M'han fet aquesta pregunta en un correu electrònic. Què ens porta a tancar blogs, a deixar d'actualitzar-los, a canviar l'orientació del que escrivim i com ho fem, la forma de veure els nostres o els dels altres? Qualsevol cosa té un període de vida, més o menys llarg, més o menys prolífic. I, com tot que té un inici, té un final.
No tinc aquestes respostes, el que sí sé és que tota aquesta informació, aquestes reflexions que cadascú escriu i comparteix amb la resta de la gent forma part del bagatge que ens acompanya. El que llegim en els blogs amics ens permet entendre altres formes de veure les coses, a reflexionar sobre situacions que ens han passat o ens poden passar a nosaltres. A vegades ens fa riure, altres ens emociona, moltes ens sorprèn, també hi ha moments de tristor, com a la vida. El blog no deixa de ser això, un reflex de com és la vida.
Caduquen els blogs? No ho sé, algú ens pot ajudar?
Us deixo un vídeo d'en Frank Sinatra, la Veu. Va dedicat a qui m'ha fet la pregunta en el correu, ja sap qui és.
Frank Sinatra – Fly me to the moon
[@more@]
Tot caduca, però la majoria pot ser reciclat. Jo crec que així van els blogs.
Caduquen els blogs? No ho sé. I la vida? Més que caducar passa, es consumeix, la gastem. Si encara hi ha emoció, sentiment, un bri de concentració per sorprendre’s doncs pagarà la pena. Prop dels quaranta comencem a mirar enrere? Prop dels quaranta acabem de ser nosaltres i saber qui som? Pura caducitat?
Oi tant que caduquen, si no fixa’t en el meu.
Va començar sent una cosa i ara n´és una altra, i el millor de tot, és que cada dia reflexa menys de mi :S
No. No caduquen els blogs. Només hi ha qui se’n cansa.
ep, és la meva humil opinió!
No sé quantes vegades he començat a escriure aquest comentari. Suposo que això vol dir que no tinc una resposta clara. Diria que és la persona que l’escriu que canvia i és lògic que, llavors, el bloc canviï. Però, tot i que, això és cert em sembla que poden haver-hi altres raons: un bloc que deixa de ser anònim pot fer que la persona que el tingui canviï els temes sobre els que escriu o que el tanqui, no sé. El fet d’establir relacions amb altres blocaires fora d’Internet pot fer que aquest canviï, de vegades, no cal ni això, ni conèixer-los físicament. No sé, mil coses.
M’agradaria saber quin mitjana de vida tenen els blocs. Suposo que com tot comença i acaba, però la vida d’un bloc pot arribar a ser molt llarga. Preguntam-ho d’aquí dos anys, si encara estem els dos per aquests mons.
M’ha fet especial gracia que he entrat a la teva pàgina mentre escoltava Fly me to the moon però cantada per Diana Krall, curiositats de la vida eh?
En alguns moments m’ha donat la sensació que això d’escriure al bloc s’estava acabant, però han estat moments molt concrets i breus, de seguida he trobat mil coses per continuar fent-ho!
salut!
tots tenim coses a dir. Però en realitat no masses. Jo crec que per això quan hom ja ho ha dit més o menys tot, plega del blog.
Home… suposo que sí. Però dubto que hi hagi molta gent que la hi pugui posar del tot.
En fi, esperem que la teva sigui d’aquí a moooooooooolt!!! 😉
Crec que es tanquen quan ja no aporten el que s’estava buscant o no es sap què més dir. No crec que caduquin. Suposo que els blogs pateixen més o menys segons l’evolució i canvis en la nostra vida. Bon inici de setmana!!
Penso i es la meva húmil opinió, que els qui caduquem som nosaltres, els escriptors dels Blocs. De vegades tenim ganes de no parar d’escriure, d’altres vegades ens plantem davant la pantalla del PC sense arguments, sense històries i llavors tenim dues opcions:
1.- Xapar el Bloc=els blocs caduquen.
2.- Explicar coses tontes (com vaig fer jo un dia que no sabia que escriure).
En resumides contes….els Blocs no caduquen, cony, els Blocs no son Natillas Danone o Packs de Don Simon, els que si que ho som, tot això i més, som nosaltres, els Blocaires sense ideas al cap per plasmar.
Nota: Estic espesa…veus, ara el meu Bloc podria caducar, gràcies a que jo no tinc res clar al cap, NO HE FUMAT CAP PORRO VALE!!!!!
Clar k caduken els blogs, tb es reciclen però acaben morint… mira el meu, em passa ocm deia la gemmi! xD
Tb crec k ajuden molt, jo kuan el vaig obrir vaig escriure tot el k no podia dir a ningu… I aixo em desfogava molt.
Clar k caduken els blogs, tb es reciclen però acaben morint… mira el meu, em passa ocm deia la gemmi! xD
Tb crec k ajuden molt, jo kuan el vaig obrir vaig escriure tot el k no podia dir a ningu… I aixo em desfogava molt.
