Podeu trobar la relació de relats que s’han fet al voltant del quadre al blog RelatsConjunts.blogspot.com
CAVALL Fernando Botero
-Bé, doncs, comencem? Bon dia a tots, no cal fer presentacions, la
majoria ja ens coneixem. Aquesta reunió d’experts té com a objecte
intentar donar resposta a una situació insòlita. Crec que tots n’esteu
assabentats, però seria bo tenir un punt de partida comú. Yakis, ens
pots fer un resum?
-Sí, i tant. Es tracta de l’escultura del
cavall. Fent les tasques de manteniment d’aquest any es va provar el
prototip d’una màquina que, mitjançant ones sonores, havia de permetre
conèixer l’estat intern de l’estàtua. La intenció era detectar fissures
o alguna anomalia que no es podés apreciar externament. La sorpresa va
ser majúscula, la màquina va detectar que dins l’estàtua hi ha una
vintena de cossos. Una primera qüestió seria intentar esbrinar com van
arribar allà dins i, aquest és l’encàrrec que ens han fet, quina és la
recomanació a seguir a partir d’ara. Abans que féu la pregunta, que
veig algunes cares escèptiques, aquesta màquina és fiable. Hem fet un
munt de proves més, en altres estàtues i objectes, i funciona. És més,
l’exploració demostra que devien ser guerrers, s’hi poden apreciar
escuts, espases i llances.
-Moltes gràcies, Yakis, trobareu en
el dossier una selecció de les imatges a les quals ha fet referència.
Nicola, com a màxim expert en la història de l’estàtua, alguna idea,
cap referència de qui són i què hi poden fer allà?
-Doncs no, la
veritat, estic tan sorprès com la resta. La història del cavall està
documentada de fa una pila d’anys, i a l’antiguitat no hi ha constància
de fer servir cap estructura semblant amb finalitats funeràries, molt
menys en grup. La llegenda, tots la sabeu, diu que aquesta estàtua es
va fer recobrint de bronze un cavall de fusta que els grecs van
abandonar en la batalla de Troia. El bronze va sortir de fondre les
espases i escuts dels atacants morts i abandonats en la fugida i va ser
el regal que els troians van voler entregar en el casament de Paris
amb la seva estimada Helena. No es té constància del motiu de la
construcció ni el seu abandonament en el campament grec, la precipitada
fugida dels grecs i el posterior enfonsament en una gran tempesta de l’esquadra invasora
quan retornava a les seves terres no va deixar cap pista al respecte.
El que està clar és que aquest fet, tant la derrota com la desfeta
posterior, va possibilitar que Troia s’expandís i es convertís en el
gran imperi que avui en dia encara és. La llegenda també diu que mentre
l’estàtua continuï ferma a la seva ubicació l’imperi troià mai caurà,
amb la bandera és el símbol nacional més important, i tot això s’ha de
tocar amb respecte. En cap moment, ni aleshores ni posteriorment, es
parla de cadàvers dins.
-Cert. Si el cavall no fos tan
important no hi hauria tan rebombori, es podria obrir l’estàtua, mirar
el que hi ha dins i tornar-la a tancar com si res. Però és d’una sola
peça i és intocable, això ho complica tot.
-Sens dubte, les alternatives són poques. Així doncs, quina és la proposta?
-Crec
que el millor seria deixar-ho com està. La tecnologia ens ha permès
saber el secret que té el cavall a la seva panxa i segurament d’aquí
uns anys hi haurà una màquina més precisa que ens donarà informació
complementària. Com ho veieu?
-Per la meva part perfecte. Obrim la carpeta ‘El misteri del cavall de Troia’ i anem a dinar?
Molt i molt bo! I molt ben documentat també!
Com sempre, esperava el teu relat. Molt bo, però que molt bo! Aquest cop als grecs els va sortir el tret per la culata, i un petit canvi en la història, mira què ha portat, ara Troia és un gran imperi. Molt ben pensat, i molt ben escrit, m’ha encantat. Per cert, que quan he llegit que hi havia cadàvers dins del cavall, m’he sorprès molt, se m’han il·luminat els ulls per la brillant idea, però me n’imaginava una de gangsters o alguna cosa així.
Uooo això és com els corbs de la Torre de Londres!! Hehehe, mentre sigui dempeus, l’imperi no davallarà! 😉
M’ha agradat molt, això de fer-li un gir a la història que tots coneixem! Però això d’arxivar el cas… ntx ntx!!! Jo vull saber què s’ha menjat el cavall!!! 😛
brillant, m’encanta com dónes la volta a la història i li fas punxa. Molt bo!
Rita: Moltes gràcies 🙂
Xexu: La primera versió m’havia sortit molt llarga i l’he retallada per no fer el post inaguantable. He condensat la història i potser ha quedat una mica desinflada.
Laia: Síi, ho tenia al cap això de la Torre de Londres. Què hi has estat? 😉
Jordi: Gràcies, el que pudo haber sido y no fue 😛
molt bon relat si senyor, si senyor m’agradat
Excel·lent idea! I molt ben resolta. La veritat és que aquesta vegada, potser per la càrrega de feina, em vaig quedar en blanc amb el cavall.
Genial! Com sempre!
Li dones la volta i queda magnific!
Company, ja saps que ets un crack, oi?
Si fins i tot els follets ho diuen!! X¬DDDDDDDDDD
Gràcies, un cop més, per un relat de tanta qualitat i per fruir de la teva companyia.
una abraçada!
;¬)
M’agrada això d e donar-li la volta a les coses, i a la història també. I a mi el final em sembla genial… molt adequat als nostres temps.
Ei, quin relat més bo! M’he divertit molt llegint-lo, el trobo molt ben trobat i molt currat. Felicitats per la història!
M’has deixat de pedra, la idea trobo que és molt i molt original, i també està molt ben escrit. Felicitats!
Moltes gràcies pels comentaris, content que us agradi, i això que aquesta vegada m’ha costat. No acabava de trobar la idea i després em sortia un relat massa llarg.
Com sempre, molt ben escrit, documentat i com un mitjó. El gires i au! perfecte!
A mi només em ve al cap les pintures de Rubens!
una abraçada 🙂
Aquesta màquina m’encanta, si no està inventada, s’inventarà, segur! Molt bo, el relat!
Musa: Estaria bé llegir el teu relat, anima’t!! :)**
Joana: Doncs ara que ho dius és una bona idea, fer un relat connectat amb un quadre de Rubens pot donar força joc. Una abraçada, gràcies per passar per aquí 🙂
Alepsi: Valens, el proper el fem a quatre mans? :)**
Cèlia: I tant que està inventada! Ves a un aeroport qualsevol i la veuràs 😛 Gràcies pel comentari!
Bo, bo, bo, molt bo, m’ha agradat molt, i quina imaginació que teniu, ami aquest m’ha costat molt de parir!!!!
Zel: A mi també, va costar que arribés la inspiració. Gràcies! 🙂
Elur: I tant que et crec, per això el vaig fer, abans no me’l xafessis (i ben segur que t’hagués quedat millor) :)*******