seva mirada.
Salut!
Diga’m quin fons tens i et dire com ets ….
teleko: Et passo un truc pq ningú et toqui l’ordinador. Posa de salvapantalles una còpia d’un pantallaso blau de quan peta el Windows (és molt fàcil de fer). No s’hi atansa ni cristo! Quan la teva màquina està penjada ningú en vol saber res 🙂
elur: L’has encertat, és Sicília. Per tu el premi: envia un e-mail a Ryanair de part meva i els dius que estaves dilluns a la Pça. Catalunya. Et donaran un vol gratis, gentilesa de PropDe40!!
La foto del duc m’espanta a mi i tot, sols de pensar-hi. Gràcies per la visita.
Onix: Ok, és l’Etna. Sols hi havia un premi, però avui estic generós. Envia un e-mail de part meva també ;P
jo també sóc de les que els hi fa mandrota canviar el fons de pantalla. La meva companya de feina m’hi va posar unes palmeretes que, mira,, no estan malament
Jo tinc una foto de la meva filla, de fa ja algun temps. Com que ultimament utilitzo el portàtil tant a casa com al despatx, la meva dona no para de dir-me cada dia que “canvia el fons de pantalla, que el nen té gelos”. I, collons, no sé què posar-hi! Un paisatge? Un Ferrari? És una murga, francament.
P.D.: La foto de la família la descarto. Només hi faltaria un “papa no corras”
A mi personalment, em fa molta molta molta ràbia la gent que té fotos dels nens dispersades per la taula, fons de pantalla i paret del seu lloc de treball!
Jo no tinc cap fotografía, tinc el fos completament negre, alguna vegada hi he posat alguna imatge però només quan estic inspirada.
Mery Cherry, Karbeis: Buscar el fons no és fàcil, si més no per mi. A vegades passa temps fins que no el trobo, però ja dic al post que és com una necessitat. El veig i sé que aquell no és, que l’he de canviar.
Gemminola: Uf, jo negre crec que no podria… Mira-te’l bé, segur que ara serà negre-canyona ;D
Caraissus! no sé si fiar-me’n gaire de Ryanair, de totes maneres s’agraeix el “premi” 🙂 tot un detall per part seva.
Un plaer descobrir nous blocs i que m’arrenquin un somriure encara més 🙂
Jo he hagut de minimitzar totes les pantalletes obertes per veure què hi tenia de fons de pantalla. I és que… des del primer dia que tinc el mateix, unes dunes taronges a causa d’una posta de sol, suposo…. xDDD
No m’hi miro gaire, en això, tampoc. Tot i que, ben mirat, sí que és cert que m’agrada bastant el fons que tinc. Suposo que si no, l’hauria canviat… xDDD
elur: Pensa que aquest bloc és molt humil, encara no té una setmana de vida, el seu share és molt baix, la publicitat no arriba, fem el que podem amb recursos minsos… :´( snif Tornaràs?
Alepsi: El desert és molt fotogènic. Segur que és una bona tria.
“Oitant” que sí!!! 🙂
Si no li fa res, el linko al meu blog.
El meu és la portada d’un cd (Inhale/Exhale) d’un grup que es diu Nasum… No és pas massa original però m’agrada molt.
Per cert, parlant de fons: m’agrada no tenir-hi cap icona. Només la de la papera, que sembla que és ‘obligatori’
I més per cert, no sé gaires funcions de la tecla de windows, però “aquesta tecla + m” fa maravelles! Minimitza toooootes les finestres!
elur :Gràcies, jo també ho faré… si em parles de tu 😉
maiagust: Amb Win+maj+M ho tornes a maximitzar. Si vols saber més, busca teclas windows al Google. Gràcies per la visita.
Reconec que sóc dels que té el fons que ve per defecte. Alguna vegada havia tingut la foto de les meves nebodes, però cony, creixen tan ràpid que sempre queden obsoletes, però el fons de pantalla de l´ordinador el veig molt poc, perquè o hi estic fent alguna cosa o no em miro la pantalla. Dono més importància al fons de pantalla del mòbil perque me´l miro més sovint. A l´estiu, amb la calor que fa, no acostumo a dur rellotge i el meu rellotge és el mòbil, i ara mateix hi porto la foto d´un paisatge de la Laguna Peron a Perú, preciós.
sulpertu: Anava a preguntar si també et parlava, però clar, si és el telèfon… Crec que és hora d’anar a dormir.
ALgun cop he tingut fotos de gent (amics, els nens) però em fa pena veure com els accesos directos se’ls hi posen als ulls i al nas… així que vaig canviant i posant-ne de nous. Fa poc tenia un cotxe que m’agrada molt (Lsncia Ypsilon) i ara tinc un molt neutre amb “abanicos” que no m’agrada gens. Un dia d’aquests el canvio
Salutacions propde40. Doncs jo porto de fons una foto del Hubble, de l’espai. I es clar que em parla. Cada vegada que ho veig, em recordo la inmensitat del univers i m’activa la llumeta de: Investiga un poco mas muchacho!
M’ha agradat el teu blog, em sembla que t’afegire.
Fins aviat!!! 😉
Lomemusic
jejejeje cap problema, encara no sé perquè et tractava de vostè… un bei com un altre suposo 🙂
Williams: je, je. A mi també m’ha passat. Una foto molt maca però com a fons no servia pq les icones la destrossaven. Pots fer servir la tàctica de maiagust, cap icona!
Lomemusic: Són maques aquestes de l’espai. Jo n’he tingut dues, una d’un astronauta passejant on se li veia la terra reflexada a la visera. Gràcies per afegir-me, ens anem llegint.
elur: Encara hi ha molts llocs que, quan estic fent cua, diuen: vinga, despatxa a aquest noi!! ;-D
Benvolgut PropDe40, jo encara tinc el fons d’origen. Fa anys que m’hi vull posar un dibuix meu, però van passant els dies i els mesos i… Redeu! que per segons què, sóc un gandul!
Benvolgut Avi: Potser ara és el moment de fer-ho. No sabia que també dibuixa. En té cap en algun lloc que es pugui veure (en algun post o fotolog)?
Ostres! Es el teatre grec/roma de Taormina, oi?
dan: Encertat de ple. Llàstima que el premi ja ha estat donat (i per partida doble). Estic en bancarrota, però et puc oferir una suscripció anual gratuïta a aquest humil bloc 😛
Gràcies per la visita!
El meu sí que parla, sí: hi tinc fotografies del meu nebot. Com que és jovenet (té dos anys) i va canviant ràpidament, l’he d’anar canviant periòdicament. Quan no estic de molt bon humor, em miro la foto o em poso algun vídeo del nen i us asseguro que em canvia l’estat d’ànim 🙂
nur: Ja ho tenen això els nens. Gràcies per la visita.