Laprí: Reciclem? I com a què ho passem, vidre, paper, plàstic o orgànic?
Alexandre: XDDD Prop dels quaranta la vida és la mateixa, amb més experiència. Res més. Benvingut al blog!!
Gemminola: Crec que el teu et segueix reflexant, has fet un petit canvi de registre i prou, no?
Arare: Tu el que volies era el gira-sol 😉
Tirai: D’aquí dos anys? En prenc nota, a veure on som 😛 Bona reflexió.
Emma: Quina casualitat lo de la cançó 🙂 Aquests moments que dius crec que a tothom ens ha passat.
Chamb: Per cansament o avorriment? Aquesta setmana he vist tancar 3 blogs, sembla que s’arriba a un punt on el blog es converteix en una càrrega i ja no compensa.
Alepsi: Esperem 😉
Euria: Tens raó, els blogs també canvien amb l’autor, i potser moren quan ja no aporten res més a qui els fa. Bona setmana!
Jo Mateixa: Els blogaires som els que caduquem, potser sí. Qui ha parlat de fumar? 😛
Yrun: Crec que encara tens moltes coses a dir, no el deixis morir!
Tot té data de caducitat…com les persones. Els canvis són presents durant tota la vida. El que en un moment donat ens omple anys més tard no significa res. Així és la vida i així és internet. Petons!
Si és clar que caduquen, no caduca l’amor, l’alegria, la tristor? No és un cicle tot? El blogs comencen sorprenent, amb ganes de fer i dir coses, després amaguem inevitablement coses, perquè tenim una sèrie de visites que són periòdiques i que ens influeixen, i acabem per no voler posar segons què, pel què diran. I acabem per desenganxar-nos del blog, que un dia es torna un feix massa pesat per dur a l’esquena. I com és gratis, doncs el deixem.
crec que més que data de caducitat, el que tenen és un cicle vital, con les persones que els escriuen. També hi ha circunstàncies externes que acceleren el procès, com a la vida: per exemple, si l’autor deixa de ser anònim, potser ja no és el mateix blog a partir d’aquest moment.
Bon dilluns, si això és possible…
Si els blogs fossin com els iogurts, que quan caduquen van a parar a la brossa…però no. Tot són etapes, i quan un blog “caduca”, sempre en sorgirà algun altre de nou d’algú altre…o potser un mateix s’hi torna a animar amb el temps. El meu fa poquet que l’he començat i encara està tendre…vés a saber de què acabaré parlant-hi amb el temps. De moment tinc clar que la cosa continui endavant…fins quan? amb el temps ja es veurà.
Si els blogs fossin com els iogurts, que quan caduquen van a parar a la brossa…però no. Tot són etapes, i quan un blog “caduca”, sempre en sorgirà un de nou d’algú altre…o potser un mateix s’hi torna a animar amb el temps. El meu fa poquet que l’he començat i encara està tendre…vés a saber de què acabaré parlant-hi amb el temps. De moment tinc clar que la cosa continui endavant…fins quan? amb el temps ja es veurà.
jo crec que arriva un moment que t’en canses, es fa rutinari, no tens ideees o no et semblen bones i sens que escrius per obligació propia i no pas per plaer. I ja n’hi ha prous d’obligacions com per a sobre convertir-nos els plaers en elles. Potser al cap d’un temps t’en tornen a venir ganes, o potser no.
Doncs crec que només són el reflex d’una part de nosaltres. D’una necessitat, almenys en el meu cas, d’expressar-me d’una manera en que en el meu dia a dia no puc fer, sigui pel que sigui.
I quan s’acaba aquesta necessitat s’acaba el bloc. I a mesura que un va canviant i va vivint, també canvia el seu reflex en el bloc.
En fi, dubto que t’ajudi gaire, bàsicament perquè els que he escrit ja ho saps.
Quan un bloc ja no respon a la necessitat que el va creac, no crec que caduqui, perquè sempre pot ser llegit i sempre hi pots trobar alguna cosa que algú va escriure fa X temps però resulta que tu ho vius ara… jo què sé… Clar que sempre i quan el bloc no sigui eliminat… i paro, que estic ben marejada, tu jejeje i ja no sé el que dic…
I avui se’ns en va l’Escarabat… 🙁 m’agrada aquest bitxo atramuntanat, el trobaré a faltar.
🙂
Cris: Els blogs no deixen de ser un reflex de la vida, ho veig igual :)**
Master: No sé si això que sigui gratis o no influeix. Potser a l’hora d’obrir-ne un sí, però a l’hora de tancar-lo?
Florilla: Això dels blogs anònims o no és un tema delicat. Vaig fer un post i també les opinions eren molt diverses, crec que en un blog personal és una qüestió important.
Barbollaire: Home, el teu cansament l’entenc perfectament. Fas un post cada dia, i tots són magnífics! Ha de ser esgotador 😛
La Xica: Al començament tens uns plans pel blog que el temps et va modificant. Què passarà en un futur? Temps al temps, l’important es gaudir-ho. Benvinguda al blog, gràcies pel comentari!
