Demà anem a dinar al xino. Sí, ja sé que es diu xinés, però sempre li he dit xino, com al barri (això de Raval s’ho van treure de la màniga per fer més cool el barri, i ara resulta que es diu Rawal pel fotimer de pakis que hi viuen).
No desviem el tema, demà anem al xino. Jo no tinc cap problema amb el menjar, crec que no em moriria de gana enlloc, però quan vaig allà sempre demano "Ànec Pekin". Què voleu que us digui, m’agrada i llestos. Per la resta de plats, trieu el que volgueu, que si cal us donaré un cop de ma. Si algú no sap quin plat és, aquí us poso una imatge:
Ara, el més divertit de la sessió és intentar esbrinar què ens regalaran quan demanem el compte (bé, als homes no ens regalen res, sols criatures i dones). Calendaris horteres, pulseres que es trenquen abans de sortir del restaurant, joguines que no passen cap homologació… I ens fem un tip de riure, i els del restaurant contents, ens veuen tan feliços…
Demà, mmmmmmmm, pulsera hortera i un fals ou kinder amb joguina impossible de montar per als infants. No us preocupeu, començaré el proper post dient que ens va tocar.
Si voleu, als comentaris, podeu fer dues llistes (o no), què us ha tocat a vosaltres i/o què penseu que ens caurà dema. A veure què surt.
[@more@]
A mi m´ha tocat de tot, desde encenedors, pulseres, clauers, chupa-chups…. La veritat és que no sóc massa d´anar a restaurants xinus però s´ha de dir que de tant en tant m´entra una “antoju” a lo embarassada sense estar-ho i necesito anar-hi peti qui peti xD
Jo he sentit a dir que si un xinès anés a un restaurant xinès no reconeixeria cap dels plats que s’hi poden menjar.
A mi no m’han fet mai regals en un restaurant xinès; crec que des que tinc la Carte Bleue no he tornat a entrar en un xino.
Gemminola: chupa-chups? Òndia, que cutres. Jo crec que no me’l menjaria, vas mirar no estigués caducat?
Sir William Temple: Té raó, però és el que hi ha. Una anècdota: fa temps hi havia a BCN un xinès d’ “alta cuisine” que feia bons plats i no donava regals (Miquel Txang crec que era). Ja no existeix, el va pillar la policia perquè doblava les targes dels clients.
Hola! Doncs a mi m’han regalat un ventall de fusta (abanico per que ens entenguem), collarets, una figureta de vidre en forma de rosa, una cinta per penjar les claus (aquelles que estaven de moda), calendaris, una altre figureta d’un cavall i alguna altre cosa.
Sobre el comentari que m’has deixat a la meva web, estic fent Empresarials a la UB.
Sempre anava al xinés de c/Tarragona a Barcelona per que em queda aprop del pis, però ara ja deu fer uns 3 mesos que no hi vaig, prefereixo el japonés.
Jo l’últim dia que vaig anar a un xino em van regalar un nino d’aquells amb ventosa. Era una mena de rata de color lila a la qual li faltava un peu. Vam riure moltíssim, la veritat. I els “txinus” contents, contents… xDDD
Si, el Miquel Txang era un que participava a un concurs anomenat “El joc del segle”.
kriz_peta: Moltes coincidències tu i jo… Hi ha un japo bo, bo prop de la catedral (és una mica caret, però s’ho val).
Alepsi: De moment el regal més friki és el teu. No seria el Txuqui, oi? D’on ho deuen treure, tot això?
Sir William Temple: Ja he tornat del dinar. Com diria vostè: Què em tornin els calers!!
No, no, no era el chuky… però tenia un color blau chillón d’aquells que fan mal a la vista.
Fins fa poc encara rondava per casa, penjat d’una porta… però crec que ma mare se’n va cansar i el va llençar “con viento fresco”.
Ho confesso no he anat mai a cap Xino,
ara veig que m’ho he de fer mirar
i a mes si donen coses…,per un ninot de plàstic regalat puc fer molts quilometres (soc una friki)
Ara m’encanta el “Japo”
PropDe40 gràcies per l’enllaç tot un regal , molt mes bonic que un ninotet de plàstic 🙂
Osti, que bo! Descobreixo aquest bloc avui (benvingut!), i resulta que ahir també em va tocar a mi dinar en un “xino”.
No va ser pas voluntari, sinó per culpa de l’aniversari del meu amic Davit, que en fèia 40.
La meva dona sap perfectament que, organitzar-me un dinar en un xino per celebrar els meus 40, és motiu de divorci immediat. Però això ja són figues d’un altre paner…
En el meu cas, em va tocar el xino “La Paz”, que ès a Muntaner/Bisbe Sivilla. I només ens van donar les “glacias”
A mi tampoc m’han regalat mai res, excepte el tipic “¿Uno chupito?” Si ens donen alguna cosa, sempre és per la meva novia, a mi ni cas 🙁
Jo vaig força sovint a xinesos de Mataró, però no crec que els conegueu 😛
Alepsi: Tens una mare molt assenyada. Potser el viento fresco el porta a Ca l’Onix.
Onix: Si no t’ha arribat tens un món per descobrir. Això sí, abans assegura’t que donen regalets. Espero el teu correu, em comences a fer por…
Karbeis: Benvingut a aquest humil bloc. D’acord amb tu, celebrar l’aniversari dels 40 en un xino és motiu de divorci. Ai, que dóno idees… Com pots veure als meus enllaços, jo ja t’havia descobert.
DooMMasteR: Benvingut també, pilla el que trobis a la nevera. Ja ho deia al post, els regals sols els hi donen a criatures i dones. Als homes, les glacias i/o la factula. Potser és costum a la Xina, no sé.
a veure.. que jo en ballo mes que no en toco , ja s’ha notat oi?
tinc les finestres obertes a veure si m’entra el “chukyalepsivientofresco” jo tenia que fer un correu ? no vaig be ….
onix: Aquest post té el seu inici al teu bloc. Demanaves ajuda per canviar la capçalera i et vaig comentar que si em volies enviar un correu amb tot el que volies me’l miraria. Com no el rebia pensava que estaves fent una llista immensa, ‘puestos a pedir’… Però mantinc el que et vaig dir, si vols fer més canvis envia’m un correu i m’ho miraré, m’agraden les teves imatges, segur que un disseny teu seria molt maco.
Moltes gràcies , en això estic … però m’han abandonat les muses , creativitat zero
deu ser la lluna plena =:(
:)****
Onix: Cap problema, si vols fem primer la capçalera i després seguim amb la resta. Els dissenys no arriben mai a ser definitius, una cosa t’inspira una altra. Tens molt bona mà, fas alguna cosa de grafisme?