Erakkia: És cert que m’obligo una mica a escriure, més que res per mantenir una constància, però encara no ho veig com una obligació, m’ho passo molt bé. Crec que és com tot, s’ha d’anar cuidant pq faci goig, no?
Elur: Aquests últims dies no han estat gaire bons, 5 blogs que anava llegint han plegat. Avui l’Escarabat, sí 🙁
AnnaTarambana: 😉 XDDDD
Uix, el meu bloc encara no ha caducat, però si que té clars síntomes de final letal.
Tot i això, de tant en tant apareix una mica d’aire per respirar jeje.
Bé, en el meu cas, abans m’aborria molt al treball i tenia 8 hores diaries mortes on gastava molt de temps mirant blocs i publicant posts. Ara ja no tinc tant de temps i per això està molt més descuidat.
Un altre tema és que normlament ja no sé de que escriure :S
Els blogs formen part de la vida. Formen part d’una etapa de la vida (i la vida en té moltes). A voltes el mateix blog passa d’una etapa a un altre de forma natural perquè va mutant progressivament, de mica en mica, de forma imperceptible fins que agafa un altre caire.
Però hi ha ocasions en que, a la vida, passes full, de cop i volta, d’un dia per l’altre; perque hi ha algun fet que detona el canvi d’etapa i el blog no és capaç de fer aquest canvi, o no vols que el faci i decideixes deixar-lo… com l’escarbat, que ha decidit que ara hi han coses que li importen més.
Sigui com sigui, tenir el blog obert o tancat,és una decisió, és la propia decisió i això fa que sigui lloable.
Salut!
Jo he tingut molta paranoia amb això!!! Crec que cal saber adaptar-los al moment que estàs vivint. El meu caducarà segur. Algún dia hauré de marxar i deixar de fer aquestes bogeries…
o caduquen o muten.
llei de vida
Teleko: Què vol dir que no saps què escriure? Et vaig passar un meme per donar-te un post… 😉
Ulisses: Tens raó, tot són decisions personals i s’han de respectar. Els motius poden ser diversos, i tots són vàlids.
Candela: Carpe diem.. i que duri el que duri. Tots ben contents XD
MaRiNa: Sí, què filosòfica 😉
En el meu cas, més que caducar o cansar-me crec que si el deixés seria per una qüestio de no disposar de temps.
No crec que caduquin simplement ,son un reflex dels nostres estats d’ànim hi ha moments ,què nosaltres mateixos ens sentim caducar,i queda reflectit ,si mes no ,el que queda molt clar ,quan ens qüestionem tot això es que no volem que caduqui ,i potser molts dels que s’han tancat no ha sigut per la caducitat del seu autor sinó ,per els girs que ens fa fer la vida
;)******
des que vaig començar, ara fa més de dos anys, he vist marxar molta gent que m’envoltava. la majoria tancava els blocs pel pes que els hi feia arrossegar… jo mateixa he estat temptada de convertir-lo en fum, per esgotament, fins i tot he fet algunes pauses, però no puc deixar-lo del tot… suposo que per allò que el vaig obrir encara el necessito… però tots desapareixeran, més tard o més d’hora, segur…
El nostre bloc, s’ha anat refundant, hem canviat de servidor, ha passat de ser una mena de joc on apareixien desenes de personatges inventats i caòstics a ser una cosa més seriosa (no gaire) on cadascú dels integrants hi posem una miqueta de nosaltres, però no ha deixat de ser una eina de comunicació entre tots… i per molt temps que duri!
Doncs jo ho he pensat unes quantes vegades: fins quan durarà això dels blocs? Serà una moda passatgera com tantes altres coses? Continuarem escrivint al bloc d’aquí 20 anys?
Potser el que canvia són les circumstàncies de qui escriu. Jo diria que com tot, a la vida hi ha 3 fases: el moment inicila d’una eufòria excitant, una fase productiva, intensa i prolífera i el relaxament, la satisfacció d’haver fet les coses ben fetes o la desil.lusió per no estar-ne satisfet. Tot va canviant. Caducar? No m’agrada. Ho deixo pels iogurts!
Salutacions!
Carquinyol: El temps també compta, i molt. T’agafa més del que esperes.
Onix: Buf, coincideixo molt amb tu, però molt :)****
Aina: Més de dos anys? La teva experiència s’ha de tenir en compte. Això de fer pauses m’interessa… Gràcies pel comentari 🙂
Mr Bean: El vostre blog és genial, espero que duri molt temps.
Sir William Temple: Buf, si durem 20 anys m’hauràs de fer un meme 🙂
Joana: Està bé això de les tres fases, no m’ho havia mirat així… Salutacions! 🙂
no crec que caduquin, sempre hi haurà alguna persona amb ganes de parlar.
Joan: Això esperem. Gràcies pel comentari 🙂